STSJ Cataluña 6692/2009, 22 de Septiembre de 2009
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:10289 |
| Número de Recurso | 264/2007 |
| Número de Resolución | 6692/2009 |
| Fecha de Resolución | 22 de Septiembre de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 22 de setembre de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6692/2009
En el recurs de suplicació interposat per Leticia i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 19 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 264/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i
Organización Nacional de Ciegos de España, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 12 d'abril de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent: " QUE ESTIMANDO EN PARTE la demanda formulada por Doña. Leticia contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ORGANIZACIÓN NACIONAL DE CIEGOS DE ESPAÑA (O.N.C.E.), DECLARO que la fecha de efectos de la nueva base reguladora de la pensión de viudedad reconocida a la actora por la sentencia dictada en fecha 10-10-05 por el Juzgado de lo Social nº 13 de Barcelona es la de DICIEMBRE de 2001 , condenando a la parte demandada a estar y pasar por esta declaración, con las consecuencias legales inherentes a la misma, y ABSOLVIENDO a la parte demandada de las restantes pretensiones ejercitadas " .Amb data 17 de desembre de 2007 es dicta interlocutòria d'aclariment la part dispositiva de la qual es del tenor literal següent : " Se aclara la sentencia de fecha 19-10-2007 en el sentido peticionado en el escrito de aclaración, señalando que la fecha de efectos es el 18-12-2001 " .
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- Doña. Leticia , con D.N.I. nº NUM000 , es pensionista de viudedad de su esposo Sr. Vicente , desde el 13-10-93.
-
-Por sentencia del Juzgado de lo Social nº 13 de esta ciudad de fecha 10-10-05 se le reconoció, con efectos desde 28-11-04, el derecho a percibir un importe superior, de 1.330,19 euros, más revalorizaciones y mejoras, desde el 28-11-2004. Importe que se le está abonando desde el 25-10-05, fecha de notificación de la sentencia. Sentencia confirmada por la dictada por la Sala de lo Social en fecha 16-4-07.
-
-El día 18-12-06 presentó un escrito de revisión en el que solicitó que la fecha de efectos de la pensión fuera la inicial o, subsidiariamente, con retroactividad de cinco años desde la fecha de la presente solicitud.
-
-Por Resolución del I.N.S.S. de fecha de salida 10-1-07 se le denegó dicha revisión de la fecha de efectos por entender que no existía resolución judicial firme.
-
-Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha de salida 28-2-07, quedando agotada la vía administrativa.
-
-El I.N.S.S. ha reconocido en vía administrativa el período de retroacción de 5 años a otros trabajadores que se encontraban en idéntica situación (folios 95 y ss. de los autos)
-
-La fecha de efectos de la pensión de viudedad reconocida por sentencia de fecha 10-10-05, caso de entenderse aplicable el período máximo de retroacción de 5 años, sería diciembre de 2001, teniendo en cuenta el período de 18 de diciembre de 2001 a 28 de noviembre de 2004.
Contra aquesta sentència la part actora y codemandada INSS varen interposar sengles recursos de suplicació, que formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la demandant va impugnar el recurs del INSS . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que estima la demanda en part i reconeix els efectes de la pensió de viduïtat sense atendre la excepció de cosa jutjada formulada per l'INSS, presenten recursos de suplicació l'Entitat Gestora i la part demandant, havent estat solament aquest darrer impugnat per l'adversa.
Ja que els dos recursos no qüestionen els fets declarats provats, s'ha de valorar la qüestió jurídica plantejada per la via de l'article 191 c) de la Llei de procediment laboral, 2/1995, de 7 d'abril . En primer lloc, per part de l'INSS, s'argumenta el recurs la infracció dels articles 416 i 421 de la LEC, en relació a la Disposició Addicional primera de la LPL, i articles 71 i següents de la LPL , indicant que la data d'efectes de la prestació estava pendent de sentència davant el TSJC, per la qual cosa s'havia d'estimar la excepció de litispendència. Aquest motiu no es pot atendre, ja que per apreciar la excepció dilatòria de litispendència han de concòrrer entre un litigi i el següent les identitats que indica l'article 222 de la LEC respecte a la cosa jutjada. En el cas que ens ocupa no es discuteix per l'INSS el que es declara provat en la sentència, consistent en que l'objecte del anterior litigi era la impugnació de la base reguladora tenint en compte les cotitzacions realitzades al Règim General, amb un criteri jurídic que ha estat afermant per la doctrina posterior, i concretament en les sentència recent del TS de 25 de maig de 2.009 (recurs 2147/2008). L'objecte del present plet, a diferència de que estava pendent era la aplicació de la data d'efectes de les pensions, d'acord amb la pràctica introduïda per l'Entitat Gestora, que ha estat notòria, i es declara provada en la sentència, de revisió de els resolucions fermes dictades en via administrativa a favor del beneficiari. Aquesta qüestió, no podia haver estat discutida en el litigi anterior, ja que es basava en una posterior pràctica administrativa, en conseqüència, la sentència dictada en el litigi que estava pendent no podia atenir efectes de cosa jutjada, ni formal, ni material, atès que no era objecte del litigi. S'ha de rebutjar doncs aquest primer motiu del recurs.
El segon motiu del recurs del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba