STSJ Cataluña 3487/2016, 3 de Junio de 2016
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:5067 |
| Número de Recurso | 1241/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 3487/2016 |
| Fecha de Resolución | 3 de Junio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 1241/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 3 de juny de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3487/2016
En el recurs de suplicació interposat per Julio Crespo Catalunya, S.A. a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 16 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 677/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Juan Ramón, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juliol de 2015, que contenia la decisió següent:
ESTIMANDO la acción de Despido planteada en la demanda planteada por el Sr. Don. Juan Ramón contra JULIO CRESPO CATALUNYA, S.A., DECLARO la IMPROCEDENCIA del despido, condenando a la empresa a estar y pasar por esta declaración y a que, en el término de cinco días desde la notificación de esta resolución, OPTE entre readmitir al trabajador en las mismas condiciones que tenía antes del despido, o a abonarle la cantidad de 129.319,68 euros (-38.463,26 euros percibidos) = 90.856,42 euros en concepto de indemnización. Y, exclusivamente en caso de readmisión, al pago de los salarios de tramitación desde la fecha de efectos del despido, 25-6-2014, hasta la efectiva readmisión, a razón de 89,80 euros diarios.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"1.- Don. Juan Ramón, con D. N.I. nº NUM000, trabajó para la empresa JULIO CRESPO CATALUNYA, S.A. desde el día 11-3-1975, con categoría profesional de Capataz, percibiendo un salario de
2.694,16 euros brutos mensuales, con inclusión de prórrata de pagas extras a jornada completa. 2.-Mediante carta de fecha y efectos de 25-6-2014 la Empresa le extinguió su contrato de trabajo, por causas económicas. Se le transfirieron 38.463,23 euros de indemnización. Carta que obra como doc. nº 1 del ramo de prueba de la parte actora y que se tiene por reproducida.
-
-La empresa, junto con otras otras 8 sociedades mercantiles, forma un grupo de empresas mercantil, que no laboral, según el Hecho 7º y 8º y el Fundamento de derecho Tercero de la sentencia de fecha 17 de diciembre de 2012, dictada por el T.S.J.Catalunya. Doc. nº 52 del ramo de prueba de la demandada, que se tiene por reproducido.
-
-La mercantil JULIO CRESPO CATALUNYA, S.A. obtuvo los resultados siguientes en la Cuenta de pérdidas y Ganancias de los Impuestos de Sociedades:
-En el Impuesto de Sociedades de 2012, - 477.329,47 euros.
-En en Impuesto de Sociedades de 2013, 16.409,42 euros.
-En la Cuenta de Pérdidas y Ganancias de mayo de 2014, -128.650,65 euros.
Docs. 15, 16 y 17 de la empresa.
-
-Los docs. 25 a 48 constituyen los Impuestos de Sociedades de cuatro de las nueve empresas del Grupo, desde 2008 a 2013: S.A. Granallados; Julio Crespo Canarias, S.A.; Asturiana de Granallados y Pinturas, S.A. y Pinturas Villada, SKC. Documentos que se tiene por reproducidos.
-
-El Sr. Juan Ramón, tras acabarse las obras de Barcelona, fue trasladado a Tarragona donde trabajó durante un mes. Allí estaba también el Sr. Cristobal como Capataz, razón por la que se le hizo realizar funciones de Jefe de Grupo y un mes más tarde, se le despidió.
Testifical de los Sres. Cristobal (propuesto por la empresa) y Diego (propuesto por el actor).
-
-El actor no ha ostentado cargo sindical ni de representación de los trabajadores durante el año anterior al despido.
-
-El día 25-7-2014 se celebró, ante la Secció de Conciliacions del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el preceptivo acto de conciliación, con el resultado de "sin avenencia". "
En data 15 d'octubre de 2015 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:
Se rectifica, en el Fallo de la sentencia, la indemnización por importe de 90.856,40 euros por la de
74.691,46 euros. Manteniendo el resto de pronunciamientos que contiene.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora i declarà la improcedència del seu acomiadament per causes objectives, concretament econòmiques, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació.
La sentència d'instància va estimar la demanda, malgrat entendre que la carta d'acomiadament era prou explícita en relació amb les causes que fonamenten l'extinció, i que l'empresa havia acreditat les causes econòmiques en que es fonamentava l'acomiadament, en que la demandada pertanyia a un grup d'empreses mercantil i no havia acreditat la situació econòmica del grup ni tampoc constava en la carta d'acomiadament, ni s'havia acreditat, per quin motiu s'havia d'amortitzar el lloc de treball del demandant.
El primer motiu del recurs es fonamenta en l' art.193 a) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i en ella s'al.lega que a les actuacions no consta l'acta del judici regulada a l' art. 89.3 de la llei processal laboral, ni consta gravació original de la vista, la qual cosa li ha ocasionat una evident indefensió, en no tenir al seu abast el contingut de la gravació en el moment d'interposar el present recurs.
L' article 193 a) de la LRJS reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat. En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».
També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.
Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al cas que s'examina, el motiu ha de ser desestimat amb tota rotunditat, perquè en cap cas s'ha produït cap tipus d'indefensió a la demandada, ni hi ha hagut infracció de normes processals. En efecte, tal com assenyala l'actor en l'escrit d'impugnació del recurs, l'acte del judici va ser gravat correctament i per accedir à la gravació únicament hagués hagut de demanar la recurrent el corresponent pin o localitzador, atès que en el moment en que es va celebrar el judici oral, la constància d'aquest acte ja no es deixava en un CD, sinó en el núvol, al que es té accés mitjançant la corresponent clau, per la qual cosa, si no es va poder accedir a la dita gravació va ser degut a una falta de diligència per la seva part, el que exclou que se li hagi causat indefensió.
En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'art.193 de la llei adjectiva laboral, es demana la modificació dels fets provats primer i tercer, i que s'afegeixi un nou fet al relat fàctic de la sentència.
Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjuctures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.
Doncs bé, tenint en compte els dits criteris, s'entrarà a l'examen del motiu.
Pel que fa al fet primer fet, la modificació es refereix a la quantitat referent al salari que cobrava l'actor que, segons la recurrent, era de 30.856,69€ anuals, amb inclusió de pagues extraordinàries, tenint en compte el que havia percebut en els dotze mesos anteriors a l'acomiadament (juny de 2013 a maig de 1014), per la qual cosa li...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 28 de Noviembre de 2017
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 3 de junio de 2016, en el recurso de suplicación número 1241/2016 , interpuesto por Julio Crespo Catalunya SA, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social n.º 22 de los de Barcelona de fecha 16 de ......