SAP Barcelona 426/2015, 13 de Octubre de 2015

PonenteMARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
ECLIES:APB:2015:9365
Número de Recurso88/2014
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución426/2015
Fecha de Resolución13 de Octubre de 2015
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 88/14

Procedent del procediment ordinari núm. 1296/12

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 36 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 426

Barcelona, a 13 d'octubre de 2015.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH. Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 88/14, interposat contra la sentència dictada en data 19 de desembre de 2013 en el procediment núm. 1296/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 36 de Barcelona . Ha estat recurrent el Sr. Nazario i apel lada la Sra. Adelina . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "Que estimando parcialmente la demanda presentada por la Sra. Mª José Blanchar en representación de Dña. Adelina, asistida por la Sra. Sandra Esquena, frente a D. Nazario, representado por el Sr. Lluch Calvo Soler, y asistido por el Sr. Nazario :

  1. Condeno al demandado al pago de 10.500'73#, más los intereses del art. 576 LEC .

  2. No se hace expresa imposición de costas."

SEGON

Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Plantejament del litigi.

Doña. Adelina formula demanda contra qui havia estat el seu marit, el Sr. Nazario, a qui reclama

10.850,70#.

Explica que en la resolució que acordava les mesures provisionals ja es va assenyalar que eren ambdós per meitat que havien de fer-se càrrec de la quota de la hipoteca que grava el pis que havia estat conjugal i que és propietat dels dos. Afegeix que el Sr. Nazario, des que va deixar de viure en aquest domicili (febrer del 2011), ha deixat d'atendre la part que li correspon de la hipoteca raó per la qual li reclama la meitat de les quotes que ella ha abonat des d'aquella i fins la data de interposició de la demanda,més els interessos legals. El demandat oposa, en primer lloc, la prescripció de l'acció pel transcurs d'un any i la litispendència en relació al procediment de divorci. Oposa també "excés en la petició" pel cas que no quedi acreditat el pagament del que se li reclama. Sosté seguidament el deute que se li reclama s'ha de compensar amb el crèdit de 4.457,85# que té ell amb la Sra. Adelina per altres immobles que tenen en comú per les despeses i imports que detalla en el seu escrit.

A l'acte de l'audiència prèvia, es va desestimar l'excepció de litispendència.

Un cop practicada la prova, es dictà sentència per la que es desestima l'excepció de prescripció i compensa 350,33# en atenció al que resulta de la prova aportada,sense fer imposició de les costes.

Contra aquesta resolució recorre només el demandat. Denuncia que la sentència ha incorregut en incongruència perquè, d'una banda, no ha resolt totes les qüestions que li havia plantejat (litispendència i excés en la reclamació) i, d'altra, es refereix a una pretesa acció de regrés que la demandant no havia invocat. Respecte el fons, insisteix que, de la quantitat reclamada per la seva ex-esposa, s'han de deduir els 4.457,85# al marge de qui faci ús dels immobles, o de si ha acreditat el pagament o de quan s'ha efectuat el pagament o fins i tot, de que s'hagin efectivament satisfet uns impostos que en un moment o altre s'hauran de pagar.

La demandant nega que la sentència hagi incorregut en incongruència i sol licita que es conformi en la seva integritat en haver correctament compensat només el crèdit que el Sr. Nazario ha acreditat.

SEGON

Incongruència

La congruència d'una sentència es determina per l'ajust o adequació entre la part dispositiva i els termes en què les parts han formulat les seves pretensions en la demanda i en els seus escrits essencials ( STC de 5 de maig de 1982 ). Per tant per poder concloure si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol licitat (ultra petita), s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita) o si s'han deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts (citra petita) a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 ).

En aquest litigi, en contra del que sosté l'apel lant, la sentència dictada pel Jutjat de primera instància no ha incorregut en incongruència perquè no ha deixat de resoldre les excepcions o motius d'oposició plantejats per la demandada.

D'una banda, la litispendència oposada pel Sr. Nazario va ser examinada i correctament resolta a l'audiència prèvia tal i com disposa l' article 416 y 421 LEC (als seus raonaments ens hem de remetre pel que sigui menester) i per tant, resultava totalment innecessari que la sentència s'hi tornés a referir com sosté aquesta part. No es pot, per tant, apreciar incongruència en la sentència per aquest motiu.

Per una altra, tampoc s'aprecia que la sentència hagi incorregut en aquest defecte que li imputa l'apel lant per no haver-se referit i resolt "excés en la petició" que aquesta part havia oposat en el seu escrit de contestació a la demanda.

El Sr. Nazario havia oposat aquesta qüestió, que qualificava d'incidental, "con carácter supletorio, para el supuesto de que una vez practicada la prueba que se propondrá oportunamente no resultase acreditado del todo el pago de la cantidad que se reclama al demandado".

Plantejat aquest motiu d'oposició en els...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR