AAP Lleida 141/2019, 27 de Junio de 2019
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2019:269A |
| Número de Recurso | 486/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 141/2019 |
| Fecha de Resolución | 27 de Junio de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2500942120158108959
Recurs d'apel lació 486/2018 C
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vielha e Mijaran
Procediment d'origen: PS Oposició a liquidació d'interessos 481/2016
Part recurrent / Sol licitant: AJUNTAMENT DE CANEJAN
Procurador/a: José Luis Rodrigo Gil
Advocat/ada: JAVIER GONZALO MIGUELAÑEZ
Part contra la qual s'interposa el recurs: ENDESA ENERGIA SAU
Procurador/a: Elena Medina Cuadros
Advocat/ada: Amelia Cuadros Espinosa, Oscar Marrugat Ferrandiz
INTERLOCUTÒRIA 141/2019
President:
Il.lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrats/des:
Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia
Il.lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Lleida, 27 de juny de 2019
FETS
Es van rebre les actuacions de PS Oposició a liquidació d'interessos 481/2016, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vielha e Mijaran, a fi de resoldre el recurs d'apel lació
interposat pel procurador José Luis Rodrigo Gil, en representació de AJUNTAMENT DE CANEJAN, contra la Interlocutòria de data 25/10/2017, en què consta com a part apel lada la procuradora Elena Medina Cuadros, en representació de ENDESA ENERGIA SAU.
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
Que desestimándose la impugnación a la liquidación de intereses realizada por diligencia de ordenación de 21 de junio de 2017, se mantiene la cantidad fijada en la misma.[...]
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 27/06/2019.
Es va designar com a ponent al magistrat Albert Montell Garcia.
FONAMENTS DE DRET
Per resoldre el recurs interposat cal tenir en compte que ens trobem en seu d'execució provisional de sentència del Jutjat de Primera instància de Vielha de data 29-4-15 que condemna l'Ajuntament de Canejan a pagar a l'ara executant la quantitat de 34.832 €. És objecte de controvèrsia en aquesta segona instància la liquidació d'interessos realitzada per la Sra. Lletrada de l'Administració de Justícia el dia 20-6-17, en la quantitat de 2.260,77 €, atès que la deutora va consignar el principal al compte de dipòsits i consignacions el 28-4-17. Considera l'Ajuntament de Canejan que no ha de pagar interessos perquè la sentència no és ferma al estar pendent de resolució un recurs d'apel lació interposat contra la mateixa, i afirma que els interessos no es poden calcular de forma provisional perquè només es poden calcular de manera definitiva quan hi ha sentència ferma. També al lega que en cas d'admetre's, causarà un greu perjudici a l'Ajuntament atès que, si propera el recurs d'apel lació interposat, no hi ha garantia que la creditora li tornarà el principal i els interessos. Aquests dos primers motius de recurs no poden ser admesos tota vegada que haurien d'haver estat al legats en la fase processal específicament prevista per poder al legar-los, és a dir, en fase d'oposició a l'execució provisional, art. 528 de la LEC, que s'hauria d'haver plantejat dintre dels cinc dies següents a la notificació de la interlocutòria que acordava el despatx de l'execució, de data 22-1-17 ( art. 529.1 de la LEC ), cosa que no va fer la part executada. Per tant, va precluir la possibilitat d'efectuar aquestes al legacions ( art. 136 de la LEC ), sense que puguin ara introduir-se extemporàniament aprofitant una fase processal diferent. Només afegir que cap precepte regulador de l'execució provisional estableix la impossibilitat d'efectuar la liquidació d'interessos de condemna dinerària en fase d'execució provisional i, en canvi, sí que resulta admissible atesa la remissió general que realitza l' art. 524.2 de la LEC als preceptes reguladors de l'execució ordinària.
També al lega la recorrent que l' art. 24 de la Llei 47/2003 General Pressupostària no permet que les administracions públiques paguin interessos fins que no hagi sentència ferma, i un cop transcorreguts tres mesos que no hagi compliment voluntari. Aquest motiu de recurs tampoc pot prosperar. Sobre la meritació d'interessos de demora arran de pronunciaments de condemna en resolució judicial s'ha pronunciat el Tribunal Suprem rebutjant el privilegi que ara pretén fer valer l'apel lant, de forma que té declarat el TS que els interessos de demora es meriten des de la data de notificació de la sentència de primera instància. Així ho ha dit en sentència del Ple de la Sala contenciosa administrativa de 31-10-18, que a més, recull la doctrina elaborada sobre aquesta mateixa qüestió pel Tribunal Constitucional. Diu aquesta resolució el següent:
"Una primera aproximación a la cuestión planteada, desde la perspectiva de una interpretación gramatical de la norma ( art. 3.1 del Código Civil ), pone de manifiesto que el art. 106.2 LJCA identifica la fecha del devengo de los intereses legales con la de notificación de un acto procesal del órgano jurisdiccional que la norma delimita expresamente como sentencia de primera o única instancia, en clara referencia, por tanto, a que, aun en la eventualidad de existir otras resoluciones posteriores en vía de recurso, será la fecha de la notificación de la dictada en primera instancia, y no de la recaída en recurso -sea de apelación o de casación- la que deba ser tomada en consideración para el devengo de los intereses legales.
En segundo lugar, la expresión utilizada es la de notificación, por tanto, la de un acto de comunicación ( art. 149.1 º y 150 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1/2000, de 7 de enero, en adelante LEC) del órgano jurisdiccional dirigido a las partes procesales, y relativo a un acto inequívocamente identificado, que es la sentencia de primera o única instancia. Se trata, por tanto, de un acto de comunicación de naturaleza diferente a la de la comunicación del art 104.1 LJCA, en que pretende la recurrente en casación situar el devengo de
los intereses legales, pues aquella comunicación no tiene por destinatario a la representación de las partes procesales, sino al órgano administrativo que hubiere realizado la actividad.
Desde un plano sistemático de interpretación, la previsión del art. 106.2 LJCA, constituye una regla específica de la Ley de la Jurisdicción Contencioso- Administrativa, que se integra sistemáticamente en el Capítulo IV del Título IV de la LJCA, dedicado a la "ejecución de sentencias". Por tanto, tiene una ubicación análoga a la del art. 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, que se sitúa en capítulo I, título IV, libro III, de la LEC, dedicado a las disposiciones generales de la ejecución dineraria. Pero, más allá de esta analogía en la disposición sistemática de las normas, lo que interesa destacar es que tanto el art. 106.2 LJCA, como el art. 576 LEC, configuran un derecho impuesto "ope legis" en favor del ejecutante - las diferencias de ambos preceptos son menores, ya que la LEC impone en todo caso el incremento en dos puntos del interés legal y lo hace desde la fecha de sentencia y no de su notificación -. Configuran, así, un derecho que está encaminado a preservar la integridad del valor económico de la suma monetaria a que asciende la condena al pago de una cantidad de dinero liquida, cualesquiera que sean las incidencias de la ejecución. Por tanto, lo relevante, es que el devengo del tipo de interés legal sobre la cantidad a que asciende la condena, es, funcionalmente, un contenido necesario, impuesto "ope legis" para toda condena consistente en el pago de cantidad líquida, con independencia de la mayor o menor duración de las actuaciones de ejecución de la sentencia. De ahí que la referencia a los trámites y procedimientos que haya de afrontar la Administración para ejecutar la sentencia no tengan relevancia alguna para la efectividad de aquel derecho a percibir los intereses legales que ambas normas contemplan.
Conviene recordar aquí, también como elemento de interpretación, que la previsión específica del art. 576 LEC, en relación al plazo de tres meses previsto en el art. 45 de la Ley General Presupuestaria de 1998 (Real Decreto Legislativo 1091/1988, de 23 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General Presupuestaria), luego reiterado en el art. 24 de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria, remite a determinadas especialidades previstas para las Haciendas Públicas para la ejecución de las sentencias, especialidad...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba