STSJ Cataluña 55/2019, 25 de Julio de 2019
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:7589 |
| Número de Recurso | 211/2018 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 55/2019 |
| Fecha de Resolución | 25 de Julio de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 211/2018
SENTÈNCIA NÚM. 55
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 25 de juliol de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Marino, representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a CARLOS PALOMA MARIN i dirigit/da per l'advocat/da NÚRIA BURGUÈS CASTELLS, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 5 de juliol de 2018 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona el 30 de juny de 2017 en el procediment de modificació de mesures núm. 199/15. Eufrasia aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a JOSEFA MANZANARES COROMINAS i dirigit/da per l'advocat/da MARGARITA RAMON VALENTÍ.
El/La procurador/a CARLOS PALOMA MARÍN, en representació de Eufrasia, va formular demanda de modificació de mesures definitives de divorci núm. 199/15 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 51 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 30 de juny de 2017, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por D. Marino, representado por el Procurador D. Carlos Paloma Marín, contra Dª. Eufrasia, representada por la Procuradora Dª. Josefa Manzanares Coromina, y desestimando íntegramente la demanda reconvencional interpuesta por Dª. Eufrasia contra D. Marino, debo declarar y declaro extinguida la obligación de pago de alimentos en favor del hijo común Jose Pablo, con efectos desde el 1 de Febrero de 2.015, así como la extinción de la atribución del uso de la vivienda que fue familiar, sita en la C/ DIRECCION000, n.º NUM000, NUM000 NUM001, de
Barcelona, en favor de Dª. Eufrasia, condenándola a entregar al demandante la vivienda libre, vacua y expedita, en el plazo de un mes a contar desde la firmeza de la presente, así como la posesión de las plazas de aparcamiento aparejadas a la vivienda, declarando que el régimen económico vigente durante el matrimonio de las hoy partes fue el de separación de bienes.
Y todo ello con expresa condena al pago de las costas de esta instancia a Dª. Eufrasia."
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 5 de juliol de 2018, amb la següent part dispositiva:
"Estimando el recurso de apelación interpuesto por la Sra. Eufrasia contra la sentencia de fecha treinta de junio de dos mil diecisiete, dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 51 de Barcelona, debemos revocar y revocamos dicha resolución en lo que se refiere al régimen económico matrimonial que regía constante matrimonio que declaramos que era el previsto en la legislación vigente en el momento de contraer matrimonio: Ley 15/1967, de 8 de abril, sobre Compilación de Derecho Civil de Aragón, con las debidas consecuencias legales en cuanto a los bienes de las partes.
Se deja sin efecto la imposición de costas de la primera instancia procedimental a la recurrente y no se hace expreso pronunciamiento de las costas causadas en el presente recurso".
Sol·licitada la seva aclaració, es va dictar Interlocutòria en data 25 de setembre de 2018, amb la següent part dispositiva:
"Se corrige el error que consta en el Fundamento de Derecho Tercero de la sentencia dictada en fecha 5 julio 2018 por esta Sala en el sentido de que la distancia entre las poblaciones de DIRECCION001 y Lérida es de 25 km, lo que no cambia el sentido de la resolución recurrida".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Marino va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 14 de març de 2019, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 13 de juny de 2019, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La pretensió que obre aquest litigi tenia per objecte la revocació de dues de les mesures (aliments del segon fill i atribució de l'ús de l'habitatge familiar a l'esposa " en tanto viva con sus hijos y estos no alcancen la independencia económica") acordades en la sentència del divorci dels cònjuges Marino Eufrasia dictada en data 28 de maig de 2008.
La pretensió va ser formulada pel senyor Marino l'any 2015 i fou contestada per la senyora Eufrasia amb un escrit on consentia l'extinció de la prestació d'aliments a favor del segon fill matrimonial -ja major d'edat i amb independència econòmica- i condicionava l'extinció de l'ús de l'habitatge reconegut a favor seu a la definitiva determinació del règim econòmic que havia regit el seu matrimoni i a la corresponent liquidació. Formulava per via de reconvenció una pretensió específica encaminada a establir que el règim econòmic del matrimoni era el supletori previst a la Compilació de dret civil d'Aragó (comunitat de béns) atès que en la data del matrimoni tots dos cònjuges ostentaven el veïnatge civil d'aquella regió. En l'oposició a la reconvenció el senyor Marino va defensar que el règim aplicable era el supletori del dret català (separació de béns) puix que en la data del matrimoni ell ja havia adquirit el veïnatge civil català per residència continuada de més de 10 anys.
La sentència del Jutjat de família va acollir la pretensió de l'actor en considerar procedent l'extinció de la prestació d'aliments a favor del segon fill dels litigants i també la de l'ús de l'habitatge familiar a favor de la demandada, mentre que desestimava la reconvenció en considerar acreditat que el matrimoni restà sotmès al règim de separació de béns atès que no s'havien atorgat capítols, que la primera residència habitual del matrimoni estava situada a la ciutat de Barcelona i que en la data del matrimoni (26 de maig de 1985) el senyor Marino ostentava veïnatge civil català i la senyora Eufrasia, l'aragonès.
La sentència de segona instància revoca la desestimació de la reconvenció, prenent en consideració que el senyor Marino abans del matrimoni no havia residit de manera continuada a Catalunya per un període de deu anys, de manera que en la data del matrimoni tots dos cònjuges eren de veïnatge civil aragonès. En conseqüència, a falta de capítols, restaven sotmesos al règim supletori de comunitat previst en els articles 36 i següents de la Complicació del dret civil d'Aragó aprovada per la Llei 15/1967, de 8 d'abril.
SEGON. Recurs per infracció processal
Motius primer i segon. Manca de competència objectiva i inadequació de procediment per raó de la matèria
-
Els dos primers motius es formulen a l'empara de l' article 469.1, 1er de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) i plantegen un problema d'ordre competencial i un altre, vinculat al primer, d'inadequació de procediment per raó de la matèria, per la qual cosa s'abordaran conjuntament.
En concret, el recurrent addueix que la competència objectiva del jutjat de família no abasta la qüestió relativa a la determinació del règim econòmic matrimonial, com ho palesa l'enunciat de les competències d'aquests jutjats continguda al Decret 1322/1981 en relació amb l' article 90 del Codi civil. També afirma que el procediment especial de l' article 770 LEC només s'aplica a la "liquidació" del règim econòmic matrimonial, no a la seva determinació, que ha de fer-se en un procés ordinari davant d'un jutjat de 1a instància no especialitzat.
Els motius no poden ser acollits.
-
L' article 85.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i l' article 45 LEC estableixen que als jutjats de primera instància els correspon el coneixement dels assumptes civils no atribuïts a altres jutjats o tribunals.
En paral·lel, la llei processal civil preveu que uns determinats litigis, que anomena processos matrimonials i que concreta en els de "nulidad del matrimonio, separación y divorcio y los de modificación de medidas adoptadas en ellos", son competència objectiva del jutjat de primera instància ( articles 748, 3r i 769.1 LEC).
En compliment de la disposició final de la Llei 11/1981, de 13 de maig, el Decret del Ministeri de Justícia 1322/1981 va crear els jutjats de família, que eren jutjats de primera instància a qui se'ls atribuïa el coneixement en exclusiva dels litigis previstos en els títols IV i VII del llibre I del Codi civil. En l'actualitat segueixen sent òrgans especialitzats dintre dels jutjats de primera instància (tribunals amb competència exclusiva de l' article 98.1 LOPJ), ja que no són regulats expressament en els articles 85 i següents LOPJ, que en l'ordre civil només preveu com a òrgans especials els jutjats mercantils, a banda de la competència en matèria civil que poden assumir el jutjats de violència sobre la dona integrats a la jurisdicció penal.
-
El paràgraf inicial de l' article 770 LEC -que reprodueix en essència l'enumeració que feia la disposició addicional 5a de la Llei estatal 30/1981, de 7 de juliol, de modificació de la regulació del matrimoni en el Codi civil, derogada per la disposició derogatòria única, apartat 2, 10º, de la Llei 1/2000, d'aprovació de la LEC- evidencia el propòsit de conformar un procés especial matrimonial global, en precisar que per raó...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba