SAP Barcelona 637/2018, 19 de Noviembre de 2018
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2018:11777 |
| Número de Recurso | 403/2017 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 637/2018 |
| Fecha de Resolución | 19 de Noviembre de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866050
FAX: 934866034
EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0801942120138031490
Recurso de apelación 403/2017 -C
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 50 de Barcelona
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 174/2013
Parte recurrente/Solicitante: Leoncio, Luis, Patricia
Procurador/a: Montserrat Pallas Garcia, Montserrat Pallas Garcia, Montserrat Pallas Garcia
Abogado/a: Roberto Castro Rodríguez
Parte recurrida: ZURICH INSURANCE PLC SUCURSAL EN ESPAÑA
Procurador/a: Sonsoles Pesqueira Puyol
Abogado/a: Roger Bruguera Villagrasa
SENTENCIA Nº 637/2018
Barcelona, 19 de noviembre de 2018.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 403/17, interposat contra la sentència dictada en data 1 de març de 2017 en el procediment núm. 174/13 tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 50 de Barcelona. Han estat recurrents. Leoncio, la Sra. Patricia y el Sr. Luis, i apel lat ZURICH INSURANCE PLC SUCURSAL EN ESPAÑA. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "Que desestimando como desestimo, íntegramente, la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dña. Montserrat Pallás García en nombre y representación de Dña. Patricia y D. Luis, que actúan en nombre y propio y de su hijo
D. Leoncio contra ZURICH ESPAÑA, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA, debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones contra ella ejercitada, todo ello con condena a la actora a pagar las costas causadas a la demandada."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Demanda, contestació, sentència i recurs d'apel lació
La Sra. Patricia i el Sr. Luis, en nom propi i del seu fill Leoncio, formularen una demanda contra la Dra. Constanza, de la que posteriorment van desistir, i contra Zurich España en la seva condició d'asseguradora d'aquesta pediatra i de l'Hospital de DIRECCION000 de DIRECCION001 . Reclamen una indemnització de
3.932.612,99€ pels perjudicis econòmics i emocionals que pateixen com a conseqüència de l'encelopatia que pateix el seu fill a causa d'una negligent actuació mèdica.
Zurich oposa, en primer lloc, que la cobertura de la suma de les dues pòlisses és de 1.651.518,16€. Feta aquesta precisió, al lega en síntesis, que la pediatra no té cap responsabilitat per les actuacions prèvies al naixement del nen ni per les dutes a terme durant les primeres hores, que en tot cas van ser correctes. Altrament, les decisions que va adoptar un cop va visitar el nou nat van ser les adequades.
La sentència desestima la demanda en no apreciar que la hipòxia que va provocar lesions cerebrals en el fill dels demandants fos degut a una mala actuació mèdica de la que hagi de respondre la demandada. En desestimar la demanda, imposa les costes a la part demandant.
Contra aquesta resolució recorre la part demandant. Denuncia, en primer lloc, que la sentència incorre en incongruència omissiva i no ha estat suficientment motivada. En conseqüència, sol licita que es declari la nul litat de les actuacions i es retrotreguin les actuacions a l'acte del judici. Subsidiàriament, manté que la prova practicada ha estat erròniament valorada i s'ha aplicat incorrectament l' article 217 LEC .
La demandada s'oposa al recurs. Entén que la sentència és congruent, ha estat motivada, no s'ha vulnerat l' article 217 LEC i la prova s'ha valorat correctament. Sol licita que es desestimi el recurs i es confirmi la sentència.
Consideracions prèvies
Com s'ha exposat en l'anterior apartat, el recurs d'apel lació es fonamenta, en primer lloc, en l'existència de defectes en la sentència que, a criteri de l'apel lant, han de comportar la seva nul litat amb la consegüent retroacció de les actuacions al moment anterior al seu dictat. Com a segon motiu, i plantejat de forma subsidiària a l'anterior, es planteja l'errònia valoració de la prova que acreditaria una incorrecció actuació mèdica.
No obstant, i malgrat que el recurs es planteja en base a dos motius, un de principal i l'altre de subsidiari, a la súplica del recurs d'apel lació, l'apel lant es limita a sol licitar la nul litat de les actuacions i la retroacció de les actuacions.
Entenem, però, que es tracta d'un mer error material o de transcripció. En primer lloc, perquè el recurs es fonamenta en dos motius, un de principal que podria comportar la nul litat de la sentència, i un segon, plantejat de forma subsidiària, que, d'estimar-se, hauria de comportar la revocació de la sentència i l'estimació de la demanda. Consegüentment al plantejament del seu recurs la part demandant sol licita que es remetin les actuacions al tribunal competent per la seva resolució " a fin de que, previa la tramitación procedente, dicte sentencia mediante la cual se estimen los pedimentos concretos contenidos en el cuerpo de este recurso, que son (...)". Malgrat però, el que lògicament era d'esperar en atenció al que s'al legava en el recurs i al mateix redactat de la súplica que s'ha transcrit en el que s'utilitza el plural, en el moment de concretar les peticions, es recull només " 1. Nulidad de actuaciones retrotrayéndose las actuaciones al momento de la vista ". El mateix fet que s'enumerés aquesta petició com la número 1, fa pensar que havia de seguir la 2, que lògicament es correspondria amb el segon motiu d'apel lació.
Les raons exposades permeten, doncs, entendre que no es tracta de res més que un error purament material o de transcripció que no ha de impedir a aquest tribunal entrar en la valoració de la prova practicada en el cas que es desestimi la petició de nul litat de la sentència formulada a fi de confirmar-la o revocar-la.
De fet, la mateixa demandada en oposar-se al recurs, no només es refereix a la nul litat d'actuacions sinó que també s'oposa als arguments esgrimits per l'apel lant en relació a la valoració de la prova i en conseqüència sol licita la confirmació de la sentència.
Per tant, en el cas que es desestimi el motiu d'apel lació formulat amb caràcter principal, es procedirà a examinar i valorar la prova practicada, com a segon motiu d'apel lació que de ser estimat hauria de comportar la revocació de la sentència.
Petició de nul litat. Incongruència i falta de motivació de la sentència.
Disposa l' article 218.1 LEC que "les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb la resta de pretensions de les parts, deduïdes oportunament en el plet. Han de fer les declaracions que aquelles exigeixin que condemnin o absolguin el demandat i han de decidir tots els punts litigiosos que hagin estat objecte del debat".
Amb reiteració ha assenyalat la jurisprudència ( per totes, SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998) que la incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 10 d' abril de 2002, 28 de juny de 2006) i que s'apreciarà incongruència ex silentio o omissiva si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010).
L'apel lant sosté que la sentència ha omès pronunciar-se sobre l'aplicació de la doctrina de la pèrdua d'oportunitat, sobre la inversió de la càrrega de la prova en relació a la falta d'anotacions en l'historial clínic o de la seva manipulació, la ficta documentatio en relació a la falta d'anotacions en l'historial mèdic i a les contradiccions entre proves testificals, pericials i documentals, en especial les anotacions en la història clínica
Un nou examen de les actuacions no permet apreciar que la sentència hagi incorregut en el vici de congruència que denuncia l'apel lant. S'ha de partir que segons reiterada jurisprudència les sentències no han d'abastar totes les al×legacions efectuades ni, fins i tot, relacionar totsels fets provats. Al que han de referir-se són als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió ( sentència de 27 de maig de 1996).
En aquest mateix sentit, raona el Tribunal Constitucional que la incongruència ex silentio és l'omissió o falta total de resposta i que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions plantejades. A aquests efectes es distingeix entre les meres al legacions adduïdes per fonamentar les pretensions, de les pretensions en elles mateixes. Pel que fa a aquestes " si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva " ( STC 187/2000, de 10 de juliol). Per contra i pel que fa a aquelles al legacions que no són merament instrumentals en el raonament jurídic sinó al legat fonamental que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba