SAP Tarragona 190/2017, 6 de Junio de 2017
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Tarragona, seccion 3 (civil) |
| Fecha | 06 Junio 2017 |
| Número de resolución | 190/2017 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 456/2016
JUDICI ORDINARI Núm. 799/2014
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3 - VALLS
SENTÈNCIA núm. 190/2017
MAGISTRATS IL LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 6 de juny de 2017
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Encarnacion representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Gavaldà Sampere i defensada pel Lletrat Sr. Cenzual Martín, contra la sentència de 7 de gener de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Valls, procediment ordinari núm. 799/2014, al qual han intervingut com a part demandant l'ara apel lant, i com a parts demandades LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i assistit per la Lletrada Sra. Huerta Gormaz, així com la Sra. Tatiana .
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"DESESTIMAR íntegramente la demanda interpuesta por la representación procesal de DÑA. Encarnacion contra la compañía aseguradora LINEA DIRECTA y DÑA. Tatiana, con expresa condena a la parte actora al pago de las costas procesales."
Contra la citada resolució es van interposar recursos d'apel lació per la representació processals de la Sra. Encarnacion .
Donat trasllat del recurs a la part adversa, per LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA s'ha presentat escrit d'oposició al mateix.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
Interposa la representació processal de la Sra. Encarnacion el present recurs contra el pronunciament de la resolució recorreguda que considera que la demanda reconvencional no admesa (folis 128 i ss.) que la mateixa va formular en un anterior procediment (en el que LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA demandava a la Sra. Encarnacion, i que va ser desestimada per falta de legitimació activa per sentència de 06-06-2014, judici verbal núm. 297/2012 del Jutjat núm. 3 de Valls, folis 131 i ss.), no tenia efectes interruptius de la prescripció. Després d'al legar que l'acció exercitada no està prescrita, sol licita que per aquest Tribunal s'entri en el fons de l'assumpte i es declari la concurrència de culpes en l causació del sinistre, condemnant a les codemandades a abonar a l'actora el 60% de l'import reconegut a la interlocutòria de quantia màxima de 10- 11-2011 (folis 77 i ss.).
Prescripció.
La qüestió que hem d'analitzar en primer lloc és, per tant, si aquella demanda reconvencional no admesa va interrompre la prescripció. En aquest punt, aquest Tribunal coincideix amb la Jutgessa d'instància al sentit de que, no constant a les actuacions aquesta demanda, s'ha d'estar a lo que determina la interlocutòria de 11-02-2013 sobre la inadmissió de la reconvenció (folis 128 i ss.): "... es el tercer señalamiento que se realiza y no es hasta este momento cuando interpone demanda reconvencional, por lo que ... la conclusión es clara de que no se puede admitir dicha reconvención por extemporánea. /// Sin embargo, de la lectura de la demanda reconvencional no se infiere que la demandada quiera hacer valer su crédito compensable sino tan solo que se declare la concurrencia de culpas. Entiende esta instancia que no sería necesaria la reconvención para hacer valer este hecho si a su vez no pretende reclamar la parte correspondiente. /// Sea como fuere, aún en el pretendido caso de que así fuese, se llega a la misma conclusión de que en este supuesto no cabe tal reconvención al tratarse de cuantía que superaría la propia de los juicios verbales" .
Per tant, no reclamant-se cap indemnització mitjançant la demanda reconvencional (quan no consta que existeix cap impediment per formular la pertinent demanda de judici ordinari, sense perjudici d'una posterior acumulació de procediments), no podem considerar interrompuda la prescripció (article 121-11 del CCC: "Son causas de interrupción de la prescripción: a) El ejercicio de la pretensión frente a los tribunales, aunque sea desestimada por defecto procesal" ), de tal forma que, declarant-se provat (i no havent estat impugnat) que en data 03-07-2012 sí es va interrompre la prescripció "ya que existe una conversación telefónica en la que las partes hablaron de la cuantía de la indemnización por los daños y perjuicios derivados del accidente" (foli 291), la demanda havia d'haver estat formulada abans del 03-07-2013, quan s'ha presentat el 24-10-2014 (foli 1).
Cosa diferent i que hem d'examinar a continuació és si aquest termini anual de prescripció és d'aplicació tant a l'asseguradora com a l'assegurat. A la nostra sentència del 24 de gener de 2017 (ROJ: SAP T 312/2017 -ECLI:ES:APT:2017:312) vam expressar el nostre reiterat criteri:
"SEGON. Prescripció.
Front al pronunciament del Jutge d'instància que dicta la resolució referent a que "tanto el plazo prescriptivo para las aseguradoras como para los particulares implicados, será el de un año, de conformidad con el artículo 7 apartado 1 del TRLRCYSCVM y el art. 76 de la Ley de Contrato de Seguro " (foli 112), .......
Són diverses les qüestions que aquest Tribunal ha d'abordar al respecte:
-
Termini de prescripció :
Com ja s'ha dit, la resolució impugnada sosté que aquest termini és d'un any tant per les asseguradores com per als particulars implicats a l'accident de trànsit.
Aquest Tribunal no comparteix aquest pronunciament, com ja hem exposat en diferents resolucions, com per exemple a la nostra sentència de 24 de novembre de 2015 (ROJ: SAP T 1626/2015 - ECLI:ES:APT:2015:1626): "SEGON. - I) Terminis de prescripció. Normativa legal:
L'article 121-21 CCC estableix que "Prescriuen al cap de tres anys: d) Les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual".
L'art. 7 LRCySVM disposa: "Obligaciones del asegurador y del perjudicado. 1. El asegurador, dentro del ámbito del aseguramiento obligatorio y con cargo al seguro de suscripción obligatoria, habrá de satisfacer al perjudicado el importe de los daños sufridos en su persona y en sus bienes, así como los gastos y otros perjuicios a los que tenga derecho según establece la normativa aplicable. Únicamente quedará exonerado de esta obligación si prueba que el hecho no da lugar a la exigencia de responsabilidad civil conforme al artículo 1 de la presente Ley. El perjudicado o sus herederos tendrán acción directa para exigir al asegurador la satisfacción de los referidos daños, que prescribirá por el transcurso de un año".
II) Terminis de prescripció. Doctrina:
Pel que fa al termini de prescripció de l'acció contra l' asseguradora o el Consorci de Compensació d'assegurances, el Tribunal Suprem, Sala 1a Ple, S 6-9- 2013, núm. 533/2013, ha fixat com a doctrina jurisprudencial que: "en el caso de que el perjudicado por un accidente de tráfico ocurrido en Cataluña ejercite acción directa contra la aseguradora del vehículo conducido por el responsable del accidente o, en su caso, contra el Consorcio de Compensación de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba