SAP Barcelona 137/2016, 5 de Mayo de 2016
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2016:4513 |
| Número de Recurso | 518/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 137/2016 |
| Fecha de Resolución | 5 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 518/2014
Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Granollers
Actuacions de procediment ordinari núm. 1124/2013
Sentència núm. 137/2016
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 5 de maig de 2016
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 518/2014 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Vargas i Navarro, en representació de Iltralia Logística SL, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: "FALLO.- Que debo
desestimar y desestimo íntegramente la demanda de rclamación de cantidad presentada por Iltralia Logística SL y, en consecuencia, absolver a la demandada, Consorcio de Compensación de Seguros, respecto de todos los pedimentos contenidos en el suplico de la demanda. Todo ello sin expresa imposición de las costas a ninguna de las partes"
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Vargas i Navarro.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del Sr. Advocat de l'Estat.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 4 de maig de 2016, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 92 i ss.) pels següents motius:
1er) La sentència no s'ajusta a dret quant a l'apreciació de l'excepció de prescripció al·legada pel demandat Consorcio de Compensación de Seguros. El Jutjat aplica les sentències 533 i 534 del TS de 6-9-2013, de data posterior a la demanda, retroactivament, de forma indeguda (tot i que els fets són anteriors). En aquell moment (juliol) era pacífic aplicar a Catalunya l'art. 121-21 CCC i, per tant, la prescripció de l'acció de responsabilitat extracontractual de 3 anys.
2on) No s'està exercitant aquí una acció directa sinó una acció de responsabilitat extracontractual (l'actora és perjudicada per un accident de circulació de l'any 2009 quin causant fou el conjunt format per la tractora rénault màgnum 8103BTN assegurat a Allianz i el semi-remolc Sical SR3EN matrícula R-3249-BBJ, aquest darerer assegurat a Mercurio; Allianz va indemnitzar la seva part -70%- i Mercurio està en fallida i liquidació amb posterioritat a l'accident), no és un cas de vehicle fugat, desconegut o no assegurat, sinó que es va contra el Consorcio com a fons de garantia, i per tant, el termini de prescripció és el triennal de l' art. 121-21 CCC. No regeix l ' art. 7.1 LRCSCVM a Catalunya en aquesta matèria. El criteri defensat està present a les sents. de l'AP de Tarragona -3a-de 18-6-2009, de Girona -1a- de 8-11-2010, atesa la territorialitat del Dret Civil Català. Invoca el dret interregional ( art. 10.9 CC ) per a fer aplicable la lex loci atès el lloc del succés i atès el veïnatge civil comú d'ambdues parts ( art. 14 CC ).
Considera interrompuda la prescripció i demana la revocació i que s'estimi la demanda i es dicti una sentència de fons condemnant el CCS a abonar la suma reclamada.
S'oposa la part demandada (f. 103 i ss.) pels següents motius:
1er) l'acció està prescrita. No hi ha cap reclamació judicial ni extrajudicial entre l'ara actora i Mercurio Seguros entre la data del sinistre -7-4-2009- i el fax de 27- 9-2010, més d'un any i mig més tard, ni des del mail de Mercurio Seguros de data 27-9-2010 i el de l'actor de 28-2-2012, també un any i mig més tard. La prescripció és clara front del CCS en base a l' art. 1968.2 CC . No s'aplica l'art. 121-21 CCC perquè existeix una norma especial estatal que és preferent.
El supòsit no és de responsabilitat extracontractual, sinó legal, ex lege. Deriva solament de la LRCSCVM, art. 7 (que parla de termini d'acció directa d'un any). El CCS substitueix una companyia fallida. Les sents. TS esmentades, de 6-9-2013 recullen la postura dominant a Catalunya. També la sent. secc. 12a de 17- 10-2000 (anterior al CCC) i les sents. 15-7-2008 AP Barcelona -19a- de 24-7-2009 i 19-11-2009 i - 13ade 30-9-2009 i - 16a- de 14-5-2010 . L' art. 1090 CC ja diu que les obligacions legals es regeixen per la llei que les estableix. Aquí l'estatal.
Són matèries d'impossible regulació autonòmica el trànsit ( art. 149.1.21 Const.) i l'ordenació de les assegurances ( art. 149.1.11 Const.) La LRCSCVM es dicta expressament en base a la competència exclusiva estatal dels arts. 149.1.6a i 149.1.14a Const.
Finalment hi ha un acord del Ple de la sala Primera del TS que ha dictat dues sentències (rec. 1471/2012 i 2173/2012 -les dues són casos de vehicles no identificats-) fixant jurisprudència en interès cassacional sobre el termini de prescripció aplicables a les reclamacions contra el CCS per sinistres ocorreguts a Catalunya i en ambdues s'aplica l' art. 11.1a) LRCSCVM i l' art. 11.3 de l'Estatut del CCS i el termini de prescripció anual de l ' art. 7.1 LRCSCVM .
2on) subsidiàriament s'oposa a la prosperitat de la demanda invocant pluspetició quant als danys materials i quant al lucre cessant (sense més especificacions). Postula l'absolució del CCS.
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
L'actora (10-7-2013) en tant que perjudicada per l'accident sofert el 7-4-2009 en ser col·lidit el seu semiremolc Schmitz SFG24/SCS24, matrícula R-9066- BCB, i tracto-camió Iveco AS440, matrícula 9678FSL, assegurat a La Estrella Seguros SA (ara Generali Serguros SA), a la seva part posterior i al punt quilomètric 129 de l'AP-7 8La Roca del vallès) pel remolc pel tracto-camió Rénault Magnum matrícula 8103BTN assegurat a Allianz i semiremolc Sical SR3EN, matrícula R-3249-BBJ, assegurat a Mercurio Seguros, avui en liquidació, acciona contra el CCS reclamant els danys encara no rescabalats (30% del total), dany emergent i lucre cessant, total 7.697,33 €, interessos i costes. La resta (70%) fou coberta per Allianz (f. 42). L'actora sosté que l'acció està viva en ser-li d'aplicació l' art. 121-21 CCCat .
Acompanya full d'accidents (f. 30 i ss.), factura de reparació (f. 33 i ss.), peritatge (f. 39 i ss.)
-
Seguros Mercurio havia arribat a acceptar la responsabilitat a data 11-11-2009 (mail al f. 46) i es va comprometre a abonar a l'actora 4.851,60 € (dany emergent) mai va pagar. Consta mail de 27-9-2010 (f. 43) reclamant danys. I reclamació al CCS -activitat liquidadora- (f. 49-50) el 28-2-2012 i el 23-3-2012 (f. 53 i ss.). No consta contestació del CCS. c) En contestar la demanda, el CCS va invocar prescripció anual en base a l' art. 7 LRCSCVM i 1968 . 2 CC . També va invocar pluspetició quant als danys materials sostenint que en base al conveni d'Unitats Mixtes el CCs només havia de rspondre en tot cas del 30% de la base imponible abans d'IVBA, de manera que essent aquesta 16.171,99 e li corresponia màxim 4.851,60 €. També va invocar pluspetició quant al lucre cessant que qualifica de reclamació desproporcionada. Nega la relació dels 36 dies a taller amb aquest sinistre. Valora, fent una regla de tres amb allò que va assumir Allianz, el màxim a abonar en 823,74 €. També es va oposar als interessos de l' art. 20 LCS ( DA Sisena Llei 30/95 de 8 de novembre )
-
Consta que Mercurio està en liquidació des de l'OM de 15-3-2010 (f. 70)
-
l'audiència prèvia es va celebrar el 2-4-2014 (DVD), limitant_se la prova admesa a la documental.
-
no es va celebrar judici.
La Sentència d'instància, de data 3 d'abril de 2014 (f. 82 i ss.) desestima íntegrament la demanda.
Entén prescrita l'acció en aplicació de l' art. 7 LRCSCVM i 1988 . 2 CC . Aplica la doctrina de les sents. del TS 533 i 534/2013 de 6-9-2013
Entén que no hi ha aplicació retroactiva de dita jurisprudència (els fets són anteriors tots) sinó que es basa en preceptes estatals anteriors.
Sense costes, per entendre dubtós el cas.
El recurs s'encamina a que s'apreciï una prescripció triennal al cas, es dicti una sentència de fons i s'estimin les pretensions de la part recurrent.
No es pot acollir.
Encara que aquesta secció ha mantingut i manté que les accions aquil·lianes -totes- es regien i es regeixen a Catalunya, per fets succeïts a Catalunya, de moment per norma estatal ( art. 1902 CC ) per bé que modalitzada per l'aplicació d'una norma sobre prescripció pròpia (a l'igual que tradicionalment ha passat amb l'art. 344 Comp. i l'antic Usatge Omnes causae, lex spoecialis respecte del Dret Romà font tradicional de la Lex Aquil·lia), ja que no li està vetat al Dret Català regular aquesta matèria, la manca d'una llei substantiva pròpia sobre responsabilitat extracontractual i la descoordinació entre Parlaments (en mantenir l'Estatal una prescripció potser excessivament curta, l'anual, de l' art. 1968.2 CC, que no s'ajusta als...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba