SAP Tarragona 548/2021, 25 de Noviembre de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 548/2021 |
| Fecha | 25 Noviembre 2021 |
Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona
43005 Tarragona
Tel. 977920103
Fax: 977920113
A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat
NIG 4316342120198027532
Recurs d'apel·lació 99/2020 C
Matèria: Judici verbal desnonament
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 del DIRECCION000 (UPSD)
Procediment d'origen: Judici verbal (desnonament precari - art. 250.1.2) 106/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 4249000012009920
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Concepte: 4249000012009920
Part recurrent / Sol·licitant: IGNORATS OCUP. AVENIDA000 NUM000, Juan Ramón
Procurador/a: Ariadna Tarrago Carmona
Advocat/ada: MARÍA CELIMÉNDIZ CANO
Part contra la qual s'interposa el recurs: SAREB S.A.
Procurador/a: Jose Manuel Jimenez Lopez
Advocat/ada: ROCÍO VÁZQUEZ LÓPEZ, MONTSERRAT VIDAL OLIVERAS
SENTÈNCIA NÚM. 548/2021
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
JOAN PERARNAU MOYA (President)
LUIS RIVERA ARTIEDA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 25 de novembre de 2.021.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pel Sr. Juan Ramón representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Tarragó Carmona i defensat per la Lletrada Sra. Celimendiz Cano, contra la Sentència de 20 de novembre de 2.019 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 7 del DIRECCION000, judici verbal (desnonament per precari) núm. 106/19, al qual figura com a part demandant SOCIEDAD DE GESTIÓN DE ACTIVOS PROCEDENTES DE LA REESTRUCTURACIÓN BANCARIA, S.A. (SAREB), i com a part demandada l'apel·lant així com els ignorats ocupants de l'immoble.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Que, ESTIMANDO la pretensión de LA SOCIEDADDE GESTIÓN DE ACTIVOS PROCEDENTES DE LA REESTRUCTURACIÓN BANCARIA, SAREB asistida por el letrado ROCÍO VÁZQUEZ LÓPEZ y representada por la Procuradora de los Tribunales D. FRANCISCO JOSE ABAJO ABRIL contra D. Juan Ramón E IGNORATS OCUP. AVENIDA000 NUM000 (TARRAGONA), representado el primero por la Procuradora de los Tribunales Sra. Montserrat Borrell Felix:
- Se declara procedente el desahucio de la vivienda ubicada LA VIVIENDA UBICADA EN LA VIVIENDA UBICADA EN LA CALLE AVENIDA000 NUM000 NUM001 DIRECCION001 (Tarragona) (TARRAGONA).
- Se condena a D. Juan Ramón E IGNORATS OCUPANTES INDICADA, a que dejen libre, vacua expedita y a disposición de la actora el inmueble ocupado, con apercibimiento de lanzamiento que se llevará a cabo en la fecha que se determinará tras el dictado de la sentencia, para el caso de que no se hubiere abandonado el inmueble con anterioridad.
Se impone a la parte demandada el pago de las costas procesales."
Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal del Sr. Juan Ramón d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació processal de la part apel·lada SAREB es va presentar escrit d'oposició al recurs.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats .
-
Interposa el Sr. Juan Ramón el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari.
-
La part recurrent al·lega com a motiu d'impugnació incongruència de la sentència recorreguda amb indefensió, reiterant els seus motius d'oposició (foli 114):
* "1. Desconocimiento de la realidad del inmueble, y consecuentemente d ela existencia de una propietaria que no le autorizaba como inquilino." ;
* "2. Situación económicamente precaria. Hijos menores a cargo."
-
Assenyala el recurrent que "SSª en el fallo de la resolución recurrida nada se resuelve o se comenta acerca de ellos, siendo además, la argumentación total y absolutamente genérica y por tanto carente de motivación", fet que li genera indefensió "que implica la nulidad de la resolución recurrida, o de manera subsidiaria, la anulabilidad de la misma" .
Decisió de la Sala .
-
Respecte a la falta de motivació, no considerem que existeixi, essent doctrina general de la Jurisprudència (v. per totes STS del 23 de març de 2012 -ROJ: STS 1680/2012-) que "no es necesario un razonamiento exhaustivo y pormenorizado sobre todas las alegaciones y opiniones de las partes, ni todos los aspectos y perspectivas que las mismas puedan tener de la cuestión que se decide ( SS. 25 mayo y 15 octubre 2001; 1 y 28 febrero y 9 julio 2002), pues resulta suficiente que se exprese la razón causal del fallo, consistente en el proceso lógicojurídico que sirve de soporte a la decisión ( SS. 12 junio 2000; 4 junio 2001; 1 febrero, 13 junio, 9 y 26 julio 2002), lo que no es obstáculo a la parquedad o brevedad de los razonamientos ( SS. 16 y 30 mayo y 26 julio 2002) si permiten conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales fundamentadores de la decisión ( SS. 30 marzo 2000; 4 junio 2001; 28 febrero, 3 mayo, 10 julio y 4 noviembre 2002)""; en conseqüència, la resolució impugnada es troba suficientment motivada (així, per exemple, es refereix al que ha acreditat la part actora i al que no ha acreditat la part demandada, foli 103), i prova d'això és el contingut del recurs que s'interposa contra
la mateixa, essent cosa molt diferent i comprensible que la recurrent no estigui d'acord amb la decisió final del plet; així, ha dit l' ATC del 19-06-2006 (ROJ: ATC 193/2006): "Sin embargo, hemos dicho que "las discrepancias que las partes mantengan con los razonamientos empleados para resolver el litigio no integran el contenido del art. 24.1 CE " ( STC 95/2000, de 10 de abril, FJ 2)" .
-
Pel que fa a l'al·legació d'incongruència de la sentència recorreguda amb indefensió, aquest Tribunal ha de recordar una vegada més (v. per exemple Interlocutòria de 22-05-2018 - Roj: AAP T 531/2018 -) que estant la part apel·lant degudament assessorada per professionals del dret, si considerava que reialment havia existit una incongruència omissiva en la resolució impugnada, havia d'haver instat el seu complement (ex. article 215,2º de la LEC). En aquest sentit es va pronunciar la Junta de Magistrats de les Seccions Primera i Tercera, ordre civil, de l'Audiència Provincial de Tarragona en la seva sessió de 18 de juny de 2.009, assenyalant: "es preceptivo agotar el trámite previsto en el indicado artículo 215,2º de la L.E.C . (complemento de resoluciones) con carácter previo a denunciar, a través del recurso de apelación, el vicio de incongruencia omisiva respecto de una pretensión que hubiera sido oportunamente deducida y no resuelta por la resolución de primera instancia, de conformidad con lo establecido en el artículo 459 de la Ley Procesal que exige que el apelante acredite que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello" . I en aquesta mateixa línia es pronuncia, per exemple, el Tribunal Suprem, Interlocutòria de 08-enero- 2013 (ROJ: ATS 194/2013), i SAP de Barcelona, secció 17, del 05-03-2018 (ROJ: SAP B 1376/2018 ). Es a dir: la part primer havia d'haver denunciat davant l'òrgan judicial d'instància el que ara sol licita mitjançant el present recurs.
-
No obstant lo anterior, i amb la finalitat d'evitar qualsevol possibilitat d'indefensió a la part, donarem resposta als seus motius:
a.- considera la Sala que la part demandada no ha justificat cap títol que legitimi la seva possessió, i sense que en cap cas tingui la consideració de títol legitimador la simple manifestació del "1. Desconocimiento de la realidad del inmueble, y consecuentemente de la existencia de una propietaria que no le autorizaba como inquilino.", atès que no només no està això acreditat, sinó que el Registre de la Propietat és pública i accessible a qualsevol persona, no podent afectar a la part actora el que el recurrent hagi "sido víctima de un engaño" (foli
77) per un tercer.
b.- respecte a l'al·legació de la seva precària situació econòmica i l'existència de fills al seu càrrec, aquest Tribunal ja se ha pronunciat reiteradament:
b.1- (per totes, Sentència de 16-07-2019 -ROJ: SAP T 889/2019) venim considerant reiteradament pel que fa a la naturalesa jurídica del precari que "La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva ; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma, no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII)" .
b.2- respecte de l' article 47 de la CE,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba