AAP Lleida 116/2020, 12 de Junio de 2020
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 116/2020 |
| Fecha | 12 Junio 2020 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120198005706
Recurs d'apel·lació 156/2020 B
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 72/2019
Part recurrent / Sol·licitant: PUNTO Y CONTROL, S.A.U.
Procurador/a: Jordi Daura Ramon
Advocat/ada: Nuria Pol Vilagrasa
Part contra la qual s'interposa el recurs: Florian
Procurador/a: Susana Rodrigo Fontana
Advocat/ada: Carles Aguila Santaularia
INTERLOCUTÒRIA 116/2020
President:
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrats/des:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 12 de juny de 2020
FETS
El 10 de febrer de 2020 es van rebre les actuacions de Judici verbal (250.2) (VRB) 72/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Jordi Daura Ramon, en representació de PUNTO Y CONTROL, S.A.U., contra Interlocutòria de data 25/11/2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Susana Rodrigo Fontana, en representació de Florian .
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
PARTE DISPOSITIVA
ESTIMO íntegramente el Recurso de Reposición formulado por la Procuradora S.ª Rodrigo en representación de D. Florian frente al Auto de este Juzgado de 13 de septiembre de 2019, dejando el mismo sin efecto, debiendo abstenerse en consecuencia este Juzgado de conocer de la reclamación efectuada por la mercantil Punto y Control por pertenecer el asunto a los Juzgados del orden jurisdiccional social, y dejándose además sin efecto el acto del juicio oral señalado para el día 28 de noviembre de 2019.
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 12/06/2020.
Es va designar com a ponent al magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
La societat Punto y Control SAU era empleadora de l'ara demandat i, a banda del seu sou, li va pagar determinades quantitats en concepte de dietes i desplaçaments. Posteriorment, l'AEAT va considerar que no ho eren i, per tant, no estaven exemptes d'IRPF, perquè en realitat eren un complement salarial sotmès a aquest impost. En conseqüència, Punto y Control SAU va ingressar a l'AEAT per aquest concepte la quantitat de 1.583,39 €, que ara reclama al demandat Sr. Florian en base a l'acció de repetició de l' art. 1158 del C.c. i a la de pagament de l'indegut de l' art. 1895 del C.c. El Jutjat d'instància ha plantejat d'ofici la seva falta de jurisdicció per ser competent la jurisdicció social, resolució que és impugnada per la societat demandant.
La resolució apel·lada basa el seu pronunciament en la sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de data 11-1-18. Aquesta resolució centre l'objecte de la controvèrsia al precisar que no es tracta de determinar qui és l'obligat tributari ni quina és la quantia de l'impost, supòsits en els quals la jurisdicció competent seria la contenciosa administrativa. En canvi senyala que quan es tracta de pagaments tributaris o de retencions a aplicar al salari de l'empleat però que no es van fer dintre de termini per qualsevol motiu, si amb posterioritat els realitza l'empleador, l'acció de rescabalament que l'empleador dirigeix després contra l'empleat correspon a la jurisdicció social atès el seu caràcter salarial, en aplicació de l' art. 2 a) de la Llei 36/11, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social. Aquesta sentència no fa més que seguir el mateix criteri que havia aplicat en anteriors resolucions. Així, indica aquesta resolució el següent:
"Esta Sala IV del Tribunal Supremo ya ha declarado que la determinación de si han de realizarse o no retenciones a cuenta del impuesto sobre la renta de las personas físicas, y en su caso por qué importe, es tema que está sujeto a leyes de naturaleza fiscal y no laboral, cuya interpretación y aplicación corresponde a los tribunales del orden jurisdiccional contencioso-administrativo ( STS/4ª de 2 octubre 2007 -rcud. 2635/06 -, entre otras); pero "cuando lo que se debate no es lo que se debe ingresar en el Tesoro Público en concepto de retención complementaria como consecuencia de un error en el ingreso anterior, sino si el retenedor puede reintegrarse del pago realizado mediante un descuento en los salarios, estamos ante una cuestión que corresponde al orden social" ( STS/4ª/Pleno de 20 marzo 2002 -rec. 2203/2000 - y STS/4ª de 27 enero 2005 -rcud. 755/2004 -, 16 marzo 2009 -rec. 170/2007- y 18 mayo 2010 -rcud. 3917/2009-).
Recordemos que, para la determinación del orden jurisdiccional competente en cualquier tipo de reclamación judicial, necesariamente, ha de estarse a los estrictos términos en los que se formula el petitum de la demanda de autos. Pues, bien, aunque estamos ante una controversia que tiene su origen último en una carga tributaria, como es el IRPF, a cargo directo del trabajador, por preceptiva del art. 26.4 del Estatuto de los Trabajadores (ET), lo cierto es que el litigio no versa para nada sobre la procedencia o cuantificación de dicha carga tributaria sino, pura y simplemente, sobre la forma y manera en que, voluntaria y unilateralmente, la empresa pretende solventar los errores por ella cometidos en la exacción de dicho tributo ( STS/4ª de 23 julio 2008 -rcud. 110/2007 -).
4. Por ello, tal y como también sostiene el Ministerio Fiscal, hemos de afirmar que en este caso estamos ante un litigio netamente laboral, en la medida en que el debate gira en torno al importe que la empresa debió de satisfacer por razón de la indemnización pactada, siendo la suma de la retención e ingreso en el Tesoro Público determinante para el cálculo final de la obligación empresarial".
De forma idèntica s'havia pronunciat el TS, Sala Social, secció 1, en sentència de 18-5-10, esmentada a l'anteriorment transcrita d'11-1-18. Diu aquesta resolució el següent:
"el recurso debe ser estimado, porque la doctrina de la Sala ha establecido que cuando lo que se debate no es lo que se debe ingresar en el Tesoro Público en concepto de retención complementaria como consecuencia de un error en el ingreso anterior, sino si el retenedor puede reintegrarse del pago realizado mediante un descuento en los salarios, estamos ante una cuestión...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba