STSJ Cataluña 3277/2021, 6 de Julio de 2021
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 06 Julio 2021 |
| Número de resolución | 3277/2021 |
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Sala Contenciosa Administrativa
Secció Segona
Recurs d'apel·lació SALA TSJ 828/2020 - Recurs d'apel·lació contra sentències núm. 208/2020
Parts: PARC COMERCIAL PALAFRUGELL S.L, AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS SL I JOZURC SERVEIS S.L.
AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL
SENTÈNCIA Núm. 3277/2021 - (Secció: 658/2021)
Magistrats/ades:
Il·lm. Sr. Jordi Palomer Bou
Il·lma. Sra. Margarita Cuscó Turell
Il·lma. Sra. Rocio Colorado Soriano
Barcelona, 06/07/2021
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Segona),
constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel·lació núm. 208/2020, interposat per PARC COMERCIAL PALAFRUGELL S.L, AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS SL i JOZURC SERVEIS S.L., representats pel procurador IVO RANERA CAHIS i assistits de lletrat, contra l'AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL, representat pel procurador JESÚS SANZ LÓPEZ, i assistit de lletrat.
N'ha estat ponent la Il·lma. Sra. Margarita Cuscó Turell, qui expressa l'opinió de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Contenciós Administratiu 3 Girona (UPSD Cont.Administrativa 3) va dictar, en el Procediment Ordinari núm. 283/2014, la Sentència núm. 13/2020, de data 7 de gener de 2020, la decisió literal de la qual és la següent: "He resolt desestimar i desestimo el recurs interposat per la representació de PARC COMERCIAL PALAFRUGELL S.L JOZURC SERVEIS S.L. i AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS SL contra l'acord de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Palafrugell de data 12 de maig de 2015 que desestima la sol·licitud efectuada per les recurrents de resolució dels convenis signats per aqeusts societats amb l'Ajuntament de Palafrugell, així com d'indemnització pels danys i perjudicis causats. Sense pronunciament sobre les costes processals. ".
Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou admès pel Jutjat d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. L'apel·lant és PARC
COMERCIAL PALAFRUGELL S.L, AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS SL I JOZURC SERVEIS S.L. i l'apel·lada és l'AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL.
Desenvolupada l'apel·lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 26-5-2021.
En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
El 7 de gener de 2020 el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Girona va dictar sentència número 13/2020, en el procediment ordinari 283/2014, en virtut de la qual s'acorda desestimar el recurs interposat per la representació processal de PARC COMERCIAL PALAFRUGELL, SL, JOZURC SERVEIS, SL i AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS, SL contra l'acord de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Palafrugell de 12.5.2015 que desestima la sol·licitud efectuada per les recurrents, en data 17.4.2014, de resolució dels convenis signats que van donar lloc al Text refós dels Convenis Urbanístics de 15.3.2012, aprovat pel Ple el 27.3.2012, així com d'indemnització pels danys i perjudicis causats.
Contra la sentència d'instància, recorre en apel·lació la representació processal de PARC COMERCIAL PALAFRUGELL, SL, JOZURC SERVEIS, SL i AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS, SL, interesant que s'estimi el recurs, es revoqui la sentència d'instància, s'estimi el recurs contenciós administratiu, declari la nul·litat i es deixi sense efecte la resolució impugnada i, en conseqüència, declari resolts els convenis signats per les societats comparegudes, tot acordant reintegrar a PARC COMERCIAL PALAFRUGELL, SL la quantitat de 1.382.159,69 €, més els interessos legals i reconèixer a dita societat i a AMPURDANESA DE DESARROLLOS TURISTICOS, SL una indemnització per danys i perjudicis per la signatura i incompliment dels convenis que va impedir implantar el projecte comercial i de cinemes de 4.683.668,93 €, més els interessos legals, o subsidiàriament, de 3.125.846,78 €, més els interessos legals si es té en compte el lucre cessant del dictamen pericial judicial. Subsidiàriament, s'acordi retornar a PARC COMERCIAL PALAFRUGELL, SL la quantitat de 1.382.159,69€.
La representació processal de l'AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL, s'oposa a l'estimació del recurs d'apel·lació i sol·licita es confirmi la sentència d'instància.
La sentència apel·lada recorda la naturalesa dels convenis urbanístics com autèntics contractes de caràcter administratiu i expressa que l'incompliment parcial de les obligacions no comporta la resolució del conveni ja que trencaria l'equilibri patrimonial (STSJC 4.7.2018, rec 32/2017). També exposa que no s'acrediten incompliments municipals constitutius de causa de resolució dels convenis signats sinó mers retards propis de l'execució d'una operació urbanística complexa. Considera el jutge que del relat de les actuacions realitzades es desprèn una intervenció activa de l'ajuntament, no una actitud incomplidora de les seves obligacions contractuals, ni tampoc que existeixin retards considerables que signifiquin incompliment dels convenis. Les devolucions i indemnitzacions que es demanen, entén el jutge d'instància, suposarien la ruptura de l'equilibri bilateral de les prestacions.
El debat objecte d'aquesta litis es centra en determinar si s'han produït incompliments imputables a l'Ajuntament de Palafrugell que fonamentin la resolució del text refós dels convenis urbanístics de 15.3.2012 entre l'Ajuntament de Palafrugell i el senyor Rosendo, en relació a la zona comercial "La Fanga". Dit text refós consta aportat amb la demanda com annex número 1 del document número 13 (folis 641 i ss, tom II del procediment contenciós administratiu).
L'apel·lant critica la sentència al considerar que es basa en una defectuosa interpretació i valoració dels fets i proves acreditats a la instància. Exposa que per la sentència un incompliment parcial no comporta la resolució del conveni i que això pot tenir sentit quan les parts tinguin en el conveni obligacions equiparables, però no en aquest cas en el que les obligacions de la recurrent eren molt més oneroses que les assumides per l'Ajuntament. Afegeix que en una resolució el que és determinant és l'anàlisi de l'incompliment essencial del contracte: si l'incompliment d'una part, encara que sigui parcial, determina que l'altra no hagués signat el contracte, aquesta circumstància ha de comportar la resolució contractual.
La naturalesa dels convenis urbanístics s'explica a la STS, Sala 3ª, Secció 6°, de 29-2-2000 (RJ 2000, 2330) (FJ. 4°):
.... constituyen una manifestación de la participación de los administrados en el ejercicio de las potestades urbanísticas que corresponden a la Administración. El carácter jurídico público de estas potestades no excluye, en una concepción avanzada de las relaciones entre los ciudadanos y la Administración, la intervención de aquéllos en aspectos de la actuación administrativa susceptibles de compromiso. La finalidad de los convenios
es servir como instrumento de acción concertada para asegurar una actuación urbanística eficaz, la consecución de objetivos concretos y la ejecución efectiva de actuaciones beneficiosas para el interés general.
Més recentment, la STS núm. 102/2019, de 29.1.2020, rec 694/2018 (ECLI:ES:TS:2020:274) en relació als convenis urbanístics ha concretat els següents aspectes:
1º. Naturaleza jurídica contractual.
2º. Indisponibilidad de la potestad de planeamiento, a través de los convenios urbanístico; Y,
3º. Posibilidad de exigencia indemnizatoria en caso de incumplimiento de los convenios.
Pel que fa al primer aspecte, el TS assenyala:
"... nos hemos pronunciado sobre la naturaleza jurídica de los convenios urbanísticos, considerándolos, siempre, como una figura de carácter contractual, en la que una de las partes intervinientes es una Administración pública ---o entidad de ella dependiente--- y que se suscribe con la finalidad de intervenir ---o de llegar a acuerdos--- en relación con el planeamiento urbanístico o con la gestión del mismo.
Así, en la STS 1649/2017, de 31 de octubre (ECLI:ES:TS:2017:3834, RC 1812/2016) hemos sintetizado y reiterado una anterior doctrina:
"Como señala la sentencia del Tribunal Supremo de 13 de junio de 2011 (rec. 3722/2009 ), los convenios urbanísticos tienen naturaleza contractual, como ya ha tenido ocasión de afirmar dicha Sala. Dada dicha naturaleza, deben asumir, por reciprocidad, las obligaciones inherentes a dichas actuaciones urbanísticas, sobre todo si ello es consecuencia de un convenio urbanístico celebrado conforme al art. 1255 del Código Civil y 243 de la Ley 9/2001, en cuanto consagran la posibilidad de libre pacto por parte de las Administraciones Públicas con sometimiento a los principios de buena administración.
Desde esa perspectiva solo cabría instar la nulidad del Convenio suscrito por concurrencia de algún vicio en la prestación del consentimiento ( art. 1265 C. civil ).
Lo cierto es que el convenio una vez firmado, nace al mundo jurídico como acuerdo de voluntades, pues se perfecciona por el mero consentimiento, siempre que concurran los requisitos de validez conforme a los artículos 1258 y 1261 del Código Civil y desde entonces tiene fuerza vinculante para las partes (ver STS, Sala 3ª, Secc. 6ª, de 26 de octubre de 2005, rec. 2.188/2001 ). Igualmente y conforme a la misma, es admisible que por alteraciones posteriores a su firma el cumplimiento del convenio devenga inexigible, como la inconstitucionalidad declarada de la normativa vigente en que se amparaba, en virtud de la STC 61/1997, de 20 de marzo ( STS, Sala 3ª, Secc. 5ª, de 6 de febrero de 2007, rec. 4290/2003 ). Cuando lo que se predica es el incumplimiento de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba