STSJ Cataluña 5257/2017, 14 de Septiembre de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:7887 |
| Número de Recurso | 4067/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 5257/2017 |
| Fecha de Resolución | 14 de Septiembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8026440
RM
Recurs de Suplicació: 4067/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de setembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5257/2017
En el recurs de suplicació interposat per Calixto i Florian a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 27 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 581/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2017, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por don Calixto y don Florian, frente al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, y en sus méritos absuelvo a la demandada de los pedimentos en su contra ejercitados.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO : Los actores, don Calixto y don Florian, prestaron servicios para la empresa ESCALER, S.A., con las siguientes circunstancias profesionales:
-
Sr. Calixto : antigüedad del 16/03/1995, categoría profesional de encargado y salario mensual con inclusión de la prorrata de pagas extraordinarias de 1.906, 45-euros.
-
Sr. Florian : antigüedad del 13/09/2011, categoría profesional de peón y salario mensual con inclusión de la prorrata de pagas extraordinarias de 1.611, 00- euros.
La señalada empresa extinguió el contrato de trabajo de ambos actores con efectos del 16/09/2013 por causas objetivas, extinción que no fue impugnada por los trabajadores.
En esa fecha la empresa tenía menos de 25 trabajadores
(Folios 14, 15 y 26 a 30)
Los actores interpusieron demanda de reclamación de cantidad frente a la empresa ESCALER, S.A. en fecha 31/03/2014, que dio origen a los autos nº 275/2014 del Juzgado de lo Social nº 1 de Granollers. En ella, además, de salarios adeudados, reclamaba el pago de las indemnizaciones por despido por causas objetivas (22.878, 00-euros el Sr. Calixto y 2.148, 00-euros el Sr. Florian ).
En fecha 27/07/2015 se dictó sentencia estimando su pretensión.
En dicho proceso fue parte el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL.
(Folios 22 a 30)
Instada la ejecución de la sentencia señalada en el ordinal anterior mediante escrito de fecha 03/11/2015, en fecha 10/12/2015 se dictó decreto en el procedimiento de ejecución nº 174/2015 por el que se declaró a la empresa condenada en situación de insolvencia provisional.
En fecha 11/05/2016 los actores reclamaron al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL las prestaciones por salarios e indemnización derivadas de la sentencia señalada. El FGS desdobló su solicitud de indemnización en dos expedientes; en el relativo al 60% de la indemnización reconoció a los actores la cantidad de 11.026, 65-euros al Sr. Calixto y 1.258, 85-euros al sr. Florian mediante resolución de 06/06/2016; en el relativo al 40% de responsabilidad directa dictó la resolución de fecha 17/05/2016 impugnada en este proceso, formulando la demanda en fecha 12/07/2016.
En la solicitud los actores consignaron en la casilla de "tamaño de la empresa" el código "0" que equivale a empresas de entre 0 y 24 trabajadores.
(Folios 1 a 7, 38 a 43 y 47 a 49)
En caso de estimación de la tesis actora, las cantidades de las que respondería el FGS serían de
7.250, 40-euros en el caso del Sr. Calixto y de 805, 60-euros en el del Sr. Florian .
(Hecho pacífico)"
Contra aquesta sentència les parts actores, Calixto i Florian, van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol licitava es condemnés l'entitat demandada al pagament del 40% de la indemnització per acomiadament objectiu, s'interposa per aquella Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu, dedicat a examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència.
La sentència d'instància va estimar l'excepció de prescripció al legada pel demandat, argumentant que en el moment en que l'actor va presentar la corresponent sol licitud davant del dit organisme, ja havia transcorregut el termini de prescripció d'un any, d'acord amb el que estableix l'article 33.8 de l'Estatut dels Treballadors i la jurisprudència del Tribunal Suprem, citant a l'efecte la Sentència de data 16.7.2013 .
En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, es denuncia la infracció de l'article 33.8 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb els apartats 2 i 7 del mateix article i la jurisprudència que els ha interpretat i s'argumenta que el FGS ha d'abonar els salaris i indemnitzacions com a conseqüència de sentència, interlocutòria, acte de conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors, per la qual cosa els actors només podien sol licitar la prestació al FGS quan van aconseguir la sentència que els va reconèixer les prestacions i en tot cas, el
demandant va tenir coneixement de la reclamació dels treballadors al ser demandat, i no va oposar prescripció
empresarial ni la que li pogués beneficiar a ell, per la qual cosa posteriorment no la pot al legar.
Doncs bé, el motiu ha de ser desestimat, perquè la sentència d'instància no ha infringit l'article esmentat. El dit article, apartat 8, establia el següent, en el moment de l'acomiadament dels treballadors: "En los contratos de carácter indefinido celebrados por empresas de menos de veinticinco trabajadores, cuando el contrato se extinga por las causas previstas en los artículos 51 y 52 de esta Ley o en el artículo 64 de la Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal, el Fondo de Garantía Salarial abonará al trabajador una parte de la indemnización en cantidad equivalente a ocho días de salario por año de servicio, prorrateándose por meses los períodos de tiempo inferiores al año. No responderá el Fondo de cuantía indemnizatoria alguna en los supuestos de decisiones extintivas improcedentes, estando a cargo del empresario, en tales casos, el pago íntegro de la indemnización.
El cálculo del importe de este abono se realizará sobre las indemnizaciones ajustadas a los límites previstos en el apartado 2 de este artículo".
Per la seva part, l' art. 21 del R.D. 505/1985, sobre organització i funcionament del Fons de Garantia Salarial estableix que el termini per a sol licitar les prestacions del Fons de Garantia Salarial serà d'un any, comptat des la data de l'acte de conciliació, sentència, resolució de l'autoritat laboral o resolució judicial complementària d'aquestes, en que es reconegui el deute per salaris o es fixin les indemnitzacions. Així mateix disposa que el dit termini s'interromprà per l'exercici...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 18 de Julio de 2018
...la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 14 de septiembre de 2017, en el recurso de suplicación número 4067/17 , interpuesto por D. Jacinto y D. Jenaro , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 32 de los de Barcelona de fecha 27 de feb......