STSJ Cataluña 760/2017, 20 de Octubre de 2017
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:12164 |
| Número de Recurso | 58/2015 |
| Procedimiento | Contencioso |
| Número de Resolución | 760/2017 |
| Fecha de Resolución | 20 de Octubre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 58/2015
SENTÈNCIA Núm. 760/2017
Il lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Sr. Francisco Sospedra Navas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, 20 d'octubre de 2017
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 58/2015, interposat per Mariola
, representada pel procurador Sr. José Luis Aguado Baños i dirigida pel lletrat Sr. Mateo Argerich González, contra el Departament d'Ensenyament, representat pe lletrat de la Generalitat.
Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 9 de febrer de 2015 la representació de Mariola va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució de la consellera d'Ensenyament de 28 de novembre de 2014, per la qual es desestima la petició formulada per la recurrent el 28 de maig de 2014 de modificació del sistema lingüístic en relació a la seva filla Virtudes .
En data 9 de febrer de 2015 l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que anul li la resolució impugnada, declari el dret dels fills del recurrent durant tot l'ensenyament obligatori i a l'educació infantil a ser escolaritzats en llengua castellana i catalana, en proporció equivalent; això és, en un 50% cadascuna de les mateixes un cop restades les hores lectives en llengua estrangera; i que es reconegui que la retolació del centre s'ha de fer en totes dos llengües oficials.
Hom fonamenta el recurs en el fet que els drets que l'actora demana han estat ja reconeguts per a jurisprudència del Tribunal Constitucional, singularment per la sentència núm. 31/10, i també per la jurisprudència del Tribunal Suprem -sentències de 9, 13 i 16 de desembre de 2010, 4, 10 i 19 de maig de 2011 -, de forma que si s'entén que la Llei 12/09, d'educació de Catalunya, impedeix la consideració del castellà com a llengua vehicular, caldria interposar la corresponent qüestió d'inconstitucionalitat de la mateixa. Afegeix l'actora que la Llei orgànica 8/13 va incorporar una nova disposició addicional 38ª a la Llei orgànica 2/06 que imposa a les Administracions educatives l'obligació de garantir el dret de l'alumnat a rebre l'ensenyament en castellà i en les altres llengües oficials, havent d'establir la proporció raonable d'ambdós llengües d'acord amb les circumstàncies i, en defecte d'aquesta fixació, el percentatge ha de ser el 50%. Considera en aquest sentit que el català no es troba a Catalunya en una situació de precarietat o en un lloc secundari que justifiqui el seu ús predominant com a llengua vehicular a l'ensenyament.
Pel que fa a la retolació del centre educatiu, hom reitera que la utilització exclusiva d'una sola llengua resulta contraria als articles 3 i 14 de la Constitució, així com a la sentència del Tribunal Constitucional nº 31/10 .
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al legats va demanar la desestimació d'aquest recurs.
Mitjançant resolució de data 30 de novembre de 2015 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per les parts amb el resultat que consta als actes. Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
Els antecedents a considerar per resoldre aquest recurs son els següents:
-Durant el curs 2013-14, la filla de l'actora cursava estudis de P4 al centre "El Pinar de Nuestra Señora" de Sant Cugat del Vallès.
-En data 3 d'abril de 2014 l'actora va presentar sol licitud en el següent sentit:
- Que es garanteixi l'educació dels alumnes en castellà i català en una proporció equivalent en el grup o classe en el que el seu fill cursarà els estudis pertinents. L'educació s'ha de fer per a tot el grup o classe sense aplicar l'atenció individualitzada a l'alumne.
- Assegurar que es comunicacions que s'adrecin a la família de l'alumne es facin també en castellà.
- Efectuar les senyalitzacions del centre, al menys, en els dos idiomes oficials, en castellà i en català.
- Introduir al currículum del centre la impartició d'algunes assignatures en anglès, a més de l'assignatura de llengua estrangera.
L'anterior sol licitud va ser parcialment estimada per la resolució que és objecte d'aquest recurs, concretament en allò que es refereix a que les comunicacions, circulars i qualsevol, documentació siguin notificades al recurrent en llengua castellana, en el supòsit que només es facin en llengua catalana.
L'actora planteja en aquest recurs una primera pretensió en el sentit que s'anul li la resolució impugnada i, alhora, demana que es declarin els següents drets:
- Que es declari el dret dels fills del recurrent durant tot l'ensenyament obligatori i en la educació infantil a ser escolaritzats en llengua castellana i catalana, en proporció equivalent; això és, en un 50% cadascuna de les mateixes un cop restades les hores lectives en llengua estrangera;
- Que es reconegui que la retolació del centre s'ha de fer en totes dos llengües oficials.
El nucli de la qüestió plantejada per l'actora ha estat ja abordat per diverses sentències dictades pel Tribunal Constitucional, pel Tribunal Suprem i per aquesta mateix Tribunal. Concretament, cal tenir en compte les sentències dictades por esta Sala y secció en dates 23 de febrer de 2015, rec. 310/2012, de 16 de març de 2015, rec. 372/2012, 20 de març de 2015, rec.284/2012, 15 de maig de 2015, rec. 316/2012, 27 d'octubre de 2015, rec. 390/2012 i 23 de desembre de 2015, rec. 90/2013 .
La fonamentació jurídica de la sentencia citada en primer lloc recull en aquest el següent:
"SEGUNDO.- La cuestión primera y nuclear planteada por la parte actora en su recurso ha sido resuelta, como conocen las partes, por una reiterada doctrina jurisprudencial, representada por las STS, Sala 3ª, de fechas 9 de diciembre de 2010 (rec. de casación 793/2009 ), 13 de diciembre de 2010 (rec. de casación 796/2009), 16 de
diciembre de 2010 (rec. de casación 1839/2009), 10 de mayo de 2011 (rec. de casación 1602/2009), 19 de mayo de 2011 (rec. de casación 395/2010), 12 de junio de 2012 (rec. de casación 5825/2011), 19 de febrero de 2013 (rec. de casación 1615/2010), 26 de febrero de 2013 (rec. de casación 2825/2012), 24 de septiembre de 2013 (rec. de casación 2895/2012 y 3011/2012) y 19 de noviembre de 2013 (rec. de casación 3077/2012).
Con posterioridad, las STS, Sala 3ª, de 15 de enero de 2014 (rec. de casación 1475/2013), 17 de enero de 2014 (rec. de casación 1460/2013), 10 de febrero de 2014 (rec. de casación 1461/2013), 13 de febrero de 2014 (rec. de casación 1464/2013), 27 de febrero de 2014 (rec. 1481/2013) y 29 de mayo de 2014 (rec. de casación 3182/2013), han confirmado medidas cautelares adoptadas por esta Sala y Sección, en procesos similares al presente.
En la pieza separada de medidas cautelares del presente proceso, se han dictado Autos en fechas 7 de enero de 2013, 6 de marzo de 2013, 20 de noviembre de 2013, 15 de enero de 2014, 30 de enero de 2014, 24 de febrero de 2014, 29 de abril de 2014, 14 de mayo de 2014 y 5 de diciembre de 2014.
Los dos primeros, de 7 de enero y 6 de marzo de 2013, han sido confirmados por STS, Sala 3ª, de 14 de febrero de 2014 (rec. de casación 1465/2013).
Se razona en el FJ 5º de esta última, como fundamento de la confirmación de las primeras medidas cautelares adoptadas por esta Sala y Sección en el presente supuesto, que:
"...La necesidad del proceso para obtener la razón no debe convertirse en un daño para el que tiene la razón. Este principio, que resume la doctrina del " fumus boni iuris", y que se enuncia desde la conocida Sentencia Factortame del Tribunal de Justicia de Luxemburgo, de 19 de junio de 1990, que asume este Tribunal Supremo, desde el Auto de esta Sala de 20 de diciembre de 1990, tiene cabal aplicación en este caso, en el que se acude al proceso para que se reitere lo que ya han acordado los tribunales en asuntos idénticos anteriores. Es decir, para que se aplique al caso concreto una jurisprudencia ya consolidada y uniforme nacida para casos iguales al examinado".
Partiendo de lo que antecede y tal como puso de manifiesto, en un supuesto también asimilable, la Sentencia de esta Sala y Sección de 29 de mayo de 2012, rec. 452/2009 :
FJ 2º: "...no es ocioso recordar que los Jueces y Tribunales se hallan vinculados a la Constitución, conforme a la cual interpretan y aplican las leyes y los reglamentos según los principios constitucionales, conforme a la interpretación de los mismos que resulte de las resoluciones dictadas por el Tribunal constitucional en todo tipo de procesos ( art. 5 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ), que los Jueces y Magistrados están sometidos únicamente al imperio de la Ley ( art. 117 de la Constitución ) ; y que la jurisprudencia complementa el ordenamiento jurídico con la doctrina que, de modo reiterado, establece el Tribunal Supremo al interpretar y aplicar la ley, la costumbre y los principios generales del Derecho ( art. 1.6 del Código Civil )".
(...).
1) Con arreglo a la doctrina constitucional, resultante de las STC 337/94, de 23 de diciembre, FJ 10 º, y 31/2010, de 28 de junio, FJ 24º:
"...resulta perfectamente "legítimo que el catalán, en atención al objetivo de la normalización...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba