STSJ Cataluña 611/2017, 2 de Octubre de 2017
Ponente | HECTOR GARCIA MORAGO |
ECLI | ES:TSJCAT:2017:9494 |
Número de Recurso | 52/2017 |
Procedimiento | Recurso de Apelación |
Número de Resolución | 611/2017 |
Fecha de Resolución | 2 de Octubre de 2017 |
Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
SECCIÓ 3ª
Recurs d'apel lació núm. 52/2017
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona
Procediment ordinari núm. 175/2016-C (MM.CC)
Apel lant: SR. Evaristo
Representant de l'apel lant: SR. RAFAEL ROS FERNÁNDEZ, Procurador
Apel lat: IL LM. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Representant de l'apel lat: SR. IVO RANERA CAHÍS, Procurador
S E N T È N C I A núm. 611
Magistrats/ades:
IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, 2 d'octubre de 2017
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat aquesta SENTÈNCIA a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 52/2017, interposat, com a apel lant, pel SR. Evaristo -representat pel Procurador SR. RAFAEL ROS FERNÁNDEZ i assistit pel Lletrat SR. ANTONIO GILABERT DELGADO-, essent l'apel lat L'IL LM. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ -representat pel Procurador SR. IVO RANERA CAHÍS i assistit pel Lletrat SR. MIQUEL ÀNGEL PIGEM DE LAS HERAS-.
ANTECEDENTS DE FET
En la peça de mesures cautelars del procediment ordinari núm. 175/2016-C, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 29 de setembre de 2016, en virtut de la qual desestimà la petició efectuada per l'actor, el SR. Evaristo, a fi i efecte de veure suspesa cautelarment l'executivitat d'una sanció urbanística de 56.250 euros, què li havia estat imposada per acord de 7 de març de 2016, adoptat pel Ple de L'IL LM. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
Disconforme amb el veredicte incidental, l'actor interposà apel lació, a la qual s'hi oposà l'Ajuntament demandat.
Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, va ser acordada la formació d'aquest rotlle d'apel lació i, alhora, es designà Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà definitivament el dia 27 de setembre de 2017 per tal de votar i decidir; la qual cosa es verificà en aquests mateixos termes.
En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.
FONAMENTS DE DRET
Com ja hem expressat, en la peça de mesures cautelars del procediment ordinari núm. 175/2016-C, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 29 de setembre de 2016, en virtut de la qual desestimà la petició efectuada per l'actor, el SR. Evaristo, a fi i efecte de veure suspesa cautelarment l'executivitat d'una sanció urbanística de 56.250 euros, què li havia estat imposada per acord de 7 de març de 2016, adoptat pel Ple de L'IL LM. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
(Val a dir que es tractava d'una sanció que portava causa d'una infracció urbanística "molt greu", consistent en la parcel lació i en la construcció, sense llicència, d'una casa de fusta de PB+PP, amb una superfície aproximada de 150 m2, en uns terrenys pertanyents al poligon NUM000 NUM001 (sòl no urbanitzable). Obres, a més, d'impossible legalització).
La Resolució interlocutòria impugnada denegà la mesura cautelar amb els arguments que segueixen:
"PRIMERO.- La suspensión del acto administrativo sólo será procedente cuando, de acuerdo a lo previsto en el artículo 130.1 LJCA, su no adopción pudiera hacer perder al recurso su finalidad, debiendo de acordarse previa valoración y ponderación de los intereses particulares implicados y los intereses públicos generales. En el supuesto de autos solicita Evaristo la suspensión del acto administrativo recurrido que es la Resolución de 7 de marzo de 2016 dictada por el Pleno del AYUNTAMIENTO DE VILANOVA i LA GELTRU, por la que se impone una sanción de multa de 56.250 euros al recurrente por una infracción en materia urbanística.
Los criterios jurisprudenciales fijados por el Tribunal Supremo en reiterada jurisprudencia (entre otras, STS de 12 de junio de 2001, 15 de junio de 2011 y 19 de junio de 2001 ) señalan que la suspensión de la ejecución del acto o de la disposición objeto del recurso es una medida cautelar que tiene como finalidad asegurar las resultas del proceso, así como evitar que la sentencia que en su día recaiga no pueda ser llevada a puro y debido efecto por causar perjuicios de imposible o difícil reparación, lo que ha de realizarse por medio de un juicio de ponderación con el principio de eficacia de la actividad administrativa establecido en el artículo 103.1 de la Constitución y el artículo 57 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, que establece la presunción de validez de los actos administrativos, y de los que deriva la regla general de la ejecutividad inmediata de los actos y disposiciones administrativas. El artículo 24 de la Constitución impone la efectividad de la tutela judicial sin que en ningún caso pueda producirse indefensión, y el artículo 106.1 el control jurisdiccional sobre la actividad administrativa. En definitiva, para valorar los intereses en conflicto se ha de tener en cuenta el riesgo de que por la larga duración del proceso se cause un perjuicio al interesado, y la apariencia de "buen derecho" en la pretensión del recurrente, los cuales han de ser valorados convenientemente por el juzgador en base a las manifestaciones y oferta probatoria del propio recurrente.
El órgano jurisdiccional sólo puede realizar un análisis meramente indiciario de los intereses enfrentados para decidir esa primacía determinante de cuál ha de ser la solución procedente sobre la medida cautelar, pero ha de ofertarse un mínimo de prueba para apreciar la procedencia de la suspensión de la ejecución, lo que no ha realizado la representación procesal de Evaristo, quien se limita a alegar sin soporte probatorio alguno. Hemos de señalar que ciertamente la doctrina del TS venía admitiendo que, en materia tributaria y en general en materia de deudas económicas contraídas con la administración, había que valorar el hecho de que en vía...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba