STSJ Cataluña 905/2022, 10 de Febrero de 2022
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 905/2022 |
| Fecha | 10 Febrero 2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 25120 - 44 - 4 - 2020 - 8036744
MC
Recurs de Suplicació: 6706/2021
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 10 de febrer de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 905/2022
En el recurs de suplicació interposat per Dª Julieta a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 20 de juny de 2021 dictada en el procediment núm. 520/2020, en el qual s'ha recorregut contra el DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i MINISTERI FISCAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juny de 2021, que contenia la decisió següent:
Estimo la excepción opuesta por el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña y, en consecuencia, declaro que este Juzgado de lo Social carece de competencia para conocer de la demanda interpuesta por Dña. Julieta, correspondiendo la competencia a la jurisdicción contencioso-administrativa, quedando a salvo el derecho de la actora para ejercitar ante ésta las pretensiones contenidas en su demanda.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- Dña. Julieta, con DNI NUM000, suscribió el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña sucesivos contratos de naturaleza administrativa para la prestación de servicios como profesora especialista NUM001, a jornada completa, en el Instituto de Hotelería y Turismo de Lleida, en los siguientes periodos:
- Del 1 de septiembre de 2016, al 31 de agosto de 2017.
- Del 1 de septiembre de 2017, al 31 de agosto de 2018.
- Del 1 de septiembre de 2018, al 31 de agosto de 2019.
- Del 1 de septiembre de 2019, al 31 de agosto de 2020.
En los contratos celebrados entre las partes se hacía constar su naturaleza administrativa, señalando en su cláusula séptima como jurisdicción competente para conocer de los posibles conflictos entre las partes la contencioso-administrativa.
El 31 de agosto de 2020 la demandada notificó a la actora la reducción de la plantilla de la especialidad E10 de la familia de Hotelería y Turismo, informándole de la imposibilidad de renovar su contrato para el curso 2020-2021, finalizando la relación contractual.
La demandante ha agotado sin éxito la vía administrativa de reclamación interponiendo en fecha 30 de septiembre de 2020 recurso de reposición contra la comunicación de fin de la relación contractual.
La actora presentó demanda judicial el día 18 de septiembre de 2020."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància, front a la demanda per acomiadament interposada per la demandant contra el Departament d'Educació, estimà l'excepció processal de manca de competència de la jurisdicció social en favor de la contenciosa administrativa.
Contra la mateixa interposa recurs de suplicació la demandant, que ha estat impugnat pel Departament d'Educació.
Mitjançant el primer motiu del recurs de suplicació i a l'empara de l' art. 193,a) de la LRJS denuncia la recurrent la infracció de l' art. 24 CE en relació a l' art. 218.1 LEC, en considerar que sentència d'instància ha incorregut en incongruència omisiva, en pronunciar-se únicament sobre l'excepció de competència de jurisdicció plantejada i no entrar a valorar el fons del present recurs.
La denúncia ha de ser desestimada ja d'entrada, sense necessitat de gaires consideracions: és obvi que si un òrgan judicial aprecia la manca de jurisdicció ja no pot pronunciar-se sobre la qüestió de fons, ni amb caràcter subsidiari com es postula.
El segon motiu de recurs, per la via de l' art. 193 c) LRJS, denuncia la recurrent l'infracció de l' article 1.1 de l'estatut dels Treballadors en relació amb l' art. 95.2 de la Llei Orgànica d'Educació 2/2006 i l' art. 6, apartats 2 i 3 del Decret 196/2008, de 7 d'octubre, pel qual es regula la contractació de professionals com a professorat especialista en centres públics d'ensenyament no universitari dependents del Departament d'Educació, així com la jurisprudència establerta a la STS de 26.3.14 (rec. 1255/13).
El jutjat d'instància, inicialment i en resposta a la qüestió de competència plantejada pel demandat, va dictar Interlocutòria de 5 de març de 2021 assumint la competència de la jurisdicció social, criteri que -això no obstant- ha modificat a la sentència, en entendre que l' art. 95.2 de LOE 2/2006 segueix habilitant per a la celebració de contractes administratius pels treballadors especialistes, cas que concorri una norma legal que així ho disposi, com seria el cas de la disposició transitòria 2ona del Decret 196/08, que estableix que " Mentre no es modifiqui el Conveni col·lectiu únic d'àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per tal d'incloure en el seu àmbit d'aplicació el professorat especialista, la contractació d'aquest personal es farà en règim administratiu. "
Això no obstant, la sentència d'instància, tot i estimar l'excepció d'incompetència oposada pel Departament d'Educació, no estalvia la següent reflexió crítica respecte a l'actuació del mateix:
"En este contexto, no puede sino reconocerse la sujeción interesada de la demandada a la normativa reglamentaria dictada por ella misma y que actúa, de facto, para impedir la contratación laboral de los profesores
especialistas que desempeñan para ella sus servicios profesionales de forma estable. La administración demandada podría haber acordado la sumisión de los contratos con profesores especialistas al derecho administrativo de forma absoluta, como en el caso de la normativa de la Comunidad Valenciana examinada en la sentencia citada ( STS, de 4 de febrero de 2020 ), pero optó libremente por regular un doble régimen contractual para dichos profesionales. Transcurridos más de doce años desde la entrada en vigor del Decreto 196/2008, la defensa del departamento demandado de encontrarse amparado por la previsión contenida en la Disposición Transitoria 2ª del referido decreto, supone un abuso y no hace sino convertir en imposible la suscripción de contratos laborales con los profesores especialistas, al quedar enteramente al arbitrio del órgano administrativo correspondiente la modificación del convenio colectivo del personal laboral y, por ende, la eficacia de la norma reglamentaria de la que la propia administración se ha dotado en garantía de los derechos de los profesores especialistas.
No obstante lo anterior, reconocida la incoherencia del proceder administrativo, debe estimarse la excepción formulada."
Front aquest criteri, la recurrent fonamenta la competència de la jurisdicció social en el criteri establert a la STS de 26.3.14 (rec. 1255/13), al que farem referència més endavant, i en considerar que " reuniendo la relación de servicios de la actora las características propias de la relación laboral, descritas en el art. 1.1 del Estatuto de los Trabajadores, y no teniendo la condición de funcionaria pública, sólo una norma con idéntico rango legal podía excepcionar el carácter laboral de sus servicios y no, por tanto, el Decreto 196/2008 aludido por la demandada que, por otra parte, también otorga preferencia a la contratación laboral respecto de la administrativa", afegint que " la magistrada de instancia incurre en error al apartarse .... de la doctrina del Tribunal Supremo anteriormente expuesta y lo hace en base a la existencia de una norma autonómica, con rango de reglamento, y que además prevé también una preferencia por el régimen laboral, sin que el contenido de la Disposición Transitoria 2ª del aludido Decreto que plantea la teórica necesidad de adaptación del Convenio Colectivo del personal al servicio de la Generalitat, pueda fundamentar tal cambio de criterio.
El Departament d'Educació, a la seva impugnació, assumeix i defensa íntegrament el criteri de la sentència d'instància, i, per tant, el criteri conforme " mentre no es modifiqui el Conveni col·lectiu únic d'àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per tal d'incloure en el seu àmbit d'aplicació el professorat especialista, la contractació d'aquest personal es farà en règim administratiu", tal com preveu la disposició transitòria 2ona del Decret 196/08.
Per a la resolució de la qüestió de competència plantejada, hem de començar per recordar el marc normatiu que regula la contractació dels professors especialistes per part de l'Administració i, en primer lloc, l' art. 95 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de Educació, en el text vigent en el moment de la contractació analitzada (quatre contractes anuals, successius, coincidents amb el curs lectius, de 1 de setembre de 2016 a 31.8.20, data del cessament):
"Artículo 95. Profesorado de formación profesional.
-
Para impartir enseñanzas de formación profesional se exigirán los mismos requisitos de titulación y formación establecidos en el artículo anterior para la educación secundaria obligatoria y el bachillerato, sin perjuicio de la habilitación de otras titulaciones que, a efectos de docencia pudiera establecer el Gobierno para determinados...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 17 de Enero de 2023
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 10 de febrero de 2022, en el recurso de suplicación número 6706/21, interpuesto por D. Maite, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de los de Lérida de fecha 20 de junio de 2021, en el p......