STSJ Cataluña 522/2017, 26 de Junio de 2017
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:5209 |
| Número de Recurso | 293/2014 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 522/2017 |
| Fecha de Resolución | 26 de Junio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Rotlle d'apel lació núm. 293/2014
SENTÈNCIA Núm. 522/2017
Il lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Sr. Francisco Sospedra Navas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Eduard Paricio Rallo
A la ciutat de Barcelona, 26 de juny de 2017
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (secció cinquena) ha pronunciat la següent sentència en el recurs d'apel lació núm. 293/2014, interposat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui, representat per la procuradora Sra. Anna Maria Gómez-Lanzas Calvo i dirigit pel lletrat Sr. Jordi Salbanyà i Benet, essent part apel lada la Delegación del Gobierno en Catalunya, representada per l'Advocat de l'Estat.
Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
Al procediment ordinari núm. 191/2013, seguit davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona, es va dictar en data 25 de març de 2014 una sentència mitjançant la qual es va estimar el recurs esmentat.
La representació de l'Ajuntament demandat va interposar en data 13 de maig de 2014 recurs d'apel lació tot demanant sentència que revoqui la sentència apel lada i desestimi el recurs inicialment interposat, amb imposició de les costes processals a la demandant.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ Els Ajuntaments son competents per aprovar mocions de naturalesa extra-municipal o opinions polítiques, essent així que la resolució impugnada és una declaració
política que prové d'un òrgan de representació democràtica que no està subjecte al dret administratiu i, per tant, no pot ser objecte de recurs jurisdiccional. Afegeix que la resolució no te capacitat de produir efectes jurídics en el sentit d'establir extingir o transformar drets o obligacions; B/ La sentència del Tribunal Constitucional de 25 de març de 2014 no afecta el cas atès que precisament defensa la legitimitat de totes les idees, fins i tot les que promouen la modificació de la Constitució espanyola, en el ben entès que no es pot considerar que la resolució tingui els efectes jurídics que la sentència esmentada atribueix a la resolució del Parlament atès que ni l'Ajuntament ni els seus membres tenen atribucions per iniciar un diàleg o negociació per canviar el marc constitucional, ni hi ha calendari a aquests efectes, ni la resolució preveu posterior actuacions; i C/ Que en tot cas la resolució impugnada ha de ser considerada com exercici del dret de petició reconegut a l'article 29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El recurs va ser traslladat a la representació de l'Administració General de l'Estat, que s'hi van oposar tot demanant la desestimació íntegra del recurs d'apel lació.
Un cop es van aixecar les actuacions a aquesta Sala, es va formar el corresponent rotlle d'apel lació, es va designar magistrat ponent i, atès que no es va demanar la recepció a prova en aquesta alçada ni la celebració de vista, es va assenyalar data per a la votació i resolució del recurs.
FONAMENTS DE DRET
La Delegació del Govern va impugnar en el procés d'instància l'acord adoptat pel ple de l'Ajuntament de Caldes de Montbui en data 28 de febrer de 2013. L'esmentat acord inclou a la seva part dispositiva la declaració del municipi com a territori català lliure i sobirà, la declaració que la voluntat majoritària dels seus habitants consisteix en què aquesta sobirania sigui exercida per un nou estat lliure i sobirà, i una petició al Parlament de Catalunya en el sentit que treballi per tal d'aconseguir aquesta fita com abans millor.
El Jutjat d'instància va estimar el recurs tot entenent que l'acord impugnat desplega efectes jurídics presents i futurs, que el seu sentit és aconseguir una mutació de l'ordre jurídic constitucional, que la decisió ultrapassa les competències municipals i no troba cobertura en l'autonomia local.
Segons que s'ha esmentat, la representació de l'Ajuntament demandat fonamenta el present recurs d'apel lació en els següents motius: A/ Els Ajuntaments son competents per aprovar mocions de naturalesa extramunicipal o opinions polítiques, essent així que la resolució impugnada és una declaració política que prové d'un òrgan de representació democràtica que no està subjecte al dret administratiu i, per tant, no pot ser objecte de recurs jurisdiccional. Afegeix que la resolució no te capacitat de produir efectes jurídics en el sentit d'establir extingir o transformar drets o obligacions; B/ La sentència del Tribunal Constitucional de 25 de març de 2014 no afecta el cas atès que precisament defensa la legitimitat de totes les idees, fins i tot les que promouen la modificació de la Constitució espanyola, en el ben entès que no es pot considerar que la resolució tingui els efectes jurídics que la sentència esmentada atribueix a la resolució del Parlament atès que ni l'Ajuntament ni els seus membres tenen atribucions per iniciar un diàleg o negociació per canviar el marc constitucional, ni hi ha calendari a aquests efectes, ni la resolució preveu posterior actuacions; i C/ Que en tot cas la resolució impugnada ha de ser considerada com exercici del dret de petició reconegut a l'article 29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
No es planteja en aquest recurs el fet que el contingut substantiu de la moció impugnada i el sentit de les manifestacions que s'hi contenen son objectivament i indudablement contràries a l'ordenament jurídic, específicament per col lisió amb els articles 1.2 i 2 de la Constitució . Aquesta és una obvietat que no discuteix l'Administració demandada. Allò que planteja la representació municipal no és l'adequació substantiva de l'acord a l'ordenament, sinó el dret de l'Ajuntament a efectuar les manifestacions en qüestió i a formular peticions, sense que aquestes manifestacions puguin ser objecte de control jurisdiccional.
Cal partir de la base que la mera subscripció d'un enunciat inconstitucional no és un fet que per sí sol permeti una fiscalització judicial. En aquest sentit s'ha expressat el Tribunal Constitucional en la sentència núm. 42/14 . El control jurisdiccional serà possible en la mida que l'acord desbordi l'àmbit estrictament polític per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 30 de Mayo de 2018
...el recurso de casación preparado por el Abogado del Estado en la representación que por ley tiene encomendada contra la sentencia núm. 522/2017, de 26 de junio, de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección Quinta ), dictada en los autos ......