SAP Barcelona 12/2016, 14 de Enero de 2016
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2016:262 |
| Número de Recurso | 317/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 12/2016 |
| Fecha de Resolución | 14 de Enero de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 317/2014
Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 84/2013
Sentència núm. 12/2016
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 14 de gener de 2016
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 317/2014 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Julibert i Amargós, en representació de la Sra. Jacinta
, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: "FALLO.- Que
estimando la caducidad alegada por la defensa de la parte deman dada, Catalunya Banc SA, debe desestimarse totalmente la demanda interpuesta por la procuradora de los Tribunales, Dª Magdalena Julibert Amargós, en nombre y representación de Dª Jacinta, sobre nulidad de contrato y reclamación de cantidad, contra Catalunya Banc SA, absolviendo a Catalunya Banc SA de las pretensiones contra él deducidas. No se hace expresa condena en costas a ninguna de las partes".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Julibert i Amargós.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. De Anzizu i Pigem.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 16 de desembre de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 490 i ss.) pels següents motius:
1er) Considera erròniament la sentència d'instància caducada l'acció d'anul·labilitat. Es confon la perfecció del contracte amb la seva consumació. 2on) A dia d'avui aquesta part és titular encara d'unes participacions preferents que li van costar
96.847,07 e i és sobre aquestes participacions que hom pretén la recíproca restitució de coses objecte del contracte, atès allò que disposa l' art. 1303 CC . No solament allò que va ser objecte del contracte sinó els seus fruits. Per això es va demanar compensar els interessos abonats fins ara amb els deguts sobre la suma de la compravenda. Les participacions són ara accions excloses de cotització. Aquesta part no va acceptar la oferta de recompra, de manera que no hi ha hagut cap novació. Sinó una modificació ex lege. Físicament no les té ella sinó la demandada en dipòsit. Res es reclama per les participacions adquirides al seu moment i després venudes per l'entitat i cal entendre que aquest és un capítol pel qual les parts estan saldades i quitançades.
3er) l'acció exercitada fou la de nul·litat absoluta i radical de la compravenda. El Jutjat entén que es tracta de l'acció d'anul·labilitat i li aplica la caducitat. Estem davant d'una nul·litat per manca absoluta de consentiment. Això ni ha estat contradit a la contestació. Aquesta part mai va signar una ordre de subscripció de preferents. No hi ha contracte. No hi ha consentiment. No es pot considerar convalidada l'absència de consentiment. Encara que s'hagin venut en part, ja que això només evidencia l'habilitat de l'entitat bancària per a perpetuar un error del que només s'adonà aquesta part quan va observar que els seus títols no tenien valor i que havia perdut tota la seva inversió. Invoca la sent. 18-4-2013 del TS . El problema és que mai es va donar la informació suficient de que allò que es comprava era d'alt risc. L'absència d'informació ha estat de tal magnitud que determina manca total de consentiment. Estem davant d'operacions no sol·licitades i ni tan sols va signar l'ordre de subscripció.
4rt) Nul·litat relativa: absència de caducitat: subsidiàriament es va accionar de nul·litat relativa per error. El termini de quatre anys que dóna l' art. 1301 CC no ha estat qualificat unànimement com de caducitat (així ho afirma el TS en sentència de 27-2-1997 que en cita moltes més, que el declara de prescripció (tesi majoritària segons el professor Pertíñez, La Ley, 26-12-2013), així com les sents. del TS de 1-2-2002 i 8-10-2012), però és que, a més, en aquests casos el dies a quo de la caducitat, de la possibilitat d'exercici de l'acció, arrenca de la data de consumació ( art. 1301 CC ) i no pas des de la perfecció (sent. TS 11-6-2003).
A data de la demanda no s'havien exhaurit els vincles entre les parts -darrera liquidació d'interessos, desembre de 2011- independentment de la polèmica entre si estem davant d'un contracte de tracte únic o de tracte successiu. Els al·legats de la demandada que pretenen dissociar la compra de l'emissió no són assumibles. Es tracta de valors propis de la caixa i fins l'amortització de l'emissió o devolució per termini final de la suma del capital invertit o fins la venda a tercers resten les parts lligades.
El contracte de compte de valors és de tracte successiu i no s'esgota amb una sola operació de compra i custòdia sinó que allí s'hi liquiden periòdicament els fruits de l'operació. Invoca que dita doctrina és seguida per les sentències de l'AP de Teruel de 3-12-2013, Guipúscoa de 25-11- 2013, Albacete de 21-10-2013, Granada de 4-10-2013, Salamanca de 19 de juny de 2013 i valència de 3 d'abril de 2013, que comenta, i Barcelona -13a- de 16-10-2013, que netament aposta per considerar el contracte de tracte successiu i sinal·lagmàtic.
5è) fons de la qüestió: l'únic document subscrit per aquesta part no conté cap informació sobre característiques i funcionament del producte, no s'informa del risc de pèrdua de la inversió, es va oferir com inversió segura i adient al perfil d'un client conservador. No és possible que l'actora arrisqués més de
96.000 € amb consciència de que podria perdre la inversió o de tenir a la pràctica una absoluta manca de liquiditat. Segons el TS hi ha error (sent. 21-11-2012 ) determinant de vici del consentiment quan la voluntat del contractant es forma a partir d'una creença inexacta. És evident que va subscriure moguda per un assessorament que li va contractar a nom seu els seus propis productes com a segurs i liquidables en qualsevol moment. Estem davant d'un error substancial essencial i excusable.
Contra allò que manifesta l'entitat, que del simple examen dels extractes mensuals es podria haver adonat que no era un dipòsit sinó una compra de valors, la realitat és que no es va percebre com a tal sinó com mers extractes dels interessos d'un dipòsit a termini.
El marit no va intervenir per res. Sempre havien contractat un i altre dipòsits a termini o fons d'inversió sense risc de capital. No és lògic que canviessin d'estratègia als 65 anys. Enlloc consta que s'assegurés l'entitat que la clienta entenia el negoci que estava celebrant. Invoca la sent. TS 28/2003 de 20-1-2003 i la de 18-4-2013.
Postula la revocació i la resolució del contracte de subscripció ordenant la recíproca restitució de coses objecte del contracte i fruits, és a dir, condemnant la caixa a tornar els 96.847,07 € més interessos legals i compensant dits interessos amb els rendiments obtinguts.
S'oposa la part demandada (f. 527 i ss.) pels següents motius: 1er) la part actora ha exercitat l'acció d'anul·labilitat. Per vicis de consentiment (error i dol) Encara que parli de manca de consentiment, totes les al·legacions van a exercitar l'acció d'error. No qüestiona que sabia que adquiria participacions preferents, l'únic que diu és que desconeixia els seus efectes. Suposadament per manca d'informació. L'acció d'anul·lació dura quatre anys que és un termini de caducitat la contractació entre les parts es limita a la compra o subscripció dels títols i a obrir un compte de dipòsit i custòdia. No es qüestionen les obligacions nascudes del propi títol, segons la llei de l'emissió. Quina validesa no es discuteix (ni es podria sinó davant un Jutjat Mercantil). La tesi que manté aquesta part, de que el dies a quo comença amb la compravenda la mantenen la sent. 5-11-2012 de la secc. 20a de l'AP Madrid, la sent. de 30-3-2012 de la secc. 4a de l'AP de Saragossa i la sent. de 26-7-2011 de la secc. 2a de l'AP de Badajoz.
2on) El dies a quo comença amb la data de la compravenda que és la data de consumació del contracte. La sentència recorreguda segueix la tesi de les tres Audiències vistes. La mateixa direcció apunta el Jutjat 53 de Barcelona en sent. del procediment 1466/2012 i al 1477/2012 de data 24-4-2013.
3er) El mandat s'esgota amb el compliment de l'ordre de compra. Els valors es van adquirir l'any 1999.
4rt) El contracte a més està confirmat per la venda de part dels títols -fins en quatre ocasions- i pel cobrament dels rendiments durant més de 15 anys. Sense cap reclamació.
5è) Informació prestada: les ordres de compra són anteriors a la legislació MiFID i es regeixen per l'antic art. 79 LMV de 1988 i el RD 629/1993 ; aleshores no era preceptiu el test d'idoneïtat ni el de conveniència. Ni tan sols s'intenta identificar la persona que va proposar la compra.
6è) La càrrega de la prova de la informació facilitada la té l'entitat demandada, certament, però no hi ha manera d'acreditar què va passar l'any 1999 ara mateix, sense col·laboració de l'actora. Hi havia obligació de guardar registre de dita operació durant 6 anys. Ara són 5. No és versemblant que ni arribés a signar cap ordre escrita. El cert és que se li va lliurar el fulletó de la CNMV. Invoca a més la presumpció de voluntat lliure de la sent. TS de 12-2-2013
7è) quant a l'al·legació cinquena del recurs sobre infracció de normes administratives, de la que hom pretén derivar una nul·litat absoluta per infracció de norma imperativa oposa que la sent. TS de 22-12-2009 va deixar clar que dites infraccions suposen sancions administratives però no pas la nul·litat del propi acte...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 27 de Junio de 2018
...la sentencia dictada con fecha 14 de enero de 2016, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 11.ª), en el rollo de apelación n.º 317/2014 , dimanante de los autos de juicio ordinario n.º 84/2013 del Juzgado de Primera Instancia n.º 13 de Mediante diligencia de ordenación de fecha 4......