SAP Tarragona 40/2019, 12 de Febrero de 2019
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2019:81 |
| Número de Recurso | 85/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 40/2019 |
| Fecha de Resolución | 12 de Febrero de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona
43005 Tarragona
Tel. 977920103
Fax: 977920113
A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat
NIG 4312342120170015669
Recurs d'apel lació 85/2018 C
Matèria: Judici ordinari altres supòsits
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Reus
Procediment d'origen: Procediment ordinari 121/2017
Part recurrent / Sol licitant: Guillerma, CAIXA BANK S.A.
Procurador/a: Francesc Franch Zaragoza, Immaculada Amela Rafales
Advocat/ada: Oscar Farre Sala, Sergio Ontoso Gallego
Part contra la qual s'interposa el recurs:
Procurador/a:
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 40/2019
MAGISTRATS IL LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
Manuel Galan Sanchez (Ponent)
Tarragona, a 12 de febrer de 2.019.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial els RECURSOS D'APEL LACIÓ interposats per CAIXABANK, S.A. representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Franch Zaragoza i defensat pel Lletrat Sr. Farré Sala, i per la Sra. Guillerma representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Amela Rafales i assistida pel Lletrat Sr. Ontoso Gallego, contra la Sentència de 26 de juliol de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Reus, judici ordinari núm. 121/17, al qual figura com a part demandant la Sra. Guillerma, i com a part demandada CAIXABANK, S.A..
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Que ESTIMANDO parcialmente la demanda promovida por la Procuradora Sra. Montserrat Ramón de la Casa en nombre y representación de Guillerma debo:
1) declarar y declaro nulas por abusivas las siguientes cláusulas de la escritura pública de 10 de abril de 2002 de crédito con garantía hipotecaria:
- la cláusula quinta, gastos a cargo de la parte prestataria excepto por los gastos de tasación
- la cláusula sexta que fija los intereses moratorios en un 20,50%
- la cláusula sexta bis que permite el vencimiento anticipado ante el impago de una cuota
2) Condenar a la demandada a reintegrar a la actora las cantidades satisfechas por ésta en aplicación de las cláusulas anulada
3) Desestimar la demanda en los restantes pedimentos
4) Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad."
Contra la esmentada resolució es van interposar recursos d'apel lació per les representacions processals de CAIXABANK, S.A., i de la Sra. Guillerma .
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
Interposa CAIXABANK, S.A. recurs d'apel lació contra la sentencia d'instància al legant: * que les parts havien arribat a un acord en l'acte de l'audiència prèvia respecte de les clàusules 6ª i 6ª bis, havent infringit la resolució recorreguda l' article 415 de la LEC ; * pronunciaments relatius als tributs, despeses notarials, registrals i de gestoria.
Per la seva banda, la Sra. Guillerma també formula recurs d'apel lació impugnant els pronunciaments relatius al pacte 3 bis, tipus d'interès IRPH; al pacte 11, cessió del crèdit; al pacte 12, assegurança de la finca hipotecada; i al pacte 14, transmissió convencional del préstec hipotecari.
Recurs d'apel lació interposat per CAIXABANK, S.A..
Com s'ha dit, l'entitat bancària al lega:
1.- Acord en l'acte de l'audiència prèvia respecte de les clàusules 6ª i 6ª bis, havent infringit la resolució recorreguda l' article 415 de la LEC :
Manifesta l'entitat recurrent que a l'acte de l'audiència prèvia les arts van arribar a un acord respecte de les clàusules 6ª i 6ª bis, raó per la qual la sentència recorreguda no devia pronunciar-se respecte de la abusivitat, i nul litat, de les mateixes.
Examinat l'acte de l'audiència prèvia trobem que s'ha de donar la raó a la recurrent: efectivament, des del minut 00':33" els Lletrats ja van manifestar haver arribat a un acord parcial respecte als interessos moratoris (clàusula 6ª) reduint-los a tres vegades l'interès legal dels diners d'acord amb l' article 114 LH, i respecte al venciment anticipat (clàusula 6ª bis) fixant-lo en l'impagament de tres quotes d'acord amb l' article 693 LEC, manifestant que mantenien la resta de qüestiones controvertides, com així va declarar la Jutgessa a quo al sentit de que s'estava al que s'havia acordat i continuant l'acte d'audiència prèvia (02':37" i ss.). Per tant, havent arribat les parts a aquests acords parcials, els mateixos han de ser respectats, no procedint realitzar respecte dels mateixos cap declaració d'abusivitat i nul litat, màxim quan, per exemple en quant als interessos moratoris, la doctrina del Tribunal Suprem pel que fa als mateixos, posteriorment ratificada pel TJUE (Sentència de 07-08-2018), va ser fixada per la Sentència del Ple de 23-12-2015 (ROJ: STS 5618/2015
- ECLI:ES:TS:2015:5618 ), es a dir, ja era suficientment coneguda quan es va celebrar l'audiència prèvia. En aquest sentit, s'ha de revocar la resolució d'instància.
2.- Pronunciaments relatius a tributs, despeses notarials, registrals i de gestoria :
Amb caràcter previ reiterarem el que ja hem dit en anteriors resolucions: es tracta d'una clàusula que forma part d'unes condicions generals amb què un empresari ha predeterminat els aspectes accessoris d'una relació jurídica que ha subscrit amb un consumidor. És clar que la part consumidora hi va prestar el seu consentiment, però no després d'una negociació oberta sobre el contingut del contracte, sinó com a resposta
a una oferta global que no li deixava més opció que acceptar- lo de forma íntegra o refusar-ne la subscripció. En aquest context, el consentiment de l'afectat no impedeix que es declari la nul litat de les clàusules que trenquin l'equilibri de les prestacions. En aquest cas, la injustícia intrínseca de la clàusula no ofereix, a més, el més mínim dubte. Es tracta, com ja va dir la STS 705/15, d'un cas tipificat de manera explícita en l' article
89.2 del TRLGCU, ja que atribueix a aquests de forma exclusiva el pagament d'unes despeses que es fan en interès de les dues parts. Així, de conformitat amb el que disposa l ' article 8.2 de la Llei sobre Condicions Generals de la Contractació, se n'havia de declarar la nul litat, amb la conseqüent eliminació de la clàusula afectada de l'esfera de la relació jurídica contaminada. Podem discutir, com a molt, si una de les parts en té més, o menys, d'interès, en la formalització del contracte, però és evident que a totes dues els reporta algun benefici. Pel que fa a l'empresari, li permet assolir un dret real de garantia per assegurar el compliment de les obligacions de l'altra part. Sense la formalització del contracte, no és possible, en termes legals, la constitució d'una hipoteca. Així, encara que considerem que el préstec és el negoci principal, no podem dir que la formalització del contracte que es configura amb la constitució de la hipoteca es faci en interès exclusiu del prestatari per ser aquest qui necessita finançament. A més, aquesta necessitat del prestatari no significa que l'altra part no en tregui profit. En treu un de molt evident, amb els interessos que percep com a remuneració de la transmissió de la capital del préstec, i això justifica el seu interès a formalitzar el contracte; ara bé, com diu també el Tribunal Suprem, en eliminar la clàusula afectada de nul litat, s'ha de fer un repartiment equitatiu de les despeses a què es refereix, com si aquella clàusula no hi hagués estat mai vigent (v. Sentència de 18-12-2018, rotllo 747/17 ). Així:
2.1- T ributs :
Front a la decisió judicial al sentit de que "los gastos de impuestos no pueden ser repercutidos a la demandante" (foli 222), manifesta l'entitat recurrent que el subjecte passiu de l'IAJD és el prestatari i, per tant, no ha de retornar cap quantitat satisfeta per l'actora Sra. Guillerma per aquest concepte.
Aquesta Sala s'ha pronunciat al respecte, v. per exemple Sentència de 29-01-2019, rotllo 73/18, al següent sentit: "Segon. Impost d'Actes Jurídiques Documentats. ....... Aquest Tribunal ja s'ha manifestat en diverses
ocasions respecte a aquesta qüestió; així, a la nostra Sentència de 18-12-2018, rotllo 747/17, hem dit: "c.-En quant al concepte relatiu a l'Impost d'Actes Jurídics Documentats que grava l'atorgament de l'escriptura pública de préstec: la doctrina legal que ha recordat, en unificar criteris, el Ple de la Sala Tercera del TS, en la seva recent sentència de sis de novembre de dos mil divuit, atribueix el caràcter de subjecte passiu del tribut al prestatari . Així, no és procedent condemnar el banc a restituir al client el que ha pagat per aquest concepte ".
El motiu s'estima: es revoca la declaració de nul litat d'aquesta part de la clàusula, no havent de retornar CAIXABANK el que l'actora hagués pagat per aquest concepte.
2.2- Despeses notarials :
La resolució impugnada atribueix el pagament d'aquestes despeses a l'entitat bancària (foli 222).
Hem dit a la nostraSentència de 18-12-2018, rotllo 747/17, en quant a les despeses de notari, que sigui qui sigui el que demana de forma directa els serveis del notari, podem interpretar que ho fa en interès de l'altra part, o per un interès conjunt. Hem de veure qui hi té interès. En aquest Tribunal s'ha optat, com fan palès les resolucions que ha dictat sobre aquesta qüestió la seva Secció Primera, pel criteri de repartir les despeses entre les dues parts. A aquest efecte, s'ha tingut en compte que, per obtenir el préstec en unes condicions més bones que les que s'estipulen quan no hi ha una garantia real que n'asseguri el compliment, s'ha de constituir aquesta, la qual cosa demana la formalització del negoci en escriptura pública. Aleshores, podem concloure que l'interès a demanar la intervenció d'un notari és comú. Es considera just, doncs, que la corresponent despesa es reparteixi entre totes dues parts.
En aquest mateix sentit, les recents Sentències del Ple del Tribunal Suprem, v. per exemple la STS de 23-01-2019 (Roj: STS 102/2019 - ECLI...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 177/2020, 28 de Mayo de 2020
...de Tarragona, sección 1, del 12 de febrero de 2020 ( ROJ: SAP T 124/2020 - Sentencia: 112/2020 Recurso: 795/2018, o SAP de Tarragona, sección 3 del 12 de febrero de 2019 ( ROJ: SAP T 81/2019 - Sentencia: 40/2019 Recurso: 85/2018, es hoy difícilmente discutible la abusividad de una cláusula,......
-
SAP Tarragona 84/2019, 12 de Marzo de 2019
...dictada pel Ple del Tribunal Suprem, sentència de 14-12-2017, per exemple a la Sentència del 12-02-2019 (ROJ: SAP T 81/2019 -ECLI:ES:APT:2019:81 ), que és fàcil pensar que dins del conjunt de clàusules que regulen qualsevol tipus de vicissituds de les que poden sorgir en una relació jurídic......