Balanç de cinc anys d'aplicació de l'estatut particular de còrsega (1982-1987)

El qualificatiu d'Assemblea de Còrsega, en comptes de la denominació Consell regional utilitzada per a les regions continentals i d'ultramar, il·lustra, tal com assenyalen Bourclon, Pontier, Ricci, que l'especificitat de l'estatut particular de Còrsega «és en primer lloc d'ordre simbòlic: aquesta (especificitat) s'expressa en la denominació dels òrgans deliberants i consulrius».⁸ L'epítet «assemblea», encara que és més solemne i evocador, no té però cap conseqüència sobre l'organització i les regles de funcionament de l'òrgan deliberant. Testimonia, a tot estirar, la voluntat iniciat del legislador d'afavorir la instauració d'una descentralització ampliada.

- Elecció: l'Assemblea de Còrsega comprèn seixanta-un consellers regionals elegits per sufragi universal directe per a un període de sis anys. Convé recordar en aquesta ocasió que l'esrabliment públic regional de Còrsega va esdevenir col·lecrivirat territorial el 8 d'agost de 1982 amb l'elecció per sufragi universal de la seva assemblea deliberant.

Inicialment l'article 5 de l'estatut particular fixava com a circumscripció electoral el marc regional. Aquest va ser modificat per la Llei, de 10 de juliol de 1985,⁹ relativa a l'elecció dels consellers regionals, la qual va instaurar les circumscripcions departamentals de Còrsega del Sud (vint-i-vuit consellers) i d'Alta Còrsega (trenta-tres consellers). Així, com indica F. Sabiani,¹⁰ «l'article 7 de la llei del 10 de juliol dePage 285 1985 ha sotmès Còrsega al drec comú electoral i posa fi al seu particularisme en aquest àmbit».

S'observarà que, a nivell ideològic, aquesta opció tendeix a acreditar la idea que Còrsega no és sinó una agrupació de departaments com qualsevol altra regió continental. Aquesta representació, recorda F. Sabiani, «és curiosa quan se sap que la divisó de Còrsega en dos departaments només remunta a la llei del 15 de maig de 1975, i així són negades la unitat i la identitat de Còrsega, que són ben anteriors i exteriors a l'obra francesa de regionalització». ¹¹

L'arcicie 34 de la Llei núm. 82/214 del 2 de març de 1982 indica que l'Assemblea de Còrsega pot ser dissolta. El procediment és idèntic al previst per als consells regionals. La llei insisteix però en la idea de funcionament normal impossible com a condició per a la dissolució. En aquest cas el govern pot pronunciar la dissolució per decret motivat pres en Consell de ministres. Això és el que va fer el govern el 29 de juny de 1984, arran de la crisi que havia sofert l'Assemblea l'abril del mateix any.¹²

- Funcionament: l'Assemblea de Còrsega regula «per les seves deliberacions els afers de la regió» (article 27, apartat primer, Llei núm. 82/21.4, de 2 de març de 1982). Més endavant ens ocuparem de les diferents competències concretes de què disposa. Com per als òrgans deliberants de les altres col·lectivitats territorials, l'Assemblea disposa d'un ampli poder d'organització. Per facilitar el seu treball d'instruc-ció dels informes i de preparació de les deliberacions, el seu reglament interior ha creat cinc comissions especialitzades permanents. Aquestes comissions,¹³ entre les quals hi ha l'encarregada «de vetllar pel bon funcionament dels establiments públics ... així com de les agències creades per la regió», instituïda per l'article 30 de la segona llei que concedeix l'estatut particular a Còrsega (Llei núm. 82/659, de 30 de juliol de 1982, relativa a les competències), estan constituïdes per representació proporcional dels grups polítics. Com assenyala T. Michalon, la comissió de finances va reeixir, des de l'agost de 1984 fins al març de 1986, «sota l'impuls del seu president per assentar la seva supremacia i modificar sensiblement el funcionament de l'òrgan deliberant». ¹⁴

L'Assemblea procedeix a l'elecció de la seva mesa per a tres anys. Aquesta es compon de dues categories de membres: els vice-presidents, el nombre dels quals és determinat per les lleis que concedeixen l'estatut particular modificades per la legislació posterior relativa a l'organització de les regions (entre 4 i 10 vice-presidents) i, eventualment, els altres membres elegits per l'Assemblea, el nombre dels quals ésPage 286 fixat pel reglament intern. Des de la darrera renovació de l'Assemblea de Còrsega), (el 16 de març de 1986 i el 22 de març de 1987, eleccions regionals parcials de l'Alta Còrsega), la seva mesa es compon de la següent manera: 10 vice-presidents, 6 membres i 6 secretaris. La mesa pot gaudir de certes delegacions d'atribucions per part de l'Assemblea de Còrsega. Aquestes delegacions no poden intervenir en l'àmbit de les deliberacions relatives al pressupost i al compte administratiu, a la utilització de l'article 27 (cf. més avall) i a les observacions i els suggeriments relatius al funcionament dels serveis de l'Estat a Còrsega.

L'Assemblea designa els seus representants en el si de les oficines creades per la Llei del 30 de juliol de 1982 (Llei núm. 82/659, estatut particular de Còrsega, competències), de les agències que decideix de crear i dels diversos organismes previstos per les lleis que concedeixen l'estatut particular (cf. més avall). Finalment, l'Assemblea de Còrsega designa el seu president, que exerceix tot sol les funcions d'executiu regional.

2. El president de l'Assemblea de Còrsega (títol U de la Llei núm. 82/214, de 2 de març de 1982)

El president de l'Assemblea és l'òrgan executiu de la regió corsa. La durada del seu mandat és de tres anys, la qual cosa constitueix una especificitat amb relació al mandat dels seus homòlegs continentals i d'ultramar, que és de sis anys.

N'hi ha que interpreten l'obligació de procedir a una nova elecció del president a la meitat del mandat de l'Assemblea com una voluntat d'afavorir «una alternança entre un president elegit a Còrsega del Sud i un president elegit a l'Alta Còrsega».¹⁵ Per a d'altres, aquesta obligació es pot interpretar com la introducció «d'un embrió de responsabilitat de l'executiu davant l'òrgan deliberant».¹⁶

L'elecció del president de l'Assemblea de Còrsega precedeix la dels vicc-presidents i és diferenr d'aquesta. Cal la majoria absoluta dels membres de l'Assemblea en les dues primeres voltes, mentre que n'hi ha prou amb la majoria relativa per a la tercera volta de l'escrutini. De fet, tant amb motiu de la instal·lació de la primera Assemblea, l'agost de 1982, com en l'ocasió de la seva reelecció després de la dissolució de 1984 i en la renovació general de març de 1986, el president de l'Assemblea de Còrsega ha estat elegit, fins ara, en la tercera volta d'escrutini per majoria relativa.

El president pot delegar l'exercici d'una part de les seves funcions als vice-presidents o a altres membres de l'Assemblea designats per ell. Aquesta delegació és facultativa i pot ser retirada en tot moment. Sobre aquesta qüestió, l'elecció del president J. P. Rocca Serra, l'agost de 1984, durà a una modificació del funcionament de l'executiu. Aquest concretarà efectivament l'essencial dels poders en les seves mans. Com assenyala T. Michalon, «els vice-presidents han rebut simplement una Ordre que els encarrega a cadascun d'ells de seguir un àmbit i de preparar els informes corresponents; però el president tot sol decideix principalment pel que fa a la individualització dels crèdits¹⁷ i la signatura dels actes que comprometen la regió».

Com a cap de l'executiu regional, el president de l'Assemblea de Còrsega assumeix, com en les altres regions, la direcció dels serveis administratius situats sota laPage 287 seva autoritat, prepara i executa Ics decisions de l'òrgan deliberant i duu a terme tots els acres de gestió. Cada any presenta un informe sobre la situació de la regió, l'activitat dels serveis i dels establiments que en depenen i l'estat d'execució del pla.

L'Assemblea de Còrsega i l'executiu regional constitueixen per tant els òrgans de decisió de l'estatut particular. Però més enllà del seu estatut jurídic, que no difereix en allò fonamental de la situació dels seus semblants de drec comú, tots els observadors estan d'acord a assenyalar que a aquest se sobreposa un comportament polític heretat de les tècniques del parlamentarisme. Aquesta situació fa que, en la pràctica, l'Assemblea de Còrsega sigui una mica més que una instància deliberant d'una col-lectivitat territorial. A més, el seu president també es beneficia d'aquesta «deriva» política. «De fet, els membres de l'Assemblea i el seu president estan absolutament convençuts que la seva funció és de natura política».¹⁸ «Els consellers regionals que basen els seus arguments en la denominació de l'òrgan del qual són membres tenen tendència a reproduir els procediments i les pràctiques vigents en les assemblees parlamentàries». ¹⁹

Convé indicar que caldrà esperar les eleccions regionals parcials del 22 de març de 1987 a l'Alta Còrsega per veure finalment com es constitueix una majoria coherent capaç de donar suport al president. De fet, des del 22 d'agost de 1982, data de les primeres eleccions, fins al 22 de març de 1987, l'Assemblea de Còrsega ha viscut sota la influència de les majories relatives o conjunturals, la qual cosa ha afeblit el funcionament de la institució.²⁰

L'estatut particular també ha previst altres òrgans de consulta i d'intervenció al voltant de l'Assemblea de Còrsega.

Els consells consultius estan compostos per representants d'organitzacions competents en els àmbits econòmic, social, familiar, sindical, etc, la llista dels quals va quedar fixada amb el Decret núm. 83/33, de 21 de gener de 1983. Els seus membres són designats per a un mandat de sis anys, renovable. Els consells estableixen el seuPage 288 reglament intern i elegeixen en el seu si el seu president i els membres de la mesa. Es reuneixen per convocatòria del president. El president de l'Assemblea de Còrsega norifïca als consells les peticions de dictamen que afecten les qüestions de la seva competència. Aquests poden emetre dictàmens per iniciativa pròpia.

Per al seu funcionament, l'Assemblea de Còrsega, conformement a l'article 14 de la Llei núm. 86/16, de 6 de gener de 1986, «posa a disposició dels consells consultius els mitjans de funcionament necessaris... i posa així mateix a la seva disposició els serveis regionals o una part d'aquests a títol permanent o temporal, principalment per permetre'ls de dur a terme estudis sobre qualsevol projecte de la seva competència».²¹ Els crèdits necessaris per al funcionament dels consells són objecte d'una inscripció distinta en el pressupost regional. Aquests són notificats cada any als presidents dels consells. Aquestes mesures modificatòries de les lleis de l'estatut particular tenen el mèrit de clarificar les relacions materials entre les instàncies consultives i l'Assemblea de Còrsega, deixant a aquesta darrera la cura de determinar l'import dels crèdits. El secretariat general de l'Assemblea de Còrsega, que fa la funció de secretariat de l'Assemblea (organització de les sessions, preparació de les deliberacions, convocacions, denúncies, recollida de les decisions) ho és també dels consells consultius.

El Consell Econòmic i Social (CES) es compon de trenta membres que pertanyen a quatre col·legis: empreses i activitats professionals (dotze membres), vida col·lectiva (cinc membres), una personalitat qualificada nomenada pel primer ministre. El CES és consultat prèviament i obligatòriament sobre totes les qüestions referents al desenvolupament econòmic de l'illa, així com sobre les orientacions del pressupost regional. L'anàlisi dels documents transmesos pel president de l'Assemblea de Còrsega s'efectua en comissió, i els dictàmens són elaborats en sessió plenària. El CES apareix fins ara en conflicte amb l'Assemblea de Còrsega. Aquesta situació sembla resultar de la composició mateixa d'aquesta instància, en què hi ha nombrosos sindicalistes. Com assenyala T. Michalon, aquests «manifesten una malfiança oberta envers l'actual presidència conservadora».²²

El Consell de Cultura, Educació i Nivell de Vida (CCENV), la composició del qual va quedar fixada pel mateix decret del 21 de gener de 1983, comprèn vint-i-sis membres agrupats en quatre col·legis: vida cultural (vuit membres), vida educativa (vuit membres), medi ambient i nivell de vida (vuit membres), i dues personalitats qualificades nomenades pel primer ministre. Regit per les mateixes regles de funcionament que el CES, aquest és prèviament i obligatòriament consultat sobre el projecte de pla de desenvolupament i d'equipament de ta regió, el projecte de pressupost, així com sobre totes les qüestions que són de la seva competència (cultura, educació, medi ambient, etc). Tanmateix, la llei insisteix en la missió del Consell en matèria' de salvaguarda i de difusió de la llengua i de la cultura corses.

Inicialment, i conformement a les disposicions de la Llei núm. 82/652, de 29 de juliol de 1982, sobre la Comissió àudio-visual, un comitè regional de la comunicació àudio-visual de la regió de Còrsega havia d'elaborar un informe anual destinat a l'altaPage 289 autoritat i a les instàncies regionals sobre cotes ies qüestions relatives als programes dels organismes encarregats del servei públic de radiodifusió i televisió- Atès que aquest comitè mai no ha estat constituït, la Llei núm. 86/16, de 6 de gener de 1986, modifica, pel seu article 15, ies disposicions contingudes en la segona llei que concedeix l'estatut particular a la regió de Còrsega. Aquesta transfereix les competències i la missió del comitè regional de l'àudio-visual al CCENV. Tanmateix, a manca de decret d'aplicació que concreti les modalitats de presa de possessió per a dictamen en aquest àmbit del Consell, aquesta competència no és exercida.

El CCENV sembla que manté relacions prou bones amb els òrgans de decisió, però té molt poca influència sobre les decisions de l'Assemblea i del seu executiu. Tret dels casos de presa de possessió obligatòria definits per la llei, els clos consells són en definitiva rarament consultats. Tanmateix, els consells preserven gelosament les seves comperències i no dubten, si cal, a defensar-les davant de la jurisdicció administrativa. Així, a tall d'exemple, l'actualitat recent s'ha fet ressò d'una diferència que oposa el Consell de Cultura i l'Assemblea per a la tria d'un emplaçament per construir-hi un col·legi. L'Assemblea havia deliberat el 4 de gener de 1986 sense haver consultat prèviament els consells. Un representanr del Consell de Cultura ha desfet aquesta deliberació en el Tribunal Administratiu de Bastia. La sentència del Tribunal Administratiu recorda en el seu tercer considerant que «l'Assemblea de Còrsega tenia l'obligació... de recollir el dictamen» dels dos consells «abans de poder decidir sobre la implantació». El Tribunal Administratiu conclou doncs en la seva decisió de 26 de maig de 1987 que «la decisió atacada per la qual l'Assemblea de Còrsega va fixar la implanració de l'establiment escolar esmentat es va prendre sobre un procediment irregular», i que per aquest motiu ha de ser anul·lada.

La regió de Còrsega no té competències particulars en l'àmbit del desenvolupament industrial, tret de les actuacions que aquesta determina lliurement en el marc de la seva competència general en matèria de desenvolupament econòmic. El legislador va considerar que es tractava d'un sector reservat a l'Estat. Va crear a prop del primer ministre (article 8, Ltei núm. 82/659 de 30 de juliol de 1982) un comitè de coordinació per al desenvolupament industrial de Còrsega. Aquest és organitzat pel Decret núm. 82/73, de 7 de febrer de 1983, i comprèn a títol permanent nou ministres, el prefecte de la regió, deu dirigents d'empreses públiques t/o societats nacionals i deu consellers regionals. El prefecte de la regió i el president de l'Assemblea de Còrsega garanteixen !a codircccíó del secretariat permanent. Aquest veritable «estat major» proposa al govern totes les mesures que puguin afavorir el desenvolupament del conjunt d'activitats econòmiques i millorar l'adaptació de l'aparell de formació professional. En una regió en què el teixit industrial és fràgil, aquest comitè hauria hagut de conèixer una activitat important, i el cas és que no ha fet res.

El febrer de 1984 l'Assemblea va demanar, amb motiu de les primeres negociacions del contracte de pla, que es reunís el comitè perquè s'inscrigués a l'ordre del dia el problema de la reestructuració de dos PM1 insulars. Aquesta petició romandrà sense resposta i, en la pràctica, aquest comitè no tindrà mai una vida efectiva.

En els sectors de l'agricultura (article 14), de la hidràulica regional (article I 5) i dels transports (articles L8, 19 i 20), que revesteixen un caràcter d'extrema importància per a l'economia insular, és cert que el legislador ha transferit competències específiques, però ho ha fet a les oficines (f/. més amunt).

Aquestes exerciran les competències sota el control conjunt de l'Estat i de l'Assemblea de Còrsega.

El desenvolupament agrícola i rural recau sobre l'oficina del mateix nom. Encarregada de la realització d'actuacions per al desenvolupament de l'agricultura i l'equipa-menr del medi rural, «concorre a l'orientació», l'animació i el control de la política territorial agrícola, així com a la modernització de les explotacions».³⁵ L'oficina coordina el conjunt de les actuacions de desenvolupament de l'agricultura i participa en l'equipament del medi rural. Tots els organismes (públics o privats) investits d'unaPage 296 missió en aquest àmbit són obligats per la llei a fer conèixer a l'oficina «els seus programes d'activitats». L'oficina representa a Còrsega les oficines d'intervenció del sector agrícola i exerceix les competències que se'n deriven: és consultada sobre totes les qüestions relatives a la modernització i al desenvolupament de l'agricultura pel prefecte de la regió i pe! president de l'Assemblea de Còrsega, cadascun en el seu àmbit de competències. El consell d'administració d'aquesta oficina es compon en la seva majoria de professionals (17/28). Un decret en curs de preparació tendeix a modificar-ne la composició reduint la representació de les organitzacions professionals.

L'equipament hidràulic és atribuït a l'oficina creada per l'article 15 de la llei sobre les competències. «La missió d'aquesta oficina és condicionar i gestionar el conjunt dels recursos hidràulics de Còrsega». Aquests àmbits d'intervenció són precisats pel decret núm. 83/704 del 28 de juliol de 1983: l'oficina rep missions d'estudi, de realització i d'explotació pel que fa:

- Als equipaments necessaris per a la sostracció, l'emmagatzematge i el transport de les aigües i les xarxes col·lectives d'irrigació i de sanejament de les terres agrícoles;

- Als equipaments necessaris per a la distribució de les aigües i el tractament de les aigües ja utilitzades;

- Les obres amb destinació energètica de potència inferior a 8.000 KW. A més, aquesta garanreix, en col·laboració amb l'oficina de desenvolupament agrícola i rural, les actuacions d'acompanyament relatives a l'explotació de les terres irriga-des.

L'administració d'aquesta oficina està inspirada en el mateix model que l'O-DARC, excepte que l'Assemblea de Còrsega disposa de la majoria del consell d'administració (17/23)-

Les dues oficines amb vocació agrícola i hidràulica són dotades pressupostàriament per l'Estat, i a aquest títol la llei de finances els va concedir per a l'any 1984 la xifra de 6,75 milions de francs.³⁶

La gestió de les comunicacions marítimes i aèries (passatgers i mercaderies) entre Còrsega i el continent, que s'ha convingut a denominar «la continuïtat territorial», recau sobre la tercera oficina creada per l'article 20: l'oficina de transports de la regió de Còrsega.

L'Estat i la regió de Còrsega defineixen en un acord quinquennal les modalitats d'organització dels transports marítims i aeris entre l'illa i el continent (serveis i tarifes). Aquest acord estableix els criteris que determinen la dotació fixada anualment per la llei de finances (per a 1984 aquesta era de 637 milions de francs) que l'Estat lliura a l'oficina de transports. Aquesta veu per tant que se li confia una missió de gestió d'aquesta envergadura, i aprova, en funció de les prioritats de desenvolupament econòmic, convenis amb les companyies marítimes i aèries. Aquests convenis determinen les tarifes, les condicions d'execució i la qualitat del servei. Només les companyies marítimes amb la flota matriculada a França i les companyies aèries titulars d'una autorització o d'un permís lliurat pel ministre de Transports poden serPage 297 signatàries d'aquests convenis. L'Assemblea de Còrsega té la majoria en el consell d'administració d'aquesta tercera oficina (17/33).

Dotades pressupostàriament per l'Estat de manera conseqüent, les oficines reben (per a 1984) 643,75 milions de francs, la qual cosa representa 5,5 vegades més que els recursos destinats al pressupost de la regió en concepte de les competències transferides.³⁷ La tècnica de l'establiment públic de caràcter industrial i comercial permet a l'Estat d'assegurar un control sobre els sectors que són competència de les oficines.

2. Les altres competències transferides: aquestes interessen cinc altres sectors en què l'òrgan deliberant de la regió intervé en diferent grau:

El condicionament del territori i l'urbanisme (articles 9, 10, 11, 12 i 13): l'Assemblea de Còrsega s'encarrega de l'esquema de condicionament de l'illa, que estableix «les orientacions fonamentals en matèria de protecció, d'explotació i de desenvolupament» del territori insular. La llei ofereix dues possibilitats per a l'elaboració de l'esquema de condicionament: o bé aquesta recau sobre la pròpia regió o bé és exercida per un establiment públic regional amb competències en matèria d'urbanisme sota el control de la regió (s'ha optat per la primera solució). El procediment d'elaboració va ser fixat per Decret en Consell d'Estat (núm. 83/697, de 28 de juliol de 1983). Aquest recolza sobre una comissió formada per representants de l'Assemblea a les tasques de la qual s'associen el prefecte de la regió i representants de les col·lectivitats i de les cambres professionals. El projecte d'esquema que estableix el president de la regió, acompanyat dels dictàmens dels consells consultius, «és posat a disposició del públic durant dos mesos». Un cop aprovat per l'Assemblea és aprovat per decret en Consell d'Estat. Només motius d'il·legalitat i no pas d'oportunitat poden comportar una negativa d'aprovació.

L'esquema és sotmès al respecte de nombroses normes nacionals enumerades per l'article 10³⁸ de la llei del 30 de juliol, així com dels programes de l'Estat, i s'imposa a les col·lectivitats territorials. Per aquest fet, «les col·lectivitats normalment competents per determinar les regles i les condicions d'utilització dels sòls, és a dir, els municipis, són parcialment desposseïdes de les seves competències».³⁹ A més, tal com assenyalen Bourjol i Bodard «la presència de l'administració de l'Estat és permanent, i la divisió de les diferents fases d'elaboració no deixa a l'Assemblea sinó un poder d'assentiment».⁴⁰

- Els transports interiors: aquesta competència interessa dos sectors. D'una banda, l'establiment per l'Assemblea de Còrsega de «l'esquema regional de transports» (article 14, apartat primer), que és fixat prèvia consulta del Consell Econòmic i Social, de les col·lectivitats territorials i dels organismes consulars. Aquesta pot ser l'encarrega-Page 298da d'organitzar comunicacions «no urbanes de viatgers per carretera» per conveni amb els departaments. D'altra banda, la regió de Còrsega substirueix l'Estat pel que fa a l'explotació dels transports ferroviaris. El Decret núm. 88/775, de 30 d'agost de 1988, confereix l'explotació de ta xarxa ferroviària a la SNCF i fixa les condicions de substitució de l'Estat per la regió.

- L'ocupació: la formació professional és una competència de dret comú, transferida en part al conjunt de les regions. Convé per rant harmonitzar les accions que romanen competència de l'Estat amb les atribuïdes a la regió. L'article 21 de la segona llei que concedeix l'estatut particular a Còrsega institueix «una comissió mixta paritària» composta per setze membres, vuir representants de l'Assemblea de Còrsega i vuit representants de l'Estat, que es reuneix alternativament sota la presidència del president de la regió (o del vice-president delegat encarregat del sector) i del prefecte; comissari de la República a la regió (o del seu representant). Aquesta comissió s'encarrega:

- De la preparació del programa anual de les intervencions dels diferents organismes competents (ANPE, AFPA, serveis de l'Esrat a la regió i en els departaments);

- De l'examen de la situació de l'ocupació a la regió (proposicions d'adaptació de les intervencions de l'Estar i de la regió, proposicions sobre els programes dels organismes que intervenen en l'ocupació i la formació professional).

Una convenció aprovada cada any entre l'Estat i la regió estableix les condicions d'execució d'aquest programa.

- L'habitatge (article 7): si bé les competències són bàsicament les traspassades a les col·lectivitats regionals per la llei del 7 de gener de 1983 (definició de les prioritats, complements regionals als ajuts de l'Estat en forma de subvenció, garanties de préstec, etc., programa d'ajut per a la qualitat de l'habitatge i dels habitatges socials), la regió de Còrsega disposa d'atribucions complementàries. El representant de l'Estat efectua el repartiment dels crèdits destinats per l'Estat a Còrsega per a les diverses actuacions en matèria de política de l'habitatge sobre la base de criteris establerts per l'Assemblea de Còrsega. El prefecte de la regió pren per tant en consideració les prioritats regionals, i í'Assemblea pot afavorir una actuació determinada.

- L'energia: tenint com a marc de referència el pla de la nació, l'article 22 (apartat 1) reconeix la possibilitat de la regió de Còrsega d'«elaborar i executar» un programa d'exploració dels recursos energètics locals. Aquest programa fa referència a les energies noves i renovables, així com a l'energia hidràulica extreta d'obres de potència inferior a 8.000 KW. A més, la regió pot, en concertació amb els establiments públics nacionals (EDT-GDF), participar en l'elaboració i l'execució d'un pla per cobrir les necessirats i diversificar els recursos energètics de i'illa (apartat 2). Sobre aquest darrer punt, l'apreciació de les competències de la regió de Còrsega en les seves relacions amb els establiments públics nacionals varia. Per a alguns, basant-se en la decisió del Tribunal Administratiu de Bastia, de 30 de maig de 1983,⁴¹ «aquestes competències no permeten a la regió de Còrsega d'immiscir-se en et funcionamentPage 299 dels establiments públics nacionals».⁴² Per a d'altres, l'oficialització per la llei d'un pla energètic global «l'elaboració del qual s'efectua en connexió, principalment, amb EDF-GDF»,⁴³ posa la regió de Còrsega en situació de corresponsable de les decisions.

Aquestes són l'organització administrativa i les competències que estructuren la col·lectivitat territorial regional a Còrsega.

En separar l'estatut particular de Còrsega dels textos legislatius sobre la descentralització el legislador ha volgut palesar la seva voluntat de prendre en consideració l'especificitat d'aquesta regió insular. Però la preferència de l'execució d'aquesra reforma a Còrsega pot haver servit de banc de proves per a !a transformació dels establiments públics regionals en col·lectivitats territorials. Així, el dret comú de les regions es trobaria alineat amb l'estatut particular de Còrsega, com ho van estar els textos legals sobre l'organització i les competències de les regions d'ultramar.

Tanmateix, si hem de creure el ministre de l'Interior i de la Descentralització de l'època, G. Defiferre, i'estatut particular tendiria a «donar a l'illa una organització comparable a aquella de la qual gaudeixen Sicília i Sardenya a l'interior de l'Estat italià».⁴⁴

Comparació aquesta força audaç, ja que l'anàlisi dels diferents estatuts palesa diferències notables que convé evocar com a conclusió, tot establint una comparació entre l'estatut de Sicília i el de Còrsega.⁴⁵

La primera diferència fa referència a la natura jurídica de tots dos estatuts. El de Sicília és expressament previst per l'article 116 de la Constitució de 1948, i va ser objecte d'una llei constitucional del 26 de febrer de 1998 que transformava sense canviar-ne res un decrec-llei del maig de 1946 que definia l'estatut especial de Sicília.⁴⁶ La natura de l'estatut sicilià és per tant constitucional i adquireix una força jurídica reforçada. Pel que fa a l'estatut particular de Còrsega, aquest es fonamenta en un acte legislatiu pres d'acord amb l'article 72 de la Constitució del 4 d'octubre de 1958 que precisa que es poden crear per llei altres col·lectivitats territorials.

La natura política constitueix una segona diferència. Perquè, de fet, l'estatut sicilià reposa sobre una separació de les funcions legislativa i executiva. I aquesta característica també apareix en els òrgans constituïts: l'Assemblea regional, el president de la regió, el qual forma, amb els assessors, la Junta (govern). Els membres de l'Assemblea tenen el títol de diputats i elegeixen separadament el president, per majoria absoluta dels membres, i els assessors. Els poders d'aquests darrers són fixats pel president. El caràcter polític també és palès en !a responsabilitat de la Junta davant dels diputats, jaPage 300 que l'aprovació per aquests d'una moció de desconfiança obliga la Junta a dimitir. La darrera particularitat política que convé assenyalar és que el president de la regió, cap del govern regional, participa en el consell de ministres italià amb rang de ministre i veu deliberativa per a les qüestions que interessen la regió.

De tots aquests elements no n'hi ha cap traça en l'estatut de Còrsega. L'Assemblea de Còrsega és un òrgan deliberant, i el seu president assumeix les tasques administratives i de gestió. Tot i que la pràctica hagi intentat introduir la noció de responsabilitat política (abril de 1984), ni l'estatut particular ni el reglament interior de l'Assemblea no permeten el compromís de la responsabilitat política de l'executiu.

D'aquesta separació dels òrgans deriva una separació de les funcions que il·lustra una tercera diferència. La Constitució italiana preveu en el seu article 117 que les regions estableixin normes legislatives «en la mesura en què aquestes no siguin contràries a l'interès nacional i al de les altres regions». Aquest poder de legislar reconegut a les assemblees regionals és exclusiu o competent amb el de l'Estat en funció de les competències constitucionalment atribuïdes a les regions, i va acompanyat d'un poder reglamentari per a l'execució dels textos legislatius regionals.

L'estatut de Còrsega és administratiu. «L'Assemblea de Còrsega, per les seves deliberacions, i el president de l'Assemblea, per la instrucció dels afers i l'execució de les deliberacions, concorren a l'administració de la regió de Còrsega» (article 2, Llei núm. 82/214 de 2 de març de 1982). Les competències són precisades pel legislador i les deliberacions cobren el caràcter d'actes reglamentaris d'aplicació. Les decisions de totes dues regions tenen per tant un caràcter jurídic diferent.

La quarta diferència radica en el control d'aquests actes i deriva de la seva natura diversa. Els de l'Assemblea de Còrsega són sotmesos al control de la jurisdicció administrativa (Tribunal Administratiu), amb possibilitat d'apel·lació davant et Consell d'Estat. Aquest control, exercit en general pe! representant de l'Estat, és un control de legalitat i no d'oportunitat que es desenvolupa a posteriori. A Itàlia el control dels actes legislatius regionals està reglamentat per l'article 126 de la Constitució. Les lleis regionals han de ser transmeses al representant de l'Estat. Aquest o bé hi dóna el vist-i-plau, fent-les així executòries, o bé les retorna al Consell Regional per a la seva modificació. Si aquest darrer manté la seva posició, aleshores el text ha de ser sotmès al Tribunal Constitucional sobre motius de legalitat. Es tracta per tant d'un control de conformitat a la Constitució. La determinació de l'alt tribunal pertany alhora al representant de l'Estat i a l'executiu regional.

A aquest conjunt d'elements convé afegir-hi una cinquena diferència relativa als mitjans financers atribuïts a totes dues regions. Pel que fa a Còrsega, aquests són definits pel Títol lli de la segona llei que concedeix l'estatut particular.

Els recursos es reparteixen en dues categories; d'una banda les aportacions financeres de l'Estat, que corresponen a les competències transferides com a dotació global de descentralització, i d'altra banda, les transferències d'impostos de l'Estat i una fiscali-tat local addicional. Finalment, l'article 25 d'aquesta mateixa llei indica que l'estatut fiscal particular de l'illa és mantingut i que «serà adaptat amb vista principalment a afavorir la inversió productiva».

Pel que fa a les regions italianes, l'article 119 de la Constitució determina que «les regions tenen una autonomia financera segons les formes i en els límits de les lleisPage 301 de la República que coordinen les finances de les regions amb les de t'Estat i les de les províncies». A més, com assenyala P. Arrichi, «la regió siciliana pot, a diferència d'altres regions, exercir una competència pròpia en matèria fiscal i fins i tot modificar per a la seva aplicació a Sicília les lleis fiscals italianes...».⁴⁷

Aquest reduït nombre d'elements de comparació il·lustra les diferències alhora polítiques i jurídiques que oposen els estatuts institucionals de Sicília i de Còrsega, diferències que il·lustren, sense cap mena de dubte, les concepcions de l'organització i del paper de les «col·lecrivirars territorials» pròpies de cadascun dels dos Estats.

Aquesta comparació té a més certs inreressos en un moment en què la premsa local ha evocat recentment⁴⁸ l'eventualitat de modificacions en l'estatut particular. Reprenent les intervencions de certs parlamentaris insulars⁴⁹ que advoquen per «una ampliació de les competències i un incremenr dels mirjans de l'Assemblea de Còrsega», aquestes proposen «la creació d'una delegació inrerminisrerial o bé el nomenament d'un minisrre» com a grau coordinador. La missió d'aquesta estrutura consistiria a elaborar un pla de desenvolupament econòmic per a l'illa. Aquests suggeriments, toc i que no tenen cap vigor, requereixen tanmareix algunes observacions.

És realment necessari tornar a encetar el debat institucional quan precisament aquests desitjós estan continguts en les dues lleis que concedeixen l'estatut particular a Còrsega?

Pel que fa a la delegació interministerial, recordem simplement que l'article 8 de la Llei núm. 82/659, de 30 de juliol de 1982, instaura a prop del primer ministre un comirè de coordinació per al desenvolupament industrial, i que n'hi hauria prou amb reactivar aquesta estructura (cf. més avall).

Pel que fa a la «necessitat» d'un pla de desenvolupament econòmic, remarquem que pertoca a l'Assemblea de Còrsega de fixar els seus propis objectius en un pla regional previsr per la Llei, de 29 de juliol de 1982, que reforma la planificació. Que, a més, aquesta mateixa llei organitza pel seu article 14 el procediment dels contractes de pla que permeten a l'Estat i a la regió de triar i de cofinançar operacions a cinc anys. Que aquest pla de desenvolupament hauria de tenir en compte la redefinició d'un estatut fiscal per a Còrsega tal com està previst en l'article 25 de la segona llei que concedeix l'estatut particular. A aquest títol sembla que és indispensable integrar a aquesta redefinició les conseqüències de la realització del gran mercat interior definit per l'Acta Única Europea. Que aquest mateix pla de desenvolupament podria anar acompanyat per la realització de l'esquema de condicionament de l'illa (articles 9 a 13, Llei núm. 82/659, de 30 de juliol de 1982) que preveu la implantació i la gestió racional dels grans equipaments i que corregeix els desequilibris d'un condicionament del territori que ha privilegiat durant massa temps el litoral.

En definitiva, més que noves reformes instirucionals, el que cal és que l'Assemblea de Còrsega exerceixi totes les seves competències per tal de servir «un gran objectiu» que permeti a Còrsega d'escometre el futur immediat de 1992, però també els imperatius del segle XXI.

---------------------------

[1] J.M. Pontier: «La Région», pp. 1.701-1752 dins volum II de Cotlietivitit Locales. sota la direcció de I.P. Benoit Dalloï. 1984.

[2] M. Bourjol, S. Bodard: «Le Statuc Particulier de la Corse», pp. 210-211, dins Dnit et libertés des Coleccionales Territoriales. col. Dnit de I'Admiaiutalion Lúcaze. Masson, setembre de 1984.

[3] W. Dressler Holohan: -Le Snicut Parriculier de ta Corse-, pp. 1479-1517. La Temps Moderna, núm. 643, febrer de 1985.

[4] Proposició de llei núm. 2218; Assemblea Nacional: primera sessió ordinària 1980-1981. Document difós el 10 de febrer de 1985.

[5] F. & Y. Luchaire: «LeStarut Particulier de la Région de Corse», pp. 419-439, dins LeDnil de la Dénntralisa-timt. Themis Droit P.U.F.. novembre de 1982.

[6] Informe sobre el projecte de llei que concedeix l'Estatut particular per a b regió de Còrsega núm. 692. Assembleu Nacional: segona sessió ordinària 1981-1982; sessió del 14 de gener de 1982.

[7] Ibidem.

[8] J. Boimlon.J.M Pontier, J.C. Ricci: -Les Regions à Statut Particulier-, pp. 665-672. dins Dnits des Collecttirites Territoriales. Themis Droit P.U.F., març de 1987.

[9] Llei núm. 115-1192 del 10 de juliol de 1985 que modifica cl codi electoral i relatiu a l'elecció dels consellers regionals. Journal Oficial de III de juliol de 1985, p. 7.805.

[10] F. Sabiani: «Le réjínie electoral de l'Assemblée de Corse et la Consiitution», pp. 221-225; AJDA núm. 4. abril de 1986.

[11] Sobre aquest pum vegeu l'article de F. Sabiani citat en el punt anterior.

[12] Amb motiu de la preparació del pressupost regional pera 1984, el conjunt dels membres electes de l'oposició de l'època (RPR, UDF, diversos de dreta), vota el 12 d'abril de 1984 una qüestió prèvia que rebutja les proposicions pressupostàries de l'execution i et deixa en minoria, i li retira els micjtins de funcionament de In institució, lïl president de l'Assemblea va demanar al govern, en aquesta situació de bloqueig, que prengués el decret de dissolució.

[13] Les altres comissions són: -Comissió de Finances, del Pressupost i de la Fiscalitat: 18 membres; -Comissió del Pla, de les Intervencions Econòmiques, de Política Territorial encarregada del balanç, i de la perspectiva: 17 membres; -Comissió del Medi Ambient, l'Urbanisme, l'Habitatge i els Afers Socials: 13 membres; -Comissió de Cultura, Educació i Formació; 17 membres.

[14] T. Michalon: «Région de Corse: marurití progressive des instirutiora; fpiloguc du Statut Particulicr», pp. 580-598 dins La Région, nouvdlecaliectwitf lacalt. RDFA núm. 4, 1986.

[15] J. Bourdon, J. M. Pontier, J.C. Ricci: «Les regions à scatut particulier», op, cil.

[16] T. Michalon: - Les eompétences particulières de la région de Corse», pp. 446-478 dins Iji mitlla complices lúcales. sota la direcció de F. Moderne, Col. Colectionale Territoriales, Econòmica, agost de 1985.

[17] T. Michalon: -Région de Corse: maturité progressive», op. cil.

[18] Ibidem.

[19] J. Bourdon, J. M. Pontier, J. C. Ricci: «Les regions à Scarut Purticulier», np. cit,

[20] Entre aquests destaquen: -Ducs negatives de pressupost regional els anys 1984 i 1985 per motius polítics; -Una dissolució l'any 1984 arran del vot d'una qüestió prèvia el 12 d'abtil de 1984, veritable moció de censura no prevista per l'estatut particular i el reglament intern de l'Assemblea; -L'elecció de març de 1986 prevista en el marc de les eleccions regionals generals; -Eleccions parcials a l'Alta Còrsega pel març de 1987 a causa de l'anul·lació de les regionals de 1986 en aquest departament pel Consell d'Estat.

[21] Llei núm. 86/16, de 6 de gener de 1986, relativa a l'organització de les regions i que modifica les disposicions relatives al funcionalment dels consells generals. Jenrnal Offiriel del 8 de gener de 1986, p. 367.

[22] T. Michalon: «Région de Corse: maturité progressive», op. cií.

[23] Article 30, Llei núm. ME/659, de 30 de juliol de 1982, que concedeix l'estatut particular de reyió de Còrsega; competències. Jaurtiat Qfficitl del 31 de juliol de 1982, p. 2.462.

[24] M. Bourjol, S. Bodard: «LcStamr Particulier de la Corsc», op. cil.

[25] J. Bourdon, J. M. Ponrier, J. C. Ricci: «Les regions à Stamt Parciculicr», op. cit.

[26] Ibidem.

[27] P. Ferrari: -La Corse», AJDA núm. 5, p. AA, del 20 de maig de 1982.

[28] Intervencions de G. Defíerre, ministre de l'Interior i de la Descentralització, I'l de juny de 1983 davant 11 membres electes i dels representants de les forces sòcio-econòmiques. Dins L'eetian dt t'titil au lervitt tia Siaiui Parlticulier dt la Rigion de Com. Aa&l 19S2. Janvitr i 1984. Prefectura de la Reg ió de Còrsega. Secretariat General per als Afers Regionals.

[29] J. Bourdon, J. M. Pontier, j. Rico: -Les regions à Statut Particulier», uf, dl.

[30] F. Luchaire: «La décentnilisation dans les départements d'Omre-Mer», AJDA, 20 de febrer de 1983.

[31] Sobre aquesta qüestió vegeu T. Michalon: -Région de Corse, maturité progressive», ep. il.

[32] Regió de Còrsega, debats da«ilo£rafiats. Deliberació núm. 84160 A.C. del 18 i 19 de desembre de 1984, Secretariat General de l'Assemblea i dels consells consultius.

[33] J. Bourdon, J. M. Pontier, J. C. Ricci: «Lés regions i Statut Particuüer»

[34] J. Bourjol, S. Bodard: «Le Statut Partien I ier de la Corse», up. fit.

[35] Article 14. llei núm, 82/659 ctue concedeix l'estatut particular a la regió de Còrsega; competències. Journal Officiel del 11 de juliol de 1982, pp. 2.459-2.461.

[36] «Loi de Finances 1984: las retrossources specifiques actribuecs à la réyion àn Corse (application dos disposicions) de l'article 23-1V de la loi n. K2/659 du 30 juiltet 1989 dins L· misetuplitet du Stadio Partiaitier. C. Olivesi; papers de treball de In Universitat d'Estiu de 1984-Corté 1985.

[37] Els recursos transferits per l'Estat al pressupost regional representen pera 1984 la suma de 115,442 milions de francs. Cf. La muise en plamdit Stattii Particitlier. C. Olïvesi, rcf. cit.

[38] L'esquema d'ordenació de Còrsega ha tic respectar: -Les regles generals d'ordenació i d'urbanisme de caràcter obligatori previstes pel codi d'urbanisme; -Les servituds d'urilitar pública i les disposicions» necessàries per a la realització d'operacions d'interès nacional; -La legislació en matèria de protecció dels paratges i dels paisatges, així com en matèria de protecció dels monuments classificats o inscrits.

[39] J. Bourdon, J. M. Pontier, J. C. Riccí: «Les regions à Statut Particulier», op, cil.

[40] M. Bourjol, S. Bodard: «Le Statuc Particulier de la Corse», op. rit.

[41] El 3 de febrer de 1983 el prefecte, comissari de la República a la regió de Còrsega, defereix una deliberació del 13 de novembre de 1982 de l'Assemblea de Còrsega que decideix la congelació dels equips de la central tèrmica del Vazzio administrada per E.D.F. demanant al Tribunal Administratiu l'anul·lació d'aquesta decisió a causa de la incompetència de L'Assemblea de Còrsega: «L'Assemblea de Còrsega no por, Com és obvi, immiscir-se en la gestió d'Electrtcité de France, servei públic nacional»; sobre aquesta qüestió vegeu la Revne de Science Administralïve de ta Méditerratth Occidentale. núm. I, p. 51, 1983- Conclusió Sra. Helies, nota. J. Bourdon.

[42] J. Bourdon, J. M. Pontier, J. C, Ricci: «Les regions à Statut Particulier-, ap. dl.

[43] M. Dourjol, S. Botiard: Le Statur Particulier de la Corse», op. eh,

[44] Observacions fetes per G. Deffcrrc a un parlamentari de l'Alts Còrsega el 12 de gener de 1982 amb motiu d'un examen de la proposició de llei que concedeix L'estatut particular davant la Comissió de Lleis de l'Assemblea Nacional. Referida en «L'organisation des regions en France er en Italie; étude comparée», de P. Arrighi. Decisió del CNRS, núm. 4.299 del 17 d'octubre de 1979, 67 pàgines dactilografiades. Toló, 1983.

[45] C. Olivesi: «Les institutions insulaires des états du sud de la Méditerranée Occidentale., pp. 143-154. Pauimrs núm. 37-1986.

[46] D. Mszzega, J. Musitelli: -L'organisation régionale en Italie», 192 pàgines. Neta el tlndti Dacumentaires. núm. 4.553-4.554. ím documentation Pratttaise 1980.

[47] P. Arriant: «L'organisation des regions en France et en Italie», np. dl.

[48] Com Matim, 10 i 11 de novembre de 1987. La Corse. 19 de novembre de 1987.

[49] Intervenció del diputat de l'RPR. Pierte Pasquini el 9 de novembre a l'Asstmbtca Nacional reproduïda pel quotidià Corje Matin de I'11 de novembre de 1987.