AAP Tarragona 24/2016, 28 de Enero de 2016
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2016:98A |
| Número de Recurso | 203/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 24/2016 |
| Fecha de Resolución | 28 de Enero de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO APEL·LACIÓ 203/2015
EXECUCIÓ HIPOTECARIA Nº 765/2012
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 5 - EL VENDRELL
INTERLOCUTORIA
MAGISTRATS IL·LMS SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, 28 de gener de 2.016.
Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació interposat per DÑA. Melisa representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Solé Tomás i defensada pel Lletrat Sr. Sarret Bescós, contra la Interlocutòria de 18 de desembre de 2.013 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 del Vendrell, procediment d'execució hipotecària nº 765/2012, en que han estat parts, com a executant BANKIA, S.A. representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Román Gómez i assistit per la Lletrada Sra. Díaz Acuña, i com a part executada l'apel·lant així com DÑA. Carmela .
ANTECEDENTS DE FET
En data 18 de desembre de 2.013 es va dictar pel Jutjat d'instància Interlocutòria essent el contingut de la seva part dispositiva el següent:
"Se estima parcialmente la oposición formulada por la parte ejecutada: se considera abusiva la imposición de una comisión de 15,03 euros por cada cuota impagada, desestimándose los demás motivos de oposición. Continuése la presente con inaplicación de la citada cláusula abusiva. Sin condena en costas."
Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Melisa d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.
Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la representació de BANKIA, S.A. es va presentar escrit d'oposició al mateix.
FONAMENTS DE DRET
Pronunciaments impugnats.
Impugna DÑA. Melisa, mitjançant un reiteratiu i confús escrit de recurs, la resolució d'instància al·legant vici d'incongruència; defecte de motivació, i existència de clàusules abusives. No obstant, el primer que ha de recordar aquest Tribunal a la vista de les manifestacions contingudes a l'escrit d'interposició del present recurs (folis 170 i ss. de les actuacions), com per exemple si la part accepta o no la realitat i certesa del contracte, o que si és o no habitatge habitual és un "extrem que haurà de ser sotmès a prova en el moment processal oportú" (ignorant-se quan és aquest moment processal màxim quan la part que efectua aquesta al·legació no ha proposat prova en aquesta segona instància), és que no ens trobem davant d'un procediment declaratiu sinó d'un d'execució, amb les importants i transcendentals diferències legals entre els dos a tots els efectes (causes d'oposició; prova; possibilitat de recursos; ...).
Incongruència omissiva.
Manifesta la part recurrent que "La resolució impugnada no entra a valorar totes les al·legacions introduïdes per aquesta part en el seu escrit, pel que adoleix del vici d'incongruència omisiva" (foli 170).
Sense perjudici de que sigui molt discutible per a aquest Tribunal que hagi existit aquest vici denunciat atès el contingut de la resolució d'instància, el cert és que estant la part recurrent degudament assessorada per professionals del dret, si considerava que reialment havia existit una incongruència omissiva en la resolució, havia d'haver instat el seu complement (ex. article 215,2º de la L.E.C .). En aquest sentit es va pronunciar la Junta de Magistrats de les Seccions Primera i Tercera, ordre civil, de l'Audiència Provincial de Tarragona en la seva sessió de 18 de juny de 2.009, assenyalant: "es preceptivo agotar el trámite previsto en el indicado artículo 215,2º de la L.E.C . (complemento de resoluciones) con carácter previo a denunciar, a través del recurso de apelación, el vicio de incongruencia omisiva respecto de una pretensión que hubiera sido oportunamente deducida y no resuelta por la resolución de primera instancia, de conformidad con lo establecido en el artículo 459 de la Ley Procesal que exige que el apelante acredite que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello" . [En aquesta mateixa línia es pronuncia el Tribunal Suprem, Interlocutòria de 08-enero-2013 (ROJ: ATS 194/2013 ): "Es doctrina de la Sala que para que pueda ser planteada la incongruencia omisiva mediante el recurso extraordinario por infracción procesal es preciso que se haya intentado ante el Tribunal que dictó la resolución la subsanación del defecto de conformidad con lo previsto en el art. 215 LEC, solicitando la aclaración o complemento de la Sentencia, de tal modo que no cabe suscitar en el recurso extraordinario lo que se pudo corregir con anterioridad al mismo, subsanación que en el presente caso no fue intentada por la parte ahora recurrente, con lo que ninguna incongruencia omisiva puede producirse ( STS de fecha 5 de mayo de 2009, RC nº 786/2004 ). ....... La inobservancia de este requisito
excluye la indefensión, por cuanto ésta no concurre si la parte ha incurrido en ella por su propia actuación ( STC 57/1984, de 8 de mayo )" ].
El motiu, per tant, es rebutja.
Defecte de motivació.
L'apel·lant es limita a assenyalar que "les motivacions expressades en el cos de la resolució, son insuficients i poc concisses" (foli 170).
Considera el Tribunal que el que s'al·lega erròniament, en realitat és la falta de conformitat de la recurrent amb la valoració i fonamentació que ha efectuat el Jutge d'instància, com resulta d'una simple lectura de la seva resolució, tenint present que "la motivación de las sentencias tiene como finalidad exteriorizar el fundamento de la decisión adoptada y permitir su eventual control jurisdiccional por medio de los recursos, la crítica de la decisión y su asimilación por quienes integran la cultura jurídica interna y externa, garantizando el cumplimiento del principio de proscripción de la arbitrariedad que se proyecta sobre todos los poderes públicos. Para calificar una sentencia desde el punto de vista de la motivación y determinar si en ella se exterioriza el " iter " decisorio o conjunto de consideraciones racionales que justifican su fallo, ha de tenerse en cuenta que, en la interpretación de los artículos 24 y 120, apartado 3, de la Constitución Española, el Tribunal Constitucional - sentencias 196/2.003, de 27 de octubre, 262/2.006, de 11 de septiembre, y 50/2.007, de 12 de marzo - ha puntualizado que el derecho de los litigantes a una motivación jurídica no les faculta para exigir que la argumentación sea exhaustiva en sentido absoluto ni que alcance a todos los aspectos y perspectivas que ofrezca la cuestión litigiosa - sentencias 165/1.999, de 27 de septiembre -, sino que es bastante con que se expongan las razones decisivas que permitan, en último término, la impugnación de la decisión - sentencias 56/1.987, de 5 de junio, y 218/2.006, de 3 de julio - y, por ello, entenderla previamente. De ahí que una motivación escueta no deje de ser bastante a estos efectos. En la sentencia de 411/ 2007, de 16 de abril, entre otras, hemos declarado - lo propio hizo el Tribunal Constitucional en la sentencia de 174/1.987, de 3 de noviembre - que la motivación no tiene que ver con la extensión de los fundamentos de derecho, ya que puede estar perfectamente motivada una decisión que se apoye en argumentaciones escuetas o concisas y a la inversa. Y, claro está, tampoco cabe exigir que la motivación supere el ámbito objetivo procesalmente reservado a la propia decisión y, por lo tanto, el del debate, que queda delimitado por los elementos fácticos y jurídicos oportunamente introducidos en el proceso, en una y otra instancia" (v. STS de 12 de Setembre de 2011, ROJ: STS 5882/2011 ).
El motiu es rebutja.
Clàusules abusives.
La part recurrent repeteix constantment a l'escrit d'interposició la qüestió de l'existència de clàusules abusives al contracte de préstec hipotecari, reproduint les al·legacions fetes al seu escrit instant incident extraordinari d'oposició (folis 126 i ss.). I dintre d'aquesta repetició es refereix contínuament i en diferents apartats (folis 170 i ss.), a la clàusula 6 bis relativa a la "RESOLUCION ANTICIPADA POR LA ENTIDAD DE CREDITO" considerant-la nul·la. De fet, quan a l'apartat quart al·lega l'existència de clàusules abusives, únicament conté un punt a) referent a la de venciment anticipat, amb cita de resolucions certament antigues
(2.000, 2.008, ...), quan ens trobem davant d'una matèria que ha patit una autèntica revolució jurisprudencial, sobre tot arran de la doctrina del TJUE i del TS recentment recaiguda. I únicament a l'apartat setè, de passada, fa una simple referència sense més a la que denomina clàusula límit (suposem que s'està referint a la clàusula sòl) i als interessos moratoris (foli 175). De fet, el Jutge a quo, realitzant un important esforç d'interpretació de què és el que es va oposar (que pot ser hagués demanat un requeriment a la part al seu moment per tal de concretar les concretes causes d'oposició que al·legava), es refereix a la clàusula de venciment anticipat; d'ofici, considera que no és abusiva la clàusula d'interessos moratoris i sí la de comissions per gestió d'impagaments (foli 167).
I respecte a la cita que efectua de l' article 559.1.3 de la LEC referent a l'oposició per defectes processals (foli 175), cal recordar el reiterat criteri d'aquesta Sala posat de relleu, entre les més recents, per exemple a la nostra Interlocutòria de 05-05-2015:
"Lo primero que debe remarcarse es el criterio reiterado de este Tribunal (v. por ejemplo Autos de 03-07-2012, rollo 594/2011 ; de 09-05-2013, rollo 110/2012 ; de 29-10-2013, rollo 596/2012, y de 14-04-2015, rollo 292/2014 ) conforme al cual las causas de oposición a la ejecución sobre bienes hipotecados son sólo las específicamente establecidas en el art. 695 de la LEC ("1. En los procedimientos a que se refiere este Capítulo sólo se admitirá la oposición del ejecutado cuando se funde en las siguientes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba