Situacions de comunitat: la comunitat ordinaria indivisa
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 261-288 |
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
CAPÍTOL 12
SITUACIONS DE COMUNITAT:
LA COMUNITAT ORDINARIA INDIVISA
1. Situacions de comunitat
Una situació de comunitat es produeix quan diverses persones comparteixen la ti-
tularitat d’un dret subjectiu, ja sigui un dret real o un dret de crèdit. La comunitat que té
com a objecte els drets de crèdit s’estudia en l’àmbit del dret d’obligacions que actualment
es regula als articles 1.137 i següents del Codi civil espanyol i que organitza aquest tipus
de comunitat en obligacions mancomunades i solidàries. Paral·lelament, la comunitat pot
tenir com a objecte els drets reals i es regula en el títol V del llibre cinquè del Codi civil de
Catalunya que divideix aquesta matèria en cinc capítols: el capítol I regula les disposicions
generals; el capítol II, la comunitat ordinària indivisa; el capítol III, la propietat horitzon-
tal; el capítol IV, la comunitat especial per torns, i el capítol V, la mitgeria.
1.1. Concepte i característiques de la comunitat
Les situacions de comunitat en els drets reals comporten la concurrència de diversos
titulars del mateix dret real sobre un bé o un patrimoni. Segons l’article 551-1.1 CCCat, «hi
ha comunitat quan dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la
titularitat de la propietat o d’un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni».
D’aquesta denició destaquen les següents característiques:
a) Una pluralitat de persones. Hi ha d’haver dues persones o més compartint la titulari-
tat del dret real. Si només hi ha un únic titular mai no hi haurà comunitat. Així doncs,
quan diferents persones aporten béns per constituir una societat, una associació o
qualsevol altra persona jurídica, malgrat que aquests béns puguin ser útils als seus
membres no hi ha comunitat, perquè la titularitat dels béns només correspon a la
persona jurídica.
b) Compartir de manera conjunta i concurrent el mateix dret. De manera conjunta vol dir
que totes les persones han de ser titulars del mateix dret. Per això no hi ha comunitat,
262 ADOLFO LUCAS
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
per exemple, entre el nu propietari i l’usufructuari, perquè els seus drets són diferents.
I de manera concurrent requereix que aquesta titularitat compartida ho sigui en el
mateix moment temporal. Per aquesta raó tampoc hi ha comunitat entre el duciari
i el deïcomissari, perquè el segon no esdevindrà titular ns que no ho deixi de ser
el primer.
c) El dret compartit pot ser el dret de propietat o qualsevol altre dret real limitat. El su-
pòsit típic és el primer, és a dir, quan dues o més persones comparteixen, de manera
conjunta i concurrent, la propietat del mateix bé. En aquest cas es parla indistin-
tament de comunitat o copropietat. Però també pot ser que el dret compartit sigui
un dret real limitat. Per exemple, el dret d’usdefruit (article 561-3.1 CCCat) o els
nes simultàniament. En aquests casos es parla més adequadament de comunitat o
cotitularitat.
d) La propietat o el dret real compartit ha de recaure sobre un mateix objecte que no es
divideix materialment: un únic bé o un únic patrimoni. Els béns són tots els objec-
tes susceptibles d’apropiació i el patrimoni és el conjunt de béns i obligacions dotat
d’unitat i autonomia. En tots dos casos, tant els béns com els patrimonis poden ser
objecte de comunitat, per exemple un pis, un cotxe, una comunitat hereditària o el
patrimoni comú derivat del règim econòmic matrimonial de comunitat de béns. Per la
seva banda, els béns es divideixen en coses i drets patrimonials. Les coses són els béns
corporals i els drets patrimonials són els incorporals (art. 511-1 CCCat).
Una situació de comunitat pot tenir com a objecte un patrimoni. Ara bé, és necessari
assenyalar que un patrimoni comú no es pot organitzar en comunitat ordinària indivisa, ja
que els únics casos de patrimoni comú són la comunitat hereditària i les comunitats conju-
gals, que es conguren com a comunitats de tipus germànic. Així doncs, tot i que el Codi
fa referència a la divisió del patrimoni en tractar la comunitat ordinària indivisa (art. 552-9
CCCat), els drets en la comunitat indivisa formen part del patrimoni de cada cotitular i,
per tant, no existeix un patrimoni comú.
1.2. Classes
Les situacions de comunitat es poden classicar atenent a diferents criteris. Així, en
funció de l’objecte de la comunitat, es distingeix entre comunitats singulars i universals,
segons el seu objecte sigui un bé concret o un patrimoni. Per raó del seu origen es diferen-
cia entre comunitats convencionals o incidentals, depenent que el seu naixement sigui per
voluntat dels comuners o per un fet aliè imposat o casual. També es parla de comunitat
voluntària quan els seus membres tenen llibertat per exigir-ne la dissolució, i forçosa quan
no la tenen.
Ara bé, la principal classicació de les situacions de comunitat es fonamenta en la
diferent forma d’organització de la comunitat, fet que determina un contingut diferent
en els drets i deures dels comuners. Des d’aquesta perspectiva, es pot parlar de comunitat
romana, comunitat germànica i les anomenades comunitats especials.
a) La comunitat romana
La comunitat romana o comunitat pro indiviso comporta l’existència d’un únic objecte
que no es divideix físicament sinó idealment. Hi ha una divisió ideal o intel·lectual que es
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba