SAP Barcelona 459/2019, 15 de Julio de 2019
Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
ECLI | ES:APB:2019:9456 |
Número de Recurso | 456/2018 |
Procedimiento | Recurso de apelación |
Número de Resolución | 459/2019 |
Fecha de Resolución | 15 de Julio de 2019 |
Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Secció núm. 01 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16 - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866050
Fax: 934866034
A/e: aps1.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120158187365
Recurs d'apel·lació 456/2018 B
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 56 de Barcelona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 933/2015
Part recurrent / Sol·licitant: SEGURCAIXA ADESLAS, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS
Procurador/a: Marina Palacios Salvado
Advocat/ada: Antoni Orradre Pi
Part contra la qual s'interposa el recurs: Belarmino, ALLIANZ, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.
Procurador/a: Alejandra Mencos Vivó
Advocat/ada: Carlos Bosch Antonin
SENTÈNCIA NÚM. 459/2019
Barcelona, 15 de juliol de 2019.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il·lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 456/18, interposat contra la sentència dictada en data 29 de març de 2018 en el procediment núm. 933/15, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona . Ha estat recurrent SEGURCAIXA ADESLAS, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS i apel·lada ALLIANZ, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "Que desestimando la demanda interpuesta por SEGURCAIXA ADESLAS S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS contra ALLIANZ CIA. DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A. y DON Belarmino, absuelvo a los demandados de los pedimentos formulados.
Se imponen las costas del procedimiento a la parte actora."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi
Segurcaixa Adeslas SA formula demanda contra Allianz i el Sr. Belarmino a qui reclama 11.019€ pel cost de l'assistència sanitària prestada al seu assegurat a causa d'un accident la responsabilitat del qual recau en el demandat.
Sosté que es va fer càrrec d'aquesta despesa d'acord amb els convenis d'assistència sanitària privada als quals s'han adherit les dues asseguradores, el SEM i el centre on es va dur aquella assistència mèdica.
Allianz contesta la demanda i oposa en primer lloc la prescripció de l'acció perquè des del 27 de novembre de 2013 que va acceptar pagar 8.192,42€, la demandant disposava d'un any per exercir l'acció o interrompre la prescripció i el va deixar passar sense fer res. Al·lega que les dues reclamacions que haurien pogut interrompre la prescripció no han produït aquest efecte perquè, una, es va enviar a una adreça electrònica que no existeix, i l'altra, no es va rebre perquè no es va escriure correctament. Subsidiàriament oposa pluspetició. Accepta 8.192,42€ però no la quantitat restant que correspon al cost de retirada de material d'osteosíntesis del colze perquè el lesionat va ser indemnitzat i va renunciar a reclamar altres despeses mèdiques o assistencials, presents o futures.
La sentencia estima l'excepció de prescripció de l'acció en considerar que la reclamació enviada el 9 de gener de 2014 no va produir efectes interruptors en no constar que hagués estat rebuda pel destinatari.
En el recurs Segurcaixa Adeslas SA insisteix que l'acció no ha prescrit perquè no hi ha cap prova que no s'hagués rebut el correu de 9 de gener de 2014 enviat a la mateixa adreça a la que s'havien enviat els anteriors correus. El fet que s'hagués escrit en majúscules no impedia que arribés al seu destinatari. Subsidiàriament, la demanda hauria de ser en qualsevol cas estimada en la quantitat de 8.192,42€ perquè el reconeixement de deute suposaria una novació de l'acció i comportaria un canvi en el termini de prescripció que passa a ser el general el qual no ha transcorregut. En relació a la pluspetició, al·lega que no l'afecta ni se li pot oposar la renuncia que hagués fet el perjudicat. I finalment, entén que s'hauria de deixar sense efecte la condemna al pagament de les costes pels dubtes existents en relació a la recepció del correu electrònic.
Prescripció de l'acció. Interrupció
Partint la demandada que el termini de prescripció de l'acció de reclamació que exerceix la demandant és d'1 any, el que sosté és que l'acció hauria prescrit perquè entre la reclamació que va rebre el 27 de novembre del 2013 i la del 7 de gener de 2015 hauria transcorregut més d'un any.
L'argument de la demandant és que entre una i altra reclamació va enviar-li altres dues, una de les quals ( la de 9 de gener del 2014) segur que va rebre. En no haver-se apreciat així en la primera instància, la qüestió es torna a plantejar en aquesta segona.
Abans que res cal assenyalar que l'aplicació restrictiva de l'institut de la prescripció a la que s'ha referit constantment la jurisprudència, no eximeix de provar la seva interrupció per aquell que l'al·lega ( art. 121.13 CCCat ). En relació a aquest punt raona a la STS de 10 de gener de 2012 que " para que opere la interrupción de la prescripción, es preciso que la voluntad se exteriorice a través de un medio hábil y de forma adecuada, que debe trascender del propio titular del derecho, de forma que se identifique claramente el derecho que se pretende conservar, la persona frente a la que se pretende hacerlo valer y que dicha voluntad conservativa del concreto derecho llegue a conocimiento del deudor".
En el present cas, ja no es discuteix en aquesta instància que el mail que l'asseguradora demandant va enviar al tramitador d'Allianz el 13 de desembre de 2013 no va arribar a la seva destinació perquè l'adreça a la que es va enviar no era correcta. Així, per tant, el conflicte es planteja només en relació amb el mail de 9 de gener de 2014 perquè en aquesta ocasió no es va enviar a l'adreça DIRECCION000 com habitualment es venia fent sinó a DIRECCION000 . Aquest mail, pel que se li enviaven factures i un informe mèdic per justificar
unes despeses mèdiques que Allianz ja havia comunicat que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba