SAP Barcelona 202/2020, 31 de Julio de 2020
| Ponente | ESTEVE HOSTA SOLDEVILA |
| ECLI | ES:APB:2020:7883 |
| Número de Recurso | 737/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 202/2020 |
| Fecha de Resolución | 31 de Julio de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 934866180
Fax: 934867112
A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120168154572
Recurs d'apel·lació 737/2018 E
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 818/2016
Part recurrent / Sol·licitant: AUTO OCASIÓN DIFI, S.L., FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, MAPFRE ESPAÑA, CÍA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.
Procurador/a: Carlos Pons De Gironella, Carlos Pons De Gironella, Carlos Pons De Gironella
Advocat/ada:
Part contra la qual s'interposa el recurs: María Cristina
Procurador/a: Blanca Soria Crespo
Advocat/ada: Miguel Angel Herrera Bustamante
SENTÈNCIA NÚM. 202/2020
magistrats:
Agustín Vigo Morancho Esteve Hosta Soldevila Antonio José Martínez Cendán
Barcelona, 31 de juliol de 2020
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo núm. 737/2018 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el núm. 818/2016-B pel Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona a instància de la Sra. María Cristina contra FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, AUTO OCASIÓN DIFI, SL, i MAPFRE ESPAÑA, en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 18 de juny de 2018 per la magistrada de l'expressat Jutjat.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del tenor literal següent:
Que, estimando la demanda deducida por María Cristina
Declaro civilmente responsables de forma solidaria a FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, AUTO OCASIÓN DIFI, S.L. por los daños causados a la actora objeto del presente pleito por no haber comprobado que el poste con focos que cayó sobre la actora se encontraba debidamente asegurado .
Declaro la obligación de MAPFRE ESPAÑA en su condición de aseguradora de las codemandadas a abonar a la actora el importe de 51.471,29 euros, más los intereses del artículo 20 de la LCS y costas .
La part demandada hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 16 de juliol de 2020.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.
FONAMENTS DE DRET
Resum d'antecedents.
La Sentència d'instància va estimar íntegrament la pretensió de l'actora María Cristina (pretensió final fixada en la vista pel lletrat de la part) que es condemnés les demandades Fira Internacional de Barcelona, Auto Ocasión Difi, SL, i l'asseguradora d'ambdues, Mapfre España, a pagar-li 51.471,29 € com indemnització dels danys personals i despeses patits en un accident que va ocórrer el 28 de novembre de 2015 a l'estand d'Auto Ocasión, SL, en el recinte firal de Fira Internacional de Barcelona, on es portava a terme una fira de cotxes d'ocasió que l'actora estava visitant, quan sobre ella va caure de sobte un post o pal amb focus, que li va fracturar el turmell trimaleolar esquerre. La part dispositiva de la Sentència va declarar la responsabilitat civil solidària de Fira Internacional de Barcelona i d'Auto Ocasión Difi, SL, per no haver comprovat que el pal amb focus es trobava degudament assegurat, va condemnar Mapfre España a abonar a l'actora els 51.471,29 € de la seva pretensió final més els interessos de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança, i va imposar a les demandades, que litigaven juntes, el pagament de les costes.
Hi interposa recurs d'apel·lació la part demandada amb fonament al error en la valoració de la prova i l'aplicació errònia del dret.
S'oposa al recurs la part actora, que sol·licita la confirmació de la Sentència.
L'acció de responsabilitat extracontractual.
Està recollida a l' art. 1902 del CC, que estableix que el que per acció o omissió causi dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el mal causat.
A tenor del precepte, pel naixement de la responsabilitat cal (i) l'existència d'una acció o omissió culposa de l'agent, (ii) l'existència d'un dany, i (iii) una adequada relació de causalitat entre els dos elements anteriors.
Tot i que en la jurisprudència la responsabilitat per culpa ha anat evolucionant en la jurisprudència des de l'emblemàtica STS de 10 de juliol de 1943 cap a un sistema que, sense fer plena abstracció del factor psicològic i de valor sobre la conducta de l'agent, accepta solucions quasi-objectives imposades per l'increment d'activitats potencialment perilloses degut al desenvolupament de la tècnica i el principi de posar a càrrec de qui obté un guany amb la seva activitat l'obligació d'indemnitzar el dany que un tercer pugui patir per ella, de manera que en aitals supòsits la jurisprudència ha anar transformant l'apreciació del principi subjectivista, bé a través de la inversió de la càrrega de la prova, presumint culposa tota acció o omissió generadora d'un dany a un tercer, tret que l'agent demostri haver procedit amb tota la diligència deguda a tenor de les circumstàncies de temps i lloc, bé exigint una diligència específica més alta que el simple compliment de les disposicions reglamentàries, de manera que amb la mera observança d'aquestes no n'hi hagi prou per a quedar exonerat de la responsabilitat quan les garanties adoptades per a preveure i evitar el dany previsible i evitable a un tercer no hagin donat un resultat positiu, revelant d'aquesta manera la insuficiència de la cura prestada, el cert és que la jurisprudència no ha arribat a l'extrem d'erigir el risc com criteri de la responsabilitat extracontractual i ha declarat ( SSTS 17 de desembre de 2019, 24 de maig de 2018, 5 d'abril de 2010, 11 de setembre i 10 de juny de 2006, 6 de setembre de 2005, 17 de juny de 2003, 10 de desembre de 2002, 6 d'abril de 2000 i altres) que l'objectivació de la responsabilitat civil no s'adequa als principis que informen la regulació positiva de l' art. 1902 del CC. De fet, la jurisprudència ha acceptat la inversió de la càrrega de la prova, que en realitat
respon a una aplicació del principi de proximitat o facilitat probatòria o a una inducció basada en l'evidència, només en els supòsits de riscos extraordinaris, danys desproporcionats o manca de col·laboració del causant del danys, quan aquest estigui especialment obligat a facilitar una explicació d'aquest en virtut de les seves circumstàncies professionals o d'una altra mena.
Per a concloure, com diu la STS de 30 d'abril de 2003, amb cita de la de 28 de novembre de 1998,
]L]a tendencia jurisprudencial hacia una objetivación de la culpa extracontractual, mediante los mecanismos de la inversión de la carga de la prueba y de la teoría del riesgo, no excluye de manera total y absoluta el esencial elemento psicológico o culpabilístico, como inexcusable ingrediente integrador, atenuado pero no suprimido, de la responsabilidad por culpa extracontractual, de tal modo que si de la prueba practicada, con inversión o sin ella, aparece plenamente acreditado que en laproducción del resultado dañoso, por muy lamentable que sea, no intervino ninguna culpa por parte del demandado o demandados, ha de excluirse la responsabilidad de los mismos.
Quant a la determinació del nexe causal entre l'actuar de l'agent i el dany sofert pel tercer, que constitueix el tercer i darrer pressupost de la responsabilitat extracontractual, cal valorar les condicions i circumstàncies que el seny senyali en cada cas concret, si l'acte antecedent es presenta amb virtualitat suficient per a que se'n derivi l'efecte danyós produït, atenent no només a les circumstàncies personals, de temps i lloc, sinó també al sector del tràfic on es projecta la conducta.
En aquest cas, amb el resultat de la prova practicada en primera instància no tenim cap dubte que la caiguda del post o pal amb els focus és imputable a títol de culpa als operaris de Servis Complet o Instalfer Montajes Eléctricos Feriales, SL, que van realitzar la instal·lació (Fira Internacional de Barcelona va contractar l'obra del muntatge i condicionament del recinte de la fira a Servis Complet, que al seu torn va sotscontractar la feina a Instalfer Montajes Eléctricos Feriales, SL), com indica la part dispositiva de la Sentència d'instància, per no haver comprovat que el pal amb els focus que va caure sobre l'actora es trobava degudament assegurat. La caiguda del pal acredita que la instal·lació no es va realitzar amb tota la cura necessària per a prevenir la caiguda del pal, perfectament evitable si la tasca s'hagués realitzat correctament.
Com indica l'apartat 9.4, que porta el títol ' Disposiciones Generales de Seguridad, Infraestructura' de l'anomenat ' Reglamento de Participación de Expositores ' de la Fira de Barcelona (document 19 de la demanda),
La construcción de los stands, la instalación de los materiales objeto de exposición y los soportes publicitarios, deben tener la estabilidad necesaria para la seguridad pública...
(El destacat és nostre).
Si el pal amb els focus litigiós es va vèncer i va caure, com que per la part demandada no s'ha al·legat que caigués degut a la intervenció d'un tercer o per cap altre motiu aliè a l'execució de la seva instal·lació, això vol dir que no tenia l'estabilitat necessària per a la garantir la seguretat dels treballadors i els visitants de la fira, la qual cosa consisteix en la negligència comesa en la seva instal·lació.
Tanmateix, el fet que ni la contractista ni la sotscontractista hagin estat demandades, ens impedeix de formular cap pronunciament condemnatori contra elles.
La responsabilitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba