SAP Lleida 712/2022, 7 de Noviembre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 07 Noviembre 2022 |
| Número de resolución | 712/2022 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120198124526
Recurs d'apel·lació 180/2021 A
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 658/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012018021
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012018021
Part recurrent / Sol·licitant: Bárbara
Procurador/a: Cristina Farra Carulla
Advocat/ada: SONIA NUÑEZ GONZALEZ
Part contra la qual s'interposa el recurs: SEGUR CAIXA ADESLAS, S.A. D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCES, NEXUS FLUMEN RESORT, S.L. ( Raúl )
Procurador/a: Belen Font Gonzalo, Astrid Notario Ruiz
Advocat/ada: IGNACIO SÁNCHEZ MEYA, Jose Antonio Calles Ramos
SENTÈNCIA NÚM. 712/2022
President:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades :
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 7 de novembre de 2022
FETS
El 4 de març de 2021 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari núm. 658/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Cristina Farrà Carulla en representació de Bárbara, contra la Sentència de data 30/12/2020, en què consta com a parts apel·lades la procuradora Belen Font Gonzalo, en representació de Nexus Flumen Resort, S.L. i la procuradora Astrid Notario Ruiz, en representació de Segur Caixa Adeslas, S.A. d'Assegurances i Reassegurances.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por la Procuradora Doña CRISTINA FARRA CARULLA en nombre y representación de Doña Bárbara, contra NEXUS FLUMEN RESORT, S.L. y contra SEGUR CAIXA, S.A., debo absolver y absuelvo a ambas codemandadas de las pretensiones frente a ellas deducidas de la demandada, con imposición de costas a la demandante. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 07/11/2022.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
FONAMENTS DE DRET
El recurs d'apel·lació interposat per la demandant atribueix a la sentència de primera instància haver efectuat una errònia valoració de la prova practicada, al fer recaure el nexe causal en el moment immediatament anterior a produir-se la caiguda causant de les lesions, en lloc de fer-ho en l'actuació negligent de la codemandada explotadora de la discoteca River Café al deixar accedir al públic en general i a l'actora en particular, a la terrassa superior de la discoteca, destinada exclusivament com via d'evacuació i sortida d'emergència. Sosté que la barana o balustrada tenia una alçada de 88 cm., inferior als 110 cm. que exigeix la normativa, i que podria haver evitat la precipitació de la demandant col·locant una mampara tal i com fan altres discoteques i locals d'oci nocturn. Insisteix en que la terrassa no estava autoritzada administrativament per a ser destinada a ús del públic, si no només podia utilitzar-se com via d'evacuació en cas d'emergència, de forma que la codemandada no va protegir suficientment l'actora al permetre que accedís a una zona prohibida que no tenia tancada. Contràriament, permetia l'accés al tenir la porta oberta sense que el guarda de seguretat tampoc prohibís ni controlés l'accés a la terrassa. Contràriament, podria haver evitat l'accident prohibint l'accés a la terrassa al públic assistent al local. Finalment, considera que no es pot considerar acreditat que l'actora quan va caure estava asseguda a la balustrada, tal i com fa la sentència apel·lada, o simplement s'hi havia recolzat, atès que els dos testimonis que l'acompanyaven, i que estaven a dreta i esquerra seu, no van veure com va caure.
Començant per això darrer, no és admissible que la demandant modifiqui la narració fàctica de la forma en què es va produir l'accident, tal i com va quedar fixat en la fase d'al·legacions, introduint ara que no ha quedat acreditat si l'actora estava asseguda a la balustrada o només s'hi recolzava quan s'hi va precipitar. Al Fet Primer de l'escrit de demanda ja es diu que "La madrugada del día 13 de abril de 2013 la ahora demandante la Sra. Bárbara salió a la descrita terraza con otras dos personas y ante la ausencia de sillas se sentaron en la barandilla del balcón, de unos 38 cm. de ancho". I més en davant afegeix: " Bárbara, estando sentada en la barandilla, se pecipitó al vacío desde la altura de unos 7 metros, quedando gravemente herida". Al Fet Cinquè afirma que "si la barandilla hubiera sido más alta, de acuerdo a la normativa, no hubiera podido acceder a la misma, no podria haber sentado en ella". És més, a l'audiència prèvia totes dues parts van fixar com a fet no controvertit que l'actora estava asseguda, i la lletrada de la demandant va dir al respecte que "No hay discusión que la caída se produjo cuando estaba sentada". Fixat d'aquesta manera com a fet no controvertit, no pot ser modificat amb posterioritat tal i com es fa ara a l'escrit de recurs, la qual cosa suposaria alterar els termes del debat, deixant en indefensió a la part demandada i infringint l' art. 412.1 de la LEC. Com indica el
Tribunal Suprem a la seva sentència núm. 6/2021, de 18 de gener, " El ordenado desarrollo del proceso, unido a la necesidad de evitar la indefensión que podría provocar a la contraparte, es determinante de la prohibición de modificar lo que sea objeto del proceso una vez fijado en la demanda y en la contestación y, en su caso, en la reconvención, a cuyo efecto el art. 412 LEC prohíbe su alteración, de tal forma que, de acuerdo con los clásicos brocárdicos lite pendente nihil innovetur y non mutatio libelli, no cabe posteriormente mutar la demanda (en este sentido, sentencia 345/2011, de 31 de mayo), afirmándose en la sentencia 499/2008, de 4 de junio que "su alegación posterior fuera de los escritos rectores, es extemporáneo y va contra los principios procesales de igualdad de armas, y desde luego, provoca una situación procesal anómala"". I com diu la STS 509/2022, de 28 de juny, es "configura la causa de pedir en función de los fundamentos tanto fácticos como jurídicos introducidos por las partes al delimitar el objeto del proceso, que no podrán variar, ulteriormente, fuera de los términos reseñados por el art. 412 LEC . En este sentido, en las sentencias 537/2013, de 14 de enero de 2014; 327/2020, de 22 de junio y 34/2022, de 24 de enero, hemos señalado que la prohibición del cambio de demanda tiene su fundamento último en la proscripción de la indefensión que veda artículo 24 CE, pues "[...] si se permitiera al actor variar algún aspecto esencial de la pretensión - petición, causa petendi o los sujetos-estaría limitando las posibilidades de defensa de la demandada o vulnerando el principio de igualdad de armas".
S'accepten els fets declarats provats a la sentència de primera instància i, per tant, que la demandant s'havia segut a la barana o balustrada de la terrassa i, estant en aquesta situació, es va precipitar per una alçada d'uns set metres. En conseqüència, la relació de causalitat fàctica queda fixada, faltant només la determinar la relació de causalitat jurídica, és a dir, el títol jurídic que permeti la imputació de la responsabilitat del fet danyós a la codemandada propietària de la discoteca. Com vam dir al respecte a la nostra sentència núm. 88/2022, de 7 de febrer:
"La reciente STS nº 141 de 15 de marzo de 2021 (rec. 1235/2018) que se refiere a la responsabilidad por riesgo, expone la doctrina jurisprudencial en la materia indicando que " La culpa es el título ordinario de imputación del daño, que permite su endoso o transferencia desde el patrimonio de la víctima que lo padece al del sujeto causante como excepción a la regla latina casum sentit dominus, conforme a la cual la víctima ha de pechar con los daños que personalmente sufra en la lotería de la vida. Sobre tal base se construye el art. 1902 del CC
, que obliga a reparar el daño causado por culpa o negligencia, como igualmente lo hacen los códigos francés, italiano, alemán o portugués.
No obstante, la actividad peligrosa desplegada por la persona puede constituir igualmente, bajo determinadas circunstancias, un legítimo título de imputación del daño ".En todo caso, debemos destacar que conforme al sistema de responsabilidad del Código Civil lo que sí que es necesario...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba