DECRETO 169/2023, de 12 de septiembre, del procedimiento para declarar una parcela agrícola y ganadera en desuso y del funcionamiento del Registro de parcelas agrícolas y ganaderas en desuso.
| Fecha de disposición | 12 Septiembre 2023 |
| Fecha de publicación | 14 Septiembre 2023 |
| ELI | eli/es-ct/d/2023/09/12/169/dof |
| Emisor | Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural |
L'article 116 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) estableix que la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de regulació, desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i el sector agroalimentari, així com la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic, i el desenvolupament integral i la protecció del món rural.
L'article 150 de l'EAC disposa que correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria d'organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre l'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial i les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.
Al seu torn, l'article 159 de l'EAC estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució espanyola, i que aquesta competència inclou les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat i les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. En allò que estigui afectat pel precepte constitucional esmentat li correspon una competència compartida.
Així mateix, l'article 159.4 de l'EAC disposa que correspon a la Generalitat, en matèria d'expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria, i per establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d'acord amb la legislació estatal.
Els articles 23.5, 25.4 i 6 e) de la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, concreta els aspectes que en tot cas s'han de desplegar reglamentàriament i es faculta el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural per promoure l'aprovació d'un reglament que reguli el funcionament del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, i la disposició final segona de la Llei 3/2019, esmentada, amb caràcter general, autoritza el Govern per executar el desplegament reglamentari de la Llei.
La pèrdua de sòl productiu, a més de la repercussió en la producció d'aliments i matèries primeres, comporta la destrucció d'un bé limitat i escàs que, atesa la seva formació, deriva d'un procés extremament lent i es pot considerar que no és un recurs renovable.
El progressiu i constant abandonament de l'activitat agrària per part de moltes persones titulars d'explotacions provoca la disminució de la superfície agrícola utilitzada i, per tant, la corresponent davallada del potencial productiu. Per tant, s'han d'introduir mesures normatives per reconduir aquesta situació, amb el disseny de mecanismes que permetin ampliar la base territorial de les explotacions, i millorar així les seves expectatives de viabilitat econòmica.
Entre aquestes mesures, en destaquen, d'una banda, la promoció de l'arrendament de les parcel·les agrícoles i ramaderes que estan en desús i que ja han estat inscrites en el Registre per tal de destinar-les a l'activitat agrària. De l'altra, en cas que la persona titular de la parcel·la agrària o ramadera en desús no la vulgui arrendar, es regula el que s'anomena arrendament forçós pel qual l'Administració requereix a la persona titular perquè formalitzi el contracte d'arrendament i, en el cas que en el termini atorgat al requeriment la persona propietària de la parcel·la no formalitzi el contracte, s'expropiarà temporalment el dret d'usdefruit de la parcel·la, de conformitat amb la normativa d'expropiació forçosa.
L'Administració també pot acudir a l'expropiació temporal del dret d'usdefruit en els casos en què la persona titular sigui desconeguda, existeixin contradiccions de domini, o bé quan es tracti de parcel·les que es troben en investigació de la propietat.
L'expropiació temporal del dret d'usdefruit troba empara en l'afectació de la funció social de la propietat que es veu implicada i, per això, es considera incomplerta la funció social de la propietat de l'ús de la terra per la seva infrautilització, un cop hagin han transcorregut tres mesos des de que l'Administració ha declarat la parcel·la en desús i la persona titular no ha adoptat les mesures correctores per revertir aquesta condició de parcel·la en desús i, a més, s'oposa a l'arrendament de la parcel·la proposat per l'òrgan competent.
El Decret s'estructura en tres capítols, vint-i-tres articles, dues disposicions addicionals, dues disposicions finals i un annex. En primer lloc, es concreten les condicions que han de concórrer per considerar una parcel·la agrícola i ramadera en desús, i es regula la base de dades de persones habilitades per col·laborar en la identificació de parcel·les en desús que han de formar part de l'inventari de parcel·les. També es preveu el procediment per declarar una parcel·la en desús i la regulació del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, el qual es configura com un instrument dirigit a la recuperació i preservació de la capacitat productiva dels espais agraris en desús.
El Decret preveu que les persones que formen part de les organitzacions agràries més representatives, les que representen el món cooperatiu agrari, les que formen part de la Taula Agrària i les persones col·legiades enumerades a l'article 4.3 del Decret, així com les persones físiques agricultores professionals i persones jurídiques que enumera l'article 5, estan obligades a relacionar-se digitalment amb l'Administració de la Generalitat per a qualsevol tràmit o procediment administratiu relacionat amb la seva activitat professional, i en concret en els procediments previstos en aquest Decret, de conformitat amb l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 73 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració Digital. La resta de persones físiques són subjectes no obligats a la relació electrònica amb l'Administració la Generalitat, motiu pel qual poden optar pel canal electrònic o presencial.
La regulació preveu els efectes de la inscripció de les parcel·les al Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús i la forma en què el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural pot promoure la subscripció de contractes d'arrendament de les parcel·les inscrites, sense alterar la propietat sobre la parcel·la, i preservar el dret de la persona propietària que ha consentit l'arrendament a obtenir un rendiment de l'arrendament.
El sistema de promoció de l'ús de les parcel·les agrícoles i ramaderes per part del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural no impedeix a la persona titular recuperar la parcel·la com a conreador o conreadora directe/a i personal quan es donen les circumstàncies previstes al Decret.
El Decret desenvolupa l'arrendament forçós de la parcel·la declarada en desús, establert a l'article 28 de la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, per als casos en què s'ha declarat l'incompliment de la funció social de l'ús de la terra per infrautilització i ho articula a través del procediment d'expropiació temporal de l'usdefruit.
Destaca també la creació de les comissions territorials de seguiment del Registre amb l'objectiu de promoure, divulgar i fer el seguiment del Registre, amb la finalitat d'aconseguir la consolidació de l'activitat agrària en l'àmbit de l'arrendament de les parcel·les agràries en desús. Atesa l'afectació de la regulació d'aquest Decret en els interessos locals, s'ha previst que puguin formar part d'aquestes comissions representants de l'àmbit local.
Així, l'instrument més adequat per aconseguir les finalitats perseguides per la Llei 3/2019, del 17 de juny, de recuperar l'activitat agrària dels sòls agraris i ramaders per tal d'ampliar-ne la base territorial i incrementar-ne la productivitat, és aquest Decret, que persegueix l'interès general inherent a l'activitat agrària i ramadera com a capital productiu i econòmic d'aquest país. D'aquesta manera es respon als principis de necessitat i eficàcia.
A més, la regulació del Decret és la imprescindible per atendre la necessitat que cal donar resposta amb la norma, la qual és, com ja s'ha exposat, recuperar l'activitat econòmica en aquelles parcel·les agrícoles i ramaderes actualment no utilitzades. Les mesures incloses en aquest Decret són les menys restrictives en el dret de propietat d'aquestes parcel·les i no imposen obligacions a les persones propietàries que no siguin les derivades de l'ús social de la propietat, i es respecta, per tant, el principi de proporcionalitat.
Aquesta iniciativa és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic vigent, sobretot amb la regulació que conté el dret civil català en matèria d'obligacions. Es completa el marc normatiu establert per aquest Codi i per la Llei 3/2019, del 17 de juny, i d'aquesta manera es garanteix la seguretat jurídica.
La iniciativa, de conformitat amb el principi d'eficiència, no estableix càrregues administratives innecessàries o accessòries per als seus destinataris, sinó que són aquelles prèviament previstes a la Llei 3/2019, de 17 de juny.
Així mateix, s'han quantificat i valorat les repercussions econòmiques de la norma per tal de donar compliment als principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
En compliment del principi de transparència, l'accés actualitzat a la tramitació de la iniciativa normativa s'ha efectuat a través del Portal de la Transparència.
D'aquesta manera, queda abastament justificada...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba