Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives

Modificació de l'articulat de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial

Els articles de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, que a continuació es relacionen, quedaran redactats com segueix:

1. “Article 2

   Definicions

   Per a l'aplicació de la llei present, s'atén a les definicions següents:

   1. Comunes:

1. Espècie autòctona: espècie present de forma natural a les Illes Balears, on ha arribat pels seus propis mitjans, sense intervenció humana.

2. Espècie introduïda, al·lòctona o exòtica: espècie que no inclou les Illes Balears a la seva àrea de distribució natural i que hi ha arribat per acció humana.

3. Espècie invasora: espècie, introduïda o pròpia, que té la capacitat de proliferar en els ecosistemes insulars i d'alterar-ne la fauna i la flora pròpies per depredació, competència o modificació física del medi.

4. Espècie pròpia: espècie autòctona o introduïda en temps remots, i que forma part dels actuals ecosistemes naturals insulars.

   2. De caça:

1. Abeurada: punt amb aigua temporal o permanent, natural o artificial, on acudeixen a beure els animals silvestres.

2. Aguait: procediment de caça consistent a esperar en un lloc fix la presència de les peces de caça, per ser-ne lloc de pas, alimentació o descans.

3. Animal assilvestrat: animal domèstic que ha perdut aquesta condició, que deambula pel medi natural sense control del propietari.

4. Arruix: procediment de caça consistent a forçar els animals a aproximar-se als punts d'espera dels caçadors. En el cas de les aus, és la traducció del terme castellà “ojeo”.

5. Caça: activitat esportiva i de lleure consistent a capturar els animals silvestres, assilvestrats o alliberats amb aquesta finalitat, legalment qualificats com cinegètics, encalçar-los, atreure'ls, localitzar-los o assetjar-los amb la finalitat de capturar-los, matar-los o facilitar-ne la captura per un tercer, amb els mitjans, les armes i els procediments legalment establerts.

6. Caça a coll: procediment tradicional de caça basat en l'ús de filats a coll, amb teles entre dues canyes, sostingudes i accionades pel caçador per a la captura de determinades espècies d'aus.

7. Caça de cabres amb cans i llaç: modalitat tradicional de caça major sense mort consistent en agafar vius exemplars caprins salvatges o asilvestrats, amb l’ajuda de cans, fent servir com a sistema auxiliar una canya sobre la qual s’estén una corda amb què el caçador enllaça d’un en un els individus seleccionats, en el lloc on s’han enrocat.

8. Caça de perdiu amb bagues: procediment tradicional de captura de perdius amb reclam, sense arma de foc, mitjançant la disposició de llaços o bagues a certa distància de la gàbia del reclam, amb barreres vegetals per induir el pas de les aus pel dispositiu de captura.

9. Control d’espècies: reducció dels efectius demogràfics d’una espècie silvestre o assilvestrada, amb mètodes legalment permesos i sota l’autorització administrativa corresponent.

10. Enllepolidor: punt en el qual es proporciona, de forma artificial, aliment a les espècies de caça.

11. Modalitat tradicional: procediment de caça utilitzat a les Illes Balears, documentat abans de la meitat del segle XX i usat sense interrupció.

12. Primera sang: ferida en un animal de caça, apreciable en el seu rastre, que minva la seva capacitat de fuita o defensa.

13. Secretari: auxiliar d'un caçador amb arma de foc, no armat, que li facilita munició, li carrega una segona arma o l’auxilia personalment en l’exercici de la caça.

14. Titular dels drets cinegètics: persona física o jurídica que gaudeix l’aprofitament cinegètic d'un terreny, pel dret de propietat o per estar-hi habilitada pels procediments establerts a la llei present.

15. Titular dels terrenys: persona física o jurídica que, en la seva legal condició de propietària o titular de drets reals o personals, ostenta la facultat de disposar, totalment o parcialment, dels terrenys afectes.

16. Ús no consumptiu: utilització d'un recurs natural sense afectar-ne la integritat o l'abundància, com són la fotografia de fauna o flora, l'observació o la captura incruenta per a alliberament immediat així com les modalitats de caça sense mort quan no suposen la retenció de la peça.

17. Vedat: terreny on la caça i la seva gestió queden reservades per declaració administrativa a favor del seu titular cinegètic o de les persones autoritzades per ell, d’acord amb les previsions de la llei present.

    3. De pesca fluvial:

1. Aigües insulars: les dels embassaments, els torrents, els canals, els estanys, les basses de rec i les albuferes, dolces, salobres o salades. La desembocadura d’albuferes o torrents a la mar és la línia recta imaginària que uneix els punts d’intersecció de les dues vores amb la costa on siguin perceptibles ones ordinàries, sense que aquesta línia pugui superar la longitud de cent metres.

2. Cucada: sistema tradicional de pesca d'anguila, consistent en un garbuix de cucs suspès d'un fil de pesca, usat com a esca, no proveït d'ham. El pescador captura l'anguila quan aquesta mossega l'esca sense amollar, moment en què la treu de l’aigua i la disposa en un bastidor de tela, on cau el peix.

3. Establiment d'aqüicultura: establiment o instal·lació, permanent o temporal, destinat a la producció o la creixença d'alguna o algunes espècies de fauna o flora aquàtica, amb independència del caràcter comercial o no de la producció.

4. Establiment de piscicultura: establiment o instal·lació, permanent o temporal, destinat a la producció o la creixença d'alguna o algunes espècies de peixos, amb independència del caràcter comercial o no de la producció.

5. Llença: art de pesca consistent en un o diversos hams en un giny fermat a la vorera, a la vegetació o a un objecte flotant, susceptible de capturar peixos sense la intervenció immediata del pescador.

6. Morenell: recipient de malla o qualsevol material en el qual els animals poden penetrar i no sortir.

7. Pesca fluvial: activitat esportiva o professional que té com a objectiu capturar, de forma activa o passiva, els animals que habiten de manera permanent o transitòria les aigües insulars no marines, públiques o privades.

8. Puu: crustacis de petita talla, propis d'aigües salabroses o litorals, capturats per fer-los servir d'esca.

9. Salabret: xarxa disposada sobre un bastidor, proveïda o no de mànec, que és alçada pel pescador per apoderar-se dels crancs o animals que en aquell moment es troben sobre ella.

10. Robadora: ham amb tres o més de tres morts.

11. Pas (pesca fluvial): punt d'entrada o sortida a masses d'aigües més amples.”

2. “Article 6

   Caçador

1. És caçador qui practica la caça reunint tots els requisits legalment exigits a l’efecte.

2. El dret a caçar correspon a persones majors de 14 anys que, havent acreditat l’aptitud i el coneixement precisos, estiguin en possessió de la llicència de caça de les Illes Balears o equivalent, d'acord amb el que disposa l’article 29 d'aquesta llei, no es trobin inhabilitades per sentència judicial o resolució administrativa ferma i compleixin la resta de requisits als efectes establerts en aquesta llei i a les restants disposicions aplicables.

3. El menor d'edat major de 14 anys no emancipat necessita, per poder exercir la caça, l'autorització expressa i per escrit de qui n’ostenti la representació legal. Els majors de 8 anys menors de 14 anys podran actuar com a caçadors acompanyats d'altres caçadors en modalitats sense arma de foc, sota la responsabilitat d'aquests, desenvolupant totes les accions inherents a l’exercici de la caça amb aquella modalitat.

4. Per a la caça major amb arma de foc cal tenir complerts els 16 anys, sense perjudici de la resta de condicions previstes en aquest article.

5. Per utilitzar armes o mitjans que requereixin d'autorització especial, és necessari estar en possessió del corresponent permís.

6. L'exercici de la caça amb armes de foc per part de menors d'edat majors de 14 anys, requereix que aquests, a més d'estar en possessió de l’autorització especial per a l'ús d'armes, i la resta de documentació preceptiva per a la pràctica de la caça, vagin acompanyats d’un caçador major d'edat autoritzat a tal efecte pels responsables legals del menor, el qual ha d'estar en possessió de la llicència d'armes i de la resta de documentació preceptiva per a la pràctica de la caça, que els controli i se'n responsabilitzi sense allunyar-se'n.”

3. “Article 7

   Drets i deures del caçador

1. El caçador té els drets següents:

   1. Exercir la caça en les condicions establertes en aquesta llei i en l'ordenament jurídic.

   2. Integrar-se o constituir lliurement associacions per a l’exercici de la caça i participar de la seva administració.

   3. Rebre informació i formació per part de les administracions sobre la caça i la seva pràctica.

   4. Fruir de tots els beneficis establerts per la conselleria competent en matèria de caça en aplicació d'aquesta llei.

2. El caçador té els deures següents:

   1. Conèixer les espècies silvestres, les normes, els mitjans legals de caça i les mesures de seguretat.

   2. Gestionar les poblacions de les espècies cinegètiques i els terrenys on caci de forma que n'asseguri la sostenibilitat.

   3. Reduir el sofriment de les preses tant com sigui possible.

   4. Assegurar el benestar dels animals auxiliars de què se serveixi.

   5. Practicar la caça en condicions que garanteixin la seguretat de tercers i que els evitin molèsties innecessàries.

   6. Respectar les propietats i els drets de tercers.

   7. Conèixer la classificació cinegètica dels terrenys on practica la caça així com disposar de les autoritzacions expedides pels titulars que pertoqui.”

4. “Article 12

   Disposicions comunes als vedats de caça

1. Els vedats són els terrenys cinegètics on la caça està reservada a favor del seu titular. La declaració de vedat de caça la fa la conselleria competent en matèria de caça a petició dels titulars cinegètics que acreditin, de manera legal suficient, el seu dret d'aprofitament cinegètic en els terrenys afectats.

2. La titularitat d’un vedat haurà de recaure sobre una única persona física o jurídica, la qual n'assegura la gestió i l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, el compliment de les obligacions derivades de la normativa vigent, i està habilitada per autoritzar-hi la caça d'acord amb les previsions de la llei present.

3. Per a l'exercici de la caça en un vedat, és necessari que aquest compti amb un pla cinegètic aprovat per la conselleria competent en matèria de caça, d'acord amb les disposicions reglamentàriament establertes a l'efecte.

4. Els accessos i límits practicables als vedats estaran senyalitzats en la forma establerta reglamentàriament.

5. La conselleria competent en matèria de caça, per motius justificats de conservació de la fauna, pot suspendre cautelarment i temporalment els aprofitaments cinegètics, amb la prèvia audiència al seu titular.

6. L'adscripció o la segregació de terrenys a un vedat de caça s'efectua a instàncies del titular dels terrenys, mitjançant resolució administrativa que ha d'incloure, en el seu cas, el tràmit d'audiència del titular del vedat. Si aquesta adscripció o segregació suposa una variació substancial de les característiques del vedat, se n'ha de revisar el pla cinegètic.

7. La conselleria competent en matèria de caça expedeix la matricula anual acreditativa de la condició cinegètica dels vedats de caça i dels camps d'ensinistrament de cans, amb el previ pagament de la taxa corresponent. Els vedats socials estan exempts de pagar matrícula anual.

8. Les superfícies indicades en aquesta llei en relació amb els vedats han de ser continues, excepció feta del que disposa l’article 13.8, tot i que els cursos d'aigua i les vies de comunicació no suposen, a tal efecte, discontinuïtat. No es poden comptabilitzar, com a superfície del vedat, els terrenys urbans o esportius.

9. L’administració competent en matèria de caça podrà atorgar certificats de qualitat als vedats de caça, en els termes establerts reglamentàriament.

10. L’arrendament d'una propietat rústica no inclou l'arrendament dels drets cinegètics, excepte pacte exprés en aquest sentit inclòs en el contracte d’arrendament.

11. Queda prohibida qualsevol pràctica contrària a la protecció, al foment, a la gestió i a l'aprofitament ordenat de les espècies objecte d’activitat cinegètica.”

5. “Article 13

   Vedats de societats locals

1. Són vedats de societats locals els de titularitat de les societats locals de caçadors definides a l’article 55.4 de la llei present.

2. Per a l’inici de declaració, la societat promotora ha de sotmetre a la conselleria competent en matèria de caça una sol·licitud de vedat, amb la qual acrediti suficientment la cessió al seu favor dels drets cinegètics d’un mínim del 20% de la superfície dels terrenys proposats com a vedat. El Consell insular de l’àmbit territorial corresponent garantirà que tots els propietaris afectats en siguin degudament notificats d’acord amb les previsions de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú. Si els titulars de les parcel·les no manifesten la seva oposició a la inclusió d’aquestes en el vedat, hi quedaran incorporades. Els terrenys dels propietaris que manifestin el seu desacord han de ser exclosos. En tot cas, en qualsevol moment el titular dels terrenys inclosos en el vedat podrà exercir la segregació que se li reconeix en l’article 12.6.

3. Les propostes d’ampliació s’han d’efectuar amb els mateixos tràmits.

4. La superfície d’un vedat de societat local és, com a mínim, de 100 hectàrees, sense límit màxim de superfície.

5. Amb l’objectiu de fomentar el caràcter social i esportiu de l’activitat cinegètica, els vedats de societats locals i els seus camps d’ensinistrament podran tenir una reducció de la seva taxa anual de matriculació del 75% respecte de l’establerta amb caràcter general, i gaudeixen de les ajudes que amb aquesta finalitat estableixi la conselleria competent en matèria de caça.

6. En cas de segregar-se terrenys d’un vedat de societat local, aquests podran quedar adscrits a la figura de terrenys gestionats d’aprofitament comú, prevista a l’article 19 d’aquesta llei.

7. Els vedats de societats locals podran incloure, sota la mateixa matrícula, diferents terrenys no continus sotmesos a l’aprofitament de la societat de caçadors local, amb superfícies contínues mínimes de 20 hectàrees.”

6. “Article 14

   Vedats particulars

1. Són vedats particulars de caça els declarats com a tals per la conselleria competent en matèria de caça a petició dels propietaris dels terrenys o els titulars d’altres drets reals o personals que impliquin l’ús i el gaudi de l’aprofitament cinegètic i que compleixin els requisits legalment establerts a tal efecte. Poden exercir-hi la caça els titulars cinegètics, els seus acompanyants, les persones a les quals aquells autoritzin expressament i per escrit i els arrendataris dels vedats, en les condicions regulades a l’apartat 5 d’aquest article.

2. Els vedats particulars poden constituir-se sobre terrenys d’un o de més propietaris, sempre que els terrenys que els integren siguin contigus. En el cas de caça menor, en terrenys d’un únic propietari, la superfície total de la parcel·la o conjunt de parcel·les cadastrals contigües que els integren ha de ser igual o superior a 25 hectàrees en el cas de Mallorca i de 20 en les altres illes; en terrenys de diversos propietaris, la superfície total de les parcel·les cadastrals contigües que els integren ha de ser igual o superior a 60 hectàrees en el cas de Mallorca i de 50 en les altres illes. Per a la caça major, les extensions mínimes requerides són 150 i 300 hectàrees respectivament. En el cas de finques la propietat de les quals pertanyi de forma proindivisa a diferents titulars, és necessària la majoria establerta a l’article 398 del Codi Civil, com a requisit d’obligat compliment per a la integració d’aquestes en el vedat.

3. La titularitat del vedat correspon a la persona física o jurídica que n’ha obtingut la declaració com a titular dels terrenys o per cessió documentada dels drets cinegètics dels titulars. En cas de vedats constituïts sobre terrenys de diversos propietaris, aquests han de constituir una associació o comunitat de propietaris per a la gestió del vedat o alternativament efectuar la cessió dels seus drets en favor de qui n’ha d’ostentar la titularitat.

4. L’arrendament dels drets d’aprofitament d’un vedat particular de caça pot ser inscrit pels seus titulars al registre habilitat a l’efecte a la conselleria competent en matèria de caça. En aquest registre han de figurar: el número del vedat, el titular en qualitat d’arrendador, el període d’arrendament, les dades personals dels caçadors arrendataris i del que quedi designat com a responsable del vedat pel període d’arrendament.

5. La inscripció de l’arrendament pot implicar, si així es fa constar, el canvi de titularitat del vedat a favor de l’arrendatari, qui en aquest cas assumiria davant l’administració les prerrogatives i responsabilitats que es deriven de l’aplicació d’aquesta llei i de les normes que la desenvolupen, quedant-ne exonerat a tots els efectes el titular dels terrenys. Aquest canvi de titular s’efectua a instància del titular del vedat i per al període de temps acordat entre aquest i l’arrendatari, garantint el compliment d’allò establert en l’article 12.2 d’aquesta llei.

6. La transmissió de titularitat d’un vedat particular, en cas que aquest coincideixi amb el titular dels terrenys, s’efectua a petició del nou amb la presentació dels documents acreditatius de la transmissió. Si el vedat està integrat per finques de distinta titularitat, el canvi de titularitat s’haurà d’acreditar amb la voluntat de la majoria o, si aquesta hi manca, la titularitat es transferirà a favor de qui acrediti la major representació. En cas de transmissió mortis causa caldrà acreditar la voluntat de la majoria absoluta de titulars dels terrenys a favor del nou titular cinegètic.”

7. “Article 21

   Zones de seguretat

1. Són zones de seguretat, als efectes de l'establert en aquesta llei, aquelles on hagin d'adoptar-se mesures de prevenció especials que permetin garantir una protecció adient de les persones i dels béns que s'hi trobin, i hi queda prohibit l'exercici de la caça amb armes de foc.

   Per això, les armes s'han de portar descarregades quan es transiti per una zona de seguretat. S'entén que una arma està carregada quan pot ser disparada sense necessitat d'introduir-hi munició.

   Amb caràcter general, es prohibeix disparar en direcció a una zona de seguretat, sempre que hi pugui arribar el projectil; llevat que la configuració del terreny intermedi sigui de tal forma que resulti del tot impossible batre la zona de seguretat.

2. Es consideren zones de seguretat:

   1. Les vies i els camins públics i les vies fèrries.

   2. El domini públic hidràulic i els embassaments.

   3. La zona de domini públic maritimoterrestre.

   4. Els nuclis de població urbans i rurals, així com les seves proximitats.

   5. Els habitatges aïllats amb els seus jardins i/o les seves construccions annexes, els edificis agraris o ramaders en ús, els jardins i parcs públics, les àrees recreatives, les zones d’acampada i els terrenys esportius.

   6. Qualsevol altra que, per les seves característiques, sigui declarada com a tal per la conselleria competent en matèria de caça, mitjançant resolució publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. En els supòsits prevists a les lletres b) i e) de l'apartat anterior, els límits de les zones de seguretat són els que per a cada cas estableix la seva legislació específica com de domini públic.

   En el supòsit previst a la lletra d) de l'apartat anterior, els límits són els corresponents a les últimes edificacions o instal·lacions habitables.

   En el supòsit recollit a la lletra e) de l'apartat anterior, els límits corresponen als dels elements relacionats on es trobin instal·lats.

4. Formen part de les zones de seguretat per a la pràctica de la caça menor amb escopeta la franja de 100 metres de distància des dels límits exteriors de les relacionades en el punt d), la de 25 metres dels del punt a) i la de 100 metres dels del punt e) de l'apartat 2 del present article. Aquestes distàncies queden duplicades per a la pràctica de la caça major amb cartutxeria metàl·lica.

5. Les distàncies de seguretat establertes amb caràcter general en el punt precedent queden adaptades amb caràcter específic en els següents casos:

   1. El que s'estableixi en una autorització especial expedida per l'administració competent en matèria de caça, d'acord amb l’article 39 d’aquesta llei.

   2. A les zones de seguretat relatives a edificis habitables aïllats o a edificis agraris o ramaders en ús, el titular d’aquests edificis o parcel·les podrà autoritzar per escrit l’exercici de la caça quan sigui necessària per prevenir perjudicis ocasionats per les espècies cinegètiques, a caçadors autoritzats dins el vedat que inclou la parcel·la, sempre que no s’afecti a zones publiques o a tercers.

6. No obstant el que es disposa en aquest article, en els trams de torrents inclosos en vedats de qualsevol categoria, s’hi pot practicar la caça, excepte en els casos en què la conselleria competent en matèria de caça dicti resolució en sentit contrari, publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Un tram de torrent es considera inclòs en un vedat quan formen part d’aquest els seus dos marges.”

8. “Article 23

   Refugis de fauna

1. Són refugis de fauna els terrenys que quedin sostrets a l'aprofitament cinegètic per motius de caràcter biològic, científic o educatiu, a fi d'assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna silvestre.

2. Els refugis de fauna han de tenir una superfície mínima de 10 hectàrees, excepte en els casos de biòtops de caràcter singular, especialment zones humides i altres hàbitats de caràcter relicte.

3. La declaració es podrà fer d'ofici, a iniciativa de l'administració competent en matèria de caça, o a instància de l’administració competent en protecció d’espècie, de l'administració competent en matèria educativa, d'entitats científiques legalment constituïdes, d'organitzacions no governamentals amb finalitat cinegètica científica, mediambiental o educativa, dels ajuntaments o de la propietat. En tots els casos serà necessària la conformitat expressa de la propietat, excepte quan es tramiti d'ofici per part de l'administració per raons de conservació de la fauna, que hauran de quedar degudament acreditades a l'expedient.

4. La sol·licitud d'iniciació del procediment de declaració de refugi de fauna anirà acompanyada de la documentació especificada i exigida reglamentàriament.

5. Correspondran a la conselleria competent en matèria de caça la instrucció i la resolució del procediment de declaració assenyalat, l'expedient del qual es posarà de manifest als interessats així com a l'ajuntament del terme municipal on estigui ubicat el refugi de fauna a declarar.

6. La gestió dels refugis de fauna, una vegada hagin estats declarats com a tals, correspondrà a qui n'hagi instat la declaració, amb la conformitat de la propietat, en les condicions fixades reglamentàriament.

7. L'administració competent en matèria de caça expedeix la matricula anual acreditativa de la condició de refugi de fauna d'un terreny, previ pagament de la taxa corresponent. Els refugis de fauna declarats d'ofici per part de l'administració estan exempts de pagar matricula anual.

8. La declaració d’un refugi de fauna serà vigent en tant es mantinguin els requisits i es compleixin les obligacions establertes en aquesta llei i en la normativa que la desenvolupa.”

9. “Article 28

   Requisits per a l'exercici de la caça

1. Per a l'exercici de la caça a les Illes Balears, el caçador ha d'estar en possessió dels documents següents:

   1. Llicència de caça vàlida i vigent, de conformitat amb les determinacions d'aquesta llei.

   2. Document acreditatiu de la identitat del caçador.

   3. En el cas d'utilització d'armes, el permís i la guia de pertinença, de conformitat amb la legislació específica vigent.

   4. En el cas d’utilització d'altres mitjans de caça, les autoritzacions pertinents, d'acord amb les disposicions d'aplicació.

   5. Document original o còpia compulsada acreditativa de l'autorització del titular cinegètic del terreny per practicar-hi la caça, excepte si es va acompanyat per aquest.

   6. Assegurança de responsabilitat civil en vigor del caçador, en el cas de caça amb arma de foc.

   7. Qualssevol altres documents, permisos i autoritzacions exigibles en virtut de l'establert a la llei present.

2. El caçador ha de portar a sobre, durant l’acció de caçar, la documentació relacionada a l'apartat anterior.

3. Es podrà exonerar al caçador de portar a sobre alguns dels documents relacionats en el primer punt d’aquest article, quan sigui possible verificar sobre el terreny la tinença del document vigent, i l’administració competent disposi dels mitjans tècnics per a fer-ho.”

10. “Article 29

    Llicències

1. La llicència de caça de les Illes Balears és el document personal i intransferible la tinença del qual és necessària per practicar la caça a l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma.

2. Els imports aplicables per l'expedició de les llicències i autoritzacions administratives de caça són fixats per la conselleria competent en matèria de caça i aprovats de conformitat amb la legislació autonòmica en matèria de taxes, preus públics i exaccions reguladores.

3. La conselleria competent en matèria de caça pot establir l'exigència de comptar amb una llicència o una autorització especial per caçar amb aus de falconeria, fures, reclam de perdiu mascle o de posseir guardes de cans amb finalitats de caça.

4. Els observadors, batedors o secretaris que assisteixin en qualitat de tals, sense portar armes de caça, a arruixos o batudes, no necessiten llicència de caça.

5. La conselleria competent en matèria de caça expedeix llicències de caça a les persones que, no estant inhabilitades per a la seva obtenció, acreditin l'aptitud i els coneixements a l'efecte necessaris i compleixin els requisits legalment exigits.

   Per resolució del conseller competent en matèria de caça, s'establirà el procediment d'expedició, així com la classificació de les llicències de caça. En relació amb el primer, la conselleria competent en matèria de caça tindrà la facultat de delegar l'expedició de les llicències en entitats de dret públic representatives d'interessos socials en matèria de caça.

6. La llicència de caça ha de ser expedida pel consell insular de la localitat de residència del titular i habilita per exercir la caça a totes les Illes Balears.

7. El període de validesa d'aquestes llicències és d’un any. No obstant això, i a petició del caçador, es poden expedir llicències de fins a tres anys de validesa, fent-ho constar a la mateixa cartolina.

8. La conselleria competent en matèria de caça podrà establir l'expedició de llicències temporals, per a períodes d'un mes, per a caçadors no residents. El reconeixement de l'aptitud d'aquests caçadors s'establirà reglamentàriament.

9. Els peticionaris de llicències de caça que hagin estat sancionats per sentència judicial o resolució administrativa fermes, com a infractors de la legislació en matèria de caça, no poden obtenir o renovar l'esmentada llicència sense acreditar, prèviament, que han complert les penes i satisfet les sancions imposades.

10. Per obtenir la llicència de caça, el menor d'edat major de 14 anys no emancipat, o de 16 per a la pràctica de la caça major, requereix l'autorització expressa i per escrit de qui n'ostenti la representació legal, d'acord amb l’establert a l'apartat 3 de l'article 6 de la llei present.

11. Els ciutadans de la Unió Europea que acreditin la condició de jubilats, pensionistes o majors de 65 anys estan exempts de taxes per obtenir llicència de caça i altres autoritzacions administratives, exceptuant-ne la matrícula anual de vedats i camps d’entrenament de cans.

12. La conselleria competent en matèria de caça pot establir acords amb d'altres comunitats autònomes per al reconeixement de la validesa en els territoris respectius de les llicències de caça expedides per qualsevol de les dues administracions.”

11. “Article 30

    Proves d'aptitud

1. Per obtenir la llicència de caça de les Illes Balears, a partir dels 14 anys, cal un document d'habilitació que s'obté mitjançant la superació de les proves que acreditin la possessió dels coneixements necessaris per exercir la caça a les Illes Balears.

2. Correspon a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears determinar reglamentàriament el temari i el tipus de proves, que versaran sobre el coneixement de la normativa cinegètica, les modalitats i les arts materials utilitzades per exercir la caça, la distinció de les diverses espècies animals, les mesures de seguretat i l’educació cinegètica, sense perjudici d'altres matèries.

3. Correspon als consells insulars la convocatòria i la realització de les proves, la realització de cursets si s'escau, i l'expedició del document d'habilitació als interessats que les hagin superat i compleixin la resta de requisits normativament exigibles.

4. L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears pot establir acords amb altres comunitats autònomes per al reconeixement mutu de la validesa del document d’habilitació, així com fixar reglamentàriament criteris de convergència, períodes transitoris i altres excepcions a l'examen previst en el punt 1 d'aquest article, així com cursets de formació dirigits a la superació de l'examen, i la seva realització per part d'entitats públiques i privades.

5. - Els titulars d’un mínim de llicències de caça per dos anys en els cinc darrers prevists a l’entrada en vigor del reglament amb la determinació del temari previst en el punt 2 d’aquest article, queden exempts de les proves previstes en el present article. L’administració competent en matèria de caça lliurarà als caçadors exempts un material didàctic amb l’¡objecte d’actualitzar els coneixements sobre els continguts prevists en el punt 2 d’aquest article.

6. Els infractors sancionats per faltes molt greus previstes en aquesta llei han de passar per les proves d’aptitud per poder obtenir nova llicència de caça.”

12. “Article 31

    Autoritzacions per caçar

1. Per exercir la caça en els terrenys cinegètics de les Illes Balears és necessari disposar d’autorització, expressa i per escrit, atorgada pels seus titulars cinegètics, ajustada al corresponent pla tècnic i a les disposicions vigents que li siguin d’aplicació, excepte si es practica en companyia del propi titular.

2. Aquesta autorització és personal i intransferible i faculta el seu titular per exercir la caça sota les condicions fixades a la mateixa autorització i al pla tècnic de caça corresponent.

3. Tot i l'expressat en el punt anterior, en els vedats privats de caça un caçador autoritzat pel titular podrà caçar amb un caçador acompanyant si així ho faculta expressament l'autorització expedida pel titular.

   Pel que fa a la modalitat tradicional de caça de cabres amb cans i llaç, i si així ho faculta expressament l’autorització expedida pel titular, un caçador autoritzat per aquest, podrà caçar amb més d’un caçador acompanyant.

4. Les autoritzacions per caçar en els terrenys cinegètics, que han de ser emeses en model normalitzat per resolució de l'administració competent en matèria de caça, es classifiquen en els tipus següents:

   1. Autoritzacions en vedats de societats locals. Són autoritzacions a favor dels membres de les societats que en siguin titulars. Poden ser substituïdes per un carnet identificador del soci, amb notificació prèvia per part de la societat de caçadors al soci i a l'administració competent dels continguts de l’autorització per a la temporada de caça en qüestió.

   2. Autoritzacions en vedats intensius, socials, públics i terrenys de caça controlada. Es regulen segons el que estableixi el seu pla tècnic.

   3. Autoritzacions en vedats particulars. Aquestes autoritzacions són emeses per temporada de caça.

   4. Autoritzacions a caçadors convidats. Són esteses pel titular cinegètic del vedat per una sola jornada de caça.

   5. Autoritzacions a un acompanyant. S’ajusten al previst en el punt 3 d'aquest article.

5. Queda prohibit expedir autoritzacions que no s'ajustin a les previsions del present article i a les previsions aprovades al pla tècnic del vedat, així com les que siguin esteses sense haver satisfet la matrícula anual del vedat.

6. El titular del vedat podrà delegar, prèvia comunicació escrita al consell insular corresponent, l’expedició d’autoritzacions de caça en la persona que consideri oportú.”

13. “Article 33.

    Estris, armes, municions, calibres i dispositius auxiliars

1. Queden prohibits els següents tipus d’armes i /o estris per a l’exercici de la caça:

   1.1 Mètodes considerats massius i/o no selectius:

   1. Escopetes semiautomàtiques o automàtiques el carregador de les quals pugui contenir més de dos cartutxos.

   2. Trampes no selectives en el seu principi o en les seves condicions d’ús.

   3. Xarxes, llaços (excepte els permesos expressament per la normativa de caça), ceps, garbellets, verins, esquers enverinats o tranquil·lizants.

   4. Visc.

   5. Explosius.

   6. Asfíxia amb gas o fum.

   7. Ballestes.

   8. Hams (llevat per a l'exercici de la pesca).

      1.2. Mètodes prohibits que no es consideren massius i/o no selectius:

   1. Armes d’aire comprimit.

   2. Armes que disparin dards tranquil·lizants.

   3. Armes de foc del calibre 22 de percussió anular

   4. Qualsevol altre tipus d’armes que reglamentàriament es determini.

   5. Banastres: gàbies sense sòl, d’ubicació en terra per retenir avirams.

2. Queda prohibit, en relació amb les municions per a l’exercici de la caça, el següent:

   1. La tinença i la utilització de munició de plom durant l’exercici de la caça a les zones humides. S’entén per zona humida qualsevol paratge inundat o inundable on la vegetació sigui la pròpia d’aquestes zones.

   2. Abandonar en el lloc on s’ha desenvolupat la seqüència de tir, les beines dels cartutxos utilitzats.

   3. Tenir i usar munició identificada i destinada al control de processionària durant la caça.

   4. Usar cartutxos de postes amb caràcter general i cartutxos carregats de perdigons per abatre cabres.

   5. Altres municions que reglamentàriament es determinin.

3. Queden prohibits els següents dispositius auxiliars per a l’exercici de la caça:

   3.1. Mètodes auxiliars considerats massius i/o no selectius:

   1. Animals cecs o mutilats utilitzats com a reclam.

   2. Enregistradors i magnetòfons, aparells electrocutants, dispositius elèctrics i electrònics que poden matar o atordir.

   3. Fonts lluminoses artificials, miralls, dispositius per il·luminar els blancs, dispositius de visor que incloguin un convertidor d'imatge o un amplificador d'imatge electrònic per a tir nocturn.

      3.2. Mètodes auxiliars prohibits que no es consideren massius i/o no selectius:

   1. Silenciadors.

   2. Altres dispositius que reglamentàriament es determinin.”

14. A l’article 36 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, es modifica el punt 4 amb la redacció següent:

    “Article 36

    Altres modalitats tradicionals

4. La caça de perdiu amb reclam queda limitada a sis setmanes anuals i s’ha de practicar a més de 100 metres del límit del terreny cinegètic, excepte acord escrit entre vedats confrontats, els titulars dels quals podran abolir entre ells aquesta limitació.”

15. “Article 38

    Prohibicions de caràcter general

    Amb caràcter general queda prohibit:

1. Caçar aus en època de nidificació, reproducció i cria, així com durant el seu trajecte vers els llocs de cria en el cas d'espècies migratòries, sense perjudici de les excepcions previstes a la llei present.

2. Caçar en època de veda, en dia no hàbil o en terrenys no cinegètics.

3. Caçar fora del període comprès entre mitja hora abans de la sortida del sol i mitja hora després que s’hagi post, llevat de la caça del tord i de les aus aquàtiques, que podrà iniciar-se una hora abans de la sortida del sol i durar fins a una hora després de la posta.

4. Caçar en els anomenats dies de fortuna, és a dir, en aquells dies en els quals com a conseqüència d'incendis, epizoòties, inundacions, sequeres o d'altres causes, els animals es veuen privats de les seves facultats de defensa o obligats a concentrar-se en determinats llocs.

5. Caçar quan per la boira, la pluja, la neu, el fum i altres causes es redueixi la visibilitat de forma tal que es vegi minvada la possibilitat de defensa de les peces de caça o pugui resultar perillós per a les persones o per als béns. En tot cas, es prohibeix caçar quan la visibilitat sigui inferior a 100 metres.

6. Caçar servint-se d’animals o vehicles de qualsevol tipus com a mitjans d'ocultació o aproximació a les peces de caça.

7. Caçar seguint altres caçadors a menys de 100 metres, fora dels terrenys cinegètics en els quals tingui lloc un arruix.

8. Caçar en els refugis de fauna, amb excepció de l'establert a l'article 39.

9. Caçar o autoritzar aquesta pràctica a terrenys cinegètics sense pla tècnic vigent o sense satisfer l'import de la matrícula anual del vedat.

10. Entrar portant armes, cans o arts disposats per a caçar a terrenys cinegètics degudament senyalitzats, sense estar en possessió de l’autorització necessària, exceptuant els cans de cobrament per recuperar peces abatudes legalment, quan l’accés sigui practicable.

11. Portar armes de caça desenfundades o disposades per al seu ús quan se circuli pel camp en època de veda, sense tenir l'autorització competent.

12. Caçar sense haver complit les edats previstes a la llei per a les distintes modalitats o les condicions d'acompanyament establertes a l'article 6 anterior.

13. Caçar sense tenir la documentació preceptiva o no portar-la a sobre.

14. Caçar o transportar espècies protegides o peces de caça l'edat o el sexe de les quals, en cas que siguin notoris, no concordin amb els legalment permesos, o sense complir els requisits reglamentaris.

15. Caçar, amb qualsevol modalitat, incomplint les disposicions que la regulen.

16. Provocar la destrucció, el deteriorament o l'alteració de vivers o nius, caus i altres llocs de cria o refugi d'espècies cinegètiques, així com la recollida i la retenció de les cries i els seus ous, tot i estar buits, i la seva circulació i venda, excepte amb autorització especial de la conselleria competent en matèria de caça.

17. Realitzar qualsevol pràctica que tendeixi a arruixar, atreure o espantar la caça existent en terrenys aliens.

18. Disparar als coloms en contra de les disposicions reglamentàries que regulin la seva caça i, en especial, als missatgers i als esportius o gavatxuts que ostentin les marques reglamentàries visibles.

19. Mantenir oberts els colomers en les èpoques que reglamentàriament es determinin.

20. Caçar en les abeurades habituals o en els enllepolidors i punts d'alimentació artificial de les espècies cinegètiques i els posadors corresponents en un radi de 30 metres.

21. Incomplir les condicions d'una autorització administrativa relativa a qualsevol de les activitats regulades en la llei present.

22. Disparar a zones de seguretat sense l'autorització excepcional que, per causa justificada, pugui expedir la conselleria competent en matèria de caça.

23. Caçar amb cans o altres animals que no estiguin degudament identificats d'acord amb la normativa vigent.

24. Vulnerar les disposicions legals establertes per a la protecció, el foment, la gestió i l'ordenat aprofitament de les espècies objecte d'activitat cinegètica.

25. Introduir en el medi natural espècies al·lòctones o animals en condicions genètiques o sanitàries que puguin posar en risc l'estat de la fauna insular.

26. Caçar en estat d’embriaguesa o sota els efectes de substàncies estupefaents. El procediment per a mesurar-ho així com els llindars permesos, si s’escau, es desenvoluparan reglamentàriament.

27. Caçar en terrenys agrícoles en explotació en tot moment, si l’acció del caçador o dels seus animals pot suposar una alteració o un perjudici per als ramats, les plantes o les collites, a no ser que es disposi del consentiment del propietari o titular agrícola. S’exclouen expressament de la prohibició els figuerals, olivars, garroferars i ametllerars.

28. Incomplir qualsevol altre precepte o limitació d’aquesta llei o que per al seu desenvolupament es fixi reglamentàriament.”

16. “Article 45

    Protecció dels cultius

1. La conselleria competent en matèria de caça dictarà, d’ofici o a requeriment dels particulars o de l’administració agrària, les mesures necessàries perquè, quan es presentin determinades circumstàncies d’ordre agrícola o meteorològic, es condicioni, prohibeixi o intensifiqui la pràctica de la caça a fi d’assegurar la protecció adequada dels cultius que puguin resultar afectats.

2. Als predis en els quals estiguin segades les collites, encara que els feixos o les gavelles es trobin al terreny, es permet caçar les diferents espècies d'acord amb les vedes o condicions que per a cada una es determini; però queda prohibit trepitjar o canviar els feixos o les gavelles del lloc on estiguin col·locats.

3. En el supòsit que la producció agrícola, ramadera o forestal d’una finca es vegi perjudicada per les peces de caça, la conselleria competent en matèria de caça, a instància de part, ha de fer-ne una avaluació de les circumstàncies, així com de les seves repercussions, i de conformitat amb el disposat a l’article 39 d’aquesta llei pot autoritzar al titular del vedat, o al propietari o l’agricultor, sempre amb coneixença del titular del vedat, a adoptar mesures extraordinàries de caràcter cinegètic per al control de l’espècie o les espècies que ocasionin aquests perjudicis. L’administració cinegètica o agrària podrà aplicar directament les mesures de control necessàries, prèvia comunicació al titular.”

17. “Article 50

    Responsabilitat per danys

1. La responsabilitat per danys ocasionats pels animals de caça queda limitada als casos que no es puguin imputar a culpa o negligència del perjudicat, ni a força major, d’acord amb la legislació en matèria civil i de trànsit.

2. Els titulars d'aprofitaments cinegètics són responsables dels danys materials generats als cultius i l'arbrat per les peces de caça dins els seus terrenys i confrontants, sempre que els danys fossin evitables mitjançant l'aplicació del corresponent pla tècnic de caça aprovat o autoritzacions de control d'espècies. Subsidiàriament, en són responsables els propietaris dels terrenys, amb l’excepció d’aquells casos en els quals la causa del dany és deguda a un tercer, aliè als anteriors. En el cas de zones de caça controlada, si la conselleria competent en matèria de caça n'ha cedit l'aprofitament cinegètic a una societat de caçadors, en respondrà aquesta i, subsidiàriament, la conselleria competent en matèria de caça.

3. Les compensacions derivades d'aquestes responsabilitats s'ajusten a les prescripcions de la legislació civil ordinària, així com al dret de repetició en els casos de responsabilitat solidària, quan es tracta de vedats constituïts per associació.

4. L'administració responsable dels espais naturals protegits on sigui prohibida la caça i els titulars de la gestió dels refugis de fauna, responen dels danys materials generats per les peces de caça procedents d'aquests terrenys sobre els béns agrícoles i forestals.

5. Tot caçador és obligat a indemnitzar els danys personals o materials que causi directament amb motiu de l’exercici de la caça, excepte quan el fet sigui degut únicament a culpa o negligència del perjudicat o a força major.

6. En el cas de danys a l’agricultura, el perjudicat els ha de comunicar amb caràcter immediat a la conselleria competent en matèria de caça i a la competent en matèria d’agricultura, la qual els peritarà en presència dels possibles responsables i dels tècnics en matèria cinegètica. L’acta quedarà a disposició de les dues parts, per al procediment civil que se’n pugui derivar.”

18. “Article 54

    Comissió de caça major i homologació de trofeus

1. La Comissió de caça major i homologació de trofeus és un òrgan col·legiat amb participació social, adscrit al departament competent en matèria de caça del Consell de Mallorca, la funció del qual és fomentar la caça de cabra salvatge mallorquina i homologar els trofeus d’aquesta varietat i d’altres que li siguin sotmesos amb aquest objectiu.

2. La seva composició i el seu règim de funcionament seran els que determini reglamentàriament el conseller competent del Consell de Mallorca. La resta de consells insulars hi podran designar un vocal.”

19. A l’article 55 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, es modifica el punt 3 amb la redacció següent:

    “Article 55

    De les entitats col·laboradores, associacions de caça i societats de caçadors

3. La Federació Balear de Caça i les associacions de caçadors tenen el caràcter d’entitats col·laboradores amb la conselleria competent en matèria de caça, en matèries de gestió cinegètica, conservació de les espècies de caça i de foment de la formació i les bones pràctiques cinegètiques.”

20. “Article 56

    Autoritats competents i personal col·laborador

1. Les autoritats competents en matèria de policia i vigilància de caça tenen l'obligació de vetllar pel compliment efectiu dels preceptes de la llei present, de les disposicions que la desenvolupin i de la resta de la normativa aplicable en matèria cinegètica, de denunciar les infraccions de què tinguin coneixement, així com de procedir al comís de les peces de caça i dels mitjans de caça utilitzats per a la seva comissió.

2. Les funcions de vigilància, inspecció i control de l'activitat cinegètica a les Illes Balears corresponen a l'administració competent en matèria de caça, mitjançant els seus agents de medi ambient, amb els guardes de camp i zeladors com a auxiliars dels primers, sense perjudici de les competències que corresponen als cossos i a les forces de seguretat.

3. La conselleria competent en matèria de caça pot habilitar per a aquestes funcions, a proposta de les respectives administracions, personal funcionari dels ajuntaments o dels consells insulars, que acrediti una formació específica en matèria cinegètica, en els termes establerts reglamentàriament.

4. Igualment, poden ser habilitats, per col·laborar amb el personal enumerat en els apartats anteriors, zeladors privats de caça, zeladors federatius de caça, així com qualsevol altre personal de vigilància de caça i protecció de la natura, degudament acreditat, d'acord amb la seva legislació específica i amb les prescripcions d'aquesta llei. Aquests zeladors no tenen la condició d’agents d’autoritat, i la seva competència es limita a l'àmbit dels terrenys en els quals estiguin habilitats.

5. En les denúncies formulades contra els presumptes infractors, les declaracions dels agents de l'autoritat tenen valor provatori en el seu àmbit d'actuació, sense perjudici de les proves que en la seva pròpia defensa puguin assenyalar o aportar els denunciats.

6. Els agents de l’autoritat amb els seus auxiliars, en l’exercici de les seves funcions de vigilància, inspecció i control i en el seu àmbit territorial d’actuació, poden identificar els practicants de les activitats objecte de regulació per la llei present i tenen dret d’accés a tot tipus de terrenys rurals, cinegètics o no cinegètics, tant tancats com oberts, sense avís previ, així com a les instal·lacions, recintes tancats, vehicles, recipients i qualsevol altre element relacionat amb les matèries regulades en aquesta llei, amb tots els elements auxiliars per al desenvolupament de la seva tasca. En el cas del domicili, l’accés es portarà a terme d’acord amb la legislació vigent.”

21. “Article 67

    Graduació de sancions

1. La graduació de les sancions es du a terme tenint en compte els següents elements:

   1. Nocturnitat, excepte en els casos en què, de conformitat amb el que disposa la llei present, sigui constitutiva per si mateixa d’infracció administrativa.

   2. Caça en temps de veda, excepte en els casos en què, de conformitat amb el que disposa la llei present, sigui constitutiva per si mateixa d’infracció administrativa.

   3. Concurrència d’infraccions.

   4. Dany o perill causat a les espècies silvestres o als seus hàbitats i el seu grau de reversibilitat.

   5. Intencionalitat.

   6. La situació de risc generada per a persones o béns.

   7. Ànim de lucre il·lícit o benefici obtingut.

   8. Organització o agrupació per cometre la infracció i la realització d'actes amb l'objecte d'ocultar el seu descobriment.

   9. Resistència a l’autoritat.

   10. Ostentació de càrrec o funció que obligui a fer complir els preceptes d’aquesta llei.

   11. Comissió de la infracció a un espai natural protegit.

   12. Naturalesa i volum dels mitjans emprats per cometre la infracció, així com el nombre de peces capturades, introduïdes o amollades.

   13. Transcendència social.

   14. Penediment espontani.

   15. Col·laboració amb les autoritats per evitar mals majors.

   16. Reparació del dany causat abans de l'obertura de l'expedient.

2. En el cas de reincidència, l'import de la sanció que correspongui imposar s’incrementa en un 50% de la seva quantia i, si es reincideix dues o més vegades, l'increment és del cent per cent. Es considerarà reincident el caçador que cometi una infracció en matèria de caça havent estat sancionat en ferm per una infracció prèvia en la mateixa matèria, i la sanció no hagi prescrit.

3. Quan un sol fet sigui constitutiu de dues o més infraccions, s'imposarà la sanció que correspongui a la infracció de major gravetat en la meitat superior de la seva quantia o en grau màxim en cas de reincidència, estimant-se la concurrència amb les altres infraccions com un element a considerar en la graduació de la sanció a imposar. Quan en la comissió de la infracció hagin intervingut diferents persones i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna, respondran de forma solidària de les infraccions que hagin comès i de les sancions i indemnitzacions que, en el seu cas, s’imposin.”

22. “Article 70

    Comissos

1. Tota infracció a la llei present suposa el comís de les peces vives o mortes que fossin ocupades, així com de totes les armes, les arts materials, els mitjans o els animals vius que de forma il·lícita han servit per cometre el fet constitutiu d'infracció, sense perjudici de l’establert a l'apartat 4 del present article.

2. En el cas d'ocupació de peça viva, l'agent o l’auxiliar d’agent denunciant l'ha d’alliberar en el seu medi.

3. En el cas d'ocupació de peça morta i aprofitable, l'agent o l’auxiliar d'agent denunciant l'ha de lliurar a un centre benèfic, mitjançant rebut que s'ha d’incorporar a l’expedient.

4. Si es tracta de cans, fures, aus de falconeria, reclams de perdiu o altres animals similars, el comís se sotmet al règim exposat a continuació:

   1. Els cans utilitzats per cometre una infracció de caça podran ser comissats i disposats en una entitat d’acollida d'animals oficial o concertada, amb subjecció a les normes següents:

      a.1. El rescat dels cans exigirà l'ingrés previ de 200 euros per unitat a favor de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici de l'obligació addicional del propietari d’abonar al centre d'acollida l'import del cost de manteniment dels animals.

      a.2. Transcorregut el termini de dos mesos des de la notificació de la resolució administrativa corresponent sense que s'hagin recollit els animals, aquests se cediran a una entitat d'acollida d’animals oficial o concertada, o podran ser sacrificats.

      a.3. En els casos en què per motius de força major o impossibilitat material no es pugui procedir al comís dels cans, aquests es deixaran en poder del suposat infractor en qualitat de dipòsit, el qual es documentarà mitjançant rebut que s'adjuntarà a la denúncia. En aquests casos, la multa que hagi de correspondre per la comissió de la infracció s'incrementarà en 200 euros per animal utilitzat en la infracció.

   2. En aquells supòsits d’utilització de fures, aus de falconeria, reclams de perdiu o altres animals similars com a mitjà per cometre una infracció administrativa, els animals podran quedar en dipòsit del presumpte infractor, el qual es documentarà mitjançant rebut que s’adjuntarà a la denúncia. En aquests casos, la multa que hagi de correspondre per la comissió de la infracció s'incrementarà en 120 euros per animal utilitzat. Si els animals tenen un origen il·legal, l'expedient resoldrà el seu comís definitiu i establirà la destinació que se'ls donarà.

5. Quan les arts materials o els mitjans utilitzats per cometre la infracció són d'ús il·legal o excepcional seran destruïts o cedits a entitats científiques que en puguin fer ús legal, un cop han servit com a prova de la denúncia i la resolució de l'expedient sancionador sigui ferma.

6. En les resolucions dels expedients sancionadors es decidirà sobre la destinació dels comissos, i se n’acordarà la destrucció, l’alienació o la devolució als seus propietaris, en funció de les característiques d'aquests i de les circumstàncies de la infracció.”

23. “Article 71

    Retirada, devolució d’armes i prohibició d’ús per a la caça

1. Els agents de l’autoritat procediran a la retirada de les armes i donaran rebut de la classe, la marca, el número i el lloc on es disposin, quan hagin servit per a cometre una infracció presumptament greu o molt greu.

2. Les armes, independentment del tipus d’infracció, s’hauran de comissar si el fet és la manca de qualsevol document relacionat amb l’arma o quan existeixi una situació de perill o risc per a les persones.

3. La negativa a lliurar l’arma, quan el presumpte infractor en sigui requerit, dóna lloc a denúncia davant el jutjat competent, als efectes establerts a la legislació penal.

4. Les armes, si són de tinença lícita, han de ser retornades d’acord amb els supòsits següents:

   1. Quan la resolució recaiguda a l’expedient sigui absolutòria o quan s’acordi el sobreseïment o arxiu d’aquest. En qualsevol d’aquests casos, la devolució és gratuïta.

   2. Quan s’hagi fet efectiva la sanció imposada, així com la possible indemnització, en els supòsits d’infracció. El rescat de l’arma requereix el pagament de la quantia de 100 euros.

   No obstant això, l’instructor de l’expedient pot acordar, una vegada dictada la proposta de resolució, la devolució de l’arma si el presumpte infractor satisfà la quantia del rescat i presenta aval bancari que garanteixi l’import total de la sanció i la indemnització proposades.

5. A les armes comissades no recuperades pels seus propietaris, se’ls dóna la destinació establerta a la legislació en la matèria.

6. Als efectes d’agilitar la tramitació dels expedients sancionadors i la devolució dels comissos, si s’escau, en el cas de no reincidents, una vegada iniciat l’expedient, l’administració competent en matèria de caça podrà efectuar la devolució de l’arma una vegada l’interessat hagi satisfet un rescat que no serà retornat de 300 euros per cada arma, sempre que no existeixin indicis d’infraccions molt greus. El no pagament per part de l’infractor dins el període voluntari de la sanció imposada suposarà el nou decomís de l’arma, que no serà retornada fins al tancament de l’expedient.”

24. A l’article 73 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, s’addiciona un nou punt, amb la redacció següent

    “Article 73.

    Infraccions molt greus.

13. Participar en la comercialització, publicitar, organitzar, dur a terme, cooperar o promoure qualsevol acte conduent a caceres fraudulentes o il·legals, encara que no existeixi ànim de lucre, o no s’hagi consumat el fet material de cobrar la peça.”

25. “Article 74

    Infraccions greus

    Són infraccions greus les contravencions als articles corresponents d’aquesta llei que s'enumeren a continuació:

1. Caçar en època de veda.

2. Caçar amb procediments prohibits que no tinguin caràcter massiu o no selectiu.

3. Caçar o destruir espècies protegides no amenaçades.

4. Caçar sense tenir llicència de caça.

5. Caçar sense tenir contractada i vigent l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil del caçador.

6. Anellar o destorbar la nidificació d'espècies amenaçades sense autorització.

7. Atribuir-se indegudament la titularitat cinegètica d'un terreny cinegètic.

8. Incomplir les normes relatives a la senyalització dels terrenys cinegètics, d’acord amb l'establert reglamentàriament, si aquest incompliment afecta drets de tercers o l'ordenat aprofitament de la caça.

9. Caçar o autoritzar la caça sense tenir aprovat el corresponent pla tècnic de caça o no haver-ne satisfet la matrícula anual.

10. Incomplir les normes contingudes en el pla tècnic de caça d'un terreny cinegètic si aquest incompliment afecta drets de tercers o l'ordenat aprofitament de la caça.

11. Caçar o entrar amb armes o mitjans disposats per a la caça a un terreny no cinegètic o a un terreny cinegètic sense tenir l’autorització del titular.

12. Impedir l’entrada als terrenys cinegètics, impedir o dificultar les inspeccions o les actuacions dels agents de l’autoritat o dels seus auxiliars en l'exercici de les seves funcions.

13. Incomplir les normes contingudes en els plans comarcals d'ordenació cinegètica.

14. Practicar l'arruix de perdius en terrenys de zones de caça controlada, vedats socials o vedats públics.

15. Posseir, transportar o comercialitzar peces de caça mortes en temps de veda, sense poder-ne acreditar la seva procedència legítima o incomplint les condicions establertes en aquesta llei, si el valor comercial d'aquestes supera els 100 euros.

16. Transportar i comercialitzar peces de caça que no pertanyin a les espècies cinegètiques declarades comerciables, si el valor comercial d'aquestes supera els 100 euros.

17. Transportar, comercialitzar o amollar peces de caça vives, inclosos els ous d'ocells, sense autorització, si el seu valor comercial és inferior a 500 euros i superior a 100 euros, o comercialitzar o fer publicitat d'ofertes de caça no ajustades a la normativa vigent.

18. Incomplir les condicions administratives de les granges cinegètiques, si el fet no està tipificat com a infracció molt greu.

19. Sol·licitar o posseir llicència de caça, o altres autoritzacions per a la pràctica de les diferents modalitats, estant inhabilitat per sentència judicial o resolució administrativa ferma o sol·licitar-la sense complir una sanció anterior per infracció a la normativa cinegètica.

20. Caçar des de vehicles de qualsevol tipus, aeronaus, automòbils i embarcacions, com a llocs des d'on disparar.

21. Caçar amb arma de foc en estat d'embriaguesa o sota la influència de substàncies estupefaents.

22. No declarar, per part dels titulars, una epizoòtia o zoonosi en els terrenys cinegètics o incomplir les normes que es declarin obligatòries per al seu control.

23. Transportar en temps de veda armes de foc o altres mitjans de caça preparats per al seu ús sense estar-hi autoritzat.

24. Atreure o arruixar la caça d'altri.

25. Caçar a abeurades o a enllepolidors.

26. Alterar, retirar o destruir els precintes o les marques reglamentaris de mitjans o animals de caça.

27. Disparar en direcció a una zona de seguretat a la qual puguin arribar els projectils.

28. No buidar l'arma en aproximar-se al caçador un agent de l’autoritat o els seus auxiliars.

29. Caçar en els anomenats dies de fortuna.

30. Caçar coloms missatgers o domèstics, portadors de marques visibles.

31. Caçar amb arma de foc essent menor de 14 anys o menor d'edat no acompanyat. En aquest supòsit la responsabilitat recau en l'acompanyant, si n'hi ha, o en el responsable legal del menor.

32. Allunyar-se més de 50 metres d'un menor d'edat que caci amb arma de foc, essent-ne el responsable.

33. Falsejar dades personals a la sol·licitud de llicència de caça o d'autorització reglamentària.

34. Capturar o recol·lectar ous o cries d'espècies cinegètiques o posseir-los sense poder-ne justificar la seva procedència, no essent infracció molt greu.

35. Caçar servint-se d’animals, cavalleries, carros, remolcs o qualsevol altra classe de vehicles com a mitjans d’ocultació.

36. Caçar sense autorització aus en època de nidificació, reproducció o cria o durant el seu trajecte vers els llocs de cria en el cas de les migratòries.

37. Caçar o transportar espècies protegides o peces de caça l'edat o el sexe de les quals, en cas que siguin notoris, no concordin amb els legalment permesos o no compleixin els requisits reglamentaris.

38. Caçar fora del període comprès entre mitja hora abans de la sortida del sol i mitja hora després de la seva posta, o una hora abans de la sortida del sol i una hora després que s’hagi posat en el cas del tord i les aus aquàtiques.

39. Caçar sense complir les mesures de seguretat aplicables a l'exercici de les diferents modalitats de caça per a una protecció adient de la integritat física dels participants o de tercers.

40. Destruir, deteriorar o alterar vivers, nius, caus i altres llocs de cria o refugi d'espècies cinegètiques.

41. Caçar essent agent de l'autoritat durant l'exercici de les seves funcions, excepte en els supòsits prevists en aquesta llei.

42. Incomplir les condicions establertes a les disposicions reguladores de les diferents modalitats de caça permeses o exercir qualsevol modalitat de caça no reconeguda en aquesta llei.

43. Falsejar les dades amb la finalitat d'obtenir autoritzacions excepcionals o incomplir les condicions que s’hi contenen.

44. Falsejar les dades contingudes en el corresponent pla cinegètic.

45. Practicar la caça amb qualsevol tipus d'arma per part d'observadors, batedors o secretaris, que assisteixin en qualitat de tals a arruixos de perdius.

46. Cometre un fet qualificable com a infracció lleu, havent estat sancionat dues vegades en els darrers dos anys per infraccions a aquesta llei.

47. Incomplir, en més del doble, el nombre màxim de captures previstes a l'ordre anual de vedes.

48. Tenir els cans de caça en condicions inadequades segons preveu la normativa sectorial vigent.”

26. “Article 75

    Infraccions lleus

    Són infraccions lleus les contravencions als articles corresponents d'aquesta llei que s'enumeren a continuació:

1. Caçar espècies no autoritzades, no específicament protegides.

2. Caçar en dia no hàbil en època hàbil de caça.

3. Incomplir la normativa d'un pla tècnic, vedat social o terreny de caça controlada, en aspectes que no afectin els drets de tercers o l'abundància de la caça.

4. Mantenir amb negligència lleu la senyalització o el compliment del pla tècnic d'un terreny cinegètic, sense incomplir la resolució anual de vedes.

5. Incomplir la normativa reguladora de la gestió dels refugis de fauna.

6. Incomplir la normativa de l'ordre o la resolució anual de vedes, en els màxims diaris de captures que s'hi estableixin.

7. Incomplir les condicions d'una autorització de la conselleria competent en matèria de caça o del titular d'un terreny cinegètic, regulada a la llei present.

8. Expedir, per part del titular cinegètic, autoritzacions que no compleixin el que reglamentàriament estigui establert o en contradicció amb el pla tècnic del vedat corresponent.

9. Impedir cobrar la caça en un terreny al caçador que hi tingui dret.

10. Abandonar fundes de cartutxos al medi rural, així com usar o posseir munició de plom a zones humides.

11. Permetre la lliure circulació de cans a lloure en temps de veda, fora de camps d'entrenament o en qualsevol època en terrenys cinegètics o refugis de fauna, sense autorització del titular.

12. Incomplir les prescripcions d'aquesta llei en relació amb el registre, la identificació i la vacunació de cans.

13. Portar l'arma preparada per al seu ús, amb munició a la recàmera o al carregador, dins una zona de seguretat.

14. Caçar sense armes de foc en estat d'embriaguesa o sota la influència de substàncies estupefaents.

15. No presentar la memòria anual o la documentació del pla tècnic o del refugi de fauna en els terminis reglamentàriament establerts.

16. Incomplir les condicions de control de fauna, amb perjudici de les espècies silvestres.

17. Anellar espècies no amenaçades sense autorització, amb marques no homologades o incomplint les condicions amb què s'autoritzi aquesta activitat.

18. Caçar amb mitjans autoritzables, sense precinte quan sigui obligatori o sense posseir o portar la documentació preceptiva, essent-ne titular.

19. Incomplir la normativa relativa a la protecció dels cultius.

20. No comunicar la captura o la troballa d'una au anellada o d'un animal marcat.

21. Caçar sense portar a sobre la documentació preceptiva, essent-ne titular.

22. Posseir arts il·legals o animals de caça (fures, aus de falconeria o perdius de reclam) sense la preceptiva autorització o incomplint les condicions fixades en aquesta.

23. Caçar coloms domèstics no marcats, de color distint als salvatges.

24. Posseir o transportar peces de caça en condicions irregulars quan no constitueixi infracció greu o molt greu.

25. Transportar armes preparades per al seu ús en vehicles de qualsevol tipus, aeronaus, automòbils i embarcacions.

26. Incomplir les condicions d'una autorització de caça científica o de control d'una espècie.

27. Incomplir els requisits, les obligacions, les limitacions o les prohibicions establertes en aquesta llei, quan no sigui constitutiu d'infracció greu o molt greu.

28. Caçar amb la llicència de caça caducada en un període no superior als dos mesos.

29. Incomplir les condicions fixades per al control de predador amb gàbies trampa, quan d'aquest incompliment es derivi la mort de l'animal capturat o el seu dany injustificat.

30. Incomplir l'establert a la resolució anual de vedes i a la normativa de desenvolupament d'aquesta llei, quan no sigui constitutiu d'infracció greu o molt greu.

    Les sancions corresponents a infraccions en aplicació dels apartats 2 i 6 d'aquest article es fixaran dins del terç superior de la quantia establerta.”

27. “Article 76

    Quantia de les sancions de caça i inhabilitació per punts

1. Per la comissió de les infraccions de caça tipificades a la llei present s'imposen les sancions següents:

   1. Infraccions lleus, multa de 60 a 450 euros.

   2. Infraccions greus, multa de 451 a 2.000 euros i possible retirada de la llicència de caça, així com inhabilitació per obtenir-la durant un termini de fins a dos anys.

   3. Infraccions molt greus, multa de 2.001 a 20.000 euros i retirada de la llicència de caça, així com inhabilitació per obtenir-la durant un termini comprès entre dos i quatre anys.

2. La imposició de sancions a una mateixa persona, en virtut de sentència judicial o resolució administrativa ferma, per la comissió de dues o més infraccions molt greus en el termini de tres anys, suposa l'anul·lació de la llicència de caça i requereix, per obtenir-la de nou, transcorregut el termini previst a l'apartat 1.c) d'aquest article, la superació de les proves d'aptitud previstes a l'article 30 de la llei present.

3. Les sancions establertes per a les infraccions greus i molt greus imputables als titulars cinegètics, poden dur aparellades les següents sancions accessòries:

   1. Anul·lació del vedat.

   2. Pèrdua del certificat de qualitat previst a l’article 12.9 d’aquesta llei.

   3. Suspensió de l'activitat cinegètica per un termini màxim d'un any o durant un termini comprès entre dos i quatre anys, segons es tracti d'infraccions greus o molt greus, respectivament.

   La suspensió de l’activitat cinegètica pot consistir en qualsevol de les següents mesures: inhabilitació temporal per comercialitzar peces de caça; suspensió de la resolució administrativa del vedat, així com de les autoritzacions o dels permisos concedits; i cloenda temporal d'instal·lacions quan es tracti de granges cinegètiques.

4. En cas d’infracció lleu per no portar documentació preceptiva a sobre durant l’exercici de la caça, essent-ne el titular, si aquest l’aporta abans de l’obertura de l’expedient, es podrà acordar per part de l’òrgan instructor la no obertura d’aquest.

5. L'obertura d'expedient per la captura o la mort d'espècies catalogades com a amenaçades implica la retirada preventiva de la llicència de caça, mentre es resol el procediment iniciat.

6. La retirada de llicència de caça, preventiva o ferma, s'ha de comunicar a la Delegació del Govern, als efectes pertinents en relació amb l'autorització governativa de tinença d'armes.

7. Les sancions s'han d’inscriure al Registre d’infractors i comunicar, si n’és el cas, a les autoritats cinegètiques de la comunitat autònoma on resideixi l’infractor, als efectes pertinents en relació amb la renovació de la llicència.

8. Els consells insulars, per via reglamentària, podran establir un sistema de penalització per punts per a la retirada de la llicència de caça i per als terminis d'inhabilitació per a obtenir-la, en relació amb les infraccions tipificades en la llei present.”

28. “Article 79

    Peces de pesca fluvial

1. Són espècies objecte de pesca fluvial i, per tant, es consideren peces de pesca fluvial, les declarades reglamentàriament a tal efecte per la conselleria competent en matèria de pesca fluvial.

2. Les mides mínimes seran les definides a la normativa que desplegui el titular competent en matèria de pesca fluvial. Els exemplars que no hi arribin han de ser retornats immediatament a l'aigua després de la seva captura, a ser possible vius.

   La mida dels peixos i crustacis és la definida a l’article 5 del Reglament CEE 3094/86, de 7 d'octubre.”

29. “Article 87

    Llicències

1. La llicència de pesca fluvial de les Illes Balears és el document personal i intransferible la tinença del qual és necessària per practicar la pesca fluvial a l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma.

2. La conselleria competent en matèria de pesca fluvial expedeix llicències de pesca fluvial a les persones que, no estant inhabilitades per a la seva obtenció, compleixin els requisits legalment exigits. Reglamentàriament s'establirà el procediment d'expedició, així com la classificació de les llicències de pesca fluvial.

3. Els imports aplicables per a l'expedició de les llicències i els permisos de pesca fluvial són fixats per la conselleria competent en matèria de pesca fluvial i aprovats de conformitat amb la legislació autonòmica en matèria de taxes, preus públics i exaccions reguladores.

4. El període de validesa d'aquestes llicències és d'un any.

5. Els peticionaris de llicències de pesca que han estat sancionats per sentència judicial o resolució administrativa fermes com a infractors de la legislació en matèria de pesca fluvial, no poden obtenir ni renovar l'esmentada llicència sense haver complert les penes o satisfet les sancions imposades.

6. Les persones que acreditin la condició de pensionistes, majors de 65 anys o menors de 14, estan exemptes de la taxa per a l'obtenció de la llicència de pesca fluvial i dels permisos administratius per a la seva pràctica.

7. La conselleria competent en matèria de pesca fluvial pot establir acords amb d'altres comunitats autònomes per al reconeixement mutu de la validesa de les llicències de pesca fluvial expedides per ambdues administracions.”

30. “Article 90

    Procediments prohibits per a la captura d’animals de pesca

1. Amb caràcter general, queda prohibida la tinença, la utilització i la comercialització de tots els procediments massius o no selectius per a la captura o la mort dels animals de pesca, en particular els verins o les trampes, així com de tots aquells que puguin causar localment la desaparició de les poblacions d'una espècie.

2. Queden prohibits els següents procediments per a la captura d'animals de pesca fluvial:

   1. Qualsevol tipus de xarxa, morenell o salabre, amb excepció de les destinades exclusivament a la captura de l'anguila o el cranc de riu, o el salabre per a la gambeta en el cas de professionals.

   2. Aparells electrocutants o paralitzants, fonts lluminoses artificials, substàncies tòxiques, paralitzants, tranquil·litzants, desoxigenants, atractius o repulsius, així com els explosius.

   3. Qualsevol procediment que impliqui la instal·lació d’obstacles o barreres de fusta, pedra, malles o qualsevol altre material o l'alteració de llits o cabals amb l'objecte de facilitar la pesca, amb les excepcions establertes en aquesta llei. Han de ser destruïts els existents en l’actualitat, sense que pugui al·legar-se cap dret sobre aquests, donat el caràcter abusiu que revesteixen. S'exceptuen d'aquesta disposició els corrals existents a l'Albufera des Grau, pel seu valor etnològic, sense que es pugui pescar a les seves boques o al seu interior.

   4. Ganxos, tridents, fitores, arpons, gambins, ralls, mànigues, palangres, robadores i llences.

   5. Els peixos vius com a esca, així com grumejar abans o durant la pesca, excepte per a la pesca de ciprínids, per a la qual cosa es requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca fluvial.

   6. La pràctica de la pesca subaquàtica en aigües insulars.”

31. “Article 92

    Ús de la canya

1. En la modalitat de pesca amb canya, cada pescador no pot utilitzar-ne alhora més de dues i sempre que es trobin a l'abast de la seva mà. S'entén a l'abast de la mà quan la separació entre elles sigui inferior a dos metres.

2. El nombre màxim d'hams per ginya és de tres.

3. Com a elements auxiliars, únicament s’autoritza l'ús del salabre i de ganxo per a l’extracció de peixos, i de vivers per mantenir els peixos vius.”

32. “Article 105

    Èpoques

1. Es prohibeix pescar durant l'època de veda a totes les aigües insulars de les Illes Balears, que serà la que s’estableixi reglamentàriament per a cada espècie o grup d’espècies.

2. No obstant el disposat a l'apartat anterior, s'autoritza la pesca durant tot l'any de les espècies que no siguin objecte de vedes, excepció feta de les establertes per a espècies marines que penetren a les aigües insulars, fixades per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, que s'hi han d'aplicar igualment.”

33. “Article 106

    Distàncies

1. Quan es tracti de la pesca amb canya, s'ha de respectar entre els pescadors una distància de 10 metres com a regla general, a no ser que els pescadors implicats estiguin d'acord a reduir aquesta distància. L'administració competent en matèria de pesca fluvial pot ampliar aquesta distància en les localitats i en les èpoques on sigui convenient, per motius de conservació.

2. Queda prohibit pescar als dics o a les preses, així com als passos i a les comportes, i a una distància menor de 20 metres d'aquests, llevat d'autorització concedida per la conselleria competent en matèria de pesca fluvial, on es fixin els trams que comprenen l’esmentada autorització.”

Incorporació d'un nou article a l’articulat de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial

“Article 113

Del procediment sancionador

Serà d'aplicació en matèria de pesca fluvial el disposat en matèria sancionadora a les seccions primera, segona i tercera del capítol X d'aquesta llei, tenint en compte l'especial aplicació en la matèria de pesca fluvial.”

Modificació de les disposicions de la part final de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial

Les disposicions de la part final de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, que a continuació es relacionen, quedaran redactades com segueix:

1. “Disposició addicional segona

   Sense contingut.”

2. “Disposició transitòria setena

   Llicències

   Les llicències de caça i de pesca fluvial atorgades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei present, mantenen la seva validesa fins a la data d’acabament del seu període de vigència.”

   Disposició addicional primera

   Matriculació dels refugis de fauna

   Els refugis de fauna existents prèviament a l'entrada en vigor d’aquesta llei procediran a ser matriculats d'ofici per part de l'administració competent en matèria de caça. El tràmit d'ofici no eximeix als titulars del pagament de la corresponent taxa de matricula anual i altres taxes, si n'és el cas.

   Disposició addicional segona

   Registre Insular de Societats

   L’administració competent en matèria de caça ha de procedir a la creació d'un registre insular d'entitats de caça i pesca fluvial on es podran registrar totes les societats o associacions, sense ànim de lucre, que tinguin com a objectiu social la gestió, la regulació i l’organització de les activitats incloses a aquesta llei, als efectes del gaudi de beneficis i del compliment d'obligacions establerts en aquesta i en la resta de la legislació vigent aplicable. El Registre insular d’entitats de caça i pesca fluvial ha de ser públic.

   Disposició addicional tercera

   Exclusió límits de superfície de vedats i refugis de fauna

   Els vedats i els refugis de fauna creats amb data prèvia a l'entrada en vigor d'aquesta llei, així com els que en resultin d'aquests per segregació sempre que conservin la mateixa matricula, no han d'ajustar-se als mínims de superfície establerts en els articles 14 i 23 de la present llei, respectivament. No obstant aquest fet, quan com a conseqüència de segregacions posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei un vedat o refugi de fauna passi a tenir menys de 10 Ha. serà donat de baixa d'ofici.

   Disposició addicional quarta

   Actuacions de l’administració competent i mesures de desplegament de l’article 85 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial

   En tant que no s'hagin desplegat els desenvolupaments normatius prevists en l'article 85 d’aquesta llei, l’administració competent en matèria de pesca fluvial resoldrà per a cada vedat de pesca fluvial les regulacions corresponents per prevenir l’aprofitament amb abús i desordre de les espècies aqüícoles existents, i ho notificarà al titular.

   Disposició addicional cinquena

   Exempcions i bonificacions

   Les administracions públiques estan exemptes del pagament de les taxes pels tràmits relatius als terrenys cinegètics i refugis de fauna, quan en siguin els titulars o n’instin el tràmit d’ofici. Els menors de 14 anys estan exempts del pagament de la taxa relativa a l'expedició de la llicència de pesca fluvial.

   La quantia de la taxa derivada de l'expedició de la matricula anual de vedats de societats de caçadors locals i de l’autorització per a camps d’ensinistrament de cans, podrà ser objecte d'una bonificació de fins al 75% de la quota corresponent, si així ho considera el consell insular de l'àmbit territorial corresponent.

   Els refugis de fauna que acreditin la realització d'una funció social relativa als aspectes que motiven la seva constitució, podran ser objecte d'un bonificació de fins al 75% de la quota corresponent, si així ho considera el consell insular de l'àmbit territorial corresponent.

   Es podrà aplicar una bonificació fins al 50% de la taxa corresponent a la llicència de caça i a la llicència de pesca fluvial als sol·licitants que acreditin la condició de federats a la federació de caça o a la federació de pesca fluvial de l'àmbit territorial corresponent.

   Disposició addicional sisena

   Correcció de deficiències en els expedients de vedats

   Arran de la implantació de noves tecnologies basades en sistemes d’informació geogràfica, l’administració competent en matèria de caça procedirà a la correcció d’ofici, prèvia audiència al titular del vedat, de les deficiències, inconsistències i errors materials en els límits i superfícies que puguin existir en els expedients de vedats. Les correccions seran vigents a partir de la data de publicació de la cartografia digital oficial.

   Disposició final única

   Entrada en vigor de la llei

   Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

   Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

   Palma, a disset de juliol de dos mil tretze

   El president

   José Ramón Bauzá Díaz