Contending Philosophical Foundation in International Wildlife Law: A Discourse Analysis of CITES and the Bern Convention
| Autor | David Rodríguez Goyes |
| Cargo | Postdoctoral researcher Department of Criminology and Sociology of Law University of Oslo (Norway) |
| Páginas | 1-35 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. XII Núm. 1 (2021): 1 - 35
- Monogràfic -
https://doi.org/10.17345/rcda3051
CONTENDING PHILOSOPHICAL FOUNDATIONS IN INTERNATIONAL
WILDLIFE LAW: A DISCOURSE ANALYSIS OF CITES AND THE BERN
CONVENTION
DAVID RODRÍGUEZ GOYES
Postdoctoral researcher
Department of Criminology and Sociology of Law
University of Oslo
(Norway)
d.r.goyes@jus.uio.no
Date of Reception: March 5th 2021 / Date of Acceptance: April 14th 2021
ABSTRACT: Most analyses of international wildlife law (IWL) focus on the specifics
of implementing particular policies, while there is less engagement with the
fundamental philosophies underpinning international conventions. In this article, I
argue that a philosophical analysis can achieve a deeper understanding of IWL by
helping to identify, assess and compare worldviews reflected in these instruments.
Additionally, a philosophical analysis can make visible how international wildlife
conventions shape human perceptions of and attitudes towards nature. Based on
these premises, I subject two international wildlife conventions that are central to
wildlife management in Europe, namely, the Bern Convention on the Conservation
of European Wildlife and Natural Habitats and the Convention on International Trade
in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES), to philosophical scrutiny.
I argue, first, that the philosophical underpinnings of these instruments are in
contention, indicating that their policies might well counteract each other. Second, I
postulate that the broad significance of this contention is that the resulting
D. Rodríguez Goyes RCDA Vol. XII Núm. 1 (2021): 1 - 35
2
ambivalence when IWL instruments are involved in the same conversation and about
the same territoriality results in such high discretional powers for states that they
stop being bounded by the conventions’ substratum and can limit themselves to only
following the formalities.
RESUM: La majoria de les anàlisis del Dret Internacional de la Vida Silvestre (IWL,
per les seves sigles en anglès) se centren en els aspectes específics de l’aplicació
de determinades polítiques, mentre que hi ha menys compromís amb les filosofies
fonamentals que apuntalen els convenis internacionals. En aquest article, sostinc
que una anàlisi filosòfica pot aconseguir una comprensió més profunda del Dret
Internacional de la Vida Silvestre en ajudar a identificar, avaluar i comparar les
visions del món reflectides en aquests instruments. A més, una anàlisi filosòfica pot
visibilitzar com els convenis internacionals sobre la vida silvestre modelen les
percepcions i actituds humanes cap a la natura. Partint d’aquestes premisses,
sotmeto a l’escrutini filosòfic dos convenis internacionals sobre la vida silvestre
essencials per a la seva gestió a Europa, a saber, el Conveni de Berna relatiu a la
conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, i la Convenció sobre el
Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Flora i Fauna Silvestres (CITES,
per les seves sigles en anglès). Sostinc, en primer lloc, que els fonaments filosòfics
d'aquests instruments són contradictoris, la qual cosa dificulta la seva aplicació
simultània per les parts signants. En segon lloc, sostinc que el significat general
d’aquesta contenció és que l’ambivalència resultant quan els instruments de la IWL
estan implicats en la mateixa conversació i sobre la mateixa territorialitat dona lloc
a poders discrecionals fortament discrecionals per als Estats fins i tot perquè deixen
d’estar limitats pels convenis i poden limitar-se únicament a seguir les formalitats.
RESUMEN: La mayoría de los análisis del Derecho internacional de la Vida Silvestre
(IWL por sus siglas inglesas) se centran en aspectos específicos de la aplicación de
determinadas políticas, mientras que hay un menor compromiso con los
fundamentos filosóficos que sustentan los convenios internacionales. En este
artículo, sostengo que un análisis filosófico puede lograr una comprensión más
profunda del IWL al ayudar a identificar, evaluar y comparar las visiones del mundo
reflejadas en estos instrumentos. Además, un análisis filosófico puede hacer visible
RCDA Vol. XII Núm. 1 (2021): 1 - 35 Contending Philosophical Foundations…
3
el modo en que los convenios internacionales sobre fauna y flora silvestres
configuran las percepciones y actitudes humanas hacia la naturaleza. Partiendo de
estas premisas, someto a un escrutinio filosófico dos convenios internacionales
sobre la vida silvestre que son fundamentales para la gestión de la misma en
Europa, a saber, el Convenio de Berna sobre la Conservación de la Vida Silvestre
y el Hábitat Natural de Europa y la Convención sobre el Comercio Internacional de
Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestres (CITES). En primer lugar,
sostengo que los fundamentos filosóficos de dichos instrumentos están en disputa,
lo que indica que sus políticas bien podrían contrarrestarse entre sí. En segundo
lugar, postulo que el significado general de esta contención es que la ambivalencia
resultante cuando los instrumentos de la LBI están implicados en la misma
conversación y sobre la misma territorialidad da lugar a poderes discrecionales tan
elevados para los Estados que dejan de estar limitados por el sustrato de las
convenciones y pueden limitarse a seguir únicamente las formalidades.
KEY WORDS: Bern Convention — CITES — Environmental philosophy —
International wildlife law.
PARAULES CLAU: Conveni de Berna — CITES — Filosofia ambiental — Dret
Internacional de la Vida Silvestre.
PALABRAS CLAVE: Convenio de Berna — CITES — Filosofía ambiental —
Derecho Internacional de la Vida Silvestre.
TABLE OF CONTENTS: I. Introduction. II. Background: Socio-Legal Analyses Of Cites And The Bern
Convention. III. Theory: The Construction and Deconstruction of Reality Through Philosophy and
Language. Methods. V. Context: International Environmental Law. 1. International Treaties on Wildlife
Species, Ecosystems and Biodiversity. VI. Findings: Two Interacting Conventions at Odds. 1.
Ontology: Individual State Sovereignty Versus Regional Cooperation. 2. Axiology: Species and Trade
Vis-à-vis Ecosystems and Subsistence. 3. Epistemology: Quantitative Science Versus Instrumental
Diplomacy. VII. Discussion and Conclusion: Fundamental Contradictions, Political Philosophy and
Future Challenges. Acknowledgements. References.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba