SAP Barcelona 227/2023, 6 de Marzo de 2023
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ECLI:ES:APB:2023:3015 |
| Número de Recurso | 47/2020 |
| Procedimiento | Sumario |
| Número de Resolución | 227/2023 |
| Fecha de Resolución | 6 de Marzo de 2023 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle sumari núm. 47/2020
Referència de procedència:
JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA 1 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Sumari núm. 5/2019
SENTÈNCIA NÚM. 227/2023
Magistrats/da:
Joan Francesc Uría Martínez
Patricia Martínez Madero
José Ignacio Vicente Pelegrini
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona al Rotlle de Sumari núm. 47/2020, procedent del Jutjat Violència sobre la dona 1 L'Hospitalet de Llobregat, Sumari núm. 5/2019 contra Imanol, major d'edat, amb DNI núm. NUM000, nascut el dia NUM001 /1997, fill d' Jon i de Lina ; amb domicili a DIRECCION000 (Barcelona), a l' DIRECCION001, núm. NUM002, NUM003 .
Han estat parts l'acusat Imanol, representat pel Procurador Eladio Roberto Olivo Lujan i assistit de la lletrada Maria Marlene Becerra Escobedo, l'acusació particular de Paula, representada per Roser Castello Lasauca, i assistida del lletrat Marcos Castro García, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, sis de març de dos mil vint-i-tres.
Antecedents de fet
A la fase intermèdia d'aquesta causa, incoada pel Jutjat d'instrucció núm. 4 de l'Hospitalet de Llobregat amb el núm. 876/2018 de diligències prèvies, després inhibida al Jutjat d'instrucció núm. 3 de la mateixa ciutat, on se'n registraren com a diligències prèvies núm. 861/2018, posteriorment transformada en sumari núm. 1/2019, més tard inhibit al Jutjat de violència sobre la dona núm. 1 d'igual localitat, on se'n registrà com a sumari núm. 5/2019, el Ministeri fiscal formulà acusació contra Imanol, com a autor responsable d'un delicte continuat d'abús sexual a menor de setze anys, consistent en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, dels articles 183.1 i 3, i 74 del Codi penal (Cp), interessant la imposició de les penes de 12 anys i accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici, sigui o no retribuït, que comporti contacte regular i directe amb menors d'edat per un temps superior en 5 anys al de la pena privativa de llibertat, i prohibició d'atansar-se a
Paula, el seu domicili, escola i altres llocs que la mateixa freqüenti, així com prohibició de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà, ambdues prohibicions per un temps superior en 10 anys al de la pena privativa de llibertat. També demanà el Ministeri fiscal la imposició a l'acusat de la mesura de llibertat vigilada per temps de 10 anys, a executar amb posterioritat a la pena privativa de llibertat, la imposició al mateix de les costes del judici, i la seva condemna a indemnitzar Paula en 10.000 euros, amb els interessos previstos a l' article 576 de la Llei d'enjudiciament civil.
L'acusació particular, al seu escrit de qualificació provisional, formulà la mateixa acusació que el Ministeri fiscal, i deduí les mateixes pretensions que aquest.
En tràmit de qualificació provisional, la defensa del processat interessà la lliure absolució d'aquest.
Al judici oral, desprès de la pràctica de la prova i en tràmit de conclusions, totes les parts elevaren a definitives llurs qualificacions provisionals.
Fets provats
Imanol, nascut el NUM001 de 1997 i sense antecedents penals, va conèixer Paula, nascuda el NUM004 de 2005, l'estiu de 2017, i iniciaren una relació d'amistat.
El dia 10 de març de 2018, al vespre, quan Paula es dirigia cap a casa seva desprès d'assistir a la festa d'aniversari d'una amiga, en trobà pel carrer a Imanol, entaularen conversa i passejaren junts. Com sigui que es feu tard i Paula no volia tornar a casa seva per témer que la seva mare s'enfadés, quan passejant arribaren a l'edifici on radicava el domicili d' Imanol, situat a l' DIRECCION001, núm. NUM002, de DIRECCION000
, els dos pujaren al terrat de l'immoble, on passaren la nit i mantingueren relacions sexuals, amb introducció del penis a la vagina.
Imanol no ignorava que Paula no arribava a l'edat de 16 anys.
El procediment per a la persecució penal dels anteriors fets s'incoà per interlocutòria del Jutjat d'instrucció núm. 4 de l'Hospitalet de Llobregat de 13 de març de 2018, data en què també es practicaren diverses diligències. L'endemà, aquell jutjat s'inhibí a favor del d'igual classe núm. 3 de la mateixa ciutat, el qual nou dies desprès tornà a incoar diligències prèvies, practicant el 6 de juny exploració de la menor. La següent actuació es produí el 31 de juliol, en que es disposà la remissió d'oficis i el sobreseïment provisional "fins el moment en que es rebin les diligències pendents", reobrint-se el procediment el 30 de gener de 2019, data en que es practicaren diligències testificals, incoant-se sumari per interlocutòria de 5 de febrer, declarant-se la instrucció complexa mitjançant interlocutòria de 12 de març, desprès d'ordenar la pràctica de diligència pericial per l'IMLiCFC. Per interlocutòria de 15 d'abril, el jutjat d'instrucció s'inhibí a favor del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1 de la mateixa ciutat, el qual acceptà la inhibició el 28 de juny, i el 19 de novembre dictà interlocutòria disposant la recollida de mostres biològiques de l'investigat per acarar perfils genètics. L'11 de març de 2020 l'IMLiCFC remeté al jutjat dictamen pericial sobre perfils genètics, i el 18 de setembre el jutjat dictà interlocutòria de processament. El 15 d'octubre es rebé declaració indagatòria al processat, i per interlocutòria de 4 de novembre es declarà acabat el sumari, disposant-se la seva remissió a aquesta Audiència, on es confirmà la conclusió del sumari mitjançant interlocutòria de 31 de març de 2022.
Fonaments de dret
La declaració de fets provats es fonamenta en el que tenen en comú els relats d' Imanol i Paula, i en el reconeixement de fets pel processat en aquells aspectes en què aquells relats són discrepants, doncs no hi ha motius que justifiquin considerar la declaració de Paula prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència en relació a tots els fets que l'acusat no ha admès i suposarien una resposta penal més intensa contra el mateix.
En aquest sentit, no està de més recordar, cintant l' STS 172/2022, de 24 de febrer, que el Tribunal Suprem " viene declarando que la situación límite de riesgo para el derecho constitucional de presunción de inocencia se produce cuando la única prueba de cargo la constituye la declaración de la supuesta víctima del delito. El riesgo se hace mayor si tal víctima es precisamente quien inició el proceso, mediante la correspondiente denuncia o querella, haciéndose aún más acentuado si ejerce la acusación, pues en tal caso se constituye en única prueba de la acusación al propio acusador. Basta con formular la acusación y sostenerla personalmente en el juicio, para desplazar aparentemente la carga de la prueba sobre el acusado, obligándole a ser él quien demuestre su inocencia, frente a una prueba de cargo integrada únicamente por la palabra de quien le acusa. Todavía cabe alcanzar un supuesto más extremo, en aquellos casos en que la declaración del acusador no sólo es única prueba de la supuesta autoría del acusado sino también de la propia existencia del delito, del cual no existe
acreditación alguna, fuera de las manifestaciones de quien efectúa la acusación; llegándose el grado máximo de indefensión para el acusado cuando la acusación, fundada exclusivamente en la palabra del acusador, es tan imprecisa en su circunstancia o en el tiempo que no hay prácticamente posibilidad alguna de practicar prueba en contrario... En consecuencia esta Sala ha señalado reiteradamente que aun cuando, en principio, la declaración de la víctima puede ser hábil para desvirtuar la presunción constitucional de inocencia, atendiendo a que el marco de clandestinidad en que se producen determinados delitos, significadamente contra la libertad sexual, impide en ocasiones disponer de otras pruebas, ha de resaltarse que para fundamentar una sentencia condenatoria en dicha única prueba es necesario que el Tribunal valore expresamente la comprobación de la concurrencia de las siguientes notas o requisitos: 1º) ausencia de incredibilidad subjetiva, derivada de las relaciones acusador/ acusado que pudieran conducir a la deducción de la existencia de un móvil de resentimiento, enemistad, venganza, enfrentamiento, interés o de cualquier índole que prive a la declaración de la aptitud necesaria para generar certidumbre; 2º) verosimilitud, es decir, constatación de la concurrencia de corroboraciones periféricas de carácter objetivo, que avalen el testimonio de la víctima, la que puede personarse como parte acusadora particular o perjudicada civilmente en el procedimiento ( art. 109 y 110 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal ); en definitiva es fundamental la constatación objetiva de la misma existencia del hecho; 3º) persistencia en la incriminación: ésta debe ser prolongada en el tiempo, plural, sin ambigüedades ni contradicciones, pues constituyendo la única prueba enfrentada a la negativa del acusado, que proclama su inocencia, prácticamente la única posibilidad de evitar la indefensión de éste es permitirle que cuestione eficazmente dicha declaración, poniendo de relieve aquellas contradicciones que evidencien su falta de verdad (Cfr. STS 1029/1997, de 29 de diciembre, y más recientemente, STS 269/2014, de 20 de marzo ) ".
No es pot negar en aquest cas la concurrència del primer dels requisits expressats, en la mesura que les relacions prèvies existents entre Imanol i Paula no eren especialment intenses, ni conflictives, que se sàpiga, i, per tant, no es pot deduir de la relació una " la existencia de un móvil de resentimiento, enemistad, venganza, enfrentamiento ", tot i que no es pot descartar que Paula tingui la necessitat de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba