Catalunya

Document

Citado por

Páginas	263-294

Aquesta Llei continua la reforma del

marc normatiu en matèria d’aigües, ini-

ciada en la Llei d’acompanyament al

pressupost per a 1999, que va crear

l’Agència Catalana de l’Aigua. Amb la

llei actual, es du a terme una reordena-

ció dels principis i les competències que

informen l’actuació de l’Administració

hidràulica, reformant el règim de la pla-

nificació hidrològica i modificant la tri-

butació sobre l’aigua, per tal de disposar

de l’instrument adequat a nous objec-

tius de la política hidràulica. A més,

possibilita una resposta diferent a diver-

sos problemes que hi havia plantejats.

En la seva part introductòria, la Llei

determina quins són els principis bàsics

als quals s’ha de sotmetre l’actuació de la

Generalitat en aquesta matèria, els quals

parteixen de la consideració de l’aigua

com un recurs natural escàs i indispen-

sable per al desenvolupament harmònic

i sostenible de les activitats econòmi-

ques, que ha d’ésser optimitzat i que

requereix una gestió eficient mitjançant

la introducció de tècniques d’estalvi

d’aigua i de foment de la reutilització

planificada del recurs.

Determina de forma detallada quines

són les competències de la Generalitat

en aquest àmbit. Considerant que cal

prendre les decisions al nivell més prò-

xim a les situacions concretes d’ús i de-

gradació del recurs, en el títol I, regula-

dor de les competències locals, la Llei

possibilita la creació d’entitats locals

de l’aigua (ELA), a les quals atribueix

competències i recursos econòmics de

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i

també dels ens locals, quan sigui proce-

dent, en matèria d’abastament d’aigua i

de sanejament d’aigües residuals per a la

gestió més eficient dels recursos hídrics;

alhora que fomenta la constitució d’en-

titats locals de l’aigua per a la gestió in-

tegrada en l’àmbit de conca o de porció

de conca fluvial.

Cal destacar la qualificació que es fa

de les ELA com a entitats territorials i

funcionals alhora, qualificació que sem-

bla contradictòria d’acord amb la con-

cepció tradicional en dret administratiu

d’aquests dos caràcters. En aquest punt,

la Llei incorpora un compromís entre

les posicions que postulen la màxima in-

tervenció local i les partidàries de la con-

centració de competències en l’Admi-

nistració de la Generalitat. El resultat

sembla conduir a una administració

compartida o mancomunada entre els

dos nivells, tot i que en el marc d’un

model bastant obert.

2. CATALUNYA

2.1. ACTIVITAT LEGISLATIVA

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

A cura de Joan Vintró

Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua

(DOGC núm. 2936, de 22 de juliol de 1999; correcció d’errades en el

DOGC núm. 3003, de 27 d’octubre de 1999).

Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.

Tot considerant que cal incrementar

el control sobre les fonts d’abastament a

poblacions, el títol II reconeix a la Ge-

neralitat, com a titular de les competèn-

cies d’ordenació del cicle de l’aigua, els

instruments d’intervenció necessària

per garantir l’abastament i la redistribu-

ció del recurs i estableix també les mesu-

res de protecció de les xarxes bàsiques

d’abastament.

La Llei estableix, en el títol III, el

«sistema de sanejament» com a unitat

bàsica per a la prestació del servei inte-

gral de tractament i evacuació de les ai-

gües residuals i en trasllada la gestió a

les ELA que han assumit competències

de sanejament, i preveu, alhora, un rè-

gim sancionador específic. Les formes

de gestió que poden utilitzar les ELA

són molt diverses, ja que són totes les

autoritzades per la legislació local i, a

grans trets, es podrien classificar en di-

rectes, en què l’Administració assumeix

per ella mateixa la gestió i explotació

del servei (assumint, per tant, els riscos

corresponents), i en indirectes, en què

l’Administració traspassa l’explotació a

un particular interposat. Les ELA des-

envolupen també la tasca d’interven-

ció administrativa mitjançant l’ator-

gament d’autoritzacions d’abocament,

la inspecció i la potestat sancionado-

ra (la sanció màxima pot arribar als

25.000.000 de pessetes). L’ACA ha d’a-

tribuir a les ELA els recursos econòmics

suficients per a la prestació eficient de

serveis.

Per la seva banda, l’Agència Catalana

de l’Aigua manté l’alta inspecció i la in-

tervenció administrativa de l’abocament

del sistema al medi receptor.

S’estableix un nou règim de planifica-

ció hidrològica en el títol IV. A aquest

efecte, es determinen uns àmbits de pla-

nificació. El districte de conca fluvial és

la unitat bàsica de gestió. La planificació

s’integra per un conjunt de plans i pro-

grames de base territorial i sectorial, que

tenen per objectiu assolir la disponibili-

tat i la qualitat del recurs i la preservació

dels ecosistemes fluvials.

El principal d’aquests instruments és

el Pla de gestió del districte de Conca

Fluvial de Catalunya, que estableix els

requeriments qualitatius, quantitatius i

econòmics de la utilització del recurs, els

instruments necessaris per protegir

els sistemes hídrics i els criteris per qua-

lificar un projecte o una obra hidràulica

d’interès prioritari per a la Generalitat.

Dins del Pla s’inclou un programa de

mesures que fixa les actuacions adreça-

des a:

a) L’obtenció d’un inventari dels re-

cursos hídrics en qualitat i quantitat.

b) L’abastament de les poblacions.

c) La determinació, la recuperació i

la protecció dels cabals ecològics.

d) La recuperació, la protecció i la

millora de la qualitat de les aigües.

e)La recuperació, la protecció, la

conservació i la millora dels ecosistemes

vinculats al medi hídric.

f) L’establiment d’un registre de zo-

nes protegides.

g) El control de captacions i aboca-

ments.

h) L’estalvi, l’optimització i la millora

de l’eficiència de l’ús de l’aigua.

i) La prevenció i la defensa contra les

inundacions.

j) El sanejament i la depuració de les

aigües residuals, incloent-hi la descàrre-

ga de sistemes unitaris.

k) La reutilització de l’aigua proce-

dent d’estacions depuradores d’aigües

residuals.

l) La gestió dels fangs procedents de

sistemes públics de potabilització i de

sanejament d’aigües residuals.

m) La previsió dels col·lectors bàsics

d’aigües pluvials.

AUTONOMIES · 26

264

n) L’anàlisi econòmica del cicle de

l’aigua, en general i per sectors, desglos-

sant-lo, almenys, en domèstic, indus-

trial i agrícola.

o) La concreció de l’àmbit territorial

de les ELA qualificades.

p) El foment de la difusió, la forma-

ció i la sensibilització en matèria d’orde-

nació i gestió de l’aigua.

q) En general, la gestió de les masses

d’aigua.

El nou règim de programació atén els

objectius de la planificació i s’hi deter-

mina la participació de la Generalitat i,

si escau, de les entitats beneficiàries en el

finançament de cada actuació.

La Llei, a més, crea en el títol V, com a

ingrés específic del règim economicofi-

nancer de l’Agència Catalana de l’Aigua,

el cànon de l’aigua, un impost de natu-

ralesa ecològica sobre l’ús de l’aigua o la

càrrega contaminant abocada.

La nova ordenació del tribut pretén

donar satisfacció als moviments socials

en favor d’una rebaixa del preu de sub-

ministrament domèstic d’aigua, i esta-

bleix el marc legal definitiu per als

acords assolits entre els representants

d’aquests moviments i els de les admi-

nistracions implicades.

El cànon de l’aigua —l’impost que

substitueix el cànon d’infraestructura

hidràulica, l’increment de tarifa de sane-

jament i el cànon de sanejament de la

Generalitat— resta afectat a l’activitat

de l’Agència Catalana de l’Aigua i és exi-

gible a tots els usuaris, llevat de les enti-

tats públiques, pel que fa als usos que en

fan per a neteges de carrers o regs de

parcs i jardins, pel que fa als usos en cas

d’incendi o de catàstrofe i pel que fa al

reg agrícola quan no hi ha contamina-

ció. Aquesta darrera excepció s’estableix

a reserva del que pugui determinar la

Unió Europea en relació amb la futura

política agrària comuna i amb les direc-

trius sobre política hidrològica.

Informen el nou impost els principis

tradicionals de l’ordenament juridico-

tributari. Així, i pel que fa als usua-

ris domèstics, es protegeix un nivell

bàsic de consum atenent el nombre

d’usuaris d’aigua de l’habitatge. També

s’adopten mesures transitòries que per-

meten una adaptació en el temps al

nou impost.

Finalment, l’Ens d’Abastament d’Ai-

gua, creat per la Llei 4/1990, d’ordena-

ció de l’abastament d’aigua a l’àrea de

Barcelona, s’adscriu al mateix departa-

ment que l’Agència Catalana de l’Aigua,

la qual n’assumeix les funcions de plani-

ficació, d’assignació de recursos hídrics

a la xarxa Ter-Llobregat i de relació amb

els ens locals per incorporar-los a la

xarxa.

Xavier Muro i Bas

ACTIVITAT NORMATIVA... 265

Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes (DOGC núm.

2948, de 9 d’agost).

Aquesta és la primera llei catalana, i

fins a la data, l’única que ha estat apro-

vada pel Parlament de Catalunya a

partir d’una iniciativa legislativa popu-

lar.

Sens perjudici que el Consell Execu-

tiu hagués, en un principi, inclòs una

normativa similar entre les disposicions

del projecte que ha donat lloc a la Llei

8/1999, de 30 de juliol, de la jurisdicció

esportiva i de modificació de la Llei

8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, la pro-

AUTONOMIES · 26

266

posta que finalment va veure la llum fou

impulsada a través d’aquesta iniciativa

legislativa popular que va obtenir l’ad-

hesió de més de mig milió de signatures,

a banda de rebre el suport explícit de les

4 diputacions, 36 consells comarcals i

de 650 ajuntaments.

La Llei s’articula mitjançant la modi-

ficació de diversos articles de la Llei

8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, i es fo-

namenta en la competència exclusiva de

Catalunya en el camp de l’esport i el

lleure, tal com estableix l’article 9.29 de

l’Estatut d’autonomia i d’acord amb el

mandat que la Constitució espanyola fa

als poders públics perquè fomentin l’e-

ducació física i l’esport i facilitin la uti-

lització adequada del lleure.

Contingut material de la Llei

Al preàmbul de la Llei es recorda que

el desig de l’esport català de gaudir de

representació internacional estableix un

objectiu molt arrelat en el temps, que va

tenir diverses manifestacions significati-

ves principalment durant el primer

quart de segle.

Els articles de la Llei 8/1988 objecte

de modificació són el 3, el 19, el 25, el

26 i el 46.

Pel que fa a l’article 3, on es relacio-

nen els principis rectors que la política

esportiva de la Generalitat ha de tenir

presents per tal de garantir l’accés en

igualtat de condicions i oportunitats al

coneixement i a la pràctica de l’esport,

s’afegeix el de la participació de les selec-

cions catalanes en els àmbits supraautò-

nomics.

Quant a la modificació de l’article 19

de la Llei 8/1988, cal assenyalar que és

la que té una major transcendència jurí-

dica per al reconeixement i normal fun-

cionament de les seleccions esportives

catalanes. Així com fins a l’aprovació

d’aquesta Llei el règim jurídic vigent es

limitava a establir l’obligatorietat de les

federacions esportives catalanes de for-

mar part de les federacions espanyoles

per participar en competicions estatals,

el nou apartat 1 d’aquest article esta-

bleix l’opció que tenen les federacions

esportives catalanes de sol·licitar la seva

integració com a membres de les cor-

responents federacions d’àmbits supra-

autonòmics als efectes de participar,

desenvolupar i organitzar activitats es-

portives en aquests àmbits en els termes

que estableixin les normes estatutàries

respectives i llur aplicació. Aquesta dis-

posició es complementa amb l’apar-

tat 2, en virtut del qual s’atorga a les fe-

deracions esportives catalanes de cada

modalitat esportiva la representació

l’esport federat català corresponent

en els àmbits supraautònomics, i és

funció pròpia d’aquestes federacions la

creació, el foment i l’impuls de les selec-

cions catalanes de les modalitats o disci-

plines esportives respectives. És a dir, en

virtut d’aquestes disposicions s’amplien

les possibilitats d’actuació de les federa-

cions esportives catalanes que, com a

representants de l’esport federat català,

podran sol·licitar la integració en les fe-

deracions esportives internacionals,

sense haver de formar part forçosament

de les federacions estatals.

La modificació de l’article 25 de la

Llei 8/1988, de 7 d’abril, té per objec-

te regular aquells aspectes implícits en

la formació de les seleccions catalanes.

A l’apartat 3 s’estableix que és com-

petència de les federacions esportives

catalanes l’elecció dels esportistes cata-

lans que han d’integrar les seleccions

catalanes. En aquest sentit, aquest

apartat determina que tenen la consi-

deració d’esportistes catalans, a

aquests efectes, els nascuts a Catalunya

i els qui hagin adquirit el veïnatge civil

en aquest territori. Durant els treballs

de la ponència es va discutir sobre la

conveniència o no d’ajustar aquesta

definició a allò que estableix l’article 6

de l’Estatut d’autonomia quan diu que

gaudeixen de la condició política de

catalans els ciutadans espanyols que,

d’acord amb les lleis generals de l’Es-

tat, tinguin veïnatge administratiu a

qualsevol dels municipis de Catalu-

nya. Finalment, com s’ha vist, es va

imposar la tesi més restrictiva, que de

fet pretén la preservació d’una major

identitat cultural dels integrants de les

seleccions catalanes, en exigir-los el

veïnatge civil que, com sabem, a di-

ferència del veïnatge administratiu,

que s’obté automàticament per l’em-

padronament a qualsevol municipi ca-

talà, s’adquireix per residència conti-

nuada a Catalunya durant dos anys,

amb declaració expressa, o durant 10

anys sense declaració en contra durant

aquest termini.

Una altra de les novetats que s’intro-

dueixen mitjançant la modificació d’a-

quest article 25 és la possibilitat que te-

nen les seleccions catalanes d’utilitzar

l’himne i la bandera de Catalunya en

les competicions oficials en què parti-

cipin. D’altra banda, a l’apartat 5 s’es-

tableix l’obligació de les federacions

catalanes de fomentar, per raons histò-

riques, culturals, esportives i de veïnat-

ge, en la mesura que ho permetin les

reglamentacions competitives respecti-

ves, la cooperació i la coordinació amb

les entitats esportives de països de llen-

gua catalana, i promoure seleccions con-

juntes.

Mitjançant la modificació de l’article

26 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de

l’esport, s’estableix una regulació molt

més detallada de les activitats i les fun-

cions que corresponen a la Unió de Fe-

deracions Esportives de Catalunya com

a entitat representativa del conjunt de

les federacions legalment constituïdes i

inscrites a Catalunya. Entre les activitats

i funcions que s’atribueixen a la UFEC,

podem destacar, pel que fa a les selec-

cions esportives, el foment exterior i la

promoció de l’activitat de les seleccions

esportives o dels clubs esportius federats

i dels seus esportistes, la promoció de la

institucionalització de competicions i

activitats interautonòmiques o inter-

nacionals que permetin la projecció

exterior de Catalunya i el fet d’haver

de vetllar per la institucionalització de

competicions i activitats interautonò-

miques o internacionals que permetin la

projecció de Catalunya com a país es-

portiu.

Finalment, la Llei modifica l’apartat

1 de l’article 46 de la Llei 8/1988, que

passa a ser regulat mitjançant dos apar-

tats. En el primer apartat la modifica-

ció produïda es concreta en dos punts.

D’una banda, si en el règim introduït

per la Llei 8/1988 es preveia que l’ad-

ministració esportiva de la Generalitat

tenia per objectiu, en el camp de l’es-

port d’élite i d’alt nivell, impulsar, pla-

nificar i controlar la formació integral i

el millorament esportiu continuat dels

esportistes seleccionats, la Llei que ens

ocupa concreta aquestes facultats en les

«d’impulsar, planificar, fer el segui-

ment i si s’escau gestionar […]». D’al-

tra banda, mentre a la Llei 8/1988 es

preveia que l’administració esportiva

de la Generalitat realitzaria aquesta tas-

ca, d’entre d’altres, mitjançant l’esta-

bliment de règims de col·laboració

amb organismes esportius de l’Estat, la

Llei aprovada amplia aquesta possibili-

tat a d’altres àmbits, ja que preveu

«l’establiment del règim de col·labora-

ció amb els corresponents organismes

esportius, qualsevol que en sigui l’àm-

bit territorial».

ACTIVITAT NORMATIVA... 267

En el segon apartat, s’introdueix un

nou mandat a l’administració esportiva

de la Generalitat, com és el de donar su-

port a la participació dels esportistes ca-

talans amb discapacitats físiques, psí-

quiques i sensorials en competicions

d’alt nivell.

Constitucionalitat de la Llei

És evident que en l’elaboració i trami-

tació d’aquesta Llei s’ha hagut de tenir

molt present que el seu redactat no vul-

nerés el règim de repartiment de com-

petències establert a la Constitució, so-

bretot pel que fa a la possible implicació

de l’article 149.1.3, que reserva a l’Estat

la competència exclusiva en matèria de

relacions internacionals. S’ha jugat amb

un cert, per bé que ara com ara estèril,

avantatge, ja que es disposava de l’expe-

riència de la Llei del Parlament basc

14/1998, d’11 de juny, de l’esport del

País Basc, impugnada pel Govern de

l’Estat davant del Tribunal Constitucio-

nal, i es coneixia, per tant, l’argumenta-

ció jurídica concreta que s’havia fet valer

per tractar d’entrebancar aquella Llei.

Sobre la base de tot això, en el text apro-

vat podem observar una sèrie d’ele-

ments que, amb més o menys fona-

ment, formen part d’una estratègia

jurídica destinada a garantir la constitu-

cionalitat de la Llei.

Entre aquest elements, destaca el fet

que al llarg de la Llei es parli d’àmbits su-

praautonòmics, quan ja a la Llei 8/1988,

de l’esport, es parlava d’àmbits estatal i

internacional i la mateixa proposició de

llei també ho feia així. De fet, aquesta

substitució ve a ser una mena de maqui-

llatge terminològic de caràcter mera-

ment formal i sense que suposi cap mo-

dificació des del punt de vista material

respecte a l’objecte real de la Llei, ja que,

dins del que s’identifica com a àmbits

supraautonòmics, es poden incloure

l’interautonòmic, l’estatal i l’internacio-

nal. De tota manera, la substitució per

la Llei de la paraula internacional per la

més genèrica de supraautonòmic no és

absoluta, ja que al preàmbul es parla

obertament del «desig de l’esport català

de gaudir de representació internacio-

nal» i al mateix article 4 de la Llei es par-

la de la «institucionalització de competi-

cions i activitats interautonòmiques o

internacionals».

Una altra de les estratègies ha estat la

d’obviar tota disposició que pogués atri-

buir a les federacions esportives la repre-

sentació de Catalunya, a diferència del

que fa la Llei estatal de l’esport, de

15 d’octubre de 1990, quan a l’arti-

cle 33.2 estableix que: «Les federacions

esportives espanyoles detindran la re-

presentació d’Espanya en les activitats i

les competicions esportives de caràcter

internacional […]».

En canvi, a la Llei aprovada pel Parla-

ment es diu que «les federacions espor-

tives catalanes de cada modalitat espor-

tiva són les representants del respectiu

esport federat català en els àmbits su-

praautonòmics». Això pretén circums-

criure la representació internacional de

l’esport català a l’àmbit privat per tal

com la Llei catalana de l’esport defineix

les federacions esportives catalanes com

a entitats privades d’interès públic i so-

cial i, a diferència del que fa la Llei esta-

tal de l’esport respecte a les federacions

esportives espanyoles, enlloc no s’ha es-

tablert que les federacions esportives

catalanes exerceixin per delegació fun-

cions públiques de caràcter administra-

tiu.

La tercera estratègia fou, la de no atri-

buir a les federacions esportives catala-

nes la representació de l’esport federat

català de manera exclusiva, com feia la

Llei basca 14/1998, d’11 de juny, de

AUTONOMIES · 26

268

l’esport del País Basc. Entenc que

aquesta redacció no tanca, per tant, la

porta al fet que l’esport federat català

pugui ser representat en l’àmbit inter-

nacional, en determinades modalitats

esportives, per les federacions espor-

tives espanyoles. Funciona com una

mena de prevenció davant la possibili-

tat que alguna federació internacional

no acceptés la integració de les federa-

cions esportives catalanes, de manera

que en tot moment es garanteixi la

presència internacional de l’esport ca-

talà, ja sigui mitjançant les pròpies fe-

deracions, ja sigui mitjançant les fede-

racions espanyoles.

Totes aquestes estratègies jurídiques,

que sens dubte s’han traduït en un text

més obert i més flexible que no pas el

basc, no han evitat la interposició d’un

recurs d’inconstitucionalitat per part del

Govern de l’Estat

Ja durant la tramitació de la Llei

n’havia estat qüestionada la constitu-

cionalitat. La Mesa del Parlament, a

instància de més d’una desena part dels

membres de la Cambra, integrants del

Grup Parlamentari Popular, d’acord

amb els articles 8, primer, i 9.1 de la

Llei 1/1981, de 2 de febrer, de creació

del Consell Consultiu de la Generalitat,

va acordar sol·licitar un dictamen, en

relació amb el Dictamen de la Comissió

de Cultura sobre la proposició de llei

tramitada. En concret es qüestionava la

constitucionalitat dels articles 2, 3.4,

3.5, 4 i 5. El Consell Consultiu, mit-

jançant el Dictamen 214/1999, de 20

de juliol, va concloure que els articles

qüestionats, a banda de determina-

des qüestions de coherència i seguretat

jurídica, eren plenament constitucio-

nals a excepció de l’article 3 de la pro-

posició de llei, en l’apartat en què s’es-

tablia l’obligatorietat dels esportistes

catalans d’assistir a les convocatòries de

les seleccions catalanes, ja que el Con-

sell entén que en l’Estat social i de-

mocràtic de dret que consagra la nostra

Constitució l’esport és un dret del ciu-

tadà que els poders públics tenen el

deure de fomentar, però en cap cas no

és un deure ciutadà.

Com hem dit, amb posterioritat a l’a-

provació i publicació de la Llei fou in-

terposat pel Govern de l’Estat un recurs

d’inconstitucionalitat que es concreta

en el paràgraf primer de l’article 19.2 de

la Llei 8/1988, en la redacció que li

dóna aquesta Llei 9/1999 quan esta-

bleix: «Les federacions esportives catala-

nes de cada modalitat esportiva són les

representants del respectiu esport fede-

rat català en els respectius àmbits supra-

autonàmics.»

A pesar de tot el que hem dit, l’advo-

cat de l’Estat entén que aquest article

atribueix a les federacions catalanes en

exclusiva la representació de cada moda-

litat esportiva en l’àmbit estatal i inter-

nacional i resulta inconstitucional per

vulnerar les competències estatals en

matèria de cultura i relacions interna-

cionals.

Caldrà esperar el veredicte del Tribu-

nal Constitucional. En qualsevol cas,

entenem que la jurisprudència constitu-

cional respecte a l’abast de la competèn-

cia exclusiva estatal en relacions interna-

cionals, tal com s’ha configurat durant

els darrers anys a través de les STC

1/1986, 153/1989, 17/1991 i 165/1994,

limita l’actuació estatal al ius contrahen-

di, dret a celebrar tractats internacio-

nals, ius legationis, dret a la representa-

ció exterior de l’Estat, així com a la

creació d’obligacions internacionals i a

la responsabilitat internacional de l’Es-

tat, matèries totes elles regulades pel

dret internacional públic. Pel que fa al

paper que constitucionalment pot tenir

l’Estat en l’àmbit de la cultura, cal que

ACTIVITAT NORMATIVA... 269

AUTONOMIES · 26

270

recordem que les STC 49/1984 i

106/1996 el qualifiquen com a secun-

dari i complementari del paper princi-

pal d’ordenació de la pròpia cultura que

ha de tenir la comunitat autònoma i, en

cap cas, la intervenció estatal no podrà

anul·lar les competències autonòmiques

específiques, pretenent exclusivitat o

uniformitat. Vicenç M. Santaló

Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencial-

ment perillosos (DOGC núm. 2948, de 9 d’agost; correcció d’errades en el

DOGC núm. 3060, de 20 de gener de 2000).

Aquesta Llei ha estat aprovada en un

moment en què havien transcendit a

l’opinió pública diversos casos de gossos

que havien protagonitzat incidents im-

portants d’agressions a persones i a d’al-

tres animals, així com casos de baralles

il·legals de gossos. Amb l’aprovació de la

Llei es regula la tinença de gossos que,

per les seves característiques, poden ser

considerats potencialment perillosos, i

es dota l’Administració d’uns instru-

ments de resposta efectiva davant els ca-

sos d’infracció dels seus mandats.

Segons la Llei, tenen la consideració

de gossos potencialment perillosos els

que pertanyen a una de les races se-

güents, o a llurs encreuaments: bull-

mastiff; dòberman, dog argentí, dog de

Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pit

bull, de presa canari, rottweiler, terrier

staffordshire americà i tosa japonès.

També tenen aquesta consideració,

encara que no pertanyin a cap de les ra-

ces esmentades, els gossos que hagin tin-

gut episodis d’agressions a persones o a

d’altres gossos, i els gossos que han estat

ensinistrats per a l’atac i la defensa.

Periòdicament el Govern ha de revi-

sar, mitjançant decret, la incorporació o

l’exclusió d’alguna d’aquestes races en

funció de l’agressivitat manifestada.

La Llei fixa les mesures de seguretat

que han de tenir les instal·lacions en què

hi hagi gossos potencialment perillosos,

i estableix l’obligació de portar-los lli-

gats i amb morrió en els espais públics, i

prohibeix que siguin conduïts per me-

nors de setze anys.

En el registre municipal d’animals de

companyia s’ha d’incloure un apartat

específic per als gossos potencialment

perillosos, en el qual s’ha d’especificar la

raça i les altres circumstàncies de peri-

llositat que hi puguin concórrer. Com a

condició per a la inclusió en el registre

corresponent, els propietaris dels gossos

potencialment perillosos han de con-

tractar una assegurança de responsabili-

tat civil que cobreixi la indemnització

pels danys que aquests animals puguin

provocar a les persones i als altres ani-

mals, i es prohibeix que puguin adqui-

rir gossos d’aquesta naturalesa les per-

sones menors d’edat, i també les que

hagin estat privades judicialment o go-

vernativament de la tinença d’aquests

animals.

La cria de gossos potencialment peri-

llosos només es pot dur a terme en cen-

tres autoritzats i inscrits en el Registre

oficial de Nuclis Zoològics de Catalu-

nya, i els animals que es vulguin utilitzar

per a la reproducció han de superar uns

tests de comportament que garanteixin

l’absència de conductes agressives anò-

males.

L’ensinistrament d’atac i de defensa

només es pot autoritzar en les activitats

ACTIVITAT NORMATIVA... 271

de vigilància i guarda d’empreses de

seguretat i dels diferents cossos de se-

guretat, i sempre per professionals que

tinguin la formació i els coneixements

necessaris avalats per la titulació recone-

guda oficialment. En els casos de gossos

que presentin comportaments agressius

patològics no solucionats amb les tècni-

ques d’ensinistrament i terapèutiques

existents, es pot considerar, sota criteri

facultatiu, l’adopció de mesures com la

castració o el sacrifici de l’animal.

El compliment de les obligacions es-

tablertes a la Llei es reforça amb un rè-

gim sancionador que preveu la imposi-

ció de multes que van des de les 10.000

PTA per a les infracciones lleus, fins als

5.000.000 PTA per a les molt greus, que

s’han de graduar tenint en compte la

transcendència social i el perjudici cau-

sat per la infracció comesa, l’ànim de lu-

cre il·lícit i la quantitat del benefici ob-

tingut per la comissió de la infracció, i

la reincidència en la comissió d’infrac-

cions.

La imposició de qualsevol de les san-

cions establertes en la Llei no exclou la

responsabilitat civil de la persona san-

cionada, ni la indemnització que se li

pugui exigir per danys i perjudicis, d’a-

cord amb el que estableix l’article 1905

del Codi civil. Si en el decurs d’un pro-

cediment sancionador s’aprecia que els

fets objecte de l’expedient poden ser

constitutius de delicte o falta, l’Admi-

nistració ha de traslladar les actuacions a

l’autoritat judicial competent i deixar en

suspens el procediment sancionador

fins a la seva resolució judicial.

Imma Folchi

Lleis promulgades a Catalunya durant l’any 1999

Llei 1/1999, de 30 de març, de modifi-

cació de la disposició final quarta de la

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la in-

tervenció integral de l’Administració

ambiental (DOGC núm. 2861, de 6

d’abril de 1999).

Llei 2/1999, de 30 de març, de creació

del Col·legi de Detectius Privats de Ca-

talunya (DOGC núm. 2865, de 12 d’a-

bril de 1999).

Llei 3/1999, de 26 d’abril, de modi-

ficació de la Llei 16/1998, de 28 de

desembre, dels consells socials de les

universitats públiques de Catalunya

(DOGC núm. 2877, de 28 d’abril de

1999).

Llei 4/1999, de 12 de juliol, de modi-

ficació de l’article 8 de la Llei 1/1981,

de 25 de febrer, de creació del Consell

Consultiu de la Generalitat (DOGC

núm. 2931, de 15 de juliol de 1999).

Llei 5/1999, de 12 de juliol, de modifi-

cació de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de

regulació dels serveis de prevenció i ex-

tinció d’incendis i de salvaments de Ca-

talunya (DOGC núm. 2936, de 22 de

juliol de 1999).

Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordena-

ció, gestió i tributació de l’aigua (DOGC

núm. 2936, de 22 de juliol de 1999; cor-

recció d’errades, DOGC núm. 3003, de

27 d’octubre de 1999).

Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre

de la Propietat Forestal (DOGC núm.

2948, de 9 d’agost de 1999).

AUTONOMIES · 26

272

Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la juris-

dicció esportiva i de modificació de les

lleis 8/1988, de l’esport, i 11/1984, de

creació de l’organisme autònom Institut

Nacional d’Educació Física de Catalu-

nya (DOGC núm. 2948, de 9 d’agost

de 1999).

Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a

les seleccions catalanes (DOGC núm.

2948, de 9 d’agost de 1999).

Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos

considerats potencialment perillosos

(DOGC núm. 2948, de 9 d’agost de

1999; correcció d’errades, DOGC núm.

3060, de 20 de gener de 2000).

Decret 332/1998, de 24 de desembre,

pel qual es limita l’accés dels infants i

dels adolescents menors de 14 anys a les

curses de braus i a determinades modali-

tats de combats i de lluites (DOGC

núm. 2798, de 4 de gener de 1999).

Acollint-se al marc legal vigent,

aquest Decret té com a objectiu prohi-

bir l’accés dels infants i dels adolescents

menors de 14 anys a les curses de braus i

als combats de boxa. Així mateix, s’am-

plia la prohibició a determinades moda-

litats de combats i lluites entre persones.

També es regulen, entre d’altres, les

obligacions dels responsables dels esta-

bliments on es desenvolupen les esmen-

tades activitats.

Decret 328/1998, de 24 de desembre,

pel qual es regula la identificació i el Re-

gistre general d’animals de companyia

(DOGC núm. 2798, de 4 de gener de

1999).

Amb el sistema d’identificació que es-

tableixen la Llei 3/1994 i aquest Decret,

s’incorporen les dades de la persona res-

ponsable de l’animal en el sistema

d’identificació, per tal d’aplicar les san-

cions corresponents en els casos d’aban-

donament. El Registre general d’ani-

mals de companyia centralitza les dades

de tots els animals de companyia de Ca-

talunya per tenir un coneixement del

nombre d’animals de companyia que hi

ha a Catalunya i de la seva localització, i

facilita l’aplicació d’un programa de

lluita sanitari en cas que es detecti algu-

na malaltia important. Així mateix, per-

met el control sanitari individual de

cadascun dels animals, gràcies a la iden-

tificació individual que estableix aquest

sistema d’identificació.

Decret 333/1998, de 24 de desembre,

sobre comercialització i venda de pa

(DOGC núm. 2798, de 4 de gener de

1999).

La present disposició regula el comerç

al detall de pa i derivats, d’acord amb la

definició de la corresponent normativa

tecnicosanitària, incloent els establi-

ments on es duguin a terme processos fi-

nals d’elaboració i/o cocció d’aquest

producte. Es disposa que l’incompli-

ment de determinats preceptes d’aquest

Decret constituiran infraccions tipifica-

des a la lleis 1/1990 i 15/1983. També,

s’atribueixen facultats als ajuntaments

per tal que puguin corregir, si escau, dis-

funcions en matèria d’ordre públic deri-

vades de la distribució de begudes al-

cohòliques en establiments amb horari

comercial lliure, com també en matèria

sancionadora.

Decret 336/1998, de 15 de desembre,

pel qual es regulen les meses locals d’o-

cupació (DOGC núm. 2807, 18 de ge-

ner de 1999).

Es creen les meses locals d’ocupació

dependents del Departament de Treball

2.2. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A cura de M. Eugènia Cuenca i Vicenç Aguado

Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.

amb la finalitat de: a) Facilitar informa-

ció al Consell de Direcció del Servei

Públic d’Ocupació de Catalunya; b)

Col·laborar en la valoració i l’elaboració

d’informes sobre els programes de polí-

tiques actives que es desenvolupen en el

seu àmbit, d’acord amb les funcions que

es determinen a l’article 3 d’aquest De-

cret; c) Donar suport a les funcions de

les comissions territorials de l’àrea d’o-

cupació del Consell de Treball, Econò-

mic i Social de Catalunya, en els seus

respectius àmbits territorials.

Decret 325/1998, 24 de desembre, pel

qual s’aprova el Pla de comptabilitat

al qual han d’adaptar-se les federacions

esportives catalanes (DOGC núm.

2816, de 29 de gener).

El Pla de comptabilitat adaptat a les

federacions esportives catalanes té la

mateixa estructura del Pla general

comptable aprovat pel Reial decret

1643/1990, de 20 de desembre, i del ja

adaptat per a les federacions esportives

espanyoles; aquest últim és el que ha

servit de guia a la comissió redactora,

així com alguns aspectes que es recolli-

ran en el futur Pla per a entitats sense

afany de lucre. El Pla conté cinc parts: a)

principis comptables; b) quadre de

comptes; c) definicions comptables; d)

comptes anuals; e) normes de valoració.

Decret 7/1999, de 26 de gener, de modi-

ficació del Decret 111/1996, de 2 d’a-

bril, pel qual s’aprova el Reglament de

provisió de llocs de treball del cos

de mossos d’esquadra (DOGC núm.

2817, d’1 de febrer).

Es modifiquen alguns aspectes de la

regulació del concurs oposició amb l’ob-

jectiu de garantir, entre d’altres, la selec-

ció dels candidats més idonis.

Decret 6/1999, de 26 de gener, pel qual

s’estableixen les condicions de manteni-

ment dels animals de companyia

(DOGC núm. 2817, d’1 de febrer).

Sens perjudici de la responsabilitat

subsidiària del propietari, es despleguen

les obligacions bàsiques dels posseïdors

d’un animal de companyia, en particular

les condicions relatives a allotjament, ali-

mentació, mitjans de subjecció, mante-

niment en vehicles i mesures de segu-

retat. També es regulen les funcions

d’inspecció, de vigilància i de control del

Departament d’Agricultura, Ramaderia

i Pesca, així com a les altres administra-

cions competents.

Decret 21/1999, de 9 de febrer, de crea-

ció del Consell Català de Formació Pro-

fessional (DOGC núm. 2826, de 12 de

febrer; correcció d’errada en el DOGC

núm. 2865, de 12 d’abril).

Es crea el Consell Català de Formació

Professional com a òrgan de consulta i

assessorament, amb caràcter no vincu-

lant, del Govern de la Generalitat, amb

la participació de les organitzacions em-

presarials, sindicals i entitats públiques

implicades, respecte de tota la formació

professional, reglada i no reglada, ads-

crit al Departament d’Ensenyament.

Aquest òrgan és complementari del

Consell de Treball, Econòmic i Social de

Catalunya i del Consell Escolar de Cata-

lunya.

Decret 26/1999, de 9 de febrer, pel qual

s’aprova l’Estatut del Centre de Teleco-

municacions i Tecnologies de la Infor-

mació de la Generalitat de Catalunya

(DOGC núm. 2827, de 15 de febrer).

Aquest Decret fixa les normes de fun-

cionament del Centre de Telecomunica-

cions i Tecnologies de la Informació i les

adapta a les modificacions introduïdes

per la Llei 17/1998, de 28 de desembre.

El Decret inclou un annex en què es de-

tallen els estatuts del Centre de Teleco-

municacions i Tecnologies de la Infor-

AUTONOMIES · 26

274

mació, on s’indiquen les funcions i s’es-

pecifica la composició i atribucions dels

seus òrgans de Govern.

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la

gestió dels residus sanitaris (DOGC

núm. 2828, de 16 de febrer).

Aquest Decret té per objecte l’ordena-

ció i el control de la gestió dels residus

sanitaris a Catalunya. La gestió esmenta-

da comprèn les activitats de classificació,

recollida, emmagatzematge, transport,

tractament i disposició del rebuig, per tal

de garantir la protecció de la salut públi-

ca, la defensa del medi ambient i la pre-

servació dels recursos naturals.

Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre re-

quisits mínims d’habitabilitat en els edi-

ficis d’habitatges (DOGC núm. 2828,

de 16 de febrer).

Decret 32/1999, de 9 de febrer, d’apro-

vació del Pla únic d’obres i serveis de

Catalunya, any 1999 (DOGC núm.

2832, 22 de febrer).

Decret 45/1999, de 23 de febrer, de re-

gulació dels llocs de treball de faculta-

tius i tècnics del cos de mossos d’esqua-

dra (DOGC núm. 2839, de 3 de març).

Aquest Decret té per objecte regular

el règim aplicable als llocs de treball de

facultatius i tècnics del cos de mossos

d’esquadra, amb titulació dels grups A i

B, d’acord amb el que preveu la Llei

10/1994, d’11 de juliol, de la policia de

la Generalitat-mossos d’esquadra, i la

resta de normativa aplicable.

Decret 47/1999, de 23 de febrer, pel

qual es regulen les condicions que han

de tenir les mutualitats de previsió social

voluntària de Catalunya per tal d’obte-

nir el certificat de dependència mutual

qualificada dels seus productes assegura-

dors de dependència (DOGC núm.

2839, de 3 de març).

L’objecte d’aquest Decret és regular

les condicions mínimes necessàries per

tal que les mutualitats de previsió social

voluntària de Catalunya que ho sol·lici-

tin i compleixin aquestes condicions

obtinguin pels seus productes assegura-

dors de dependència el certificat de de-

pendència mutual qualificada. Aquesta

certificació serà reconeguda per resolu-

ció de la Direcció General de Seguretat

Social i podrà constar en la documenta-

ció contractual d’aquest producte.

Decret 66/1999, de 9 de març, sobre

l’accés a la funció pública de les perso-

nes amb discapacitat i dels equips de va-

loració multiprofessional (DOGC

núm. 2852, de 22 de març).

És objecte d’aquest Decret l’establi-

ment de les garanties necessàries per fa-

cilitar l’accés a la funció pública de les

persones amb discapacitat en igualtat de

condicions amb la resta d’aspirants, i la

regulació de les funcions dels equips

multiprofessionals de valoració en l’àm-

bit de la funció pública. En particular,

s’estableixen previsions relatives a: a)

el principi de no-discriminació; b) el

percentatge de places de reserva per a

persones amb discapacitat; c) els equips

multiprofessionals; d) l’acreditació de

condicions; e) les adaptacions necessà-

ries per a la realització de les proves; f)

les adaptacions dels llocs de treball adju-

dicats; g) el dret preferent a escollir les

vacants quan accedeixen a la condició

de funcionari per la via de reserva.

Decret 81/1999, de 23 de març, pel qual

es desplega el règim de pagament de la

taxa que grava els jocs de sort, d’envit o

d’atzar (DOGC núm. 2857, 29 de

març).

El pagament de la taxa fiscal sobre els

jocs de sort, envit o atzar es farà efec-

tiu en règim d’autoliquidació, mit-

jançant la utilització dels models de de-

ACTIVITAT NORMATIVA... 275

claració liquidació que s’aprovin per

una ordre del conseller d’Economia i

Finances.

Decret 88/1999, de 23 de març, de mo-

dificació del Decret 291/1992, de 14 de

desembre, regulador del Patronat Català

Pro Europa i dels estatuts de funciona-

ment i de règim intern (DOGC núm.

2859, de 31 de març).

A les entitats que integren el Patronat,

s’hi afegeix la Universitat Internacional

de Catalunya.

Decret 94/1999, de 6 d’abril, d’adopció

de mesures excepcionals en relació amb

la utilització dels recursos hidràulics a

l’empara de l’article 56 de la Llei 29/

1985, de 2 d’agost, d’aigües (DOGC

núm. 2865, de 12 d’abril).

Aquest Decret estableix mesures d’a-

plicació directa per economitzar l’aigua

emmagatzemada en els embassaments,

com ara el règim de dotacions per deri-

var dels embassaments més greument

afectats, i habilita els ens de l’Adminis-

tració hidràulica de Catalunya per

adoptar mesures excepcionals en casos

concrets, intensifica les facultats d’inter-

venció i control dels aprofitaments

hidràulics i dels abocaments i estableix

les condicions perquè, a sol·licitud

de les entitats locals interessades, es pu-

guin assolir unes dotacions mínim

es d’aigua per a usos domèstics, i destina

a aquest efecte aigües concedides per

a altres usos. D’altra banda, aquest De-

cret declara que no generen dret a in-

demnització, amb les excepcions que

expressament s’hi preveuen, les mesures

orientades a l’estalvi de l’aigua disponi-

ble i a l’optimització de la seva utilitza-

ció, atès que tenen per objecte canalitzar

l’esforç comú per fer front a la situació

de sequera, i que la seva causa no és im-

putable al funcionament de l’Adminis-

tració.

Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modifi-

cació del Decret 34/1996, de 9 de gener,

pel qual s’aprova el Catàleg de residus de

Catalunya (DOGC núm. 2865, de 12

d’abril).

Com a trets més destacables del nou

Catàleg de residus de Catalunya, cal po-

sar en relleu que respecta l’estructura en

grups i subgrups de l’anterior Catàleg,

introdueix modificacions en la classifi-

cació dels residus, regula un procedi-

ment contradictori per a la seva catalo-

gació i elimina l’índex de perillositat

dels residus especials.

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre pro-

cediments de gestió de residus (DOGC

núm. 2865, de 12 d’abril).

El Decret sobre procediments de ges-

tió de residus reglamenta el règim jurí-

dic aplicable als productors de residus

industrials i als transportistes de residus,

estableix normes relatives al control de

la gestió dels residus i a les obligacions

dels gestors i, finalment, regula les ope-

racions de trasllat de residus.

Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els

serveis i el personal del Sistema de Lec-

tura Pública de Catalunya (DOGC

núm. 2885, de 10 de maig).

Aquest Decret desplega aquesta es-

tructura del Sistema de Lectura Pública

i precisa les funcions que corresponen a

cada administració en la gestió dels ser-

veis de suport i de les biblioteques pú-

bliques. A més, es regulen les funcions,

la titulació, la dependència i la selecció

del personal de les biblioteques del Sis-

tema.

Decret 131/1999, de 4 de maig, pel qual

s’aprova la Classificació catalana de

productes per activitats (CCPA-96)

(DOGC núm. 2888, de 13 de maig).

La Classificació catalana de productes

per activitats (CCPA-96) és d’ús obliga-

AUTONOMIES · 26

276

tori per a la presentació de resultats de

les activitats estadístiques incloses en el

Pla estadístic de Catalunya i d’aquelles a

les quals les lleis concedeixen els benefi-

cis legals corresponents i en les relacions

amb l’Administració de la Generalitat

de Catalunya en els termes que estableix

la legislació estadística catalana i d’acord

amb el que disposa la Llei 1/1998, de 7

de gener, de política lingüística.

Decret 134/1999, de 18 de maig, de re-

gulació de la videovigilància per part de

la policia de la Generalitat i de les poli-

cies locals de Catalunya (DOGC núm.

2892, de 19 de maig; correcció d’erra-

des en el DOGC núm. 2988, pàg.

12942, de 5 d’octubre).

Acollint-se al marc normatiu existent,

aquest Decret regula l’autorització i l’ús

de càmeres i altres dispositius per captar

i gravar imatges i sons en llocs públics,

així com la seva utilització posterior pel

que fa al registre, la custòdia i la destina-

ció de les gravacions obtingudes amb

aquells aparells. El Decret recull l’e-

xistència d’una única comissió de con-

trol dels dispositius de videovigilància

per a la instal·lació de videocàmeres per

part de qualsevol cos policial que actuï

en el territori de la Comunitat Autòno-

ma de Catalunya, per tal d’evitar dupli-

citats i assolir un major grau de segu-

retat jurídica. Així mateix, aquesta

disposició estableix determinades garan-

ties per a la salvaguarda dels drets fona-

mentals que es poden veure afectats per

l’ús d’aquests instruments de control i

molt especialment els drets a la intimitat

i a la pròpia imatge, per la qual cosa s’ha

regulat acuradament el dret dels ciuta-

dans d’accés i cancel·lació de les grava-

cions.

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel

qual s’aprova el Reglament general de

desplegament de la Llei 3/1998, de 27

de febrer, de la intervenció integral de

l’administració ambiental, i s’adapten

els seus annexos (DOGC núm. 2894,

de 21 de maig; correcció d’errades en el

DOGC núm. 3110, pàg. 3707, de 30

de març de 2000).

El títol 1 desenvolupa les disposicions

generals i classifica les activitats amb in-

cidència ambiental en set categories per

ajustar el sistema i els procediments de

prevenció i control a les peculiaritats i

característiques pròpies de cada catego-

ria. A més, amplia el quadre de defini-

cions per facilitar la interpretació dels

termes més significatius. El títol 2 regu-

la la base de dades ambientals que ha

d’establir l’Administració de la Genera-

litat amb la participació dels ens locals i,

a aquest efecte, detalla el contingut de la

base de dades i crea les unitats d’infor-

mació ambiental del Departament de

Medi Ambient i dels ens locals. El títol 3

regula l’organització administrativa am-

biental que resulta de la Llei i estableix

la competència, les funcions i l’estructu-

ra de les oficines de gestió ambiental

unificada de l’Administració de la Ge-

neralitat que s’adscriuen a les delega-

cions territorials del Departament de

Medi Ambient, de la Ponència Ambien-

tal que s’adscriu al Departament de

Medi Ambient com a òrgan col·legiat,

amb la participació de tots els sectors

ambientals, i de la Direcció General de

Qualitat Ambiental com a òrgan del

Departament de Medi Ambient que ha

de vetllar pel funcionament global del

sistema d’intervenció integral. El títol 4

regula el sistema de prevenció, i detalla i

concreta els règims d’autorització am-

biental, de llicència ambiental i de co-

municació, amb especial referència al

contingut dels projectes tècnics i d’altra

documentació que ha d’acompanyar la

sol·licitud. El contingut del projecte es

diferencia per les diferents categories

ACTIVITAT NORMATIVA... 277

d’activitats per adequar-lo a les seves ca-

racterístiques pròpies i peculiaritats. Re-

gula també el règim de garantia i de res-

ponsabilitat civil. El capítol 4 d’aquest

títol detalla el règim aplicable per a la re-

visió de l’autorització i de la llicència

ambiental. Es preveuen els supòsits de

revisió anticipada i de revisió periòdica,

i el procediment a què s’han de sotmetre

les activitats afectades. El títol 5 regula

el sistema de control inicial i periòdic a

què s’han de sotmetre les activitats i que

duen a terme les entitats ambientals de

control. El sistema d’acreditació d’a-

questes entitats es regula mitjançant un

reglament específic, el compliment del

qual es determina en la disposició addi-

cional cinquena de la Llei. El títol 6 re-

gula el règim sancionador i estableix els

ens i òrgans competents i les potestats

sancionadores que se’ls atribueix. Les

disposicions addicionals regulen l’inici

del règim de controls reglamentaris per

a les activitats existents i el règim provi-

sional sobre els acords voluntaris i l’a-

plicació de les millors tècniques dispo-

nibles mentre no siguin establerts per la

Unió Europea. Les disposicions tran-

sitòries regulen el règim d’adequació al

nou sistema per a les activitats existents,

legalitzades i no legalitzades en el mo-

ment de l’entrada en vigor de la Llei, i el

règim per atorgar exempcions tempo-

rals a determinats límits d’emissió. El

Reglament també conté quatre anne-

xos. Els tres primers, que classifiquen

les activitats sotmeses al règim d’in-

tervenció administrativa ambiental, es

corresponen amb els que figuren en la

Llei 3/1998 esmentada, una vegada re-

visats, d’acord amb la disposició addi-

cional setena d’aquesta Llei, i s’inclouen

en el Reglament per facilitar-ne l’apli-

cació. El quart annex assenyala les acti-

vitats per a les quals cal documentació

específica pel que fa a la prevenció d’in-

cendis i detalla l’abast d’aquesta docu-

mentació.

Decret 140/1999, de 18 de maig, pel

qual s’estableixen normes per a la pre-

venció dels riscos derivats de l’anomenat

«efecte 2000» en l’àmbit dels centres,

serveis i establiments de protecció de la

salut i d’atenció sanitària i sociosanitària

públics o de cobertura pública i privats

de Catalunya (DOGC núm. 2895, de

25 de maig).

Tots els centres, serveis i establiments

de protecció de la salut i d’atenció sa-

nitària i sociosanitària públics o de co-

bertura pública i privats de Catalunya

han d’elaborar un pla d’acció per a la

prevenció integral dels riscs derivats de

l’anomenat «efecte 2000», abans del dia

30 de juliol de 1999, i executar les actua-

cions que s’hi incloguin. El pla esmentat

ha d’incloure, com a mínim, una sèrie

d’actuacions, referides a la totalitat dels

sistemes d’informació, l’aparellatge i els

equipaments mèdics, i els sistemes gene-

rals i de telecomunicacions dels centres,

serveis o establiments respectius que pu-

guin presentar disfuncions com a conse-

qüència de l’anomenat «efecte 2000».

Decret 146/1999, de 18 de maig, pel

qual s’aprova el Reglament de desplega-

ment de l’article 32 de la Llei 25/1998,

de 31 de desembre, de mesures adminis-

tratives, fiscals i d’adaptació a l’euro

(DOGC núm. 2898, de 28 de maig).

S’estableixen previsions relatives a l’im-

post sobre transmissions patrimonials i

actes jurídics documentats per a les trans-

missions d’habitatges i llurs annexos a fa-

vor de les empreses immobiliàries com

són el tipus impositiu, el subjecte passiu,

el concepte d’habitatge, l’autoliquidació i

justificació dels requisits, la liquidació

caucional i afecció registral i l’autoliqui-

dació complementària.

AUTONOMIES · 26

278

Decret 163/1999, de 15 de juny, pel

qual s’autoritza el bescanvi de valors ne-

gociables de la Generalitat de Catalunya

(DOGC núm. 2914, de 21 de juny).

S’autoritza el bescanvi de valors nego-

ciables a llarg termini, ja siguin repre-

sentats en anotacions en compte o per

títols físics de la Generalitat de Catalu-

nya, emesos i posats en circulació per

qualsevol dels sistemes d’emissió em-

prats fins al present, que en el moment

de procedir al seu intercanvi es trobin

vigents, per altres valors de nova emissió

posats en circulació durant l’actual exer-

cici pressupostari. Els mecanismes per

fer el bescanvi poden ser la subhasta, el

procediment restringit entre creadors de

mercat o la recompra directa en el mer-

cat amb permuta de nous valors. Cadas-

cun d’aquests mecanismes representa

unes peculiaritats determinades i pot ser

utilitzat en funció, també, del tipus de

referència que es vol rescatar.

Decret 164/1999, de 15 de juny, de

transferència de competències i serveis

de la Generalitat de Catalunya al Con-

sell General d’Aran en matèria de trans-

port interior de viatgers (DOGC núm.

2916, de 23 de juny).

ACTIVITAT NORMATIVA... 279

Sol·licitants:

La Mesa del Parlament de Catalunya,

a instància d’una desena part dels

membres del Parlament, tots ells del

Grup Socialista al Parlament de Cata-

lunya.

Ponent:

H. Sr. Agustí M. Bassols i Parés.

Recensió dels fonaments:

Fonament I

En aquest primer fonament el Dicta-

men fa un breu resum del Projecte de

llei del Centre de la Propietat Forestal

sotmès al seu dictamen.

Cal ressaltar que l’esmentat projecte su-

posa una modificació de la Llei 6/1988,

de 30 de març, forestal de Catalunya, en

el sentit de convertir l’esmentat Centre

de la Propietat Forestal, que d’acord amb

l’antiga redacció era un mer òrgan des-

concentrat del Departament d’Agricul-

tura, Ramaderia i Pesca, en «una entitat

de dret públic amb personalitat jurídica

pròpia i plena capacitat d’obrar per a

complir les finalitats pròpies, que ajusta

la seva activitat al dret públic llevat de les

excepcions que fixa la llei».

Fonament II

Aquest fonament eliminarà, d’una

banda, «les competències legislatives de

la Generalitat de Catalunya, a l’empara

de les quals s’ha elaborat el projecte de

llei» (art. 9.1 i 10; art. 12.1 i art. 54

EAC) i, de l’altra, «l’exposició, resumida

i concreta de les raons o arguments en

què es fonamenta la sol·licitud de dicta-

men», i que d’acord amb el Consell són

els següents:

«1r. Vulneració possible de l’article 14

CE, pel fet que només puguin formar

part de l’ens creat pel Projecte de llei els

titulars de finques de propietat privada

de més de 10 hectàrees per la discrimi-

nació que implica en relació amb els

propietaris de finques de menor exten-

sió o de titularitat diferent a la privada,

sense cap criteri raonable que ho justifi-

qui.

»2n. Vulneració també possible de

l’article 149.1.23 CE, com a conse-

qüència de la creació d’una entitat de

l’Administració pública que gestiona els

boscos de titularitat privada, esmerçant

recursos públics i prescindint d’altres li-

mitacions de caràcter constitucional,

amb la qual cosa poden ser afectades les

bases legislatives de competència estatal.

2.3. DICTÀMENS DEL CONSELL CONSULTIU

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A cura d’Esther Andreu i Fornós

Dictamen núm. 212, d’1 de juny de 1999, en relació amb el Dictamen de la

Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre el Projecte de llei del

Centre de la Propietat Forestal.

Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.

»3r. Possible vulneració de l’article

149.1.13 CE, per les mateixes raons re-

sumides en el paràgraf precedent.

»4t. Vulneració possible de l’article 54

EAC, en la mesura que es crea un ens

públic per executar funcions que són de

competència de la Generalitat, sense la

participació de l’Administració en els

òrgans de Govern, amb els mínims

constitucionalment i estatutàriament

exigibles.»

Fonament III

Aquest fonament analitza la possible

vulneració de l’art. 14 de la CE per part

dels articles 4.ji 5 del projecte. Per fer-

ho, en primer lloc repassa «la doctrina

elaborada pel Tribunal Constitucional

respecte del principi en general i en con-

cret de la igualtat en la llei, tenint en

compte també la posició del Consell

Consultiu en els diversos dictàmens en

què s’ha pronunciat sobre aquesta qües-

tió» (dictàmens núm. 10, 35, 60, 141 i

194).

D’aquesta doctrina extreu:

Primer. La igualtat és una virtut pree-

minent del nostre ordenament jurídic,

que té una posició central i que es con-

serva en diversos preceptes constitucio-

nals (STC 103/1983).

Segon. El principi d’igualtat recollit

en l’art. 14 de la CE té dues manifesta-

cions: la igualtat en la llei o en el contin-

gut de la llei i la igualtat en l’aplicació de

la llei (STC 491/1982, FJ 2; STC

2/1983, FJ 4; STC 63/1984, FJ 4; STC

144/1988, FJ I). Als efectes del dicta-

men tan sols interessa el primer aspecte,

i en aquest sentit el dictamen es pregun-

ta sobre quina és la posició o facultat del

legislador en l’exercici de la seva activitat

creadora.

Tercer. Arriba a la conclusió que la lli-

bertat creadora del legislador està estric-

tament limitada per portar a terme una

activitat discriminatòria i que «el princi-

pi d’igualtat no protegeix una activitat o

característica humana concreta, sinó

que constitueix un concepte relacional.

Això implica que un règim jurídic no

pot ser qualificat de discriminatori per

si mateix, sinó únicament en relació

amb un terme de comparació concret.

Aquest caràcter relacional comporta que

els mètodes d’interpretació clàssics si-

guin inadequats per poder afirmar si

una norma és o no discriminatòria. Da-

vant la insuficiència de confrontar-la

amb el principi d’igualtat, cal realitzar

un judici en el qual la norma impugna-

da ha de ser contrastada a la llum del

principi d’igualtat, amb el terme de

comparació respecte del qual s’al·lega la

discriminació.

Una vegada establert el terme de

comparació i seguint la doctrina del Tri-

bunal Constitucional, segons la qual «el

principio constitucional de igualdad "no

queda lesionado si se da un tratamiento

diferente a situaciones que también lo

son"» (STC 148/1986, FJ 6), en primer

lloc s’ha de realitzar un judici d’igualtat

en el qual s’esbrina si la situació de fet en

conflicte i el terme de comparació són

idèntics. Si ho són existeix discrimina-

ció. Si s’arriba a la conclusió que són

diferents, hi pot haver diferenciació.

Partint d’aquest punt, haurem de fer,

respecte de la norma analitzada, dos ti-

pus de judici: el de raonabilitat i el de

proporcionabilitat (STC 22/1981, FJ 3;

STC 49/1982, FJ 2; STC 75/1983, FJ

32; STC 151/1986, FJ 4; STC 50/

1991, FJ 4; STC 308/1994, FJ 3; STC

18/1987, FJ 6).

Vista la doctrina del Tribunal Consti-

tucional, el Dictamen aborda el cas

concret de l’art. 4.j i 5 del Projecte de

llei per tal de veure si la diferenciació allí

continguda supera els judicis de raona-

AUTONOMIES · 26

282

bilitat i proporcionalitat. Per fer-ho, el

Consell considera «d’utilitat fixar-nos

en la finalitat i objectius del Projecte de

llei esmentat relacionant-ho amb la cau-

sa i l’origen del primigeni Centre de la

Propietat Forestal, és a dir, la Llei

6/1988, de 30 de març, forestal de Ca-

talunya». En fer-ho, conclou que «no

sembla que es pugui qualificar de me-

sura irraonable el fet que el legislador,

per raons de funcionament organitzatiu

de l’entitat i amb la finalitat de fomen-

tar l’ordenació i planificació dels ter-

renys de titularitat privada, hagi fixat

un límit de superfície i la necessitat d’un

projecte d’ordenació o un pla tècnic de

gestió i millora forestals per tal que els

propietaris puguin formar part del Cen-

tre de la Propietat Forestal, tenint en

compte, a més, que la superfície de 10

hectàrees és considerablement inferior a

la unitat mínima forestal, la qual cosa

garantiria la participació de la gran ma-

joria de titulars de terrenys forestals de

propietat privada».

D’altra banda, la raonabilitat de la

mesura ve reforçada per l’apartat 2 de

l’article 5 del Projecte de llei, que esta-

bleix la possibilitat, per als petits propie-

taris forestals, d’entrar a formar part del

Centre sempre que agrupin llurs finques

per elaborar conjuntament un projecte

d’ordenació o un pla tècnic de gestió i

millora forestals, i sempre que la super-

fície mínima sigui de 10 hectàrees, amb

la qual cosa s’obre la possibilitat als pe-

tits titulars forestals d’entrar a formar

part del Centre.

Pel que fa a l’art. 4.jdel projecte, el

Dictamen apunta que «l’opció del legis-

lador de fomentar específicament les ac-

tuacions dels membres del Centre no

obsta que existeixi una altra mena d’a-

juts per actuacions dels titulars de ter-

renys forestals que no en formin part».

També cal posar l’article 4.jen relació

amb l’article 21 del Projecte de llei, que

preveu les mesures de foment i ajuts, i

on no es distingeix entre propietaris fo-

restals que siguin membres del Centre

de Propietat Forestal i altres que no,

i declara que «els titulars de forests que

disposin d’un pla tècnic aprovat tenen

prioritat per accedir als ajuts i a les me-

sures de foment destinats al sector fores-

tal gestionats pel Centre de la Propietat

Forestal i establerts per qualsevol depar-

tament o organisme de la Generalitat».

Finalment, el dictamen considera que

«entra dins de les opcions del legislador

la d’establir una regulació específica i

uns mecanismes diferents, per a l’orde-

nació i gestió de les forests depenent de

la seva titularitat pública, comunal o

privada, en consonància amb la seva di-

ferent situació i objectius per assolir».

Aquesta ja va ser l’opció presa amb la

promulgació de la Llei forestal de Cata-

lunya, i que s’ha continuat amb la redac-

ció de l’actual Projecte de llei del Centre

de la Propietat Forestal.

Fonament IV

Aquest fonament es dedica a l’anàlisi

de «la pretesa vulneració dels articles

149.1.23 i 149.1.13 de la CE» per part

del Projecte de llei.

Pel que fa a la possible vulneració del

primer d’aquests articles, el Consell, des-

prés de reconèixer que està davant d’una

matèria compartida entre l’Estat, que té

competència per dictar les bases, i la Ge-

neralitat, que té en «exclusiva» el desen-

volupament legislatiu (STC 7/1983, FJ

3), fa un breu repàs de la doctrina assen-

tada pel Tribunal Constitucional sobre el

concepte de bases (STC 1/1982, FJ 1,

23; STC 20/1988, FJ 3; STC 15/1983,

FJ 3; STC 111/1986, FJ 4).

Finalment, entrant ja en la matèria

objecte de Dictamen declara que:

ACTIVITAT NORMATIVA... 283

1r. Les bases estatals han d’inferir-se de

la Llei estatal de forests, de 8 de juny

de 1987, la qual cosa no representa cap

obstacle per al desenvolupament de la

competència ex art. 9.10 EAC per part

de la Generalitat.

2n. Que el Parlament de Catalunya

va aprovar la Llei 6/1988, de 30 de

març, forestal de Catalunya, en exercici

d’aquesta competència i que el Projecte

de llei que ara l’ocupa és tan sols una

modificació de tipus agònic.

3r. Del contrast entre la normativa lo-

cal i els seus principis bàsics i el projecte

dictaminat es dedueix una no infracció

de les bases, «més encara quan les finali-

tats i funcions que el Projecte de llei

atribueix al Centre queden limitades als

àmbits de gestió; de promoció de la con-

servació, desenvolupament sostenible i

millora dels boscos; de participació en

l’elaboració del Pla general de política

forestal; d’emissió d’informes no vincu-

lants; de suport, en general, i d’altres

d’un abast similar referides sempre als

terrenys forestals de propietat priva-

da. Totes les activitats indicades estan

perfectament enquadrades en la Llei

6/1988, forestal de Catalunya, i s’ajus-

ten als principis bàsics continguts a la

Llei estatal de forests».

Per concloure, el Consell afirma:

«Atenent el que queda exposat i tenint

en compte la competència exclusiva en

matèria forestal que es deriva de l’article

9.10 EAC, podem dir que la Generalitat

deté competències per dissenyar la seva

pròpia política forestal i configurar l’ad-

ministració corresponent i, en concret,

aquella que fa referència al sector fores-

tal de propietat privada, en els termes

establerts en el Projecte de llei que dicta-

minem. Aquesta opinió ve reforçada per

la previsió de l’article 54 EAC, on es

preveu la possibilitat de la Generalitat

de constituir empreses públiques com a

mitjà d’execució de les funcions que si-

guin de la seva competència, la qual cosa

és manifestació de la potestat autoorga-

nitzatòria de l’article 9.1 EAC.»

Pel que fa a la possible vulneració de

l’art. 149.1.13 CE, i després de recollir la

concreció que d’aquest títol ha fet el Tri-

bunal Constitucional (STC 125/1984,

FJ 1; STC 152/1988, FJ 4; STC

201/1988, FJ 2; STC 76/1991, FJ 4 i

STC 112/95, FJ 4), i el propi Consell

Consultiu (Dictamen núm. 182, FJ II),

el Dictamen afirma que «tot i que la cre-

ació d’aquest ens públic instrumental (el

Centre de la Propietat Forestal)» pogués

tenir una certa incidència econòmica en

el panorama general de l’Estat, aquesta

no tindria una entitat suficient com per

habilitar una intervenció estatal en la

matèria, ex article 149.1.13 CE. Per

tant, si considerem que, en efecte, l’acti-

vitat del Centre de la Propietat Forestal

pot incidir en l’àmbit de la planificació

econòmica, aquesta en tot cas s’incardi-

na en les competències pròpies de la Ge-

neralitat en virtut de l’article 12.1 EAC.

Fonament V

En aquest fonament el Dictamen s’o-

cupa en primer lloc de la possible vulne-

ració de l’art. 54 de l’EAC i, sobre

aquest extrem, afirma que «atesa la pos-

sibilitat per part del legislador de lliure

configuració del Centre de la Propietat

Forestal, respectant els límits constitu-

cionals i estatutaris que en cap cas afec-

ten la composició dels òrgans de govern,

podem dir que, pel que fa a la composi-

ció i organització dels òrgans de govern i

assessorament del Centre, el Projecte de

llei no contravé l’article 54 EAC, i se-

gueix, a més, en general, els criteris que

es preveuen a la Llei 4/1985».

En un segon moment aborda, d’una

banda, la constitucionalitat i estatuta-

AUTONOMIES · 26

284

rietat del règim d’acords i funcionament

del Consell d’Administració del Centre

de la Propietat Forestal, i de l’altra el rè-

gim de contractació d’aquest ens instru-

mental.

Pel que fa al primer problema, el Dic-

tamen afirma el següent: «des del mo-

ment en què l’article 13 adel Projecte

de llei el subjecta a la normativa general

sobre els òrgans col·legiats de l’Adminis-

tració de la Generalitat, cal assenyalar

únicament que la referència a l’esmenta-

da normativa s’ha d’entendre sens per-

judici del respecte a les normes estatals

bàsiques sobre aquesta matèria» i, «en

conseqüència, s’ha d’interpretar que la

lletra ade l’article 13 del Projecte de llei,

quan subjecta el règim dels acords i de

funcionament del Consell d’Adminis-

tració del Centre a la normativa general

sobre òrgans col·legiats de l’Administra-

ció de la Generalitat, ho fa sens perjudi-

ci del respecte al que estableix la norma-

tiva bàsica estatal sobre aquesta matèria

i, per tant, a allò que prescriu la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim

jurídic de les administracions públiques

i del procediment administratiu comú,

modificada per la Llei 4/1999, de 13 de

gener (art. 22 a 27). Respecte d’aquesta

normativa bàsica cal, però, assenyalar

que recentment el Tribunal Constitu-

cional ha declarat que alguns dels pre-

ceptes que regulen l’organització i fun-

cionament dels òrgans col·legiats (art.

23.1 i 2; 24.1, 2 i 3; 25.2 i 3 i 27.2, 3 i

5) no tenen caràcter bàsic i són inconsti-

tucionals ja que "basta su simple lectura

para constatar que lo hacen de un modo

tan detallado y exhaustivo que no deja es-

pacio significativo suficiente para que las

Comunidades Autónomas puedan desple-

gar las potestades de desarrollo legislativo

que los respectivos Estatutos de Autonomía

les otorgan" (STC 50/1999, de 6 d’abril,

FJ 6 a 8).»

Pel que fa al règim de contractació es-

tablert per l’art. 14 del projecte de llei

dictaminat, es recorda en primer lloc la

distribució de competències entre l’Es-

tat i la Generalitat (art. 149.1.18 CE i

10.1.21 EAC) i es palesa que «actual-

ment la regulació bàsica d’aquest àmbit

material es recull principalment en l’a-

bans esmentada Llei de contractes de les

administracions públiques tot i que

aquesta, en la seva disposició final terce-

ra, permet ampliar el caràcter de normes

bàsiques a algunes de les normes de des-

plegament reglamentari. Sense entrar a

considerar en detall quins preceptes de

la LCA tenen naturalesa bàsica i són, per

tant, d’aplicació general, ja que no és

objecte d’estudi en aquest Dictamen, i

per tal de determinar en quina mesura

s’apliquen les prescripcions bàsiques

d’aquesta norma a la contractació que

dugui a terme el Centre de la Propietat

Forestal, sí que cal examinar quin és

l’àmbit subjectiu de la LCA i quins són

els contractes que pot celebrar aquest

Centre i que estan subjectes a la regula-

ció bàsica estatal».

Ateses les prescripcions de l’art. 1.3

de la LCA i el fet que el Centre de la

Propietat Forestal és una entitat de dret

públic, que persegueix una finalitat

d’interès general i que està majoritària-

ment finançada per fons públics, es

desprèn que «aquest ens se sotmet ple-

nament a l’aplicació de la normativa bà-

sica estatal sobre contractes administra-

tius ex article 1.3 LCA. Per aquesta raó,

hem de fer palès que l’article 14 del Pro-

jecte conté un últim incís que esmenta

en especial els principis propis dels pro-

cediments de contractació en el sector

públic de publicitat i concurrència com

si exclogués l’aplicació de tots els altres

extrems que conté la regulació de la re-

petida Llei. En aquest sentit, cal asse-

nyalar que respecte de les societats mer-

ACTIVITAT NORMATIVA... 285

cantils amb capital majoritàriament pú-

blic, la disposició addicional sisena de la

LCA preveu de forma excepcional que

aquestes únicament hauran d’observar i

sempre que sigui possible, els principis

de contractació administrativa de publi-

citat i concurrència».

No obstant això, i pel que fa a les ca-

tegories dels contractes d’obres, serveis i

subministraments, l’article 14 del Pro-

jecte les sotmet expressament a la nor-

mativa bàsica dels contractes adminis-

tratius, mentre que exclou altres catego-

ries de contractes que regula la LCA

(art. 5, 7 i 9) i que, d’acord amb el que

estableix l’article 1.3 d’aquesta Llei,

també s’han de sotmetre imperativa-

ment al règim general de contractació

del sector públic. Atès això, s’ha de dir

que l’article 14 del Projecte vulnera la

Llei de bases estatal sobre contractació

pública essent per aquest motiu incons-

titucional. Alhora, s’ha d’indicar també

que aquest precepte pot infringir el

principi de seguretat jurídica de l’article

9.3 CE, ja que en l’interpretar-lo pot

induir a confusió en la mesura que sem-

bla sotmetre aquests altres contractes al

règim de contractació propi de les so-

cietats mercantils, previst en l’abans es-

mentada disposició addicional sisena de

la LCA.

Conclusions

«L’article 14 del Projecte de llei del

Centre de la Propietat Forestal vulnera

l’ordre constitucional i estatutari, i la

resta del seu articulat i les esmenes reser-

vades per defensar davant del Ple s’ajus-

ten a la Constitució i a l’Estatut d’Auto-

nomia de Catalunya.»

AUTONOMIES · 26

286

Dictamen núm. 214, de 20 de juliol de 1999, en relació amb el Dictamen de la

Comissió de Política Cultural sobre la Proposició de llei de suport a les se-

leccions catalanes.

Sol·licitants:

La Mesa del Parlament, a instància de

més d’una desena part dels membres

de la Cambra, del Grup parlamentari

Popular.

Ponent:

Ramon M. Llevadot i Roig.

Recensió dels fonaments

Fonament I

Aquest primer fonament descriu «al-

guns dels trets essencials del règim jurí-

dic actual de les federacions esportives

catalanes, amb la finalitat de ressaltar les

diferències que es derivarien de l’apro-

vació de la Proposició de llei objecte de

dictamen» (proposició de llei que té per

objecte la modificació parcial de la Llei

8/1988, de 7 d’abril, de l’esport).

Sembla interessant ressaltar que en el

segon punt d’aquest fonament el consell

fa l’observació crítica següent a la tècni-

ca redaccional de la Proposició de llei.

«Respecte a alguns apartats dels pre-

ceptes de la Llei 8/1988 afectats per la

Proposició que es dictamina i perquè

pot afectar la seguretat jurídica el fet que

no queda clar si aquells es deroguen o

continuen vigents, aquest Consell cons-

tata que la Proposició de llei modifica

l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei de

l’esport i afegeix un nou apartat 3 però

no especifica què succeeix amb l’apartat

2 actual.

»Així mateix, la Proposició de llei mo-

difica l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei

de l’esport i afegeix un nou apartat 2,

sense especificar què succeeix amb l’ac-

tual apartat 2 del precepte.»

Fonament II

Vistes les modificacions que es deriva-

rien de l’aprovació de la Proposició de

llei, el declarant la confronta amb la Llei

estatal 10/1990, de 15 d’octubre, de l’es-

port, i constata una hipotètica contradic-

ció entre la nova redacció de l’art. 19.1 de

la Llei catalana i l’art. 32 de la Llei estatal;

entre la nova redacció dels articles 32, lle-

tra r, i 19.2 de la Llei catalana i els art. 6 i

33.2 de la Llei estatal; entre el nou art.

25.3 de la Llei catalana i l’últim incís de

l’article 33.2 de la Llei estatal; i final-

ment, també, la promoció del Comitè

Olímpic de Catalunya, que preveu el nou

apartat 3 de l’art. 26 de la Llei 8/1988,

entraria en contradicció amb l’art. 48.5

de la Llei 10/1990 de l’Estat.

Fonament III

En aquest fonament, el Dictamen

enumera les qüestions que analitzarà de

la manera següent:

«1. Competències de l’Estat i de la

Generalitat en matèria d’esports i even-

tuals antinòmies entre les legislacions

respectives.

»2. Legitimitat constitucional que les

federacions esportives catalanes repre-

sentin el respectiu esport català en els

àmbits supraautonòmics.

»3. Possibilitat que les seleccions cata-

lanes utilitzin l’himne i la bandera de

Catalunya en les competicions oficials

en què participin.

»4. Adequació a la Constitució espa-

nyola i a l’Estatut d’autonomia de Cata-

lunya de l’habilitació que la Proposició

de llei atorga a les federacions catalanes

per a fomentar la cooperació i la coordi-

nació amb entitats esportives dels països

de llengua catalana, promovent selec-

cions conjuntes.

»5. Conformitat a la Constitució es-

panyola i a l’Estatut d’autonomia del

precepte de la Proposició de llei que as-

senyala com a objectiu general de la

Unió de Federacions Esportives de Ca-

talunya (UFEC) "[...] el foment exterior

(de l’esport català) i la promoció de les

seleccions esportives catalanes i del Co-

mitè Olímpic de Catalunya".

»6. Correcció constitucional i esta-

tutària del precepte contingut a la Pro-

posició de llei que atribueix a l’Adminis-

tració esportiva de la Generalitat la

possibilitat de donar suport a la partici-

pació dels esportistes catalans amb dis-

capacitats en totes les competicions

d’àmbit internacional on puguin tenir

la representació de Catalunya.

»7. Obligació dels esportistes catalans

d’assistir a les convocatòries de les selec-

cions catalanes (article 25.3 de la Llei

8/1988 en la redacció que resulta de la

Proposició de llei).»

Fonament IV

La distribució de competències entre

l’Estat i la Generalitat de Catalunya en

matèria d’esport és l’objecte d’estudi d’a-

quest fonament. El Dictamen recorda

els preceptes estatutaris (art. 9.4.29

EAC) i constitucionals (art. 149.2 CE) i

també el fet que, malgrat la inexistència

d’un títol competencial específic sobre la

matèria, tant el mateix Consell Consul-

tiu (dictàmens 90, 144 i 169) com el

Tribunal Constitucional han reconegut

competències estatals sobre l’esport

(STC 67/1985, de 24 de maig; 1/1986,

de 10 de gener, i 16/1996, d’1 de febrer).

Finalment, el Dictamen fixa les premis-

ses amb què s’ha d’interpretar, a parer

ACTIVITAT NORMATIVA... 287

seu, la concurrència de competències so-

bre l’esport. Aquestes premisses són:

«1r. Que les eventuals contradiccions

entre la legislació estatal i la catalana, no

han d’ésser resoltes pel principi de jerar-

quia —les normes estatals no tenen un

rang superior a les autonòmiques—

sinó pel de la competència.

»2n. Les normes estatals sobre l’esport

(llevat del que preveu la disposició ad-

dicional segona, lletra ade la Llei

10/1990, que fa referència a l’ensenya-

ment) no tenen caràcter bàsic i per tant

la Llei estatal no pot servir de paràmetre

per a determinar la constitucionalitat de

la Proposició de llei que dictaminem en

el sentit que si aquesta està legitimada

per la competència autonòmica sobre es-

port (art. 9.29 EAC) o faria inoperant

—pel que fa a Catalunya— qualsevol

norma continguda en la dita Llei estatal

(10/1990) que obstaculitzi l’exercici

efectiu de la repetida competència au-

tonòmica, àdhuc en la seva projecció ex-

terior o internacional. Només en el cas

que la norma autonòmica envaís la com-

petència estatal seria inconstitucional.

»3r. Per idèntica raó, en allò que sigui

de competència estatal, la legislació ca-

talana no podrà regular allò que pertoca

decidir a l’Estat per a tot el territori es-

panyol. Entre les matèries que correspo-

nen a la competència de l’Estat hi ha

—pel que interessa a aquest Dicta-

men— la relativa a la regulació de les

competicions esportives d’àmbit estatal

per òbvies raons de territorialitat.»

Sobre la base d’aquestes premisses el

Consell afirma que les contradiccions

entre l’art. 32 de la llei estatal i l’art.

19.1 i 3 de la llei catalana segons la nova

redacció que resulta de la proposició de

llei dictaminada són tan sols aparents, i

ho expressa de la manera següent:

«[…] l’article 32.1 de la Llei estatal,

que posa com a condició a les federa-

cions esportives d’àmbit autonòmic per-

què els seus membres puguin partici-

par en competicions esportives oficials

d’àmbit estatal, que les dites federacions

autonòmiques s’integrin en les federa-

cions esportives espanyoles correspo-

nents, és una opció legislativa legítima

del legislador estatal a la qual s’han d’a-

tendre les federacions esportives catala-

nes.

»Per raó de l’àmbit territorial (estatal)

de les dites competicions correspon a

aquest legislador dictar la norma corres-

ponent.

»Per la seva banda, l’article 19.1 de la

Llei catalana de l’esport segons la nova

redacció que es proposa no s’oposa a la

Llei estatal, ja que és totalment legítim

que no s’imposi a les federacions cata-

lanes la integració en la federació espa-

nyola corresponent, però, amb el be-

nentès que, com que la norma dictami-

nada no pot rectificar ni suplantar la

norma estatal, és lògic que les federa-

cions esportives catalanes que no s’inte-

grin en les federacions espanyoles s’a-

tenguin a allò que estableix la dita

norma: no podran participar en compe-

ticions esportives d’àmbit estatal.

»Per altra banda, el respecte a les nor-

mes i reglaments de les federacions es-

portives estatals en matèria disciplinària

i competitiva quan les federacions cata-

lanes o els seus clubs participin en les

competicions oficials d’àmbit estatal

està expressament reconegut en l’article

19.3 de la Llei catalana de l’esport se-

gons la nova redacció proposada, raó

per la qual no hi ha en aquest precepte

cap vici d’inconstitucionalitat.

»Sense necessitat de fer cap esforç in-

terpretatiu pot afirmar-se que l’adverbi

només que figura en aquest apartat 3 del

precepte de la Proposició de llei no mo-

difica substancialment el sentit de l’arti-

cle 19.2 de la Llei de l’esport 8/1988,

AUTONOMIES · 26

288

sinó que es limita a posar un especial

èmfasi al que ja deia aquest precepte en

la seva anterior redacció.»

Fonament V

En aquest fonament es preveu la na-

turalesa jurídica de les federacions es-

portives. Primer, recull el resultat de les

discussions doctrinals entorn del tema

avui ja pacífic, que permet sostenir que

«les federacions esportives són associa-

cions de segon grau de configuració le-

gal i de naturalesa privada tot i que de

vegades poden realitzar —per delega-

ció— algunes funcions públiques». En

segon lloc, cita la STC 67/1985, de 24

de maig, que va establir el caràcter fo-

namentalment privat de les federacions

esportives (FJ 4 B) i, finalment, afirma

que «la tendència a la publificació de

les activitats esportives és clara i és lògi-

ca conseqüència de la gran incidència

que l’esport, sobretot en el seu àmbit

competitiu, té en àmplies capes socials.

Però aquest Consell entén que aquest

exercici de funcions públiques o admi-

nistratives —delegables— no és con-

substancial a les federacions esportives

ni espanyoles ni autonòmiques (en el

nostre cas catalanes) ja que seria perfec-

tament legítim —i per suposat consti-

tucional— un sistema organitzatiu en

el qual la intervenció dels poders pú-

blics (llevat de l’obligació de foment

que dimana de l’article 43.3 CE i que

per tant és ineludible tant per l’Estat

com per les comunitats autònomes) fos

inexistent o, si més no, mínima, i en el

qual quedarien subratllats els aspectes

festius de l’esport —espectacle— amb

total desconnexió amb altres aspectes

més pròpiament relacionats amb la po-

lítica o amb l’Administració».

La doctrina més autoritzada entén, i

aquest Consell ho constata també així,

que el Tribunal Constitucional no ha dit

mai de forma genèrica que les federa-

cions esportives tenen atribuïdes per llei

funcions públiques, el que ha dit —en

referència a la Sentència del Tribunal

Constitucional 67/1985, de 24 de

maig— és que la Llei 13/1980 (l’ante-

rior Llei estatal de l’esport) li atribuïa

funcions públiques, la qual cosa és ben

diferent. «[…] El cert és que pel que fa a

les federacions esportives catalanes hi ha

dues diferències d’una certa considera-

ció amb les federaciones deportivas espa-

ñolas regulades pels articles 30 a 40 de la

Llei de 15 d’octubre de 1990 tot i les

coincidències que també existeixen: l’ar-

ticle 17 de la Llei catalana de l’esport, de

7 d’abril de 1988, destaca el caràcter es-

sencialment privat de les federacions es-

portives» mentre que «l’article 30 de la

Llei estatal de l’esport, de 15 d’octubre

de 1990, després de definir també les fe-

deracions esportives espanyoles com a

entitats privades (sense afegir-hi les no-

tes "d’interès públic i social") amb per-

sonalitat jurídica pròpia i l’àmbit de les

quals s’estén a tot el territori de l’Estat,

afegeix, com hem dit abans, que aques-

tes federacions "[…] ejercen, por delega-

ción, funciones públicas de carácter admi-

nistrativo"».

Com s’ha vist, aquesta nota d’exercir

per delegació «funcions públiques» no

apareix en la definició de les federacions

esportives catalanes, de les quals es re-

marca el caràcter «d’entitats privades

d’interès públic i social». […] «Si ens

atenem, doncs, a la literalitat de la Llei

estatal (33.2), les federacions espanyoles

representen Espanya en les competi-

cions esportives internacionals. En can-

vi si ens atenem a la literalitat de la Pro-

posició de llei que dictaminem (art. 2),

la representativitat de les federacions es-

portives catalanes és ben diferent: no re-

presenten Catalunya —com a naciona-

ACTIVITAT NORMATIVA... 289

litat històrica— sinó "el respectiu esport

federat català".»

Per tant, en aquest punt, entre la nor-

mativa estatal i l’autonòmica no hi ha

una contradicció insuperable: la norma-

tiva estatal atribueix a les federacions es-

portives espanyoles la representació de

l’Estat en el seu conjunt, mentre que la

normativa autonòmica atribueix a les fe-

deracions catalanes la representació de

l’esport federat català. Aquesta darrera

representació en la seva projecció inter-

nacional no qüestiona la representació

més general també en l’àmbit interna-

cional, reconeguda per la Llei 10/1990 a

les federacions d’àmbit estatal.

Fonament VI

El fonament sisè es dedica a l’anàlisi de

la competència estatal sobre «relacions

internacionals» (art. 149.1.3 CE) i recor-

da l’evolució que sobre aquesta qüestió

ha sofert la doctrina del Tribunal Consti-

tucional i que va des d’un concepte am-

pli de l’expressió «relacions internacio-

nals» (STC 154/1985 i 137/189) a un de

més acotat i definit (STC 153/1989,

17/1991 i 165/1994). El Consell repro-

dueix i sintetitza els principals pronun-

ciaments de la STC 165/1994, de 26 de

maig, i tot seguit afirma:

«[…] A la llum d’aquesta doctrina és

fàcil concloure que la projecció exterior

de l’esport federat català a través de les

federacions esportives catalanes, segons

la Proposició de llei que examinem

(nova redacció de l’article 19.2 de la Llei

de l’esport de 1988) en els àmbits inter-

nacionals, no hauria de plantejar pro-

blemes competencials perquè hauran

d’aplicar —art. 19.3— les normes i re-

glaments de les federacions esportives

internacionals i sobretot:

»A) Perquè les federacions esportives

catalanes són persones jurídiques priva-

des —tal com hem vist— i no "subjec-

tes internacionals"».

»B) Perquè l’organització de les com-

peticions esportives internacionals l’e-

fectuen generalment ens privats i estan

regides pel Dret privat i no pel Dret in-

ternacional.

»C) Perquè les relacions sorgides d’a-

questes activitats no creen obligacions

de caire internacional.»

No hi ha, doncs, termes hàbils per

qualificar les relacions nascudes de la in-

tervenció de les federacions esportives

catalanes en les eventuals competicions

internacionals en què puguin participar,

de «relacions internacionals» i com a tals

només regulables o atribuïbles a la legis-

lació estatal ex article 149.1.3 CE.

Hi ha, però, un punt que s’ha de des-

tacar: és cert que la projecció exterior de

l’esport català entra dins de la com-

petència de la Generalitat ex article 9.29

EAC, però com ja hem apuntat abans,

l’exercici d’aquesta competència no ha

de pertorbar o comprometre la política

exterior d’Espanya que correspon al Go-

vern de l’Estat, perquè segons indica la

Sentència 165/1994, de 26 de maig

«[...] dentro de esa competencia exclusiva

estatal —art. 149.1.3— se sitúa la posi-

bilidad de establecer medidas que regulen

o coordinen las actividades de proyección

externa de las comunidades autónomas,

para evitar o remediar eventuales perjui-

cios sobre la dirección y puesta en ejecu-

ción de la política exterior que, en exclusi-

va, corresponde a los autoridades estatales»

(FJ 6).

Aquest Consell entén que aquestes

mesures preventives han de ser puntuals

i justificades, ja que no seria assumible

una presumpció genèrica i a priori de

l’incompliment de la política exterior

d’Espanya per part de la projecció exte-

rior de l’esport feta a través d’una fede-

ració esportiva catalana.

AUTONOMIES · 26

290

Admesa constitucionalment la possi-

bilitat de la «projecció exterior» de la

competència autonòmica sobre esports

no seria invocable tampoc la limita-

ció autonòmica de la territorialitat (art.

25.2 EAC) perquè la jurisprudèn-

cia constitucional, des de la Sentència

37/1981, de 16 de novembre de 1981,

sobre els centres de contractació de cà-

rregues del País Basc, seguida per d’al-

tres relatives als efectes de determinats

actes de cooperatives i caixes d’estal-

vis (STC 72/1983, de 29 de juliol;

44/1984, de 27 de març; 165/1985, de

5 de desembre; 48/1988, de 22 de març,

entre d’altres), ha suavitzat aquest límit

en admetre que certs actes realitzats en

l’exercici d’una competència autonòmi-

ca poden produir efectes fora de l’àmbit

de la comunitat autònoma correspo-

nent.

Fonament VII

En aquest fonament el Dictamen

qüestiona l’adequació constitucional i

estatutària de l’art. 25.4 de la Llei

8/1988, en la redacció proposada per la

Proposició de llei (ús de l’himne i la

bandera de Catalunya per part de les se-

leccions catalanes en les competicions

oficials en què participin).

