STSJ Cataluña 2956/2017, 10 de Mayo de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:4009 |
| Número de Recurso | 1823/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 2956/2017 |
| Fecha de Resolución | 10 de Mayo de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43148 - 44 - 4 - 2015 - 8030393
F.S.
Recurs de Suplicació: 1823/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 10 de maig de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2956/2017
En el recurs de suplicació interposat per Argimiro a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 11 de novembre de 2016 dictada en el procediment núm. 642/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20-7-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de novembre de 2016, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda formulada por D. Argimiro frente a FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, por reclamación de cantidad, debo absolver y absuelvo al demandado de las peticiones en su contra formuladas, confirmando la resolución impugnada.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- El actor D. Argimiro, con NIE nº NUM000, prestó servicios para la empresa Íntegra Obra Civil y Edificaciones Urbana, S.L. con una antigüedad de 21.10.2011 y un salario de 1.739,43.- € mensuales con prorrata de pagas extras.
-
- En fecha 28.5.2013, se dictó sentencia por el Juzgado de lo Social nº 12 de Barcelona por la que se condenaba a la empresa a abonar al actor la cantidad de 9.543,19.- €, más el 10% por mora en el pago, en concepto de salarios y liquidación.
-
- Tras declararse la insolvencia de la empresa por la cantidad de 10.497,50.- €, en fecha 25.2.2014 solicitó las prestaciones al Fondo de Garantía Salarial dictándose resolución en fecha 2.12.2014 por la que se le reconocían 6.010,80.- € en concepto de salarios, siendo el salario módulo de 50,09.- € diarios.
-
- La demanda se presentó en el Decanato el día 20.7.2015.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del treballador demandant contra la sentència que desestima la pretensió de reclamació de prestacions al Fons de Garantia Salarial a qui absol, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE de 11 d'octubre) d'aplicació al recurs.
El treballador recorrent denuncia la infracció per aplicació incorrecta de l'article núm. 24.1 de la Llei 39/2015 en relació a l'article núm. 28.7 del R. Decret 505/1985, i la infracció de l'article núm. 33.1 del Estatut dels Treballadors, així com la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, Sala Social en la sentència de 16 de març de 2015 ( recud. 802/2014 ) que han seguit les Sentències dictades per les Sales Socials dels Diferents TS. de Justícia, que enumera àmpliament. Manté que el debat jurídic es limita als efectes del silenci administratiu positiu quan el Fons de Garantia Salarial ( FOGASA) resol un expedient administratiu amb posterioritat als tres mesos de termini, sense que pugui entrar a resoldre el fons de la pretensió perquè ha transcorregut el termini de resolució, de forma que s'ha d'entendre que amb posterioritat únicament pot resoldre de forma expressa en el mateix sentit que l'acció postulada, o sigui reconeixent-la i abonant el import reclamat, sense perjudici de la revisió del procediment que pugui accionar posteriorment per entrar sobre el fons del cas. Rebat les consideracions judicials de la fonamentació de la sentència recorreguda sobre la reclamació de l'acció exercida amb mala fe, tota vegada que es va postular emparada en norma reguladora del silenci administratiu positiu que regeixen les resolucions del FOGASA., atesos els efectes d'aquest silenci positiu al transcórrer tres mesos sense resolució de fons per part del FOGASA. des de la sol licitud, que no són altres que haver de reconèixer el import de reclamats salaris, independentment de la responsabilitat de fons del seu abonament per part del Ens públic o de l'empresa ocupadora deutora.
Conclou que la sentència de la instància va infringir l'article núm. 43 de la Llei 30/1992 ( actual art. 24 de la Llei 39/2015 de 1 d'octubre del Procediment administratiu Comú de les administracions públiques), en relació amb l'article núm. 42 de la mateixa norma, que estableix que la resolució expressa posterior haurà de ser confirmatòria del acte quan hagi operat el silenci administratiu. Els tribunals, un cop operat el silenci administratiu, no poden pronunciar-se sobre els actes contraris a l'ordenament jurídic o presumptes, sinó que l'Administració ha de seguir els procediments establerts en l'article núm. 102 de la Llei 30/1992, tal com estableix la STS. IV, amb cita de doctrina jurisprudencial de la Sala III contenciosa administrativa del TS IV. de 16 de març de 2015 citada.
Efectivament davant aquesta concreta controvèrsia jurídica sobre els efectes del silenci administratiu positiu de les resolucions del FOGASA, aquesta Sala Social s'ha pronunciat abastament en anteriors ocasions en el sentit pretès pel recorrent en aplicació dels articles núm. 42 i 43 de la Llei 30/1992 LRJ-PAC. modificada per Llei 25/2009.
També aquesta Sala Social del TSJC. ha dictat sentències en les que ha matisat la doctrina jurisprudencial continguda en la STS. de 16 de març de 2015 en aplicació de la doctrina contenciosa administrativa sobre l'efecte del silenci positiu, en relació amb l'article núm. 62,1 f) de la Llei 30/1992 i els límits legals que puguin operar en els supòsits en que no existeix títol legal substantiu per reclamar la prestació o per haver set ja abonada, a fi d'evitar que en virtut del silenci administratiu positiu es reconegui un dret que el demandant no te. En aquest sentit hem rebutjat una interpretació formalista.
Partim dels fets provats no atacats, i pel que aquí interessa, del tercer fet provat de la sentència conforme el FOGASA en anterior expedient administratiu corresponent a l'acomiadament i salaris de tramitació, havia abonat els imports en els topalls màxims legals establerts d'acord amb la normativa reguladora de la responsabilitat subsidiària del FOGASA., sense existir cap discrepància sobre el càlcul realitzat.
La Sala ha de resoldre en primer lloc la procedència o no de l'aplicació del silenci administratiu positiu que reclama el recorrent. Silenci administratiu que constitueix un acte administratiu propi que finalitza el procediment segons l'article núm. 43, 4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, i obliga al FGS. demandat a reconèixer a la persona interessada la totalitat del seu dret reconegut en via judicial, encara que aquest import reclamat al FGS. depassi els topalls legals de la seva responsabilitat subsidiària establerts en l'article núm. 33. 1 i 2 del ET. perquè ja ha percebut la prestació corresponent en anterior procediment. És cert que la finalitat de l'aplicació del silenci positiu és la garantia de l'administrat davant l'incompliment del temps límit de l'Administració per resoldre la pretensió. Aquesta garantia únicament cedeix quan el dret que es postula no existeix o no es correspon totalment amb allò demanat com a responsabilitat del demandat.
Com ens hem manifestat abastament aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya 28 d'octubre de 2015 ( rec. 3481/2015), en la nostra Sentència de 21 de gener de 2016 ( rec. 4784/2015), independentment dels arguments del FOGASA de caràcter substantiu, cal atendre a l'objecció processal i l'aplicació de l' article 62, 1 f) de la Llei 30/1992 d'aplicació al cas, referit a la nul litat dels actes administratius en supòsits com el present en què s'ha apreciat la concurrència de silencia administratiu positiu, ja que aquella norma disposa que els actes de les Administracions públiques expressos o presumptes " contrarios al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 621/2018, 12 de Junio de 2018
...de 10 de mayo de 2017 dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso de suplicación núm. 1823/2017 , formulado frente a la sentencia de 20 de julio de 2015 dictada en autos nº 642/2015 por el Juzgado de lo Social núm. 1 de Tarragona , seguidos a......