STSJ Cataluña 458/2016, 20 de Junio de 2016
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:9903 |
| Número de Recurso | 253/2013 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 458/2016 |
| Fecha de Resolución | 20 de Junio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recursos acumulats núm. 253/2013 i núm. 122/2014
SENTÈNCIA Núm. 458/2016
Il·lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. José Manuel Soler Bigas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, a 20 de juny de 2016
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 253/13, interposat pel COMITÈ D'EMPRESA DE LA FUNDACIÓ PRIVADA DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I DE SANT PAU, representat pel Procurador Sr. ROGER GARCIA GIRBES i dirigit per la Lletrada Sra. CARMEN PEREZ MARTINEZ, contra el DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, representat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT, la FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU, representada pel procurador Sr. IGNACIO LÓPEZ CHOCARRO i l'ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D'INFERMERIA SANT PAU, representada pel procurador Sr. ALBERTO INGUANZO TENA.
Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 5 de setembre de 2013 la representació del comitè d'empresa recurrent va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució dictada en data 26 de juliol de 2013 pel Director General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya que inadmet el recurs de reposició interposat contra l'anterior resolució dictada pel mateix òrgan en data 14 de març de 2013.
En data 13 de gener de 2014 l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que anul·li la resolució dictada pel Director General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya en data 14 de març de 2013 que aprova la modificació estatutària de la Fundació de gestió sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va demanar també que quedin registrats com únics estatuts vàlids els prèviament aprovats l'any 2004 i, alhora, que es declarin nuls tots els actes, resolucions o qualsevulla altra actuació que s'hagi pogut produir a l'empara de la resolució i els estatuts impugnats. L'actora afegeix una pretensió subsidiària en el sentit que s'anul·li la resolució impugnada en allò que afecta els articles 1, 18, 19, 21, 26.1 26.5, 29, 34.A.3 i 34.B.3 dels estatuts aprovats, mantenint-se com a vàlid el text dels preceptes anteriors correlatius, i així mateix que s'anul·lin les actuacions posteriors derivades.
Hom va fonamentar el recurs en el fet que la resolució impugnada és contrària al Codi Civil de Catalunya en allò que es refereix a les obligacions de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, concretament l'obligació d'estar amatent i garantir que es compleixi la voluntat fundacional expressada a la normativa reguladora de les fundacions com ara la carta fundacional i els estatuts fundacionals. Específicament esmenta l'obligació del protectorat de vetllar pel compliment de la voluntat fundacional ( articles 335.1.2.c i 336.2) i perquè la denominació no indueixi a errors sobre la naturalesa de la fundació ( articles 311.4.1 i 311.7), a banda de les funcions generals del protectorat establertes a la disposició transitòria 4ª el Llibre III del Codi Civil, tot projectant aquest retret en el articles abans esmentats.
L'administració demandada i la codemandada van formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, van demanar sentència que declari la inadmissió d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació.
En data 27 de juny de 2013 la representació del Comitè d'Empresa de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del recurs, adreçat contra la resolució dictada en data 14 de març de 2013 pel Director General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya.
En data 13 de gener de 2014 el comitè d'empresa recurrent va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va reproduir les pretensions i els motius ja formulats en l'anterior recurs.
L'administració demandada i la codemandada van formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, van demanar sentència que declari la inadmissió d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació.
Mitjançant interlocutòria de data 30 de desembre de 2014 es van acumular tots dos recursos.
Mitjançant resolució de data 3 de juny de 2015 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada.
Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per les parts amb el resultat que consta als actes.
Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
L'actora va interposar inicialment en data 5 de setembre de 2013 recurs contra la resolució dictada en data 26 de juliol de 2013 pel Director General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya que inadmet el recurs de reposició interposat contra l'anterior resolució dictada pel mateix òrgan en data 14 de març de 2013, resolució aquesta que va aprovar la modificació i adaptació dels estatuts de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i s'inscriu en el registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya.
Posteriorment, en data 20 de febrer de 2014 l'actora va interposar nou recurs jurisdiccional, en aquest cas directament contra l'anterior resolució de data 14 de març de 2013.
Per tant, el primer recurs jurisdiccional s'interposa contra la inadmissió del recurs de reposició, i després s'impugna directament la resolució objecte de la reposició, havent estat acumulats tots dos recursos.
Les demandades plantegen diversos motius d'inadmissibilitat.
En primer lloc es planteja en tots dos processos acumulats la manca de legitimació del comitè d'empresa recurrent. A banda, s'al·lega en el primer recurs la desviació processal de l'actora en la mida que la resolució impugnada es va limitar a inadmetre el recurs administratiu, mentre que el recurs no es limita a aquesta qüestió sinó que entra alhora en el fons. En el segon recurs es planteja un motiu d'inadmissibilitat afegit en el sentit que el recurs és extemporani doncs la interposició de data del 20 de febrer de 2014, mentre que la resolució impugnada és de data de 14 de març de 2013 i va ser coneguda per l'actora al menys des del 27 de juny de 2013.
Doncs bé, cal remarcar que si bé la jurisdicció contenciós administrativa quedava constrenyida originalment a una funció revisora de les decisions de l'Administració. Ja fa molt temps que s'ha superat aquesta concepció. Certament el recurs administratiu pot ser obligatori o potestatiu, però és clar que, un cop interposat el recurs jurisdiccional, aquest pot versar sobre totes les qüestions que es plantegin referides a la validesa de la resolució administrativa inicial. Aquesta resolució inicial és essencialment l'objecte del recurs jurisdiccional, no la resolució que resol el recurs administratiu llevat que modifiqui aquella, situació aquesta en què l'objecte de recurs queda constituït per la unitat de totes dos decisions.
Una interpretació diferent esdevindria absurdament formalista i limitaria de forma inacceptable el dret a la tutela judicial efectiva, sotmetent al ciutadà a la necessitat de plantejar dos plets en els casos en que l'Administració inadmeti el recurs administratiu, com succeeix en aquest recurs.
Cal desestimar en conseqüència l'al·legació sobre la desviació processal plantejada per l'Administració en el primer recurs.
També cal desestimar l'al·legació d'extemporaneïtat del segon recurs. En primer lloc, ja hem argumentat que ambos decisions constitueixen una unitat de decisió, però és que l'Administració no pot oposar un error de l'actora en escollir el recurs adequat per tractar les qüestions de fons sense haver-li indicat prèviament a l'interessat quin era el recurs adient. Dit d'una altra forma, el afectat te dret al recurs de reposició quan sigui procedent, un cop interposat aquest recurs, no pot accedir a l recurs jurisdiccional fins que no sigui resolt -article 116.2 de la Llei 30792-. Si, arribats a aquest punt, l'Administració considerava que la resolució d'inadmissió del recurs administratiu no podia donar lloc a revisar la resolució inicial sinó que calia un recurs directe contra la mateixa, ho havia d'haver notificat en aquests termes en el peu de recurs. Així, en la lògica de l'Administració i d'acord amb allò que disposa l' article 58.3 de la Llei 30/92, el termini d'impugnació hauria quedat obert fins que l'actora no interposés el recus jurisdiccional adient per discutir el fons - propiam turpidinem non auditur -. Una altra solució suposa negar el dret de l'actora a discutir el fons del procés, una alternativa senzillament inacceptable des de la perspectiva de l' article 24 de la Constitució espanyola .
Com s'ha avançat les demandades oposen la manca de legitimació del comitè d'empresa recurrent. Argumenten en aquest sentit que la modificació d'estatuts impugnada no afecta als treballadors en el sentit que el recurs els pugui reportar un benefici o evitar-los un perjudici.
Certament, la jurisprudència ha anat ampliant progressivament el concepte de legitimació activa, des de l'inicial requeriment d'un autèntic dret subjectiu -de caràcter essencialment patrimonial-, a l'actual plantejament de l' article 19.1.a/ de la Llei jurisdiccional, que requereix un dret o interès legítim. La jurisprudència ha caracteritzat aquest...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 1 de Febrero de 2017
...20 de junio de 2016, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso número 253/2013, sobre modificación y adaptación de los estatutos de la citada Fundación SEGUNDO.- Por Providencia de 30 de noviembre de 2016 se acordó conce......