Autors
| Páginas | 216-218 |
Revista catalana de dret públic #64
www.rcdp.cat
Carolina Fernández Blanco: investigadora postdoctoral a la Universitat de Girona (UdG). Doctora per la
UdG, advocada per la Universitat de Buenos Aires i màster en Dret (LL.M.) per Columbia University (Nova
York). A la UdG coordina el Màster ocial en Dret de Danys i l’especialització Bases per a una legislació
racional, i el mòdul amb el mateix nom al Màster en Sistemes Judicials i Racionalitat (UdG-Universitat de
Gènova). És autora del llibre Derecho y Desarrollo. Una visión desde América Latina y el Caribe i de diversos
articles vinculats a l’activitat legislativa, la deliberació i l’Estat de dret. És coeditora de les publicacions
següents: amb Jordi Ferrer i Carles Cruz, del llibre Seguridad jurídica y democracia en Iberoamérica (Marcial
Pons, 2015); amb Jordi Ferrer, del llibre Seguridad jurídica, pobreza y corrupción en Iberoamérica (Marcial
Pons, 2019), i amb Esteban Pereira Fredes, del llibre Derecho y pobreza (Marcial Pons, 2021). Ha publicat
articles a prestigioses revistes nacionals i internacionals, com Analisi e Diritto, Doxa, Diritto & Questione
Pubbliche, Isonomia, Discusiones, Fair Play, entre d’altres.
José Miguel Fernández-Dols: catedràtic de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Madrid. Les
seves àrees d’especialització són l’estudi de les emocions i de la conducta política i moral. Ha publicat una
centena d’articles i capítols cientícs, així com llibres de text i articles de divulgació. Actualment dirigeix
un projecte nançat pel Pla estatal de projectes R+D sobre expressió emocional i supervisa una beca Marie
Sklodowska-Curie de la Comissió Europea sobre la percepció popular del discurs moral de les elits. És i
ha estat membre del comitè editorial de diverses revistes nacionals i internacionals com ara la Revista de
Psicología Social, Revista de Psicología Política, Cognition and Emotion, Personality and Social Psychology
Bulletin, i Emotion Review. Pertany a diverses associacions cientíques, com ara l’International Society for
Research on Emotion o la International Society for Social Justice Research. És o ha estat revisor cientíc per
a agències dels governs de Canadà, Espanya, Estats Units, França, Portugal, República Txeca i Suïssa. Més
informació al seu perl de ResearchGate.
Joan Ridao Martín: professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor ad
honorem de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Lletrat del Parlament de Catalunya, en serveis especials.
Director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (Generalitat de Catalunya) i membre de la Comissió Jurídica
Assessora. Ha estat membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i lletrat major del Parlament
de Catalunya. Ha impartit docència a la URV, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ESADE. També
ha format part de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de
Transferències Estat-Generalitat. Autor de vuitanta articles en revistes especialitzades i de més de cinquanta
llibres com a autor o en obres col·lectives sobre dret públic, especialment sobre qüestions relacionades amb
l’organització territorial del poder i el dret parlamentari, i la transparència i la probitat del sector públic. Els
seus darrers llibres són: Derecho de crisis y estado autonómico. Del estado de alarma a la cogobernanza en
la gestión de la COVID-19 (Marcial Pons, 2021) i Constitucionalismos. Una immersión rápida (Tibidabo
Ediciones, 2022).
Paula Ortí Ferrer: llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Compta amb un màster a l’Institut
Universitari d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona i un diploma d’Estudis Avançats
en Dret Públic de la Universitat Pompeu Fabra. És funcionària del cos superior de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya, on des del 2008 té assignades responsabilitats en l’àmbit de la qualitat de les normes,
primer com a cap de l’Àrea de Bones Pràctiques a la Direcció de Qualitat Normativa del Departament de la
Presidència i, a dia d’avui, com a cap de l’Àrea de Millora de la Regulació a la Secretaria del Govern d’aquest
departament. Ha participat en diversos grups de recerca nacionals sobre el procediment d’elaboració de normes
i és autora de diverses publicacions en la matèria, i, en particular, sobre l’avaluació d’impacte normatiu.
Notes biogràques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 217
Ha col·laborat com a peer review amb la Divisió de Política Regulatòria de l’Organització de Cooperació i
Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Dolors Canals Ametller: professora titular de Dret Administratiu a la Universitat de Girona i professora
col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser vocal assessora del gabinet del secretari d’Estat
de Relacions amb les Corts del Ministeri de la Presidència del Govern d’Espanya (2006-2008), directora
general de Qualitat Normativa del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya (2008-2010), i
experta externa en conferències internacionals de l’OCDE en matèria de millora de la regulació (2010-2011).
Ha estat professora a la Universitat de Perpinyà i ha realitzat estades de recerca a França i al Regne Unit.
Ha estat coordinadora i autora de monograes i publicacions jurídiques, entre d’altres, en els àmbits de la
qualitat normativa i l’avaluació de l’impacte normatiu, el procediment d’elaboració de disposicions generals,
l’exercici privat de funcions públiques, les entitats privades col·laboradores, el control de la contractació
pública, el domini públic, el medi ambient, la transformació digital i la ciberseguretat. Ha participat en
una vintena de projectes de recerca nacionals i autonòmics, i com a investigadora principal n’ha dirigit dos
relacionats amb el procés d’elaboració de normes. Actualment és membre del Grup d’Anàlisi Metodològica
(GAM) de la Rendició de Comptes del Govern de l’Estat i editora associada de la European Review of Digital
Administration & Law (ERDAL).
Clara Marsan-Raventós: doctora en Dret per l’Institut Universitari Europeu de Florència i Màster en Dret
Europeu i Dret Internacional Econòmic per les universitats de Lausana, Ginebra, Fribourg i Neuchâtel.
Dedicà els primers anys de la seva activitat professional a la docència i la recerca. Ha estat professora de
Dret Constitucional dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, així com professora associada
del Departament de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i professora convidada al Màster
de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. En aquest context participà en grups de recerca i elaborà
publicacions en l’àmbit dels drets humans i les noves tecnologies, així com en l’àmbit del dret i la teoria
constitucional en un context multinivell. Ha treballat per l’Ajuntament de Barcelona assessorant l’Ocina
per la No Discriminació. Actualment és lletrada del Parlament de Catalunya i secretària del Consell Assessor
del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT).
Ariana Expósito Gázquez: graduada en Dret, Màster Universitari en Advocacia i Màster en Dret de l’Empresa
i l’Activitat Agroalimentària, per la Universitat d’Almeria. Doctora en Dret per la Universitat d’Almeria
l’any 2021. Membre del Grup de Recerca Ciència i Dret Públic al segle xxi. La seva línia de recerca actual
està centrada en l’anàlisi jurídica de les noves tecnologies i la seva aplicació i incorporació dins el dret
administratiu.
Josep Ramon Fuentes i Gasó: professor titular de Dret Administratiu i director de la Càtedra d’Estudis
Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín, coordinador de relacions institucionals del Centre d’Estudis en Dret
Ambiental de Tarragona (CEDAT) i membre del Grup de Recerca sobre Territori, Ciutadana i Sostenibilitat
de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha participat en diferents projectes de recerca nacionals, estatals i
internacionals en matèria de dret ambiental i govern local i dret de la seguretat i policia. Ha publicat diverses
monograes, una de les més recents, La concesión y el procedimiento administrativo: dos instituciones
administrativas en simbiosis (Tirant Lo Blanch, 2021), així com articles cientícs, com “A responsabilidade
patrimonial no Estado espanhol após a reforma da legislação do regime jurídico das Administrações Públicas
e do procedimento administrativo comum”, A&C, núm. 80, abril-junio, 2020 i “Patrimonio cultural y smart
city: la transformación integral de la ciudad”, QDL, núm. 57, 2021. Entre la seva activitat institucional,
actualment és president de la Secció de Tarragona del Jurat d’Expropiació de Catalunya (JEC) i de la Fundació
Sociosanitària i Social Santa Tecla.
Javier Miranzo Díaz: professor ajudant doctor de Dret Administratiu a la Universitat de Castella-la Manxa;
professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya; membre de l’Observatori de Contractació
Pública. Prèviament ha estat professor a la Universitat Oberta de Catalunya (2020-2021) i a la Universitat de
Granada (2019-2020). Doctor en Dret per la Universitat de Castella-la Manxa, ha realitzat estades de recerca a
l’European University Institute (Itàlia), la Universitat de Hull i la Universitat d’Oxford (Regne Unit). És autor
de tres monograes i més de 50 articles i capítols de llibre sobre diferents matèries, entre les quals destaquen
la contractació pública, la integritat i la lluita contra la corrupció, el dret mediambiental o el dret de la UE.
Notes biogràques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 64, 2022 218
Marta Ortega Gómez: professora titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona (UB).
Herbert Smith Free Hills Visitor, Universitat de Cambridge, 2017. Autora dels llibres El acceso de los
particulares a la justicia comunitaria (Ariel, 1997); Patentes farmacéuticas y países en desarrollo (Difusión
Jurídica, 2011); La Comisión Europea y el Gobierno de la Unión (Marcial Pons, 2012); Derecho de la Unión
Europea (Bosch, 2018) i directora de l’obra col·lectiva Las políticas de la Unión Europea en el siglo XXI
(Bosch, 2017). Ha estat professora convidada a la Whittier University (EUA), al Centre d’Estudis Polítics i
Constitucionals (Presidència del Govern d’Espanya), a l’Institut d’Estudis Europeus (Universitat d’A Coruña)
i a la Universitat d’Andorra. Està especialitzada en dret de la Unió Europea. Les seves línies de recerca
inclouen el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el dret internacional de patents i el dret a la protecció de
dades personals. Entre els anys 2016 i 2020 ha coordinat el pilar de principis del Human Centered Business
Model impulsat pel Banc Mundial i l’OCDE. És directora del Postgrau de Dret Europeu de Protecció de
Dades Personals a la UB.
Antoni Roig Batalla: professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha
participat en projectes nacionals i europeus, entre els quals, el projecte CAPER - Collaborative information,
Acquisition, Processing, Exploitation and Reporting for the prevention of organised crime, Comissió Europea
(VII Programa Marc, 261712-FP7-SEC-2010-1) i ha estat investigador principal junt amb Pompeu Casanovas
del projecte estatal “Las dimensiones ética y jurídica de la web de datos. Instrumentos regulativos, derechos
y el Estado de Derecho” (DER2016-78108-P). Ha publicat articles en revistes nacionals i internacionals, com
“Garantías frente a las aplicaciones de rastreo de contagios en situaciones de pandemia”, Teoría y Realidad
Constitucional, núm. 48, 2021. Un dels seus llibres més recents és Las garantías frente a las decisiones
automatizadas. Del Reglamento General de Protección de Datos a la gobernanza algorítmica (Bosch, 2020). El
seu camp d’estudi s’ha centrat en els drets fonamentals i les noves tecnologies, sobretot la intimitat i la protecció
de dades, de manera general i també en l’àmbit laboral, així com els aspectes constitucionals de la regulació
d’algunes tecnologies emergents, com la nanotecnologia o la robòtica.
Nancy Carina Vernengo Pellejero: professora associada de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.
Doctora en Dret Processal per la UB. Investigadora de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió
Social Complementària. Advocada. És autora de diversos articles i monograes jurídiques, entre les quals:
La revisión de la sentencia rme en el proceso penal (Marcial Pons, 2017); “Problemática relativa a la
exploración del menor en los procesos contenciosos matrimoniales”, Práctica de Tribunales, núm. 127,
2016, o Asesoramiento y habilidades profesionales del abogado. Especial consideración a la mediación, el
arbitraje y la conciliación (Dykinson, 2014) amb Roberto Serrano Amado i Eloy Moreno Tarrés. Participa
activament en diverses activitats de recerca i reunions cientíques, com és el cas dels simposis internacionals
organitzats pel Conselho Internacional de Estudos Contemporâneos em Pos-Graduação (CONSINTER) amb la
Universitat de Barcelona i la Universidad Complutense de Madrid; o la seva participació, com a investigadora
principal, al Projecte de recerca “25 anys del Tribunal del Jurat: valoració del seu passat i present, i necessitats
de reforma” (2019).
Henry Mauricio Reyes Garcés: doctorant en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona (UdG)
i becari de la Generalitat de Catalunya. És magister i especialista de la Universitat Externado de Colòmbia.
Advocat amb grau cum laude de la Universitat Industrial de Santander. Investigador actiu de la Càtedra de
Cultura Jurídica de la UdG. La seva línia principal de recerca és la losoa del dret privat. Ha publicat l’obra
La cláusula de caducidad sanción o herramienta para la corrección de la gestión contractual del estado
(Leyer, 2015), així com altres articles de recerca.
