STSJ Cataluña 55/2021, 18 de Noviembre de 2021
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 18 Noviembre 2021 |
| Número de resolución | 55/2021 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
RECURS DE CASSACIÓ núm. 149/2021
55/2020 Recurs d'apel·lació - Secció Civil 13 Audiència Provincial Barcelona
975/2018 Procediment ordinari - Jutjat Primera Instància 8 Mataró
Recurrent: ADVISORIA, ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P.
Procurador: DOLORS JAVIER GONZALEZ
Lletrat: Montse Prades Oleas
Recorreguda: Candelaria
Procurador: ROSALIA CRISTINA OTERO CARRILLO.
Lletrat: CHRISTIAN TORRES CASANOVAS
SENTÈNCIA NÚM. 55
President:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, a 18 de novembre de 2021
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per ADVISORIA, ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P., representat davant aquest Tribunal per la procuradora Dolors Javier González i dirigit per l'advocada Montse Prades Oleas, contra la Sentència núm. 62/2021 dictada per la Secció 13ª de l'Audiència Provincial de Barcelona el 12 de febrer de 2021 en conèixer del recurs d'apel·lació nº 55/2020 interposat contra la Sentència núm. 246/2019 dictada pel Jutjat de Primera Instància 8 de Mataró el 25 d'octubre de 2019 en el procediment ordinari nº 975/2018.
La part contra la qual es recorre, Candelaria, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Rosalía Cristina Otero Carillo i dirigida per l'advocat Christian Torres Casanovas.
La procurador Dolors Javier González, en representació d' ADVISORIA, ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P., va formular demanda de procediment ordinari que, sota el nº 975/2018, es va seguir davant el Jutjat de Primera Instància 8 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar la Sentència núm. 246/2019 amb data 25 d'octubre de 2019, la part dispositiva de la qual diu el següent:
Estimar la demanda interpuesta por la representación procesal de ADVISORIA, ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P. y condenar a Candelaria al pago de 50.446,99 €, intereses legales a contar del 28 de diciembre de 2016 y costas procesales.
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 13ª de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar la Sentència núm. 62/2021 amb data 12 de febrer de 2021, amb la següent part dispositiva:
Que, ESTIMANDO el recurso de apelación de la demandada Dña. Candelaria, se REVOCA la Sentencia de 25 de octubre de 2019 dictada en los autos nº 975/18 del Juzgado de Primera Instancia nº 8 de Mataró, acordando en su lugar la DESESTIMACIÓN de la demanda formulada por Advisoria, Advocats i Economistes, S.L.P., sin expresa imposición de las costas de ninguna de ambas instancias
Tercer. Contra la Sentència anterior, ADVISORIA, ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P. va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 27 de maig de 2021, aquest Tribunal es va declarar competent, va admetre el recurs a tràmit i, de conformitat amb l' art. 485 de la LEC, es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 4 de novembre de 2021, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La demanda que obre aquest procés te per objecte la reclamació de l'import dels honoraris meritats per un bufet d'advocats en la defensa de la clienta en un procés matrimonial.
La demandada va oposar-se adduint -en allò que ara interessa- la prescripció triennal de l'acció a l'empara de l' article 121-21,b/ del Codi civil de Catalunya, tot afirmant que la pretensió es podia haver exercit d'ençà el reconeixement de deute firmat per ella (6 de juliol de 2012) i que la primera reclamació del creditor coincideix amb la data d'emissió de la factura d'honoraris (9 de febrer de 2016).
La sentència del jutjat acull en la seva integritat la reclamació d'honoraris de la demandant en donar plena validesa al document de reconeixement del deute firmat per la demandada, i refusa l'al·legació de prescripció amb l'argument que la prestació de serveis jurídics no va finalitzar fins la renúncia de la lletrada (10 d'octubre de 2016) o, si més no, amb la sol·licitud davant el jutjat d'un testimoni de la sentència de divorci (16 d'octubre de 2014).
La sentència d'apel·lació, en canvi, aprecia la prescripció de l'acció després de constatar (i) que " la demandante cesó en la prestación de sus servicios profesionales a la demandada con la presentación de la demanda ejecutiva, el 6 de marzo de 2013, que dio lugar a los autos de Ejecución de Título Judicial nº 265/2013 del Juzgado de Primera Instancia nº 7 de Mataró ", i (ii) que la demandant no va fer cap reclamació a la demandada en els tres anys posteriors, fins l'enviament d'un burofax el dia 30 de setembre de 2016.
Contra aquesta sentència la societat professional demandant hi formula recurs de cassació integrat per un sol motiu.
SEGON. Recurs de cassació. Infracció de l' article 121-23.1 CCCat .
-
El motiu s'enceta amb la denúncia de la infracció de l' article 121-23.1 CCCat, que la sentència hauria aplicat en contradicció amb la doctrina del Tribunal Suprem ( SSTS 874/1997, de 6 d'octubre, i 405/2004, de 21 de maig) i la d'aquest Tribunal Superior (SSTSJ 82/2019, de 17 de desembre, i 26/2020, d'1 de setembre).
En el desenvolupament del motiu s'afirma que " en la fecha en que se presentó la demanda de ejecución [6 de marzo de 2013] la acción de mi mandante para la reclamación del pago de sus honorarios profesionales no era ejercitable, al seguir manteniéndose la relación de prestación de servicios, que no finalizó hasta el momento de la renuncia de la actora a la defensa de los intereses de la clienta en el procedimiento de ejecución de títulos judiciales de constante referencia, en fecha 30 de setiembre de 2016".
-
La part demandada addueix la inadmissibilitat del recurs perquè no identifica amb precisió l'interès cassacional i perquè pretén una extemporània revisió de la prova.
Cap d'aquestes causes d'inadmissió és aquí apreciable.
La STSJ 68/2018 recorda que " el còmput del termini de prescripció extintiva presenta una doble dimensió, fàctica i jurídica, de manera que el judici fàctic, està vinculat a la valoració probatòria, i correspon en principi al tribunal d'instància, en exercici de les seves facultat exclusives, sense que es pugui revisar en cassació. Per contra, sí es pot examinar si en apreciar la prescripció des del punt de vista jurídic s'ha aplicat i interpretat correctament la normativa i la jurisprudència aplicables".
Sota aquesta premissa, el recurs de cassació per interès cassacional no es planteja en relació amb fets diferents dels que la sala d'apel·lació considera provats al fonament jurídic primer de la seva resolució, sinó sobre l'abast jurídic d'aquests fets en relació amb la prescripció extintiva estimada per la sentència d'apel·lació, per bé que contengui certes al·lusions -processalment insubstancials- que qüestionen alguna de les afirmacions fàctiques de la sentència.
La valoració jurídica dels fets declarats provats és inherent al recurs de cassació per tal com es troba relacionada amb la interpretació de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba