STSJ Cataluña 6346/2006, 27 de Septiembre de 2006
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:13432 |
| Número de Recurso | 6024/2005 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 6346/2006 |
| Fecha de Resolución | 27 de Septiembre de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 27 de setembre de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6346/2006
En el recurs de suplicació interposat per Virginia a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 22 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 144/2005 en el qual s'ha
ANTECEDENTS DE FET
En data 2-3-2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:
"Que, desestimando la demanda interpuesta por Doña Virginia contra SCHLECKER SAU debo absolver a la demandada de las pretensiones en su contra ejercitadas.".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- La actora ha prestado servicios para la sociedad demandada, dedicada a la venta al por menor en droguerías, ostentando la antigüedad de 1 de octubre de 2002, categoría de Jefe de equipo, y salario mensual bruto con inclusión de la parte proporcional de pagas extras de 2.113, 92 E (encabezamiento y hecho primero de la demanda en extremos no opuestos por la demandada, contrato de trabajo folios 46 y 47, hojas de salario folios 61 a 66).SEGUNDO.- En fecha 31 de enero de 2005, la sociedad demandada comunicó a la actora que procedía a rescindir su contrato de trabajo por trasgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza estando a su disposición la indemnización legalmente establecida y el saldo y finiquito (documento folio 39 y 24 que se dan por reproducidos). Ese mismo día al actora y la empresa suscribieron documento en el que manifestaban que la empresa reconocía la improcedencia del despido y se comprometía a abonar en concepto de indemnización 1000 E netos correspondientes al importe establecido en el art. 56.2 ET , lo que se aceptaba por la trabajadora indicándose se efectuaba el pago mediante entrega de cheque y que "mediante el cobro de la citada cantidad ambas partes se consideran recíprocamente saldadas y finiquitadas por cuanto se refiere al concepto de indemnización, sirviendo el presente documento a su firma como formal carta de pago (folios 25 y 38 que se dan por reproducidos).
Ese mismo día, la actora suscribió documento en el que afirmaba recibir en ese acto a cuantía de 1000 E en concepto de indemnización como consecuencia de su contrato de trabajo "sin perjuicio, de cuantos otros importes pudieran corresponder por otros importes, la firmante acepta la indemnización reseñada anteriormente, manifestando no tener mas que reclamar por dicho concepto, y por tanto, dándose por saldada y finiquitada en cuanto a la indemnización se refiere. Todo ello, como consecuencia del acuerdo alcanzado al respeto con la empresa" (documento folio 37 que se da por reproducido).
La actora en fecha 9 de febrero de 2005 presentó papeleta de conciliación extrajudicial instando el abono de la cantidad reclamada en esta demanda en concepto de indemnización por despido, celebrándose el intento de conciliación el día 25 de febrero de 2005 (folio 12)
En fecha 19 de febrero de 2005 la empresa remitió un burofax a la trabajadora indicándole que no entendía su actitud tras el acuerdo alcanzado y que había tomado la decisión de anular la extinción del contrato acordado el 31 de enero de 2005, dándole un plazo de tres días para que se reincorporara a la empresa y que devolviera los importes que por cualquier concepto haya percibido con ocasión de la referida extinción de su contrato (folios 29, 40 y 42, 43,44)
El día 24 de febrero de 2005, la empresa recibió comunicación escrita de la actora en la que rechazaba por improcedente el planteamiento de reincorporación de la empresa "y les recuerdo la imposibilidad legal de anular aquella decisión cuyos efectos jurídicos se hallan perfeccionados" señalando que "la única cuestión pendiente es el ajuste de las cantidades que se me adeudan en función de la propia decisión empresarial" (folios 30 a 34)
La actora reclama en concepto de indemnización por despido la cantidad de 7.257,81 E (demanda folio 1 a 7)."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, presenta recurs de suplicació la part actora en base a un únic motiu, a l'empara de l' article 191 c) de la LPL, al·legant la infracció dels articles 1265, 1266 I 1278 del Codi Civil i inaplicació dels articles 1815 i següents en relació als articles 1281, 1282, 1284, 1285, 1286, 1288 i 1289, del mateix Codi Civil , en relació amb els articles 3.5 del Estatut dels Treballadors i 56.1 del mateix text legal .
El recurs ha estat impugnat per la part adversa.
Tal com indica el recurrent, fent referència a la sentència impugnada, l'objecte del litigi i del recurs és determinar si l'acord entre la treballadora i l'empresa demandada, de data 31 de gener de 2005, recollit en el fet provat segon de la sentència de instància, té com a efecte el valor alliberatori que preten la companyia o per contrari, concorren els elements que l'invaliden i com a conseqüència la demandant tindria dret a percebre la indemnització que reclama.
Indica el recurrent que, al efecte, s'han de tenir en compte les circumstàncies que es van produir, amb anterioritat, coetània i posteriorment, a la firma del contracte. Al respecte, parteix de un fet indubitat, per constar en el fet provat segon de la sentència, que la firma del document va tenir lloc en el moment immediatament posterior a la comunicació d'acomiadament de l'actora, motivat en "transgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza estando a su disposición la indemnización legalmente establecida y elsaldo y finiquito". Moments més tard, la companyia, tal com recull el fet provat segon, va reconèixer en un altre document, la improcedència de l'acomiadament i es comprometia a abonar a l'actora, en concepte de indemnització 1000 euros nets, tal com consta en el fet provat segon. En aquest escrit, signat per l'actora, ja es fa constar que s'acceptava el pagament mitjançat lliurament de xec i que "mediante el cobro de la citada cantidad ambas partes se consideran reciprocamente saldadas y finiquitadas por cuanto se refiere al concepto de indemnización, sirviendo el presente documento como parta formal de pago". No obstant, no va pagar en aquell moment, sinó en un moment posterior, el mateix dia i va signar l'actora un altre document, en el qual, segons indica el fet provat segon, paràgraf 2, en el que afirma rebre un total de 1000 euros, en concepte de indemnització, "sin perjuicio de cuantos otros importes pudieran corresponder por otros importes, la firmante acepta la indemización reseñada anteriormente, manifestando no tener mas que reclamar por dicho concepto, y por tanto, dándose por saldada y finiquitada en cuanto a la indemnitzación se refiere. Todo ello, como consecuencia del acuerdo alcanzado al respecto con la empresa".
Cita l'escrit de recurs la jurisprudència dictada sobre el valor alliberatori dels documents de saldo i quitança, indicant que s'han d'interpretar en base a les regles generals de interpretació dels contractes, contingudes en els articles 1281 i seg. del Codi Civil i altres normes de les que ha al· legat la infracció o inaplicació. Concretament, indica que la indemnització que va oferir l'empresa, no obstant reconèixer la improcedència de l'acomiadament, és molt inferior a la que es deriva de l' article 56.2 del ET , ja que correspondria a l'antiguitat de l'actora un total de més de 7000 euros que reclama i no els 1000 que es fan constar. Recalca també la confusió creada per la companyia en indicar que es comprometia a abonar-li la indemnització legalment establerta i la que després de li lliura, a banda de la confusió creada en els actes anteriors i coetanis i la mateixa redacció del document, indicant que no es pot estar al sentit literal per haver existit un vici en el consentiment, per error en l'objecte del contrate, de la treballadora, en la creença que podria exigir a la companyia el compliment posterior de les obligacions legals, un cop hagués estat convenientment assessorada, amb la conseqüència de invalidar l'acord ( art. 1261, 1265, 1266, 1271 CC ). Ressalta també que segons disposa l' article 1282 del Codi Civil , en la interpretació dels contractes, la de les clàusules obscures no podrà beneficiar a qui hagi ocasionat la obscuritat. En aquest sentit, indica que la redacció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba