STSJ Cataluña 370/2023, 7 de Febrero de 2023
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 370/2023 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 07 Febrero 2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA.
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO.
SECCIÓN CUARTA.
Procedimiento ordinario. Recurso número 144/2019.
Parte actora: Victorino, representado por el Procurador Ernest Huguet Fornaguera y defendido por la Letrada Inés Xam-Mar Alonso.
Parte demandada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, representado y defendido por el Abogado de la Generalitat Miquel Dosta i Urpina.
En aplicación de la normativa española y europea de Protección de Datos de Carácter Personal, y demás legislación aplicable, hágase saber que los datos de carácter personal contenidos en el procedimiento tienen la condición de confidenciales, y está prohibida la transmisión o comunicación a terceros por cualquier medio, debiendo ser tratados única y exclusivamente a los efectos propios del proceso en que constan, bajo apercibimiento de responsabilidad civil y penal.
Sentencia número 370 de 2023.
Ilustrísima/os Señora/es Magistrada/os:
Presidente José Manuel de Soler Bigas.
Núria Bassols Muntada.
Juan Antonio Toscano Ortega.
En la ciudad de Barcelona, a siete de febrero de dos mil veintitrés.
La Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Cuarta) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, constituida para la resolución de este recursoha pronunciado la siguiente sentencia en el recurso contencioso-administrativo número 144/2019, interpuesto por Victorino, representado por el Procurador Ernest Huguet Fornaguera y defendido por la Letrada Inés Xam-Mar Alonso, contra Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, representado y defendido por el Abogado de la Generalitat Miquel Dosta i Urpina.
Ha sido ponente Juan Antonio Toscano Ortega, Magistrado de esta Sala, que expresa el parecer de la misma.
Por la parte actora se interpone recurso contencioso-administrativo contra la resolución que se identifica en el fundamento de derecho primero.
Acordada la incoación de los presentes autos, se les da el cauce procesal previsto por la Ley de esta jurisdicción, habiendo despachado las partes, llegado su momento y por su orden, los trámites conferidos de demanda y contestaciones, en cuyos escritos respectivos en virtud de los hechos y fundamentos de derecho que constan en ellos, solicitan respectivamente la estimación y la desestimación del recurso, en los términos que aparecen en los mismos. Continuando el proceso su curso por los trámites que aparecen en autos, habiéndose practicado pruebas y formulado conclusiones por las partes, se señala día para deliberación y votación del fallo, lo que tiene lugar en la fecha señalada.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido en lo esencial las prescripciones legales.
Sobre el objeto, hechos, pretensiones y motivos.
-
- Sobre el objeto y hechos.
A tenor del escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo la parte actora, Victorino, lo dirige "contra Resolución dictada por la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de 6 de marzo de 2019 notificada el día 27 del citado mes en el Expediente de Responsabilidad Patrimonial nro 10/2012".
Se trata de la resolución de 6 de marzo de 2019 del Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya, por la que se acuerda: "Desestimar íntegrament la reclamació de responsabilitat patrimonial instada pe la senyora Raquel en representació de Victorino, pels presumptes danys produïts a conseqüència de les funcions tutelars exercides durant el període de guarda a càrrec del Departament de Justícia i posteriorment del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya". En esa muy extensa resolución, que se separa en parte del sentido parcialmente favorable del dictamen 208/2018, de 20 de septiembre, de la Comisión Jurídica Asesora, se motiva la desestimación en la no acreditación de los daños reclamados y la ausencia de antijuridicidad de éstos. Se reproduce seguidamente parte del fundamento derecho "Sisè. Absència d'antijuridicitat":
"En conseqüència, s'ha de concloure que el conjunt de mesures adoptades en relació amb el menor es van prendre en el marc de al defensa del superior interès dels menors i, per tant, de totes elles es pot predicar la seva racionalitat i raonabilitat, tal i com preeu la Convenció de l'ONU sobre els Drets del Nen de 20 de novembre de 1989, i l'article 5 de la Llei 14/2010, dl 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
Perquè, no ho oblidem. Tota l'actuació administrativa que es qüestiona pel reclamant, s'ha de dur a terme en defensa de l'interès del menor i aquests interès públic que es qualifica per l'ordenament com a superior, va més enllà de qualsevol altre interès particular o, fins i tot, general.
Per tant, es pot considerar que, en el present supòsit, els presumptes danys soferts pel reclamant -danys que, per alta banda, no han estat determinats ni objectivament quantificats- no són antijurídics, ja que, des del moment en què tingué coneixement de la situació del menor, la Generalitat havia d'actuar de la manera que ho va fer, per tal de preservar la seva integritat.
A la visa de l'exposat, es considera que per part del Departament de Justícia i posteriorment del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, no es va causar cap dany al Sr. Victorino, ans al contrari, un cop detectada la situació de risc del menor es va actuar prenent les mesures oportunes encaminades a la protecció i cura d'un menor d'edat que en el moment d'adoptar-se les mesures de desemparament vivia en un entorn familiar que no garantia la seva integritat física i emocional. La realitat és que si l'interessat ha aconseguit integrar-se plenament en la societat, ha estat gràcies a la seva capacitat de superació personal i en bona part per l'actuació de l'Administració, que lluny de produir-li danys va posar al seu abast tots els mitjans possibles per a contribuir a una millora de la seva qualitat de vida.
El menor va ingressar en el centre com a mesura de protecció davant la greu situació de desemparament en què es trobava en el seu entorn familiar i que vaser la causant del seu retard maduratiu i un cop ingressat en el centre se li va proporcionar l'atenció que requeria i un entorn substitutiu de la llar. Per tant, l'ingrés en el centre, principalment es produir per la manca d'una llar on viure que el seu entorn familiar no li podia proporcionar, independentment de la seva discapacitat, precisament perquè l'estat en què es trobava no empitjorés, mai com un mitjà de privació de llibertat. En aquest sentit, cal recordar que aquesta tipologia de centres d'acolliment de menors en cap cas tenen la consideració de centres tancats sinó que són centres oberts.
A partir de la majoria d'edat, quan ja se'l protegir en el centre com a menor tutelat per la DGAIA, passa a la tutela de l'entitat privada de discapacitats. És a partir de la majoria d'edat quan les seves circumstàncies canvien i pot passar a un entorn més obert i treballar, segurament aquest entorn i la seva maduresa faciliten la progressió cap a una vida més autònoma. L'entitat ha de vetllar perquè sigui així.
Per tant, si haguessin produït algun tipus de danys, aquests no tindrien origen en l'atenció donada per la DGAIA, que li va proporcionar una llar on viure, el va escolaritzar i li va proporcionar una atenció necessària, sinó, en el seu cas, a partir de la majoria d'edat, un cop estava en la Fundació Privada ‹ DIRECCION004›, que era qui, davant l'aparició de noves circumstàncies, estava legitimada per instar la revisió del grau de discapacitat d'en Victorino i de promoure les actuacions necessàries per a la recuperació de la seva capacitat d'obrar. En aquest sentit, cal recordar que és un doctor vinculat a la Fundació qui a l'any 2000 -dos anys després del tancament de l'expedient per part de la DGAIA- efectua un nou diagnòstic en el que descarta retard mental i detecta la dislèxia. Tanmateix, si la situació era tan diàfana i segons el Doctor Humberto en Victorino estava en plenitud de les seves facultats, no s'entén perquè per part de la Fundació no s'insta la rehabilitació de la capacitat fins a l'any 2011. Extrem sobre el qual es troba a faltar un pronunciament en el dictamen de la CJA.
I en qualsevol cas, cal remarcar que la incapacitació va ser declarada per un jutge, en judici amb totes les garanties dins un procediment contradictori i on es varen avaluar totes les proves aportades per les parts, donant lloc a una declaració d'incapacitació que és aliena a les competències d'aquest Departament i que es podia haver qüestionat en base a l'aparició de noves circumstàncies, com a mínim, des de l'any 1998.
Per tot l'exposat en els anteriors fonaments de dret, no podem compartir les consideracions de la Comissió Jurídica Assessora conduents al reconeixement d'una indemnització de 60.000 euros al reclamant, ni de cap altra quantia, atès que no resta acreditada la producció d'un dany antijurídic per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya".
Ese parecer no compartido de la Comisión Jurídica Asesora figura en el dictamen número 208/2018, de 20 de septiembre, que concluye: "És procedent estimar en la quantitat de 60.000 euros -actualitzats a la data de finalització del procediment i, eventualment, més els interessos de demora corresponents- la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies pel Sr. Pelayo pels presumptes danys soferts com a conseqüència de les funcions tutelars exercides durant la seva minoria d'edat". En su fundamento jurídico "VIII. Parer de la Comissió Jurídica Assessora" se expresa (se reproduce en parte):
"Sobre aquesta base fàctica, la reclamació entén que existeix responsabilitat patrimonial de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba