STSJ Cataluña 2763/2017, 3 de Mayo de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:3754 |
| Número de Recurso | 1087/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 2763/2017 |
| Fecha de Resolución | 3 de Mayo de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43148 - 44 - 4 - 2015 - 8020768
F.S.
Recurs de Suplicació: 1087/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 3 de maig de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2763/2017
En el recurs de suplicació interposat per Plácido a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 22 de novembre de 2016 dictada en el procediment núm. 434/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 14-5-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2016, que contenia la decisió següent:
"Que desestimando íntegramente la demanda formulada por Plácido contra el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, debo absolverle de todos los pedimentos en su contra."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
) Por sentencia del Juzgado de lo Social 1 de Tarragona de 14/02/2014 se estimó la demanda de cantidad interpuesta por el Trabajador condenando a la empresa Alba Estuc, S.L. a satisfacer la suma de 7.385,75€ en concepto de salarios adeudados, dictándose decreto de 26/05/2014 declarando la insolvencia legal de la empresa. (No controvertido).
-
) El Trabajador solicitó al FOGASA las prestaciones correspondientes el 31/07/2015, dictándose resolución por dicho organismo el 16/04/2015, por la que no se le reconoció importe alguno al existir otro expediente en materia de despido y salarios de tramitación en el que se le habían reconocido al actor las cantidades siguientes: la suma de total de 6.010,80€, de salarios de trámite y 18.282,85€ de indemnización. (No controvertido).
-
) FOGASA había abonado en el expediente correspondiente al despido y salarios de tramitación, la totalidad de los importes correspondientes en sus cuantías máximas de acuerdo con la normativa vigente, sin que exista discrepancia en el cálculo realizado por el Instituto. (No controvertido).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El treballador recorrent denuncia la infracció per aplicació incorrecta de l'article núm. 24.1 de la Llei 39/2015 en relació a l'article núm. 28.7 del R. Decret 505/1985, i la infracció de l'article núm. 33.1 del Estatut dels Treballadors, així com la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, Sala Social en la sentència de 16 de març de 2015 ( recud. 802/2014 ) que han seguit les Sentències dictades per les Sales Socials dels Diferents TS. de Justícia, que enumera àmplia. Manté que el debat jurídic es limita als efectes del silenci administratiu positiu quan el Fons de Garantia Salarial ( FOGASA). resol un expedient administratiu amb posterioritat als tres mesos de termini, sense que pugui entrar a resoldre el fons de la pretensió perquè ha transcorregut el termini de resolució, de forma que s'ha d'entendre que amb posterioritat únicament pot resoldre de forma expressa en el mateix sentit que l'acció postulada, o sigui reconeixent-la i abonant el import reclamat, sense perjudici de la revisió del procediment que pugui accionar posteriorment per entrar sobre el fons del cas. Rebat les consideracions judicials de la fonamentació de la sentència recorreguda sobre la reclamació de l'acció exercida amb mala fe, tota vegada que es va postular emparada en norma reguladora del silenci administratiu positiu que regeixen les resolucions del FOGASA., atesos els efectes d'aquest silenci positiu al transcórrer tres mesos sense resolució de fons per part del FOGASA. des de la sol licitud, que no són altres que haver de reconèixer el import de reclamats salaris, independentment de la responsabilitat de fons del seu abonament per part del Ens públic o de l'empresa ocupadora deutora.
Conclou que la sentència de la instància va infringir l'article núm. 43 de la Llei 30/1992 ( actual art. 24 de la Llei 39/2015 de 1 d'octubre del Procediment administratiu Comú de les administracions públiques), en relació amb l'article núm. 42 de la mateixa norma, que estableix que la resolució expressa posterior haurà de ser confirmatòria del acte quan hagi operat el silenci administratiu. Els tribunals, un cop operat el silenci administratiu, no poden pronunciar-se sobre els actes contraris a l'ordenament jurídic o presumptes, sinó que l'Administració ha de seguir els procediments establerts en l'article núm. 102 de la Llei 30/1992, tal com estableix la STS. IV, amb cita de doctrina jurisprudencial de la Sala III contenciosa administrativa del TS IV. de 16 de març de 2015 citada.
Efectivament davant aquesta concreta controvèrsia jurídica sobre els efectes del silenci administratiu positiu de les resolucions del FOGASA, aquesta Sala Social s'ha pronunciat abastament en anteriors ocasions en el sentit pretès pel recorrent en aplicació dels articles núm. 42 i 43 de la Llei 30/1992 LRJ-PAC. modificada per Llei 25/2009.
També aquesta Sala Social del TSJC. ha dictat sentències en les que ha matisat la doctrina jurisprudencial continguda en la STS. de 16 de març de 2015 en aplicació de la doctrina contenciosa administrativa sobre l'efecte del silenci positiu, en relació amb l'article núm. 62,1 f) de la Llei 30/1992 i els límits legals que puguin operar en els supòsits en que no existeix títol legal substantiu per reclamar la prestació o per haver set ja abonada, a fi d'evitar que en virtut del silenci administratiu positiu es reconegui un dret que el demandant no te. En aquest sentit hem rebutjat una interpretació formalista.
Partim dels fets provats no atacats, i pel que aquí interessa, del tercer fet provat de la sentència conforme el FOGASA en anterior expedient administratiu corresponent a l'acomiadament i salaris de tramitació, havia abonat els imports en els topalls màxims legals establerts d'acord amb la normativa reguladora de la responsabilitat subsidiària del FOGASA., sense existir cap discrepància sobre el càlcul realitzat.
La Sala ha de resoldre en primer lloc la procedència o no de l'aplicació del silenci administratiu positiu que reclama el recorrent. Silenci administratiu que constitueix un acte administratiu propi que finalitza el procediment segons l'article núm. 43, 4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, i obliga al Fogasa demandat a reconèixer a la persona interessada la totalitat del seu dret reconegut en via judicial, encara que aquest
import reclamat al FGS. depassi els topalls legals de la seva responsabilitat subsidiària establerts en l'article núm. 33. 1 i 2 del ET. perquè ja ha percebut la prestació corresponent en anterior procediment. És cert que la finalitat de l'aplicació del silenci positiu és la garantia de l'administrat davant l'incompliment del temps límit de l'Administració per resoldre la pretensió. Aquesta garantia únicament cedeix quan el dret que es postula no existeix o no es correspon totalment amb allò demanat com a responsabilitat del demandat.
Com ens hem manifestat abastament aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya 28 d'octubre de 2015 ( rec. 3481/2015), en la nostra Sentència de 21 de gener de 2016 ( rec. 4784/2015), independentment dels arguments del FOGASA de caràcter substantiu, cal atendre a l'objecció processal i l'aplicació de l' article 62, 1 f) de la Llei 30/1992 referit a la nul litat dels actes administratius en supòsits com el present en què s'ha apreciat la concurrència de silencia administratiu positiu, ja que aquella norma disposa que els actes de les Administracions públiques expressos o presumptes "contrarios al ordenamiento jurídico por los que se adquieren facultades o derechos cuando se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición", seran nuls de ple dret ( STS III de 28 d'abril de 2015 i STS III, de 21 de febrer de 2014,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 538/2018, 17 de Mayo de 2018
...la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de 3 de mayo de 2017, en el recurso de suplicación nº 1087/2017 , interpuesto frente a la sentencia dictada el 22 de noviembre de 2016 por el Juzgado de lo Social nº 2 de Tarragona , en los autos nº 434/201......