DECRETO 137/2023, de 25 de julio, de los centros de formación profesional integrada.
| Fecha de disposición | 25 Julio 2023 |
| Fecha de publicación | 27 Julio 2023 |
| ELI | eli/es-ct/d/2023/07/25/137/dof |
| Emisor | Departament de la Presidència |
Preàmbul
L'entrada en vigor de la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals, exigeix un desenvolupament normatiu per part de la Generalitat de Catalunya en exercici de les seves competències sobre la creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics (article 131.2.c de l'Estatut) i sobre l'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics (article 131.3.h de l'Estatut), i també de les competències executives en matèria de treball i relacions laborals, que inclouen l'àmbit de la formació dels demandants d'ocupació i dels treballadors en actiu (article 170 de l'Estatut).
La Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la formació professional, té per objecte constituir i ordenar un sistema únic i integrat de formació professional. La seva finalitat és regular un règim de formació i acompanyament professionals que, servint l'enfortiment, la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia, sigui capaç de respondre amb flexibilitat als interessos, les expectatives i les aspiracions de qualificació professional de les persones al llarg de la vida i a les competències que exigeixen les noves necessitats productives i sectorials, tant per l'augment de la productivitat com per la generació d'ocupació.
L'article 79.6 d'aquesta Llei estableix que s'ha d'impulsar l'especialització dels centres de formació professional, la creació de centres de formació professional integrada i la generació de xarxes d'especialització intel·ligent.
Així mateix, el Reial decret 1558/2005, de 23 de desembre, pel qual es regulen els requisits bàsics dels centres integrats de formació professional, defineix les finalitats i funcions d'aquests centres, les característiques del seu funcionament, les condicions de la seva creació i autorització, la definició dels seus òrgans de govern i participació, i també les condicions de la seva gestió i finançament.
Per la seva part, la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals, s'aprova amb un doble objectiu. D'una banda, establir i regular el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a marc integrat de la formació professional i dels serveis que li són inherents, d'informació i orientació per a la trajectòria formativa i professional i assessorament a persones, empreses i institucions, i d'avaluació i acreditació de competències professionals. De l'altra, crear l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a organisme autònom de caràcter administratiu amb personalitat jurídica pròpia, amb funcions d'òrgan de direcció i coordinació dels serveis bàsics del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya i de gestió dels serveis que li són propis. De manera específica, la disposició esmentada regula, en els articles 24, 25 i 26, els centres de formació professional integrada, la seva autonomia i els consells de formació i empresa.
El Decret 3/2021, de 2 de febrer, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, estableix entre les seves funcions la d'aplicar els criteris de planificació, desenvolupament i coordinació dels centres de formació professional integrada. En aquest context es justifica l'impuls dels centres de formació professional integrada, tal com expressa la prioritat 4, “Regulació i implantació dels centres de formació professional integrada”, del IV Pla general del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (2021-2023).
En aquest context normatiu, cal fer esment, també, al títol VII de la vigent Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, que recull de forma expressa els principis rectors dels centres que integren el Servei d'Educació de Catalunya, concretats en l'autonomia en els vessants pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix en l'article 21 que l'Administració educativa ha de garantir que la formació professional i la formació d'adults incorporin la perspectiva de gènere i es planifiquin i s'adeqüin a les necessitats i a la diversitat de les dones, a llurs interessos diversos i a llur disponibilitat horària, i ha de crear programes específics per a dones en situació d'exclusió social. L'article 32 disposa que, per promoure la igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i homes en l'àmbit laboral, els poders públics han d'incorporar la perspectiva de gènere en la planificació de la formació professional, i per a la inserció laboral.
Per la seva banda, la Llei 9/2022, del 21 de desembre, de la ciència, reconeix en l'article 71 els centres tecnològics com a generadors de coneixement, recerca aplicada i desenvolupament tecnològic, que treballen per donar resposta a les necessitats de l'empresa en innovació, impulsar la competitivitat i equiparar-se a altres estructures similars a escala internacional. Els centres tecnològics cerquen sinergies amb altres agents del sistema de recerca i innovació nacionals i internacionals. Aquestes activitats tenen com a objectiu produir innovacions tecnològiques i socials que aportin solucions que contribueixin als impactes econòmic, social i polític i que els reforcin.
La Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, l'òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, per la seva part, aprova els criteris orientatius per desplegar el conjunt de centres de formació professional integrada de la reunió del Ple del dia 25 de febrer de 2022.
La Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals, estableix la integració efectiva necessària dels que fins ara han funcionat com els dos subsistemes de la formació professional inicial i la formació professional per a l'ocupació, i requereix la definició dels instruments que permetin compartir, interrelacionar i optimitzar els dispositius i recursos existents i, si escau, redefinir alguns dels recursos i procediments actuals de la formació professional. En definitiva, els centres de formació professional integrada han de respondre a les aspiracions de qualificació professional de les persones usuàries del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya al llarg de la vida mitjançant un accés eficaç a l'oferta formativa i als serveis associats.
Els centres de formació professional integrada han de contribuir decisivament a transformar la Xarxa del Sistema incorporant el desenvolupament d'ofertes de formació per a persones al llarg de la vida, la implicació en projectes d'innovació i recerca aplicada, la dimensió internacional de la formació professional, el servei d'orientació professional i la col·laboració amb el servei d'acreditació de competències professionals.
També permeten a l'Administració de la Generalitat de Catalunya la promoció del model de centre de formació professional integrada amb caràcter sectorial, territorial i especialitzat; la creació progressiva d'una xarxa única de centres de formació professional amb ofertes en els seus diferents graus i nivells, evitant les dues xarxes paral·leles precedents, i l'impuls de projectes en col·laboració i xarxes intel·ligents de coneixement i formació entre centres procedents de diferents administracions públiques. Al mateix temps, i amb la coordinació correcta, permeten que aquesta xarxa única de centres de formació professional s'integri en el Mapa del coneixement de Catalunya, que desenvolupa la Llei 9/2022, del 21 de desembre, de la ciència, i també en el disseny integrador de les regions del coneixement en tot el territori català.
Així doncs, els centres de formació professional integrada són clau per transformar el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. Aquests centres es conceben com una realitat al servei de la ciutadania i dels sectors productius i han de contribuir a la qualificació de les persones adaptant-se a les seves situacions i expectatives professionals. Així mateix, pretenen atendre les necessitats de qualificació immediates i emergents del teixit productiu, ser una referència orientadora per al teixit productiu i formatiu del seu entorn, i facilitar la integració de les ofertes de formació professional i la presentació dels altres serveis bàsics. Són, al mateix temps, un instrument per a programes d'innovació en l'àmbit de la formació professional a Catalunya, i, sens dubte, seran també un motor clau pel desenvolupament de les regions del coneixement, allà on es produeixin aquest desenvolupament i la seva transferència.
La governança dels centres de formació professional integrada formada per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, i també per les administracions públiques competents, constitueix el fonament de la concertació social des de la base del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.
Pel que fa al contingut d'aquest Decret, conté un conjunt de disposicions generals, entre les quals destaquen la definició de centre de formació professional integrada, la descripció de les seves finalitats i les funcions i els criteris mínims referits a la seva planificació, gestió i finançament. A continuació es regulen els criteris bàsics i el procediment per atorgar i revocar la categoria d'aquests tipus de centres. S'estableixen, també, els requisits que han de complir per garantir la seva autonomia. El seu contingut integra, també, l'estructura organitzativa mínima de què han de disposar els centres i regula els anomenats consells de formació i empresa com a òrgans col·legiats de participació, col·laboració i suport dels sectors productius, especialment per afavorir la qualitat, l'ajustament de l'oferta formativa i l'impuls de la participació de les empreses i entitats en la formació dual i l'acompanyament a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba