STSJ Cataluña 7643/2016, 23 de Diciembre de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:12240 |
| Número de Recurso | 4700/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 7643/2016 |
| Fecha de Resolución | 23 de Diciembre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 4700/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 23 de desembre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7643/2016
En el recurs de suplicació interposat per Carla a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 8 d'abril de 2016 dictada en el procediment núm. 58/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Dosidermo,S.L. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 25-1-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 d'abril de 2016, que contenia la decisió següent:
"Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por Doña Carla debo declarara y declaro NULO el despido articulado sobre la misma, con efectos de 04/01/2016, condenando a la empresa DOSIDERMO SL, a estar y pasar por la anterior declaración; absolviendo a la demandada de los restantes pedimentos de la demanda.
Absuelvo al Fondo de Garantía Salarial"
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La parte actora tiene los siguientes datos personales y profesionales:
Carla, titular de DNI NUM000, antigüedad de 08/09/2009, categoría de DEPENDIENTA/VENDEDORA y salario diario de 26,99 € (incluido el
prorrateo de pagas extraordinarias) -hecho conforme-. Prestaba servicios para la empresa DOSIDERMO SL, dedicada a la actividad de COMERCIO (hecho conforme).
La actora mantiene una jornada del 23% por reducción de jornada por cuidado de hijo menor con enfermedad grave desde el 17/07/2012 (documentos 14 y 15 demandada), percibiendo subsidio previsto en el Real Decreto 1148/2011 por parte de la MATEP FREMAP -documento 4 actora
La mercantil comunicó en fecha 04/01/2016 el despido de la actora, con efectos de la misma fecha, reconociendo en la comunicación la improcedencia del despido y una indemnización a su favor de 1.362,41 € -documento 10 demandada-.
Por burofax de 11/02/2016 (documento a folio 45 que se da por reproducido) la empresa ofrecía la readmisión con efectos de tres días después de su recepción.
La oferta se reiteró el día de conciliación administrativa efectuada el 16/02/2016 (documento a folio 38 de las actuaciones), que fue rechazada por la actora.
No obstante, la actora se reincorporó al trabajo el 22/02/2016 tal y como manifestó en escrito presentado al órgano judicial el 31/03/2016, señalando en el mismo que el objeto de la demanda era la cuantía de los daños y perjuicios causados y los salarios de tramitación (folio 29 actuaciones).
La actora percibió un total de 277,17 € y 277,17 € desde el despido hasta la readmisión (documento 7 y 8 demandada).
La actora está desde el 2011 acudiendo a un servicio de "Soporte psicológico a niños con enfermedad crónica y su familia" de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell a raíz del diagnóstico de fibrosis quística de la hija de la actora (documento 5 actora)
Todos los empleados de la demandada son mujeres (interrogatorio actora)
Se agotó la conciliación administrativa previa (actuaciones).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la sentència que declara la nul litat de l'acomiadament comunicat el 4 de gener de 2916 amb efectes del mateix dia oferint la indemnització de 45 dies per any treballat pel fet d'estar la demandant amb reducció de jornada per cura de fill menor amb malaltia greu, és per denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'Octubre).
L'empresa ocupadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
La recorrent denuncia que la sentència no li ha reconegut indemnització per dany moral derivat de la situació en què es va veure abocada amb l'acomiadament nul ja des del mateix moment de la seva notificació per part de l'empresa demandada ocupadora, no solament perquè estava en situació de reducció de jornada de fill menor de 12 anys amb malaltia greu percebent la corresponent prestació de la Mútua d'AATT i MMPP. que va quedar tallada, sinó perquè la decisió empresarial la va alterar psíquicament devent acudir als serveis públics de psicòleg en persona que ja estava sent tractada mèdicament i sota control i ajuda psicològica, davant l'estrès de la situació de desocupació i falta de guanys per sostenir la cura de la filla malalta greu.
Combat la decisió judicial de la instància que nega que en aquest cas es produís discriminació per raó de gènere, que inclou la maternitat i els seus efectes, entre els que es compta, la cura del fill menor amb malaltia greu. També combat el raonament del magistrat de la sentència que nega la discriminació invocada en la demanda perquè a l'empresa treballen majoria de dones, de forma que es tracta d'una empresa "totalment feminitzada" en la que s'ha produït el seu acomiadament per raó objectiva de " situació econòmica negativa en els últims anys" segons la carta d'acomiadament ( f. 48) que reconeix directament la improcedència amb oferiment de la indemnització de 45 dies per any, però que no te com a conseqüència automàtica cap tracte discriminador empresarial cap a la reclamant, atès també que la reducció de jornada es va iniciar el juliol de 2012. El magistrat conclou que el fet de ser dona o de prestar serveis en reducció de jornada per cura de fill no constitueixen indicis suficients de discriminació ni de sexe ni de drets derivats de la maternitat.
La demandant argumenta en el recurs en relació a la discriminació invocada a efectes del corresponent rescabalament econòmic reclamat desestimat en la sentència, que, si be a l'empresa hi ha majoria de dones, cap de les dones ni homes de l'empresa, es troben en el supòsit de cura de fill amb malaltia greu, atenent a que a aquesta reducció de jornada s'hi poden acollir indistintament tan dones com homes, de forma que l'element comparatiu de la discriminació seria tota la plantilla. Conclou que la única explicació al seu acomiadament sense causa és la seva situació objectiva de reducció de jornada sense terme limitat de temps, doncs hi te dret mentre duri la malaltia greu de la filla.
Partim de la relació fàctica no atacada i dels fets conformes.
La controvèrsia en el recurs consisteix en determinar si la decisió extintiva de l'empresa, declarada nul la en la sentència de la instància en compliment del imperatiu legal de l'article núm. 55,5 b) del ET., vulnera una de les vessants del dret fonamental a la no discriminació per raó de gènere ( Directiva 2002/73 de 23 de setembre i ara la Directiva 2006/54) establert en l' art. 14 de la CE. de 1978, que a Espanya es va transposar en la forma que consta en la Llei Orgànica 3/2007 d'Igualtat efectiva entre dones i homes (LOIE). La igualtat efectiva de gènere també inclou garantir el dret a la conciliació de la responsabilitat legal de cura de fill amb malaltia greu amb el treball ( art. 44 i Disposició addicional 11ena. de la LOIE.)
La raó de l'article núm. 37.5 del ET., és introduir en l'àmbit laboral la Llei 39/1999 de 5 de novembre, per promoure la Conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores ( BOE. de 6 de novembre) com a mesura de garantia i efectivitat de dret fonamental a cuidar i educar els fills com expressió o vesant de l'article núm. 14 de la Constitució Espanyola, i una expressió mes del dret a la Igualtat de gènere entre homes i dones (Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat efectiva de dones i homes ( BOE. de 23 de març de 2007).
Aquesta mesura de protecció dels fills o persona incapacitada a càrrec, com expressió del dret a la conciliació de la vida familiar i laboral amb les exigències i el interès predominant del fill menor regulada en l'article núm. 37,5 ET., s'intensifica en el seu 3er. paràgraf, que contempla el supòsit que ens ocupa, sortosament no tan corrent com la cura de fill menor de 8 anys que contempla el primer paràgraf. El tercer paràgraf de l'apartat 5 de la norma, introduït amb efectes de 1 de gener de 2011 per la Llei 39/2010 de Pressuposto Generals de l'Estat per al any 2011 de 22 de desembre ( BOE. 23 de desembre), desplegat pel R Decret 1148/2011 de 29 de juliol (BOE. 30 de juliol) per a l'Aplicació i desplegament en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de fills menors afectats per malaltia greu, constitueix una específica causa de reducció de jornada recentment establerta, que no te limitació temporal sinó que perdura mentre el fill o la filla menor de dotze anys pateixi malaltia greu. Per l'efectivitat material del dret, el poden exercir qualsevol dels progenitors.
Cal partir doncs de la concreta situació de la demandant, situació especial de reducció de jornada que pot ser indefinida mentre perduri el supòsit legal de malaltia greu de la filla. Cal relacionar aquesta situació laboral directament amb l'acomiadament de la demandant sense causa, atès que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba