AAP Tarragona 113/2018, 19 de Junio de 2018

PonenteJOAN PERARNAU MOYA
ECLIES:APT:2018:636A
Número de Recurso605/2017
ProcedimientoRecurso de apelación
Número de Resolución113/2018
Fecha de Resolución19 de Junio de 2018
EmisorAudiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª

Sección nº 3 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil

Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005

TEL.: 977920103

FAX: 977920113

EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 4316342120128311835

Recurso de apelación 605/2017 -C

Materia: Ejecución títulos no judiciales

Órgano de origen:Servicio Común Procesal de Ejecución de El Vendrell (sección Civil)

Procedimiento de origen:P.S. Cuestión incidental de especial pronunciamiento 6079/2015

Parte recurrente/Solicitante: FANTASY DESTINATION, S.L.

Procurador/a: Maria Assumpció Polo Aibar

Abogado/a: ARIADNA RIERA ARRANZ

Parte recurrida: Bienvenido, BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA

Procurador/a: Antonio Elias Arcalis, Maria Assumpció Polo Aibar

Abogado/a: MANUEL LEDESMA GARCIA

I N T E R L O C U T Ò R I A 113/2018

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. Joan Perarnau Moya (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 19 de juny de 2018

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per FANTASY DESTINATION S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Polo Aibar i defensada pel Lletrat/da Sra. Riera Arranz, contra Interlocutòria del Jutjat de 1a Instància del Vendrell de data 13-2-2017 (complementat per Interlocutòria de 13-3-2017), en procediment Terceria de domini 1065/12 (ETNJ 6079/15), instat per la recurrent contra BBVA S.A . (abans Catalunya Banc S.A.).

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En data 13-3-2017 es va presentar per FANTASY DESTINATION S.L. recurs d'apel lació contra la Interlocutòria d'instància que disposa: "Desestimo la demanda de terceria de domini formulada per FANTASY DESTINATION S.L. contra Catalunya Banc S.A., declaro que la finca registral núm. NUM000, inscrita al Registre de la propietat núm. 3 del Vendrell, al tomo NUM001, llibre NUM002, foli NUM003, descrita als antecedents de la present resolució, pertany a Bienvenido, i s'ha de mantenir l'embargament, però sols als efectes de l'execució en curs ( 6079/15) sense que aquesta resolució produeixi efectes de cosa jutjada. Es condemna en costes a la demandant de la terceria".

SEGON

BBVA S.A. en data 17-5-2017 es va oposar al recurs.

TERCER

En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

Contra resolució que desestima la terceria de domini presentada per la recurrent interposa recurs al legant infracció de dret i de la valoració de la proba, considerant que s'ha de tenir a la recurrent per un tercer titular del domini del bé embargat.

SEGON

DOCTRINA

Com ja hem dit a la nostra Interlocutòria de 16 de desembre de 2014:

I) Certament correspon al demandant de la terceria acreditar el seu domini, l'existència de l'embargament i la vigència del mateix al temps d'interposar la terceria, ja que la terceria de domini té com a únic objectiu l'aixecament de l'embargament (art. 601.1: " En la terceria de domini no s'admet més pretensió del tercerista que l'adreçada a l'aixecament de l'embargament ", i art. 603: " La terceria de domini (...) s'ha de pronunciar sobre la pertinença del bé i la procedència del seu embargament amb l'efecte únic de l'execució en curs, sense que produeixi efectes de cosa jutjada en relació amb la titularitat del bé") .

II) Ara bé, l'instant de la terceria ha de ser un vertader tercer, de manera que no n'hi ha prou en que ho sigui formalment sinó que ho ha de ser realment. A tal efecte el demandat pot oposar, i sense necessitat de reconvenir, la inexistència del títol que aporta el tercerista i en que fonamenta la seva pretensió de ser propietari de la cosa embargada. Per tal d'esbrinar la realitat, i no la mera formalitat, hom pot utilitzar la doctrina de "l'aixecament del vel" de les persones jurídiques emprades com a mers instruments per a defraudar als creditors, acreditant també la confusió d'interessos patrimonials entre el tercerista i el deutor embargat, el que priva al primer de la condició d'autèntic tercer.

Així ho estableix, entre altres, la STS de 11-5-2007 : " La declaración de nulidad procede en el ámbito de la tercería de dominio (...) pues la jurisprudencia ha declarado en forma reiterada que el demandado puede alegarla por vía de excepción, sin que se precise que reconvenga ( sentencias de 22-2-1991, 19-2 y 24-11- 1992, y 8-4-2003 ). En estos supuestos el Tribunal se limita a apreciar la inexistencia del título que aporta el tercerista ( sentencias de 24-7-1992 y 14-2-2006 ).

La aportación de bienes a una sociedad transfiere a la misma su propiedad, pero es necesario que se apoye en un negocio válido, que en el caso que nos ocupa ha sido declarado ineficaz por inexistente, y también ha de considerarse que la escritura se otorgó una vez ya producido el impago del préstamo a la demandada, y habiendo resultado acreditado confusión substancial entre la compañía y su socio y administrador único (dueño de la finca embargada). Mediante la pretendida aportación social se produjo el efecto de no poder cumplir éste sus obligaciones frente a la acreedora y, de esta manera, como declara la sentencia de 11 de noviembre de 1.995

, bien se puede concluir que el ente social carece, a los efectos de este proceso, de la titularidad real y efectiva del bien embargado, pues si se hace un análisis riguroso de los hechos, se puede alcanzar, con plena certeza, que la finca prácticamente no salió del patrimonio del deudor ejecutado, que es el dueño único de la sociedad" .

Interlocutòria de l'AP Tarragona de 8-10-2010: " la tercería de dominio equivale a una acción declarativa de la propiedad de un tercero, cuyo titulo sea anterior a la traba del bien embargado, teniendo tal consideración el que ostenta una personalidad física y jurídica distinta de las del ejecutante y ejecutado, procediendo verificar con cautela, como señala la sentencia recurrida, que una mera apariencia formal de ajeneidad pueda determinar que un bien quede sustraído del proceso de ejecución, lo que en la practica puede producirse con relativa frecuencia, dentro del ámbito de la persona jurídica, en los casos en los que aquella es una mera cobertura de la responsabilidad de su particulares integrantes, sus socios o de otras sociedades, al confundirse realmente sus patrimonios y esferas de actividad.

Por su parte la doctrina del levantamiento del velo surgió después de la primera guerra mundial y se desarrolló en múltiples y variadas manifestaciones que no integran un numerus clausus, constituyendo en la actualidad una consolidada doctrina que arranca de las sentencias del TS de la década de los años 80 de pasado siglo, y, en su formulación más clásica, permite penetrar en el substratum personal de las entidades o sociedades, a las que la ley confiere personalidad jurídica propia, con el fin de evitar que al socaire de esa ficción o forma legal (de respeto obligado) se pueda perjudicar ya intereses privados o públicos, o bien ser utilizada como camino de fraude (TS 15/4/1992), ya a través de la creación de una sociedad aparente, ya a través del abuso de la independencia societaria en daño ajeno o de los derechos de los demás ( art. 10 C.E ), de un mal uso de su personalidad, de un ejercicio antisocial del derecho ( STS 30/10/1992 ; 6/7/1992 ; 12/2/1993 ), siendo preciso, en todo caso, acreditar la realidad de un ánimo defraudatorio ( sTS 12/6/1995 )...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR