STSJ Cataluña 3250/2016, 23 de Mayo de 2016
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:4368 |
| Número de Recurso | 1825/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3250/2016 |
| Fecha de Resolución | 23 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
Recurs de Suplicació: 1825/2016
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 23 de maig de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3250/2016
En el recurs de suplicació interposat per Valentina a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 27 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 22/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT .
ANTECEDENTS DE FET
En data 13 de gener de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre atur, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'octubre de 2015, que contenia la decisió següent: " que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Valentina contra Servicio Público de Empleo Estatal, debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las peticiones que se formulan contra ella en la demanda "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- El 24.7.12, la demandante, Valentina, nacida el NUM000 .60, solicitó al SPEE, la demandada, un subsidio de desempleo para mayores de 52 años. La demandada estimó dicha solicitud mediante resolución de 31.8.12, en la que reconoció a la demandante el referido subsidio por el periodo 3.7.12-13.5.25 y base reguladora diaria de 17,75 euros.
-
- El 11.7.13, la demandante presentó en el SPEE la "declaración anual de rentas a efectos de mantener la percepción del subsidio de desempleo para mayores de 52 años". En dicha declaración, presentada con arreglo al modelo oficial normalizado, la demandante marcó con una X la casilla correspondiente a la no variación de sus rentas desde la última solicitud del subsidio o declaración o la variación había sido por un importe inferior al 75% del salario mínimo interprofesional, excluídas dos pagas extraordinarias. Además, en el recuadro correspondiente al "total rentas" escribió "0,00". Con la declaración, acompañó su DNI.
Se da por reproducida dicha declaración en su integridad (folios 137 y 138).
-
- Mediante resolución de 15.7.13, el SPEE requirió a la demandante para que se personara en sus dependencias el 3.9.13 y aportara "declaración de renta y datos fiscales correspondientes al ejercicio 2012". La demandante cumplió el requerimiento y aportó la declaración de IRPF de dicho ejercicio.
-
- Mediante resolución de 20.9.13, el SPEE requirió a la demandante para que se personara en sus dependencias el 3.10.13 y aportara el "documento que indique el producto financiero y la fecha en que obtuvo el incremento patrimonial de la casilla 457 de sus datos fiscales 2012". La demandante cumplió el requerimiento y aportó el documento.
-
- El 3.7.14, la demandante presentó la "declaración de rentas" correspondiente a 2013, indicando que no se había producido variación de rentas y que el importe de las mismas era "0,00".
Se da por reproducida dicha declaración en su integridad (folios 139 y 140).
-
- Mediante resolución de 23.7.14, el SPEE comunicó a la demandante una "propuesta de extinción de prestaciones y percepción indebida de la misma", dándole plazo para formular alegaciones. Además, le comunicó la baja cautelar de la prestación.
La demandante presentó escrito de alegaciones el 1.8.14. Junto con dicho escrito, presentó, entre otros documentos, los datos fiscales de 2013 y el detalle de las plusvalías obtenidas en una operación realizada el 31.10.13.
Mediante resolución de 25.9.14, el SPEE comunicó a la demandante la extinción del subsidio de desempleo y la percepción indebida del mismo por el periodo 17.8.12-30.6.14 y cuantía total de 9.570,80 euros.
-
- El 10.11.14, la demandante presentó reclamación previa contra la resolución de 25.9.14. Junto con dicha reclamación, aportó, entre otros documentos, la declaración de IRPF correspondiente al ejercicio 2013.
La reclamación previa fue desestimada por resolución de 24.11.14.
-
- En 2012, la demandante obtuvo 5.042,64 euros en concepto de ingresos íntegros derivados de rendimientos del capital mobiliario.
-
- El 17.8.12, la demandante ordenó la venta de fondos de inversión. Por dicha venta, obtuvo una plusvalía de 3.389,22 euros, que declaró en el apartado de ganancias patrimoniales de su declaración de IRPF correspondiente al ejercicio 2012.
-
- En 2013, la demandante obtuvo 3.564,86 euros en concepto de ingresos íntegros derivados de rendimientos del capital mobiliario.
-
- El 31.10.13, la demandante ordenó la venta de fondos de inversión. Por dicha venta, obtuvo una plusvalía de 5.093,73 euros, que declaró en el apartado de ganancias patrimoniales de su declaración de IRPF correspondiente al ejercicio 2013.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda presentada contra resolució de l'SPEE que acorda l'extinció i declara la percepció indeguda i el reintegrament de les prestacions per subsidi de desocupació, per a majors de 52 anys, presenta la defensa de la part actora recurs de suplicació, que no ha estat impugnat per la contrapart. Se centra el litigi en la valoració de l'efecte dels ingressos cobrats per l'actora els anys 2012 i 2013, en concepte de rendiments de capital mobiliari, que en el seu moment no van ser declarats.
El recurs es presenta amb un únic motiu, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, per infracció de normes substantives, amb cita de de la sentència del TS de 25 de novembre de 2011, i de la d'aquesta Sala de 16 de juny de 2014, així com sentències del Tribunal Constitucional, 76/1990, 246/1990 i 150/1991, relatives al principi de culpabilitat en les sancions administratives i l'exigència de què la sanció sigui causada per acte amb dol o negligència, encara que aquesta sigui lleu.
El recurs admet expressament que la demandant va signar en dates 11-07-2013 i 03-07-2014, l'imprès que se li va oferir en les oficines de l'SPEE, relatiu a la declaració anual de rendes dels anys 2012 i 2013, en el que va fer constar que l'import de la renda va ser 0,00. Al lega però que interpretava que els ingressos extraordinaris per la venda dels fons de inversió no havien de ser considerats rendes, a tals efectes, en ser generats per un total de més de 6 anys, i no superar el 75% del SMI. Que a requeriment de l'Ens demandant, va presentar el 22-06-2014, la seva declaració de l'IRPF, en la que es fa constar que va rebre un total de
5.893,73 euros, en conceptes de rendiment de fons de inversió. Nega l'existència de cap classe de dol en la seva conducta, doncs no va tenir intencionalitat defraudadora, sinó en tot cas ignorància de la obligació de declarar els ingressos obtinguts, per la qual cosa interessa la revocació de la resolució de l'SPEE que obliga va declarar extingida la prestació, que declara indeguda i requereix a l'actora per a la devolució d'un total de
9.570,80 euros.
Partint dels fets que s'admeten, es declara provat que l'SPEE va resoldre el dia 25-09-2014, l'extinció del subsidi per desocupació de l'actora i la percepció indeguda, des de la data inicial, fins al dia de la suspensió cautelar (17-08-2012 a 30-06-2014). Que l'actora havia obtingut, en l'exercici de 2012, un total de 5.042,64 euros, per rendiments de capital mobiliari. Que el 17.08.2012, va ordenar la renda dels fons de inversió amb obtenció d'una plusvàlua de 3.389,22 euros. Que el 2013, va obtenir un total de 3.564,86 euros, en concepte de rendiments de capital mobiliari.
El fons del litigi es tracta doncs d'un cas de sanció per infracció del deure de comunicació dels ingressos, diferent per tant del cas que cita el recurs, en el que el TS i aquesta Sala, aplicant la jurisprudència, ha valorat l'efecte suspensiu dels ingressos esporàdics en la percepció del subsidi, aplicable als casos en què es declaren de forma expressa pel beneficiari de la prestació ( STS 03 de febrer de 2016; recurs: 2576/2014 ; rescat pla de pensions, entr d'altres).
A diferència de la jurisprudència que es cita, és aplicable al cas la sentència del TS de 19 de febrer de 2016, recurs: 3035/2014, en la qual, amb valoració d'un cas anàleg al present, l'Alt Tribunal, en Sala General (amb vot particular discrepant), arriba a la conclusió que es tracta de l'aplicació dels articles 25.3 y 47.1 b) de la LISOS que tipifiquen l' absència d'informació sobre dades rellevants que afecten a la percepció del dret, qualificables com a falta greu, que comporta la sanció de pèrdua del dret al subsidi. És a dir, la decisió extintiva no deriva directament del valor de l'ingrés obtingut sinó de la merescuda sanció per incompliment del deure de notificar els ingressos obtinguts en l'exercici corresponent. És evident, tal com diu el recurs, que el valor de la sanció imposada és molt sever, ja que resulta en quantia superior als ingressos obtinguts pel beneficiari del subsidi per desocupació, proporcionalitat que també valora el TS, amb un criteri jurídic, dictat en unificació de doctrina,que ha de ser aplicat pels tribunals inferiors.
Així, en la recent sentència del TS, de 19 de febrer de 2016, recurs: 3035/2014, es valora:
"Con carácter previo hemos de aclarar que la entrada en vigor el día 2 de enero de 2.016...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 1 de Junio de 2017
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 23 de mayo de 2016, en el recurso de suplicación número 1825/2016 , interpuesto por D.ª Zaira , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social n.º 17 de los de Barcelona de fecha 27 de octubre de 2015......