STSJ Cataluña 40/2020, 3 de Diciembre de 2020
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 03 Diciembre 2020 |
| Número de resolución | 40/2020 |
STSJ 40/2020, de 3 de desembre
Propietat horitzontal. Alteració d'elements comuns. Comunicació entre edificis confrontants. Modificació dels estatuts.
Recurs per infracció processal. Es desestima.
No és apreciable un error notori en la valoració de la prova en la determinació de les circumstàncies fàctiques del litigi.
Tampoc no hi ha incongruència extra petita en la decisió sobre la pretensió reconvencional, ja que la sentència considera que l'acord de la junta de propietaris de modificació dels estatuts és invàlid per diverses raons.
Recurs de cassació. S'estima en part.
Els elements de tancament de l'edifici sotmès al règim de propietat horitzontal són elements comuns per naturalesa i no poden ser alterats sense consentiment de la junta de propietaris o en virtut d'una previsió estatutària.
No és contrari al nucli de la propietat horitzontal que el títol prevegi una comunicació amb l'edifici confrontant, sempre que aquesta possibilitat només doni lloc a una agrupació física, no jurídica, entre elements privatius d'immobles i comunitats de propietaris diferents, i que no comprometi la solidesa de l'edifici. No obstant, la comunitat és sobirana per a modificar el títol per tal de retornar a un règim normal d'ús i gaudi dels elements comuns.
L'acord de la junta modificant els estatuts en el sentit de prohibir la comunicació amb l'edifici confrontant és vàlid, atès que va ser adoptat amb les majories legals, sense que fos necessari el consentiment exprés dels propietaris afectats ja que l'acord no priva cap propietari de les facultats de gaudi d'elements comuns. L'acord però no té efectes retroactius enfront dels propietaris que adquiriren quan la comunicació interna entre edificis confrontants -existent des de fa més de mig segle- estava permesa.
Normes legals: articles 553-9.5, 553-11, 553-36.4, 553-41 i 553-42 CCCat.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 40/2020
SENTÈNCIA NÚM. 40
President:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, a 3 de desembre de 2020
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per la C.P. DIRECCION000 Nº NUM000 de TARRAGONA, representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a GERARD PASCUAL VALLES i dirigit/da per l'advocat/da PABLO BENEDICTO REBULL, contra la Sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Tarragona el 20 de junio de 2019, i interlocutòria d'aclariment de 4.12.19, en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona el 29 de setembre de 2017 en el procediment ordinari núm. 770/16. ALDELLA, S.A. aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a LAURA LOPEZ TORNERO i dirigit/da per l'advocat/da MARINA SÁNCHEZ BRUNET.
El/La procurador/a MERÇE PALLACH OLIVE, en representació de ALDELLA, S.A., va formular demanda de procediment ordinari núm. 770/16 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Tarragona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 29 de setembre de 2017, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que debo desestimar y desestimo la demanda presentada por la procuradora Sra. Pallach en nombre y representación de ALDELLA SA defendido contra La Comunidad de Propietarios del Edificio de la DIRECCION000 nº NUM000 de Tarragona representada por el procurador Sr. Pascual y debo absolver y absuelvo a la demandada de todos los pedimentos deducidos contra ella.
Se condena a la parte actora al pago de las costas de la demanda".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Tarragona, la qual va dictar Sentència amb data 20 de juni de 2019, amb la següent part dispositiva:
"1º.- Estimar el recurso de apelación formulado por ALDELLA S.A. frente a la sentencia de 29 septiembre 2017, dictada por el Juzgado de 1ª instancia nº 1 de Tarragona, en Procedimiento Ordinario nº 770/2016, que se revoca, y en su lugar se declara la nulidad el acuerdo nº 5 tomado en la Junta de 6 mayo 2016 de la Comunidad de Propietarios del edificio sito en DIRECCION000 nº NUM000, por el que se modifican los estatutos de la comunidad con supresión del art. 2 párrafo final que prevé la posibilidad de realizar o mantener oberturas y cualquier tipo de servicio o suministro en la propia comunidad y de cualquier otra finca adyacente o que pertenezca a otras comunidades de propietarios, sin hacer pronunciamiento sobre las costas de demanda y reconvención.
-
- No nos manifestamos sobre las del recurso.
Con devolución del depósito constituido".
En data 4 de desembre de 2019 es va dictar Interlocutòria d'aclariment, amb la següent part dispositiva:
"Se complementa el fallo con el pronunciamiento expreso de que se desestima la reconvención de la Comunidad de Propietarios de DIRECCION000, sin costas".
Tercer. Contra la Sentència anterior, C.P. DIRECCION000 Nº NUM000 de TARRAGONA va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 18 de juny de 2020, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 19 de novembre de 2020, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
És objecte de controvèrsia el fet que dos edificis confrontants situats al centre històric de Tarragona es comuniquen entre sí per mitjà de l'obertura existent entre dos locals de cadascuna de les propietats horitzontals constituïdes sobre els edificis, amb la particularitat que els respectius títols constitutius preveien aquesta connexió física entre els edificis.
El litigi va ser promogut per la societat mercantil propietària dels locals objecte de la comunicació -local número 4 de la comunitat de l'edifici del carrer CALLE000 NUM001 i local també número 4 de la comunitat de la DIRECCION000 NUM000- amb la pretensió que s'anul·lés l'acord adoptat en la junta extraordinària d'aquesta darrera comunitat celebrada el 6 de maig de 2016, de modificació dels estatuts en el sentit de suprimir la possibilitat d'establir connexions entre els seus elements privatius i els dels edificis confrontants.
La comunitat de propietaris demandada va defensar la validesa de l'acord impugnat i reconvingué demanant que la societat propietària del local de la planta baixa fos condemnada a tancar la comunicació oberta entre els respectius locals números 4 dels edificis del carrer CALLE000 NUM001 i de la DIRECCION000 NUM000. La pretensió de la reconvenció s'estalona en la validesa i conseqüent executivitat de l'acord de modificació dels estatuts, però també en la vulneració dels principis que configuren la propietat horitzontal que implica l'obertura d'una connexió entre edificis diferents, ja que suposa la supressió d'un element comú per naturalesa com és la paret divisòria.
La sentència del jutjat va desestimar la demanda inicial del procés amb l'argument que l'acord impugnat s'adoptà amb tota regularitat, no constitueix un abús de dret ni és greument perjudicial per a la demandant, i com que reconeix efectes retroactius a l'acord, acull la reconvenció i condemna el propietari del local 4 de l'edifici de la DIRECCION000 NUM000 a eliminar qualsevol obertura física que permeti la connexió d'aquest local amb el número 4 de l'edifici del carrer CALLE000 NUM001 així com les conduccions i canalitzacions que hi pugui haver.
La sentència de segona instància, en canvi, després d'una exposició acurada dels antecedents de fet que porta el tribunal a concloure que " desde 1965, fecha en que se constituyó la comunidad de CALLE000 NUM001, su local nº 4 está integrado en el edificio de DIRECCION000 nº NUM000, Hotel París, y de presente la comunidad de DIRECCION000 nº NUM000, constituida en 1996, mantiene idéntica situación fáctica con CALLE000 nº NUM001 ", entén que la previsió en els estatuts de la comunitat demandada d'una eventual connexió dels seus elements privatius amb els de l'edifici confrontant està emparada en l'autonomia de la voluntat i no és contrària als principis que configuren la propietat horitzontal.
A partir d'aquests raonaments conclou que l'acord de la junta de la comunitat demandada en la mesura que comporta el tancament de la comunicació amb els locals d'edificis confrontants " es contrario a la ley ya que limita el derecho reconocido en el art. 553-36 a los propietarios de elementos privativos de ejercer todas las facultades del derecho de propiedad sin ninguna otra restricción más que las que derivan del régimen de propiedad horizontal, y además les priva del derecho de uso de elementos comunes sin su consentimiento (art. 553-25.4), siendo igualmente ineficaz porque para ello se exigirá contar con la comunidad de propietarios de CALLE000 nº NUM001 que vería afectados sus derechos y régimen estatutario que declara la comunicabilidad de los locales ".
La comunitat demandada impugna aquesta sentència mitjançant sengles recursos per infracció processal (cinc motius) i de cassació (3 motius).
SEGON. Recurs per infracció processal
Motiu primer: infracció de les normes reguladores de la sentència.
-
A l'empara de l' ordinal segon de l'article 469.1 de la Llei d'enjudiciament civil ( LEC) es denuncia la vulneració de l'article 209.3 en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 177/2023, 31 de Marzo de 2023
...del edificio en su conjunto, no al elemento privativo en sí...". De modo complementario, también el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en su sentencia 40 / 2020, de 3 de diciembre, añade lo siguiente: "...En definitiva, las paredes o muros de cierre de un edificio sujeto al régim......
-
SAP Barcelona 122/2023, 6 de Marzo de 2023
...sino en la ausencia del necesario consentimiento de las Comunidades afectadas; asi como señala el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en su sentencia 40 / 2020, de 3 de diciembre: "...Cap de les regles que conformen el nucli del règim de la propietat horitzontal, a les quals s'ha d'a......