STSJ Cataluña 3760/2020, 2 de Septiembre de 2020
| Ponente | JOAN AGUSTI MARAGALL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2020:7188 |
| Número de Recurso | 1476/2020 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 3760/2020 |
| Fecha de Resolución | 2 de Septiembre de 2020 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8046015
EL
Recurs de Suplicació: 1476/2020
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
Barcelona, 2 de setembre de 2020
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3760/2020
En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 27 de septiembre de 2019, dictada en el procediment núm. 1002/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Violeta, ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de septiembre de 2019, que contenia la decisió següent:
Que se estima la demanda formulada por Violeta contra el INSS y en consecuencia se reconoce el derecho a la prestación de viudedad modificando la resolución impugnada de 31 de agosto de 2016 únicamente en el sentido de reconocer el carácter permanente de dicha pensión
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"1º.- La demandante solicitó la pensión de viudedad por el fallecimiento de su cónyuge de nacionalidad española Íñigo, 12 de junio de 2016 siendo reconocida por resolución de fecha de 31 de agosto de 2016 una prestación de viudedad en un porcentaje del 40%.
-
- Frente a esta resolución la demandante presentó reclamación previa a la vía jurisdiccional siendo desestimada. (Expediente administrativo)
-
- La demandante el 31 de mayo de 2016 contrajo matrimonio "in articulo mortis" con el causante Íñigo . (expediente administrastivo)
-
La demandante tuvo una relación análoga a la matrimonial con convivencia con Íñigo, al menos, desde 29 de junio de 2007 (documental de la demandante, testifical).
-
Camino, tiene reconocida una pensión de viudedad permanente con una prorrata del 60% y una base reguladora 1.920 euros, por Resolución de fecha 1 de agosto de 2016 que damos aquí por plenamente reproducida, sin que conste impugnada la misma. ( documental demandada).
-
La Base reguladora de la pensión de viudedad reclamada asciende a 1.920,52 euros"
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La resolució inicial de l'INSS reconegué a la demandant una prestació temporal per viduïtat, regulada a l' art. 222 LGSS, en un percentatge del 40%, atesa la concurrència d'una altra pensió de viudetat, derivada d'un anterior matrimoni del causant, reconeguda en un percentatge del 60%.
La sentència d'instància ha estimat la seva demanda i ha reconegut el caràcter permanent d'aquesta prestació, en considerar acreditada el període de convivència, superior a dos anys, exigida a l' art. 219-2 LGSS per accedir a la pensió de viduïtat permanent, quan el vincle conjugal s'ha establert amb posterioritat a l'inici de la malaltia causant de la defunció.
Interposa recurs l'INSS, impugnat per la demandant.
L'únic motiu de recurs, per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS, denuncia la infracció de l' art. 221.3 LGSS, tot i que, a la vista del tenor literal del precepte i de la posterior fonamentació de la denúncia, resulta manifest que el que es pretén denunciar és la infracció del segon paràgraf de l'apartat segon de l' art. 221 LGSS que, en relació al accés a la pensió de viduïtat des d'una relació de parella de fet, disposa:
"2. A efectos de lo establecido en este artículo, se considerará pareja de hecho la constituida, con análoga relación de afectividad a la conyugal, por quienes, no hallándose impedidos para contraer matrimonio, no tengan vínculo matrimonial con otra persona y acrediten, mediante el correspondiente certificado de empadronamiento, una convivencia estable y notoria con carácter inmediato al fallecimiento del causante y con una duración ininterrumpida no inferior a cinco años.
La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia o mediante documento público en el que conste la constitución de dicha pareja. Tanto la mencionada inscripción como la formalización del correspondiente documento público deberán haberse producido con una antelación mínima de dos años con respecto a la fecha del fallecimiento del causante."
En el present cas, ha quedat acreditat que la demandant va contraure matrimoni amb el causant en data
31.5.16, produint-se la defunció pocs dies després, en data 12.6.17, però també -fet provat quart- que " tuvo una relación análoga a la matrimonial con convivència con JIV al menos desde 29.6.07", convivència que el magistrat d'instància considera...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba