SAP Barcelona 4/2018, 15 de Enero de 2018
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2018:197 |
| Número de Recurso | 102/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 4/2018 |
| Fecha de Resolución | 15 de Enero de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866050
FAX: 934866034
EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0818742120128312575
Recurso de apelación 102/2016 -B
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Sabadell
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 19/2013
Parte recurrente/Solicitante: FLONASA, S.A.
Procurador/a: Andres Carretero Perez
Abogado/a:
Parte recurrida: AGREF S.A.
Procurador/a: Mª Dolors Ribas Mercader
Abogado/a:
SENTENCIA Nº 4/2018
Barcelona, 15 de enero de 2018
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 102/16 interposat contra la sentència dictada en data 28 de novembre de 2014 en el procediment núm. 19/13 tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Sabadell . Han estat recurrent FLONASA S.A. i apel lada AGREF S.A. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "Decideixo estimar la demanda presentada per la procuradora Sra. Ribas, en representació de l'entitat Agref SA, declaro que l'entitat Agref SA té dret a posseir la finca de propietat seva situada a Palau-solità i Plegamans, inscrita en el Registre de la Propietat núm. 4 de Sabadell, tom 2.892, llibre 123, foli 16, finca 6.118, i condemno la demandada entitat
Flonasa SL a entregar la possessió de la finca a la part actora i deixar-la lliure a disposició seva. Les costes causades en aquest plet s'imposen a la part demandada."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi
I.Agref SA ha presentat una demanda contra Flonasa SA. Invocant la seva condició de propietària d'una determinada nau industrial, exercita acció reivindicatòria per recuperar-ne la possessió.
Explica que l'any 1995 van encarregar al seu assessor fiscal i laboral, el Sr. Bernardo, perquè llogués aquella nau. Aquest, però, en contra de l'encàrrec rebut, amb l'ajut o complicitat d'un agent immobiliari de la població, va simular la seva venta a tres persones que són els socis de la societat ara demandada a qui van cedir la nau en precari.
Afegeix que, com que els seus anteriors administradors no van actuar amb la diligència deguda, la situació s'ha mantingut fins ara.
-
La demandada nega que Agref sigui la propietària d'aquell immoble que reivindica perquè la va vendre a tres persones ( els seus socis) que l'any 1994 la hi van llogar. La situació s'ha mantingut durant 19 anys sense oposició d'Agref. Invoca a l'efecte la doctrina dels actes propis.
Sol licita finalment la suspensió del procediment per prejudicialitat penal perquè en aquell procediment penal s'ha posat en dubte l'eficàcia jurídica del contracte del que deriva la possessió que es reivindica en el present.
Aquesta petició de suspensió va prendre virtualitat quan es va certificar pel Jutjat penal que, per resolució de 16 d'octubre de 2013 i sense que els querellats haguessin estat jutjats, es va declarar la prescripció i la consegüent extinció de la seva responsabilitat penal.
-
Dos dies abans de la data assenyalada per la celebració del judici, la part demandada presentà un escrit pel que comunicava haver rescindit el contracte de lloguer i haver entregat la possessió a l'arrendadora. En el mateix escrit sol licitava que es sobresegués el procediment sense imposició de costes a cap d'ambdues parts.
A l'acte del judici, i després d'escoltar a la demandant, es va desestimar aquesta petició.
-
La sentència estima la demanda perquè la presumpció a favor de la demandada que deriva de la inscripció de la seva propietat en el Registre de la Propietat no ha estat desvirtuada per cap prova. No dóna cap valor a la documentació aportada perquè només s'ha aportat fotocòpia del contracte privat de compravenda i el contracte de lloguer no s'ha concertat amb el propietari.
-
Contra aquesta resolució recorre la part demandada. Invoca errònia valoració de la prova després de recordar que les fotocòpies aportades no han estat impugnades de contrari. Insisteix que la demandant no ha acreditat ser la propietària de l'immoble que reivindica i que la sentència no efectua l'anàlisi jurídic de la documentació per concloure si es compleix o no aquest primer requisit de l'acció exercida. Afegeix que el contracte d'arrendament subscrit amb els compradors de l'immoble és títol possessori suficient, però en tot cas, aquest contracte s'ha rescindit per la qual cosa, de forma subsidiària, insisteix en la petició de sobreseïment per satisfacció extra-processal i insubsistència d'interès legítim en la tutela judicial pretesa.
-
La demandant s'oposa al recurs i sol licita que es confirmi la resolució dictada en la primera instància. Al lega que no va impugnar les fotocòpies dels contractes perquè no es qüestiona la seva autenticitat però sí que el Sr. Bernardo pogués vendre l'immoble. El contracte, que seria de cosa aliena, seria nul i la nul litat afectaria a l'auto-arrendament que invoca la demandada. La possible inicial bona fe dels compradors ja no es pot pretendre a partir de les actuacions penals en les que aquests van comparèixer com a perjudicats. Aquesta documentació no desvirtua la presumpció que la inscripció registral li dóna.
Afegeix finalment que l'al legada satisfacció processal per rescissió de l'arrendament no és més que un exercici de mala fe.
Acció reivindicatòria: pressupòsits.
L'acció reivindicatòria ha estat tradicionalment definida per la jurisprudència com aquella que pot exercir el propietari que no posseeix (els termes en els que es planteja el present litigi, fa que resulti innecessari entrar
en la anàlisis de qüestions relacionades en torn a la possessió mediata i la immediata) contra el posseïdor que no pot invocar, en vers aquell propietari, un títol jurídic que justifiqui la seva possessió ( per totes, SSTS de 25 de juny de 1998, 25 de maig de 2000, 14 de novembre de 2001, 24 de gener de 2003, 24 d'octubre de 2005, 16 de juliol de 2006 ). Així ho estableix l' article 348 CC que, després d'assenyalar que la propietat és el dret de gaudir i disposar d'una cosa sense més limitacions que les establertes a les lleis, manté " el propietari té acció contra el tenidor i el posseïdor de la cosa per reivindicar-la".
En termes semblants ho preveu la legislació catalana que en l' article 544-1 CCCat disposa que "l'acció reivindicatòria permet als propietaris no posseïdors d'obtenir la restitució del bé davant dels posseïdors no propietaris, sens perjudici de la protecció possessòria que les lleis reconeixen als posseïdors".
D'aquesta regulació resulta, com recull la STSJ Catalunya de 23 d'octubre de 2014, que aquesta acció exigeix, a més de la identitat de la cosa posseïda i la reivindicada, que (i) s'acrediti el títol de domini de la part actora i que (ii) el demandat posseeixi la cosa indegudament.
Aquests dos darrers pressupòsits són els que qüestiona la demandada que concorrin en el present cas.
Acreditació del domini. Principi de legitimació registral. Presumpció iuris tamtum d'exactitud.
El domini del que reclama, com a requisit de l'acció reivindicatòria, suposa que el demandant acrediti el seu just títol que el legitima per reivindicar la possessió de la seva propietat. Pot acreditar-ho per qualsevol mitjà de prova sens perjudici de les presumpcions que resulten dels articles 522.8 CC, 464 CC o 38 LH .
Evidentment i d'acord amb l' article 217 LEC, el demandat podrà al legar i provar els fets impeditius o extintius del dret del reivindicant, com pot ser la nul litat del títol invocat o altres circumstàncies com pot ser la d'haver deixat de ser propietari.
Al respecte assenyala el Tribunal Suprem a la sentència de 31 de gener de 2013 que "... según algunas sentencias, el demandado no necesita probar su dominio porque basta con que el demandante no acredite el suyo para que haya de dictarse sentencia absolutoria (p. ej. SSTS 19-2-71 y 13-2-06 ), también lo es que otras sentencias definen la acción reivindicatoria como la que puede ejercitar el propietario que no posee contra el poseedor que frente al propietario no pueda alegar un título jurídico que justifique su posesión ( SSTS 1-3-54 y 25-6-98 ) y configuran los litigios sobre acción reivindicatoria como una "confrontación de títulos" ( SSTS 28-11-86, 7-10-88, 1-12-89, 27-6-91 y 21-5-92 ) en la que también debe valorarse la presunción del art. 38 LH a favor del titular inscrito".
Precisament la celebració d'un contracte de compravenda amb els seus socis i posterior lloguer al seu favor és el que oposa Flonasa,SA. I per justificar-ho aporta fonamentalment (i) el contracte privat de compravenda que el 5 d'agost de 1994 van subscriure, per un cantó, com a venedora Agref SA, actuant en el seu nom i en condició d'apoderat el Sr. Bernardo, i d'altre, els Srs. Mauricio, el Sr. Segismundo y el Sr. Juan Ramón, com a compradors; (ii) el contracte de lloguer d'1 de setembre de 1994 entre aquests i Flonasa, SA.
La sentència que es recorre, partint de la presumpció que deriva de la titularitat dominical d'Agref, SA que resulta del Registre de la Propietat (f. 37) considera que aquella presumpció " no ha estat objecte de cap prova en contra" amb l'argument que "la presentació amb la contestació a la demanda, d'una fotocòpia d'un...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba