STSJ Cataluña 7195/2017, 23 de Noviembre de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:10790 |
| Número de Recurso | 4403/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 7195/2017 |
| Fecha de Resolución | 23 de Noviembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08096 - 44 - 4 - 2016 - 8005526
AF
Recurs de Suplicació: 4403/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 23 de novembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7195/2017
En el recurs de suplicació interposat per Gaudium Serhs, S.L. a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 7 de desembre de 2016 dictada en el procediment núm. 72/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Virginia, Coral i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15 de febrer de 2016 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de desembre de 2016, que contenia la decisió següent:
"SE ESTIMA la demanda interpuesta por Dª Coral y Dª Virginia contra Gaudium Serhs, S.L. y SE DECLARAN IMPROCEDENTES los despidos de las demandantes, por lo que DEBO CONDENAR Y CONDENO a Gaudium Serhs, S.L., a que, a su opción y en el plazo legal de cinco días, proceda a la readmisión de las demandantes en sus mismos puestos y condiciones de trabajo, o a pagarles en concepto de indemnización las siguientes cantidades:
-Dª Coral : 65.660,40 euros
-Dª Virginia : 62.633,40 euros
Y además en caso de que el demandado opte por la readmisión y no por la indemnización, deberá abonar los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido y hasta la de notificación de la sentencia, a razón de los siguientes salarios diarios:
-Dª Coral : 58,56 euros
-Dª Virginia : 60,08 euros
Debe tenerse en cuenta que Dª Coral ya ha percibido la cantidad de 21.376,92 euros en tal concepto y Dª Virginia, la de 21.452,04 euros .
SE ABSUELVE al Fondo de Garantía Salarial, sin perjuicio de las responsabilidades legales que le correspondan.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Dª Virginia venía prestando servicios por cuenta y bajo la dependencia de la demandada mediante contrato indefinido y a jornada completa (cuarenta horas semanales) desde el 10 de enero de 1989, con la categoría profesional de "cocinera" y salario mensual de 1.827,69 euros brutos, con inclusión de la prorrata de las pagas extras.
Dª Coral venía prestando servicios por cuenta y bajo la dependencia de la demandada mediante contrato indefinido y a jornada completa (cuarenta horas semanales) desde el 10 de abril de 1987, con la categoría profesional de "ayudante de cocina" y salario mensual de 1.781,41 euros brutos, con inclusión de la prorrata de las pagas extras.
Las actoras prestaban sus servicios en la Residencia El Nadal de la localidad de Vic.
Las demandantes no ostentan ni han ostentado durante el último año cargo de representación legal de los trabajadores. (Folios 43 a 76)
El 11 de enero de 2016 la empresa comunicó a las demandantes sus despidos objetivos por causas productivas, organizativas y técnicas y con efectos del mismo día 11 de enero de 2016. La carta reconoce el derecho a percibir una indemnización de 21.376,92 euros a Dª Coral y de 21.452,04 euros a Dª Virginia .
(Folios 40, 41, 57 y 58)
El nuevo sistema implantado, denominado SINC, es de "cocina fría" ya que la comida ya viene elaborada desde la central por lo que en cada concreto centro, únicamente debe procederse a calentar la misma en el horno. Las consecuencias prácticas de la introducción de tal sistema consisten en una reducción muy importante de las tareas de elaboración de la comida y de limpieza de las bandejas de comida en general y en el concreto centro de trabajo de las actoras, la no realización de labores de cocina, recibiendo la comida ya elaborada. (Declaraciones testificales de Dª María Inmaculada y D. Carlos Jesús )
Con carácter previo a los despidos, la empresa no realizó ofertas de reubicación a las actoras. (Declaraciones testificales de Dª María Inmaculada y D. Carlos Jesús )
Resulta de aplicación el Convenio colectivo de trabajo del sector de las colectividades.
Contra aquesta sentència la part codemandada GAUDIUM SERHS, S.L. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la part actora Virginia i Coral i va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de l'ocupadora demandada contra la Sentència que declara la improcedència de l'acomiadament de les dues demandants per causa objectiva organitzativa, tècnica i de producció, és per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).
Les demandants presenten escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que fan constar.
L'empresa recorrent postula la modificació del primer fet provat de la sentència, referit a l'antiguitat que hi consta per a cada una d'elles i proposa que per a Virginia es digui que prestava serveis a l'empresa des del 21 de març de 1989, en lloc de la data que consta en el fet provat de 10 de gener del mateix any, i que Coral va ingressar el 1 de maig de 1988 en lloc de la data que consta en el fet provat de 10 d'abril de 1987. També postula una dicció alternativa al penúltim paràgraf, conforme " Les demandants prestaven el seus serveis a la
Residència El Nadal de la localitat de Vic al moment del seu acomiadament. Anteriorment la Sra. Virginia va prestar serveis a l'Hospital de Manlleu i la Sra. Coral a l'Hospital de Manlleu i a l'Hospital General de Vic."
Basa la modificació en els documents que cita i en la Vida Laboral de les demandants, i assenyala que els centres de citats pertanyen al mateix client Consorci Hospital de Vic, del servei de cuina s'havia subrogat la recorrent.
També postula la supressió del quart fet provat en base als documents que cita, consistents en els canvis de centre de treball de treballadores, adoptant així mesures per fer efectiva l'ocupació de les treballadores afectades per la introducció del 'SINC', o cuina freda.
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social i de la constatació expressa de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència d'acord amb l'apartat c) de l'article núm. 193 i 2 de l'article núm. 196 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998 de 4 de juny .
La finalitat de la relació fàctica és mostrar el convenciment judicial dels fets en controvèrsia, no dels pacífics o conformes. Per altra banda la recorrent no concreta on resideix l'error de fet greu del magistrat de la instància en la valoració de la concreta prova practicada invocada com a base de la modificació fàctica, mes enllà de pretendre introduir una conclusió jurídica de part impròpia dels fets provats, que no correspon en aquest motiu de suplicació. El magistrat ha examinat i valorat tota la prova practicada en la facultat exclusiva que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense que observem error de fet greu en la seva apreciació.
En el cas present, l'antiguitat postulada i reconeguda en el primer fet provat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 6298/2018, 29 de Noviembre de 2018
...3). - Ambas actoras fueron despedidas el 11/01/2016 por causas objetivas, despido declarado procedente por sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 23/11/2017 . En la carta de despido que se entregó a las trabajadoras que el hecho probado 5º de la sentencia recurrida da p......
-
ATS, 15 de Enero de 2020
...fueron despedidas el 11 de enero de 2016 por causas objetivas, despido declarado procedente por sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 23 de noviembre de 2017. En la carta de despido que se entregó a las trabajadoras se hacía constar que la empresa se dedica a las colec......