SAP Barcelona 77/2016, 9 de Marzo de 2016
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2016:2045 |
| Número de Recurso | 748/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 77/2016 |
| Fecha de Resolución | 9 de Marzo de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 748/2013
Jutjat de Primera Instància núm. 33 de Barcelona
Actuacions de judici ordinari núm. 194/2012
Sentència núm.77/2016
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 9 de març de 2016
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 748/2013 les actuacions de sengles recursos d'apel·lació interposats respectivament per la procuradora Sra. Barbany i Cairó, en representació d' Organización impulsora de discapacitados -i dues persones físiques més-, part actora, per la procuradora Sra. Barbany i Cairó, en representació de la Sra. Jacinta i el Sr. Matías, part codemandada i per la procuradora Sra. Cararach i Gomar, en representació del Sr. Pelayo, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "PARTE DISPOSITIVA.- Estimando
parcialmente la demanda interpuesta por D. Pelayo, representado por la Procuradora de los Tribunales Dª María del Carmen Cararach Gomar, frente a Organización Impulsora de Discapacitados, D. Matías y Dª Jacinta, representados por la Procuradora de los Tribunales Dª Alicia Barbany Cairó, condeno conjunta y solidariamente a los codemandados a abonar al actor la cantidad de 40.319,325 € (cuarenta mil trescientos diecinueve euros con trescientos veinticinco céntimos), más los intereses previstos en el Fundamento de Derecho Octavo de esta resolución, debiendo abonar cada parte las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".
Cada part recurrent -i recíprocament oponent- ha comparegut en aquesta a través de la mateixa representació que ostentava en primera instància.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 24 de febrer de 2016, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part codemandada OID la Sentència d'instància (f. 657 i ss.) pels següents motius:
1er) No està d'acord en l'afirmació de que la OID va incomplir les seves obligacions contractuals, actuant de forma negligent i deliberada, contractant el demandant sabent que la TGSS el donaria de baixa d'ofici; no està d'acord en que es responsabilitzi la part demandada, ni que sigui en un 15%, de l'estat actual del demandant; ni en l'afirmació de que el seu estat actual sigui d'una incapacitat de nivell 70 punts segons el barem, ni que se li atribueixin 100.000 e de danys morals com a factor de correcció.
2on) De desprotecció res. L'any 1996 l'OID va instar a la TGSS l'alta d'un CCC a canàries per a activitat de "loteries i apostes", de manera que no se li va amagar rs a l'Administració. Fou la TGSS qui després, d'ofici, va donar de baixa aquest codi i tots els treballadors afiliats mitjançant una Resolució de 21-1-1998 per manca d'autorització administrativa, Resolució que quan fou impugnada es va suspendre cautelarment.
Aquesta part, en entendre que no estava ajustada a Dret va mantenir afiliats els seus treballadors i va inscriure noves altes, com la de l'actor.
La TGSS ni les qüestionava aquestes altes ni retornava les cotitzacions.
Invoca casos en que s'ha decidit de forma diferent d'aquest en concret. La Sala social del TSJ de Balears va entendre que la manca de llicència no feia nul el contracte amb la TGSS ( sent. 22-9-2010 i 28-9-2010, confirmades per la sala social del TS en sents. de 16-10-2012 i 17-10-2012).
Per tant, no es va contractar l'actor sabent que seria donat de baixa. Sinó que la qüestió era discutible i discutida. No es pot culpar l'OID d'haver- se defensat i d'haver interposat tots els recursos existents. No fou una conducta clarament negligent.
En segon lloc, no hem abocat el treballador a múltiples processos injustificadament. Havent-hi com hi ha dues sentències del TS que admeten la validesa d'aquestes afiliacions, l'OID es va defensar en aquells processos concrets. I quan vam ser condemnats ja vam assumir la ILT de dit treballador (de 30-3-1999 a 18-4-2001). És a partir d'aquí que inicia continus plets davant les AASPP per a assolir un grau important d'incapacitat, primer per accident laboral -el de 1999- i en ser-li negat en seu laboral per ser malaltia comuna -per la qual no tenia els requisits ni d'alta al moment de contraure-la ni prou cotització-, se'n va a la via civil. Els procediments dels deu darrers anys no han estat causats per una oposició intransigent d'aquesta part a la tesi de la TGSS.
La patologia base és anterior i ja era del 68% el 1997. Abans de ser contractat de gener a abril de 1999 per aquesta part. No ens fem a la idea de que es dclari que l'accident de febrer de 1999 res tingui a veure amb la seva situació i en canvi el fet de no tenir-lo -que sí que ho estava- d'alta regularment a la Seguretat Social de gener a abril dem 1999 hagi influït d'alguna manera en el procés mental incapacitant que pateix ni que aquest creï un quadre d'incapacitat absoluta i permanent. El no estar regularment d'alta no ha influït pas en la denegació de la IPA per malaltia comuna.
En tot cas la conducta d'aquesta part, com factor estressant, o estressor, només podria ser considerada com agreujament d'una situació en la que no hi tenim res a veure.
3er) La sentència calcula la incapacitat i li atorga a aquesta part el 15% de la xifra resultant. Reitera que la influència de la conducta de l'OID no seria rellevantquant a la base patològica, només quant a un possible agreujament, 10 punts segons la sentència, als que s'hauria de limitar la influència real d'aquesta part. En concurrència -15%- amb altres factors. Total, 3.288,22 €.
Es conforma en que aquesta sigui la indemnització màxima a abonar per l'OID.
Apel·la la part codemandada integrada pel Sr. Matías i la Sra. Jacinta la Sentència d'instància (f. 669 i ss.) pels següents motius:
1er) Discrepen de l'afirmació de la sentència de que l'OID incomplís les seves obligacions contractuals actuant de forma deliberadament negligent. També de la responsabilitat solidària aplicada als demandats en persona.
2on) Quant al primer motiu, defensa que l'OID ha actuat correctament exactament en els mateixos termes del recurs d'aquella.
3er) Quant a la responsabilitat solidària aplicada als ara recurrents, la sentència entén que els condemna invocant l'art. 15.3 Llei estatal d'associacions. Sosté la part recurrent que el règim de responsabilitat és a l'art.
15.1 on diu que les associacions inscrites responen amb tots els seus béns presents i futurs. De manera que des de que estan inscrites responen elles soles amb els eu patrimoni, no el dels socis. Tret dels casos de l'art. 15.3. Per acció negligent s'ha d'estar a la jurisprudència del TS i requereix un grau de discordança amb la diligència exigible en cada cas concret segons les circumstàncies de les persones, del temps i el lloc. Creu la part recurrent que les actuacions són acordades per l'òrgan de govern, l'Assemblea General.
Aquesta part té ben detallat el marge de maniobra que té en tot això. Els acords es prenen per majoria i ni el president ni la secretària poden fer- hi res al respecte. La única responsable en qualsevol cas seria l'associació com a tal.
Ressalta que en les altres demandes interposades (per acomiadament, per reclamació de quantitat o indemnització de danys i perjudicis) també contra l'OID i aquests directius, sempre ha estat condemnada només l'associació (cas de la sent. Jutjat Social 20 de Barcelona de 30-4-2007 ).
Postula l'absolució.
Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 681 i ss.) pels següents motius:
1er) Sobre la presumpció de cosa jutjada: la sentència parteix de que el que han declarat els TSJ Canàries i Catalunya determina amb efecte prejudicial en aquest cas que no hi ha relació entre l'accident de febrer de 1999 i la incapacitat que pateix aquesta part. Però s'equivoca perquè manquen els tres elements de la cosa jutjada, les tres identitats de persones, coses u objecte i causa petendi.
No hi ha tal cosa jutjada entre aquells casos i aquest. En el primer cas es dirigia l'acció també contra l'INSS i contra la TGSS.
L'objecte tampoc és el mateix: allí es demanava la declaració d'incapacitat permanent i absoluta i subsidiàriament total.
La causa petendi tampoc: encara que la base de la demanda sigui l'accident de 1999, en el primer procés es basava en l' art. 126.2 LGSS i aquí el fonament és l' art. 1101 CC i la LRCSCVM . Segons sents. TS 5-10-2007 i altres no es dóna aquí la triple identitat. És precisament la sent. TSJ Catalunya la que indica que es podria demandar en via civil (FJ Quart in fine ).
2on) En partir equivocadament de la cosa jutjada assentada en seu social també estableix la sentència d'instància que la manca de prova en seu civil no es pot subsanar ara en seu civil. Cert que en via social no es va demostrar pericialment l'abast de la seva incapacitat, però aquí sí que s'ha aportat. I el dictamen del Dr. Hipolito és clar quan diu que allí fou citat com a testimoni i que se li van fer poques preguntes i aquí, on actua com a perit, no dubta en atribuir el desgavell actual a l'accident de 1999.
3er) La pericial no ha estat contradita per cap contra pericial dels demandats. Se li ha restat credibilitat per part del Jutjat examinant-ho fora del que seria esperable i d'acord a un procediment basat en una anàlisi lògica-deductiva rigorosa. Don. Hipolito és especialista en psiquiatria, ha atès el pacient des de 1995 a 2003 i el coneix bé. Ens ha explicat que no és la patologia base l'important aquí, sinó els factors estressants externs que no es resisteixen bé i que provoquen les descompensacions més greus. El problema és la baixa resiliència o capacitat baixa de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 24 de Octubre de 2018
...la sentencia, de fecha 9 de marzo de 2016, dictada por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 11.ª), en el rollo de apelación n.º 748/2013 dimanante del juicio ordinario n.º 194/2012 del Juzgado de Primera Instancia n.º 33 de Mediante diligencia de ordenación se tuvo por interpuesto ......