Decret 17/2019, de 15 de març de 2019, pel qual s’aprova l’Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
Els instituts d’investigació sanitària són el resultat de l’associació als hospitals docents i investigadors del Sistema Nacional de Salut d’universitats, organismes públics d’investigació i altres centres públics i privats d’investigació. La finalitat d’aquesta associació és potenciar els centres sanitaris com a centres de recerca, dotant-los dels instruments necessaris per resoldre les preguntes que sorgeixen en la relació del professional sanitari amb els pacients i la població i traslladar de manera efectiva els resultats a la pràctica clínica. Això converteix aquestes entitats en el lloc idoni per a la captació de talent en l’àmbit de la recerca biomèdica.
La Fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (en endavant, IdISBa) és actualment l’únic institut d’investigació sanitària de la comunitat autònoma de les Illes Balears. L’IdISBa és un organisme de titularitat pública de naturalesa institucional amb personificació privada, sense ànim de lucre, que té afectat, de manera duradora, el patrimoni a la realització dels fins fundacionals d’interès general que estableixen els seus Estatuts, i que inclou, entre d’altres, contribuir a la promoció i coordinació de la realització i del desenvolupament de programes d’investigació científica en general i, especialment, els aplicats a la biomedicina i a les ciències de la salut, i també els que afecten la promoció de la salut i la prevenció de les malalties, la millora de l’assistència sanitària i sociosanitària i la rehabilitació.
Actualment, el personal investigador contractat per l’IdISBa està sotmès al règim jurídic general del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de manera que no es tenen en compte les peculiaritats intrínsecament associades amb la tasca investigadora i no es preveu l’existència d’una carrera investigadora, entesa com el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens i expectatives de progrés professional de conformitat amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Aquesta falta de definició d’una carrera investigadora i d’un règim jurídic específic per al personal investigador contractat provoca deficiències importants en la forma de contractació, els sistemes de selecció, els incentius i el seguiment i l’avaluació de la tasca investigadora. Això es tradueix en una precarietat dels llocs de feina del personal investigador i en la pèrdua de capacitat d’atracció de talent investigador, fets que contribueixen a una pèrdua de competitivitat del sistema de recerca, desenvolupament i innovació de les Illes Balears.
La Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, expressa la necessitat de definició d’una carrera científica previsible, basada en mèrits i socialment reconeguda. Per tal de possibilitar la definició d’aquesta carrera científica, la mateixa Llei crea tres figures noves de personal laboral dirigides a personal investigador: el contracte predoctoral, el contracte d’accés al sistema de ciència i tecnologia, i el contracte d’investigador distingit. La creació d’aquestes figures té l’objectiu de dotar de més flexibilitat el marc laboral i considerar les peculiaritats dels recursos humans dedicats a l’activitat científica i investigadora. No obstant això, l’escassa regulació legal d’aquestes figures en la Llei 14/2011 fa necessari conformar un règim jurídic particular per tal que el personal investigador laboral contractat al servei dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears pugui desenvolupar una carrera professional.
D’altra banda, es posa de manifest la necessitat de dotar la carrera investigadora d’una estructura que s’adapti al Marc europeu per a les carreres investigadores, dissenyat per la Comissió Europea, per tal que presenti així una estructura comparable a l’àmbit europeu, amb la finalitat d’eliminar obstacles a la mobilitat professional i a la cooperació internacional.
Quant als processos de contractació, s’ha de garantir que siguin oberts, transparents i basats en el mèrit, amb la finalitat de millorar l’eficiència del sistema de recerca, garantir la igualtat d’oportunitats i potenciar la cooperació i la difusió del coneixement. A més, s’ha d’assegurar que els criteris utilitzats per avaluar la tasca investigadora es basen en l’impacte real dels resultats obtinguts, tenint-ne en compte la naturalesa diversa més enllà de les publicacions científiques, com recomana la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca.
La definició d’una carrera investigadora coherent i atractiva, articulada en etapes successives amb increment de responsabilitat i remuneració entre aquestes etapes, que condueixi a l’estabilitat laboral, eviti la precarietat de les condicions laborals del personal investigador i la inseguretat jurídica i que promogui la igualtat d’oportunitats ha d’impulsar l’establiment d’un sistema investigador en salut competitiu i d’excel•lència a les Illes Balears, que contribueixi a la millora de l’atenció sanitària de la població i el seu estat de salut, i a la creació de riquesa.
II
L’article 44.2 de la Constitució espanyola determina que els poders públics han de promoure la ciència i la recerca científica i tècnica en benefici de l’interès general.
En aquesta línia, l’article 12.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en tractar dels principis rectors de l’activitat pública disposa, entre altres extrems, que les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix aquest Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el progrés científic i tècnic, de manera que s’asseguri a tota la ciutadania l’accés als serveis públics i el dret a la salut.
D’altra banda, l’article 30.44 de l’Estatut disposa que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té competència exclusiva en matèria de recerca, innovació i desenvolupament científic i tècnic; establiment de línies pròpies d’investigació i seguiment, control i evolució dels projectes.
L’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat, i l’article 31.4 li atribueix el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat.
L’article 27 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, determina que el sistema sanitari públic de les Illes Balears desenvolupa actuacions de recerca, i l’article 33 estableix que l’administració sanitària ha de promoure la recerca científica per tal d’aportar coneixements que permetin la millora de la salut de la població, i que per a l’exercici d’aquestes actuacions de recerca, l’administració sanitària ha de col•laborar amb altres institucions per tal de crear centres, serveis o organismes dedicats a donar suport científic i tècnic al sistema sanitari, els quals poden estar dotats de personalitat jurídica.
Finalment, s’ha d’esmentar el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que disposa que la Conselleria de Salut exerceix, entre d’altres, la competència en matèria de promoció de polítiques en recerca sanitària.
L’article 2.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, disposa que per a l’aplicació de l’Estatut al personal investigador es poden dictar normes singulars per adequar-lo a les seves peculiaritats.
L’article 88 de la Llei 14/2007, de 3 de juliol, d’investigació biomèdica, estableix que el Sistema Nacional de Salut ha de col•laborar amb altres institucions i organitzacions implicades en la investigació per a la utilització conjunta d’infraestructures científiques i el desenvolupament de projectes d’investigació.
A aquest efecte, s’ha de promoure la configuració d’instituts d’investigació biomèdica en el si dels centres del Sistema Nacional de Salut mitjançant l’associació de grups d’investigació.
III
Aquest projecte normatiu té, sense cap mena de dubte, un seguit de punts nous dins el sistema normatiu espanyol de la ciència i de la regulació de les relacions de treball d’empleats públics.
En primer lloc, s’ha optat, seguint l’habilitació de l’article 13 de la Llei 14/2011, d’1de juny, per fer servir la relació jurídica laboral com a mitjà d’articulació de la relació jurídica entre els instituts d’investigació i el seu personal investigador, deixant de banda l’estatutària o funcionarial tant per qüestions d’utilitat, atesa l’estructura i la forma organitzativa de l’únic Institut d’Investigació existent, com també perquè el règim laboral resulta ser molt més flexible i adaptable a les particularitats de l’activitat investigadora sense pèrdua de drets o garanties per als investigadors.
Una altra novetat és la creació d’un seguit de categories que configuren la possible evolució d’una carrera completa com a professional de la investigació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba