STSJ Islas Baleares 65/2016, 9 de Febrero de 2016
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2016:72 |
| Número de Recurso | 181/2015 |
| Procedimiento | DERECHOS FUNDAMENTALES |
| Número de Resolución | 65/2016 |
| Fecha de Resolución | 9 de Febrero de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00065/2016
SENTÈNCIA núm. 65
Il·lès. Srs. Palma, a 9 de febrer de 2016
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Fernando Socias Fuster.
Carmen Frigola Castillón.
Alícia Esther Ortuño Rodríguez.
-------------------------VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
les Illes Balears les actuacions número 181 de 2015 dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Diòcesis i Bisbat de Mallorca, representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Castañer Abellanet i assistida pel lletrat Sr. González Sabater, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. Ha intervingut el Ministeri Fiscal.
L'objecte del recurs el Decret 35/2015, de 15 de maig de 2015 i publicat que fou en el BOIB núm. 73 del dia següent 16, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment s'ha seguit pel tràmit previst als articles 114 i següents de la Llei Jurisdiccional 29/1998, de 13 de juliol, en matèria de protecció dels drets fonamentals de la persona.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r .- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional, en concret el dia 29 de maig de
2015, se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient.
2n .- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La demanda fou deduïda dins el termini legal, al·legant-se els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic el Decret impugnat. 3r .- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria del Decret recorreguts. El Ministeri Fiscal també s'hi va oposar a la demanda i interessà la desestimació del recurs contenciós administratiu.
4r .- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Fou proposta i admesa en forma documental i es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.
5è .- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; la qual cosa així varen fer els dies 1, 16 i 21 de setembre de 2015, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 26 de gener de 2016.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era del Decret 35/2015, de 15 de maig de 2015 i publicat que fou en el BOIB núm. 73 del dia següent 16, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears.
Decret del qual, i pel tràmit previst als articles 114 i següents de la Llei Jurisdiccional 29/1998, de 13 de juliol, en matèria de protecció dels drets fonamentals de la persona, s'interessa, com a declaració principal, la de la nul·litat de tot ell per la possible vulneració dels articles 14, 16 i 27.3 de la Constitució espanyola . Cita dels al·ludits articles que venen referits a la igualtat i no discriminació, a la llibertat religiosa i de culte i al dret que assisteix als pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions.
Com a pètita subsidiària, que es declari la nul·litat o disconformitat a dret dels articles 10 i 11 en tots els apartats que fan referència a la regulació de l'assignatura de religió, anul·lant-los i deixant-los sense efecte.
La petició de nul·litat del Decret la formula en la consideració, i aquesta apreciació és a la qual li dóna més rellevància, que amb la redacció dels articles 10 i 11 en relació la Disposició Addicional Segona es vulnera l' article 27.3 tal i com el precepte ha de ser interpretat a la llum dels Acords i Tractats internacionals que en matèria del dit dret fonamental han estat ratificats per España i, més en concret, tal com preveuen la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i altres.
La resposta de l'Administració demandada planteja, en primer lloc, l'existència d'una causa d'inadmissibilitat derivada de la que considera com a falta de legitimació activa de la Diòcesi i Bisbat de Mallorca. En segon terme, i en relació al fons, entén que els articles 10 i 11 en els punts controvertits, se adapta perfectament a la legalitat i a la reglamentació bàsica dels articles 34 bis i 34 ter i a la Disposició Addicional Segona de la LO 2/2006 en la redacció donada per la LO 8/2013 de la LOMCE i al Reial decret 1105/2014 de 26 de desembre que estableix el currículum bàsic de l'ESO i del Batxillerat en els articles 27 i 28 i on no s'estableix el caràcter obligatori de l'assignatura de religió.
Per altra banda, el Ministeri Fiscal, que en fase de contestació a la demanda s'hi havia oposat a l'estimació del contenciós, interessa, ara a les conclusions escrites, la seva estimació. Considera que s'han vulnerat els drets fonamentals continguts als articles 14, 16 i 27.3 de la Constitució .
A la primera pregunta i a la qual hem de donar resposta és la relativa a sí, en el cas, incideix o no l'al·legada per la demandada causa d'inadmissibilitat de la part actora per falta de legitimació activa.
Calgui, com a declaració de principis, fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de 26 de juny de 2012 i de 26 de setembre de 2014, entre d'altres, que han abordat la qüestió de la legitimació activa en les corporacions. Aquí la recurrent és la Diòcesi i Bisbat de Mallorca en representació pròpia i dels seus feligresos. Reproduïm el contingut de les referides:
".... cabe recordar que la legitimación, que constituye un presupuesto inexcusable del proceso, según se desprende de la reiterada doctrina jurisprudencial de esta Sala (sentencias de 14 de octubre de 2003, recurso núm. 56/2000, de 7 de noviembre de 2005, recurso núm. 64/2003 y de 13 de diciembre de 2005, recurso núm. 120/2004 ), así como de la jurisprudencia constitucional ( STC 65/94 ), implica, en el proceso contenciosoadministrativo, la existencia de una relación material unívoca entre el sujeto y el objeto de la pretensión deducida en el recurso contencioso-administrativo, en referencia a un interés en sentido propio, identificado y específico, de tal forma que la anulación del acto o la disposición impugnados produzca automáticamente un efecto positivo (beneficio) o negativo (perjuicio), actual o futuro, pero cierto. Y en la sentencia de esta Sala de 13 de noviembre de 2007 (recurso núm. 8719/2004 ) y después en la de 7 de mayo de 2010 (Recurso núm. 181/2007 ) dijimos: «El concepto de interés legítimo, base de la legitimación procesal a que alude el artículo 19 de la Ley jurisdiccional contencioso- administrativa, que debe interpretarse a la luz del principio pro actione que tutela el artículo 24 de la Constitución ( STC 45/2004, de 23 de marzo ), equivale a la titularidad potencial de una posición de ventaja o de una utilidad jurídica por parte de quien ejercita la pretensión y que se materializaría de prosperar ésta. Sabido es que este Tribunal Supremo reiteradamente ha declarado, según se refiere en las sentencias de 7 de abril de 2005 (RC 5572/2002 ) con cita de las sentencias de 29 de octubre de 1986, 18 de junio de 1997 y de 22 de noviembre de 2001 (RC 2134/1999 ), «que el concepto de legitimación encierra un doble significado: la llamada legitimación «ad processum» y la legitimación «ad causam». Consiste la primera en la facultad de promover la actividad del órgano decisorio, es decir, la aptitud genérica de ser parte en cualquier proceso, lo que «es lo mismo que capacidad jurídica o personalidad, porque toda persona, por el hecho de serlo, es titular de derechos y obligaciones y puede verse en necesidad de defenderlos».
Pero distinta de la anterior es la legitimación «ad causam» que, de forma más concreta, se refiere a la aptitud para ser parte en un proceso determinado, lo que significa que depende de la pretensión procesal que ejercite el actor o, como dice la sentencia antes citada, consiste en la legitimación propiamente dicha e «implica una relación especial entre una persona y una situación jurídica en litigio, por virtud de la cual es esa persona la que según la Ley debe actuar como actor o demandado en ese pleito»; añadiendo la doctrina científica que «esta idoneidad específica se deriva del problema de fondo a discutir en el proceso; es, por tanto, aquel problema procesal más ligado con el Derecho material, habiéndose llegado a considerar una cuestión de fondo y no meramente procesal ». Y es, precisamente, el Tribunal Constitucional quien en el Fundamento Jurídico 5º de su sentencia de 11 de noviembre de 1991, ha dicho que «la legitimación (se refiere a la legitimación ad causam), en puridad, no constituye excepción o presupuesto procesal alguno que pudiera condicionar la admisibilidad de la demanda o la validez del proceso». Antes bien, es un requisito de la fundamentación de la pretensión y, en cuanto tal, pertenece al fondo del asunto»".
La Diòcesi i Bisbat de Mallorca, segons els cànons del Codi de Dret Canònic -articles 368 i següents, bàsicament els 369 i 393 -, representa als seus feligresos. El Decret 35/2015 del Govern Balear li afecta de forma directa i a l'Autoritat que representa en la seva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba