La comunitat especial per raó de mitgeria
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 365-372 |
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
CAPÍTOL 15
LA COMUNITAT ESPECIAL
PER RAÓ DE MITGERIA
1. Introducció. Concepte, règim i
naturalesa jurídica de la mitgeria
La comunitat especial per raó de mitgeria està regulada en Capítol V del Títol V del
Codi civil de Catalunya. Tenint en compte que el legislador considera la mitgeria com una
forma de comunitat, la situa en seu del Títol V que regula les situacions de comunitat. Per
tant, al costat de la comunitat per torns, la propietat horitzontal i la comunitat ordinària.
Com ja hem indicat amb anterioritat, el Codi civil de Catalunya qualica la comu-
nitat per raó de mitgeria i la comunitat per torns com a comunitats especials, amb la qual
cosa el legislador català vol ressaltar la peculiaritat de cadascuna enfront de les comunitats
tradicionals, això és, la comunitat ordinària i la propietat horitzontal. Com és evident, a
tenor de la seva ubicació sistemàtica en el Codi, el legislador català congura la mitgeria
com una forma especial de comunitat, contràriament al que es disposa en el Codi civil
espanyol en el qual es regula com a servitud.
Aquesta comunitat especial, com veurem, té la peculiaritat d’originar-se entre dos
o més propietaris de nques, que necessàriament han de ser confrontants, i que compar-
teixen un element mitger. Aquest element mitger pot tenir la funció de sustentació de les
edicacions privades que s’hi recolzin a sobre o bé pot tenir una funció de tancament. A
més, com veurem, l’element mitger pot ser vertical (paret) o horitzontal (sòl).
La Llei 13/90, de 9 de juliol, de l’acció negatòria, immissions, servituds i relacions
de veïnatge, regulava la mitgeria i la denia, segons DE LAMA, com el règim jurídic de
l’element situat entre dues nques veïnes la funció del qual és actuar com a element sus-
tentador de les construccions que s’hi facin al costat (mitgeria de càrrega) i com a element
de divisió i tancament (mitgeria de tancament). S’ha de destacar en primer lloc que la de-
nició fa referència únicament a les parets mitgeres, per la qual cosa l’establiment d’aquest
règim només s’adiu sebre aquest tipus d’element constructiu. I en segon lloc, que aquesta
regulació se situava en el marc de les relacions de veïnatge i no de comunitat. Doncs bé,
amb l’entrada en vigor del Codi civil de Catalunya, les dues principals novetats que ens tro-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba