Autors
| Páginas | 216-218 |
Revista catalana de dret públic #62
www.rcdp.cat
Joan Lluís Pérez Francesch: catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (2017-2021). És coordinador de la xarxa
interuniversitària d’estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat, i director de l’Institut de Dret
Espanyol a la Universitat de Tbilissi. Dirigeix un grup de treball i investigació sobre les tensions entre llibertat
i seguretat en el món d’avui, i és membre del grup consolidat Política, Institucions i Corrupció a l’Època
Contemporània (PICEC) de la UAB . Ha publicat diversos treballs sobre la seva especialitat i sobre teoria de
l’estat. Actualment, els seus temes de recerca són les tensions entre els valors de la llibertat i la seguretat, la
corrupció política i l’Estat de Dret i l’ètica de la cura i la seva plasmació en la política. És el secretari de la
Revista Catalana de Dret Públic.
Albert Llorca Arimany: doctor en losoa i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, i
cofundador del Liceu Maragall de Filosoa a l’Ateneu Barcelonès. Des de 2015, és president de l’Institut
Emmanuel Mounier de Filosoa (IEMC) vinculat a la Facultat de Filosoa de la Universitat Ramon Llull.
Promotor i coordinador del Grup de Recerca de Filosoa Personalista de la Societat Catalana de Filosoa,
adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat catedràtic de losoa a batxillerat i professor titular de
sociologia de l’oci i del turisme a l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de
Barcelona. S’ha ocupat de l’estudi de pensadors en les àrees de l’antropologia, l’ètica, la teoria de la cultura,
l’educació i la losoa política. Actualment dirigeix la Revista Calidoscopi. Revista de pensament i valors
personalistes, editada per l’IEMC. És autor de diverses monograes i múltiples articles vinculats a les seves
àrees d’estudi.
Salvador Cardús Ros: doctor en ciències econòmiques, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i
membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya. És professor
titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estades de recerca a la Universitat de
Cambridge (RU), a la Cornell University (NY) i al Queen Mary College de Londres. Ha estat professor
convidat Ginebró Serra a la Stanford University. Ha investigat en temes de sociologia de la religió (és membre
del grup Investigacions en Sociologia de la Religió ISOR-UAB), així com de sociologia de la comunicació i
de les identitats nacionals. És professor d’epistemologia de les ciències socials. Sobre l’organització del temps,
entre altres coses, ha publicat Saber el temps (1985), Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris
familiars, escolars i laborals (2003) i El temps i el poder (2016).
Maria Mercè Darnaculleta Gardella: professora titular de dret administratiu de la Universitat de Girona
i actualment membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Una part molt
signicativa de la seva trajectòria investigadora s’ha desenvolupat a Alemanya, a les universitats de Munic,
Heidelberg i Constança. En aquesta última universitat ha estat becària de la Fundació Alexander von Humboldt
i va ser contractada com a directora del grup de recerca interdisciplinari Normgenese in der Globalisierung,
a l’Exzellenzcluster Kulturelle Grundlagen von Integration.
Sixto Garganté Petit: advocat especialista en dret del treball i protecció social, professor associat de l’àrea
de dret del treball i protecció social de la Universitat Pompeu Fabra. Anteriorment va ser assessor jurídic
parlamentari dels grups parlamentaris d’IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural (X legislatura) i d’Unidos
Podemos-En Comú Podem-En Marea (XI legislatura) al Congrés dels Diputats; assessor jurídic parlamentari
del grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA al Parlament de Catalunya (X legislatura); i, entre
els anys 2012 i 2017, portaveu de la Comissió Promotora per la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania
(RGC). També va ser director del Centre d’Estudis i Recerca Sindical de CCOO de Catalunya, entre els anys
Notes biogràques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 62, 2021 217
2002 i 2012. Té diverses publicacions en matèria de dret del treball individual i col·lectiu/sindical i també en
matèria de prestacions econòmiques de protecció social.
Federico Laus: doctor amb menció Doctor Europaeus en dret administratiu, investigador i professor contractat
a la Universitat de Bolonya. Desenvolupa la seva recerca en el camp de dret administratiu, constitucional
i públic, amb especial atenció a la dimensió comparada i europea. Els interessos de la seva investigació es
dirigeixen en particular a l’àmbit de la contractació pública i la col·laboració entre els sectors públic i privat,
el dret de mercat i el dret de la salut. També exerceix com a advocat a Bolonya.
Pau Bossacoma Busquets: professor associat de dret constitucional i de dret administratiu a la Universitat
Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Assessor jurídic del Govern de la
Generalitat de Catalunya. Membre de l’Edinburgh Centre for Constitutional Law, del Grup de Recerca en
Teoria Política (GRTP) i de l’Observatori de l’Evolució de les Institucions (Obsei). Llicenciat en dret i també
en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en ciències jurídiques
i és doctor en dret. Una versió en anglès del seu llibre Justícia i legalitat de la secessió, guardonat amb el
Premi Vilaseca, ha estat recentment publicada sota el títol Morality and Legality of Secession per Palgrave
Macmillan.
Aitor Díaz Anabitarte: doctor en dret i ciència política per la Universitat de Barcelona (UB). Graduat
en ciència política i en sociologia per la UB. És professor lector al Departament de Ciència Política, Dret
Constitucional i Filosoa del Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Membre del grup
de recerca SGR Filosoa del dret, moral i política (reconegut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i
de Recerca de la Generalitat de Catalunya) i del projecte de recerca REPENFAS21 (reconegut per l’Agència
Estatal d’Investigació del Govern d’Espanya). Els seus àmbits de recerca principals són teoria política,
investigació per la pau, teoria internacional, estudis estratègics i la gestió d’escenaris postconicte. Ha realitzat
estades de recerca a universitats de prestigi com l’Euskal Herriko Unibertsitatea (Universitat del País Basc)
o la Universitat de Xile.
Toni Bada Erta: graduat en dret per la Universitat de Barcelona i impulsor, a través d’una proposta de Treball
de Final de Grau, de la recerca sobre consells oberts que es desenvolupa en l’article inclòs en el número 62
de la Revista Catalana de Dret Públic, amb coautoria del professor Aitor Díaz Anabitarte. Ha treballat en
l’àmbit de la protecció de dades de caràcter personal assessorant empreses del sector privat. Actualment, es
troba realitzant una estada d’intercanvi educatiu i lingüístic als Departaments Nord, Côtes-d’Armor i Seine-
Saint-Denis a França.
José María López Riba: doctor en dret i criminologia per la Universitat Pompeu Fabra, on va realitzar la seva
tesi doctoral sobre les identicacions policials. Actualment és investigador postdoctoral al Departament de Dret
Públic de la Universitat de Girona, on també imparteix docència de diferents matèries al Grau en Criminologia.
Les seves línies principals de recerca són, entre d’altres, les identicacions policials, les disparitats racials al
funcionament del sistema penal i l’educació als centres penitenciaris.
Úrsula Ruiz Cabello: personal docent i investigador a la Universitat Pompeu Fabra, on està desenvolupant
actualment la seva tesi doctoral en Dret i Criminologia sobre el règim disciplinari dels centres d’internament
juvenils. Imparteix docència sobre justícia juvenil a la mateixa universitat al Grau en Criminologia i Polítiques
Públiques de Prevenció. Les seves àrees d’interès són la delinqüència i la justícia juvenil, així com l’educació
als centres penitenciaris.
Víctor M. Sánchez Sánchez: doctor en dret per la Universitat de Barcelona (2003). És fundador i director de
l’editorial Huygens i de la llibreria Byron. Ha estat professor de dret internacional públic a diverses universitats
(Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, UNED i UOC). Entre les seves publicacions
més recents destaquen Migraciones, refugiados y amnistía en el derecho internacional del Antiguo Oriente
Medio (Ed. Tecnos, 2016) i Amnistía, Imperio del Derecho y Exilio en el arcontado de Solón (Ed. Tecnos,
2018). Sobre la mateixa temàtica, ha publicat també “Amnistías y derecho internacional en perspectiva
histórica: Bartolomé de las Casas vs. Hugo Grocio” a Derechos y Libertades (núm. 44, Época II, gener 2021).
Notes biogràques
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 62, 2021 218
Jorge Viguri Cordero: professor i investigador postdoctoral de dret constitucional a la Universitat Jaume
I. Ha realitzat estades de recerca a l’Institut Suís de Dret Comparat (Universitat de Lausanne, Suïssa) i
Odysseus Academic Network for Legal Studies on Immigration and Asylum in Europe (Universitat Lliure
de Brussel·les). Ha estat investigador contractat pel Projecte Europeu CRISP (Evaluation and Certication
schemes for Security Products). Entre els anys 2014 i 2017 va ser investigador col·laborador del Projecte
Europeu Phaedra II (Improving Practical and Helpful Cooperation Between Data Protection Authorities), i
entre el 2017 i el 2020 va ser becari predoctoral de la Generalitat Valenciana. La seva producció cientíca
s’ha centrat darrerament en l’estudi del dret a la protecció de dades de caràcter personal i el dret a la protecció
internacional (asil i protecció subsidiària), temes sobre els quals ha escrit diversos articles, capítols de llibre
i una monograa. Es pot trobar una llista completa de referències a tots els seus treballs en aquest enllaç.
Mònica Sumoy Gete-Alonso: llicenciada en dret i en traducció i interpretació de l’anglès i francès amb premi
extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i DEA en dret del comerç i la contractació,
també per la UAB. Ha rebut el 38è Premi de Civisme Serra i Moret pel seu assaig Els ls invisibles que
sostenen la vida. Reexions al voltant de la cura en temps de malestar. Actualment està acabant una tesi que
porta per títol Madres, hijas y mujeres que cuidan en la obra de Pedro Almodóvar al Departament d’Estudis
de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, on també ha dut a terme un projecte d’investigació becat
per la Fundació Grífols que ha culminat en un assaig titulat Los rostros olvidados del cuidado. Reexiones
éticas en torno a la representación del cuidado del ser humano en el cine. És membre del Moviment Carmona
per la Feminització del Dret Privat, on participa de manera activa. A més d’investigadora, ha treballat com a
jurista, professora i traductora literària i jurídica.