En primer lloc es destaca que ni la

Constitució espanyola ni l’Estatut d’Au-

tonomia de Catalunya, ni el Reial decret

1560/1997, de 10 d’octubre, que esta-

bleix les normes reguladores de l’himne

d’Espanya, ni la Llei catalana 1/1993, de

25 de febrer, de l’himne nacional de Ca-

talunya, ni la Llei estatal 39/1981, de 28

d’octubre, que regula el «uso de la bande-

ra de España y la de otras banderas y ense-

ñas», regulen explícitament qui pot uti-

litzar les banderes i els himnes espanyol i

català. Davant d’això, el Consell afirma

que malgrat el que hom podria deduir

d’aquest fet, en una «primera impressió»,

la seva utilització no és privativa dels ac-

tes oficials o dels poders públics, «així es

dedueix, en uns casos indirectament, de

les normes legals o reglamentàries en vi-

gor i, en d’altres, de la regulació explícita

que es troba en algunes normes tant esta-

tals com autonòmiques que permeten

extreure una doctrina general. […]

Arreu d’Espanya la utilització de la ban-

dera —i, per extensió, de l’himne corres-

ponent— no és una qüestió exclusiva

dels actes oficials sinó també d’actes fes-

tius, esportius i culturals desenvolupats

per persones o entitats privades (i, com

hem vist, les federacions esportives cata-

lanes ho són) àdhuc, algunes vegades,

amb finalitats mercantils. […] Doncs

bé, si a Catalunya l’ús de la bandera i de

l’himne nacional català no són monopo-

li dels actes oficials o d’aquells en què hi

participi un ens públic, ja que cap nor-

ma ni constitucional ni estatutària no ho

disposa, ni cap llei estatal aplicable a Ca-

talunya ho estableix així, és lògic con-

cloure la legitimitat constitucional de la

norma en qüestió que la Generalitat pot

dictar, ja sigui en ús de la seva competèn-

cia exclusiva sobre esport (art. 9.29

EAC), sobre cultura (art. 9.4 EAC) o so-

bre espectacles (art. 9.31 EAC). Cadas-

cun d’aquests títols competencials po-

drien donar, aïlladament, cobertura

constitucional al precepte a què es refe-

reix aquest apartat.

»Per acabar aquest apartat remarquem

que la possibilitat —no l’obligació—

que les federacions esportives catalanes

puguin utilitzar l’himne i la bandera de

Catalunya en les competicions oficials

en què participin s’ha d’entendre sens

perjudici d’allò que disposin les normes

protocol·làries que, en cada cas, siguin

d’aplicació en funció de la representació

oficial que tinguin les persones o autori-

tats que assisteixin a l’acte esportiu.»

ACTIVITAT NORMATIVA... 291

Fonament VIII

Aquest fonament es dedica a l’anàlisi

de l’adequació constitucional i estatutà-

ria de la regulació feta per la Proposició

de llei de suport a les seleccions catala-

nes en relació amb el Comitè Olímpic

de Catalunya.

En relació amb aquest tema el Dicta-

men manté que «Si la "projecció exte-

rior" de l’esport és una emanació legíti-

ma de la competència autonòmica sobre

aquesta matèria, tal com hem vist, resul-

ten ajustats a la Constitució i a l’Estatut

d’autonomia els objectius que l’article 4

de la Proposició dictaminada (que mo-

difica l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei

8/1988, de 7 d’abril) assigna a la Unió

de Federacions Esportives de Catalunya

(UFEC) entre els quals s’inclou […] el

desenvolupament de l’esport català per

al seu foment exterior i la promoció de

l’activitat de les seleccions esportives ca-

talanes i del Comitè Olímpic de Cata-

lunya».

Així mateix, considera que el fet que

la Llei estatal de l’esport reservi al Co-

mitè Olímpic Espanyol la representació

exclusiva d’Espanya davant del Comitè

Internacional Olímpic és tant sols un

obstacle aparent per a l’existència del

Comitè Olímpic de Catalunya, i això

perquè «[…] tant el Comitè Internacio-

nal Olímpic (CIO) (que és una associa-

ció no governamental suïssa, sotmesa a

la Llei suïssa reconeguda pel Decret fe-

deral suís de 17 de setembre de 1961)

com les federacions esportives interna-

cionals, com el Comitè Olímpic Espa-

nyol no són subjectes de Dret interna-

cional sinó ens de naturalesa privada, el

precepte a dalt indicat de la Llei estatal,

—que no ha estat qüestionat davant el

Tribunal Constitucional— no pot tro-

bar la seva habilitació en la competència

exclusiva estatal sobre "relacions inter-

nacionals" perquè les relacions entre el

Comitè Olímpic Espanyol i el Comitè

Internacional Olímpic no estan regides

pel "Dret internacional" en no ser-ho

els subjectes que intervenen en les dites

relacions. Tampoc el dit precepte de la

Llei estatal pot excloure les activitats de

promoció a què fa referència el precepte

que dictaminem.»

La possibilitat que el Comitè Olímpic

de Catalunya, que té la naturalesa d’una

associació privada, pugui tenir major o

menor efectivitat no depèn, doncs, de la

norma estatal abans esmentada, sinó del

fet que es compleixin determinats requi-

sits i que l’accepti el Comitè Internacio-

nal Olímpic.

Ara per ara aquesta possibilitat és, cer-

tament, difícil, atesa la modificació de la

norma 34 de la Carta Olímpica en la

sessió núm. 105 del CIO celebrada a

Atlanta el 18 de juliol de 1996 (trans-

cripció de la versió castellana ): «[…]

País y nombre de un CON (Comitè

Olímpic Nacional).

»1. En la Carta Olímpica, la expresión

"país" significa un estado independiente

reconocido por la comunidad internacio-

nal.

»2. La denominación de un CON debe

corresponder a los límites territoriales y a

la tradición de su país y debe ser aprobada

por el CIO.» Tanmateix, «[…] les difi-

cultats per assolir un objectiu, àdhuc la

impossibilitat d’aconseguir-ho en un

moment determinat, pot incidir en l’e-

ficàcia de la norma, no en la seva consti-

tucionalitat màxim si la funció assigna-

da a la UFEC, en la Proposició de llei

que dictaminem, és de "promoció" i la

promoció mira sempre al futur. […] Per

la mateixa raó s’ajusta a la Constitució i

a l’Estatut d’autonomia de Catalunya el

número 3 de l’article 26 de la Llei

8/1988, en la nova redacció continguda

en la Proposició que dictaminem, atès

AUTONOMIES · 26

292

que els apartats a), b), c) i f) no plante-

gen qüestions de constitucionalitat i els

apartats d) i e) troben la seva adequació

a la Constitució i a l’Estatut d’acord

amb el principi abans exposat que els ac-

tes de "projecció exterior" de l’esport

són inherents a la competència autonò-

mica sobre la matèria i, a més, aquests

apartats de l’article que examinem ni ex-

plícitament ni implícitament disposen

res que sigui contrari a la competència

exclusiva de l’Estat sobre "relacions in-

ternacionals" (art. 149.1.3 CE).»

Fonament IX

En aquest fonament el Consell manté

«[…] La correcció constitucional i esta-

tutària de l’apartat 5 de l’article 25 de la

Llei 8/1988 en la seva projectada nova

redacció segons la qual les federacions

catalanes, sempre que ho permetin les

respectives reglamentacions competiti-

ves, han de fomentar [...] la cooperació i

la coordinació amb les entitats esporti-

ves de països de llengua catalana» i si es-

cau «promoure seleccions conjuntes».

Es basa també en el caràcter essencial-

ment privat de les dites federacions es-

portives.

Fonament X

Sobre la base del que ha dit sobre la

«projecció exterior» de l’exercici de la

competència autonòmica i del fet que el

«foment» (igual a suport) és una mani-

festació de la competència executiva que

en matèria d’esports correspon a la Ge-

neralitat de Catalunya, el Consell troba

plenament constitucional allò que pre-

veu l’art. 46.2 de la Llei de l’esport se-

gons la redacció donada per la Proposi-

ció de llei que dictamina. Tanmateix,

puntualitza que «[…] La finalitat del

precepte és subvencionar els esportistes

discapacitats per part de l’Administració

de la Generalitat quan actuiïn com a tals

esportistes federats catalans. Per tant,

s’ha d’entendre que la referència que es

fa en el precepte a Catalunya ho és a l’es-

port català, d’acord amb el que establei-

xen els articles 2 i 4 de la Proposició de

llei, no a Catalunya com a comunitat

històrica o com a comunitat autònoma.

[…] Si s’interpreta el precepte d’aquesta

forma, s’ajusta a l’ordre constitucional».

Fonament XI

En opinió del Consell, el darrer incís

de l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei

8/1988, tal com resultaria de la Proposi-

ció de llei, pel fet que obliga els esportis-

tes a assistir a les convocatòries de les

seleccions catalanes, planteja seriosos

dubtes de constitucionalitat, i a més a

més és de difícil compliment en el cas de

competicions internacionals on concor-

rin federacions esportives espanyoles,

ja que l’article 47 de la Llei estatal de

l’esport imposa la mateixa obligació.

«[…] En realitat, la causa de la contra-

dicció rau, al nostre judici, en l’error en

el qual incideixen tant la llei estatal com

la catalana en relació amb la naturalesa

de l’esport, és a dir, si la seva pràctica, en

qualsevol de les seves modalitats, és una

obligació o és un dret. En uns altres mo-

ments històrics i en règims polítics dife-

rents l’esport podria concebre’s com una

obligació que els ciutadans tenien en-

vers el seu Estat, però en l’estat social i

democràtic de Dret que consagra la nos-

tra Constitució l’esport és, al nostre ju-

dici, un dret del ciutadà que els poders

públics tenen el deure de fomentar (art.

43.3 CE).» (També ho diuen l’exposició

de motius i l’article 1 de la Llei 10/

1990, de l’Estat; l’exposició de motius i

l’article 2 de la Llei 8/1988, del Parla-

ment de Catalunya; el Principi núm 8

de la Carta olímpica; la Recomanació

ACTIVITAT NORMATIVA... 293

núm. 1292/13, de 24 de setembre de

1992, del Comitè de Ministres del Con-

sell d’Europa sobre la Carta europea de

l’esport…).

«[…] Atès doncs el caràcter de "dret"

i no de "deure" de l’esport, l’obligació

imposada imperativament als esportis-

tes catalans d’assistir a les convocatò-

ries de les seleccions catalanes pot estar

viciada d’inconstitucionalitat (com

també ho podria estar l’obligació esta-

blerta en l’article 47.1 de la Llei estatal

sobre el qual, però, aquest Consell no

es pronuncia formalment ja que no és

aquest l’objecte del seu dictamen), atès

que és contrària a l’article 1 de la Cons-

titució espanyola, que "propugna com

a valor superior del seu ordenament ju-

rídic la llibertat"; a l’article 9.2 CE,

que obliga els poders públics a pro-

moure la llibertat efectiva i real dels

ciutadans; a l’article 16.1 CE, que obli-

ga a garantir la llibertat ideològica; a

l’article 17.1 CE, que consagra el dret a

la llibertat i a la seguretat; a l’article

18.1 CE, que garanteix el dret a la inti-

mitat personal i a l’article 35.1 CE, que

garanteix la lliure elecció de la profes-

sió o ofici, així com a la promoció a tra-

vés del treball.»

Fonament XII

En aquest fonament el Consell decla-

ra la plena constitucionalitat i estatuta-

rietat de les normes reservades per de-

fensar en el Ple.

Conclusions

«1. És inconstitucional l’article 3 de la

Proposició de llei pel que fa a l’apartat 3

que s’afegeix a l’article 25 de la Llei

8/1988, de 7 d’abril, de l’esport en l’in-

cís final: "[...] els quals, provistos de

la llicència corresponent, lliurada per la

respectiva federació catalana, tenen l’o-

bligació d’assistir a les convocatòries de

les seleccions catalanes."

»2. L’article 46.2 de la Llei 8/1988, de 7

d’abril, en la redacció que li dóna l’article

5 de la Proposició de llei, és constitucio-

nal si s’interpreta d’acord amb l’exposat

en el fonament jurídic X del Dictamen.

»3. La resta dels articles examinats,

així com les esmenes presentades per de-

fensar en el Ple, són constitucionals.»

AUTONOMIES · 26

294

Dictàmens emesos a petició del Govern de la Generalitat de Catalunya durant

l’any 1999.

Dictamen núm. 211, de 18 de febrer

de 1999, sobre la Llei 50/1998, de 30 de

desembre, de mesures fiscals, adminis-

tratives i de l’ordre social.

Dictamen núm. 212, d’1 de juny de

1999, en relació amb el Dictamen de la

Comissió d’Agricultura, Ramaderia i

Pesca sobre el Projecte de llei del Centre

de la Propietat Forestal.

Dictamen núm. 213, de 18 de maig de

1999, en relació amb l’article 10 del

Reial decret llei 6/1999, de 16 d’abril,

de mesures urgents de liberalització i in-

crement de la competència.

Dictamen núm. 214, de 20 de juliol de

1999, en relació amb el Dictamen de

la Comissió de Política Cultural sobre la

Proposició de llei de suport a les selec-

cions catalanes.

Los suscriptores pueden acceder a la versión informada de este caso.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de toda la legislación y jurisprudencia citada de un documento.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todos los documentos que citan el caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todas los versiones de la ley con las distintas afectaciones

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver todas las afectaciones de un caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden acceder a una representación visual de un caso y sus relaciones con otros casos. Como alternativa a las listas de casos, el Mapa de Precedentes facilita la tarea de encontrar que caso tienes más relevancia en tu búsqueda. Al mismo tiempo también tendrás una referéncia del grado de aceptación del caso.

Request your trial

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de resultados conectados a su documentos vía tópicos y citas encontradas por Vincent.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Catalunya

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados