SJCA nº 1 251/2015, 12 de Junio de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 12 de Junio de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:913 |
| Número de Recurso | 640/2012 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ORDINARI 640/2012 Secció C
Part actora: Federico
Representant part actora: JOSEP ANTONI SIMO ANGLÉS
Part demandada: TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL
Representant part demandada: OLGA ARIAS GARRIDO
SENTÈNCIA NÚM. 251/2015
LLEIDA, a 12 de juny del 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 640 de l'any 2012 , promogut a instància Don. Federico , assistit i representat pel lletrat Sr. Josep Antoni Simó Anglés, enfront TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL assistida i representada per la lletrada Sra. Olga Mª Arias Garrido. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- La part recurrent va interposar recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 14 de desembre de 2012 contra la resolució dictada en data 28 de setembre de 2012 per la Direcció Provincial de Lleida de la TGSS, mitjançant la qual s'acordava desestimar el recurs d'alçada interposat contra la resolució dictada el 23 de maig de 2012 per la Subdirecció Provincial de Recaptació Executiva de la TGSS, per la què es declarava la responsabilitat solidària de la part actora per uns deutes generats enfront la TGSS per la mercantil COPEMO CORPORACIÓN CÁRNICA SL, des del desembre del 2008 fins al juny del 2009, respecte Don. Federico .
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa.
Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.
TERCER . - Practicada la prova, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DEL PLANTEJAMENT DE LES PARTS
Com s'ha anticipat en l'antecedent de fet primer, la part recurrent va interposar recurs contenciós administratiu, contra la resolució dictada en data 28 de setembre de 2012 per la Direcció Provincial de Lleida de la TGSS, mitjançant la qual s'acordava desestimar el recurs d'alçada interposat contra la resolució dictada el 23 de maig de 2012 per la Subdirecció Provincial de Recaptació Executiva de la TGSS, per la què es declarava la responsabilitat solidària de la part actora per uns deutes generats enfront la TGSS per la mercantil COPEMO CORPORACIÓN CÁRNICA SL, des del desembre del 2008 fins al juny del 2009, respecte Don. Federico .
Interessa la part recurrent que s'anul·li la resolució de la Direcció Provincial de Lleida de la TGSS de 28 de setembre de 2012 per no ser conforme al dret aplicable. En aquest sentit, la part actora al·legà la nul·litat radical de l'acord de derivació de responsabilitat solidària per haver-se omès les al·legacions presentades per la part actora, el que suposaria haver-se prescindit total i absolutament del procediment legalment establert (causa de nul·litat prevista en l'article 62 e) de la LRJPAC).
S'argumenta que en la resolució de 25 de maig de 2012, en el seu fet quart, es digué que un cop personada la representació del Sr. Federico a la Direcció Provincial i examinat l'expedient, no va presentar al·legacions. La part actora defensa que no és cert que no presentessin al·legacions. I efectivament, en el recurs d'alçada ja es posà de manifest que es presentaren les al·legacions registrades el dia 30 d'abril de 2012, és a dir, abans de que es dictés la resolució del 25 de maig ( vid folis 187 i següents del EA). Per tant, tot fa suposar que aquestes al·legacions no varen ser tingudes en compte. De fet, la mateixa resolució del recurs d'alçada (paràgraf tercer del foli 215 EA) reconeix que:
"Si bien es cierto, que por parte de la empresa se presentaron alegaciones el 30/04/2012 en la Administración de Balaguer y que estas no han sido recogidas ni son objeto de mención en la Resolución adoptada (...)"
Al respecte però, la part demandada considera que no es dóna cap dels supòsits previstos per la nul·litat de ple dret de l' article 62 de la LRJPAC, i que les al·legacions presentades no són òptimes per variar el sentit de la resolució adoptada. En aquesta tessitura el principi d'economia processal impedeix anul·lar les actuacions quan en cas de repetir-se les mateixes s'hauria arribat al mateix resultat. També es diu que si l'interessat en via de recurs administratiu o contenciós administratiu ha tingut la oportunitat de defendre els seus arguments i fer-los valer, s'ha d'entendre que la omissió ha estat esmenada i resulta intranscendent pels interessos reals del recurrent. En definitiva, la indefensió no s'entén produïda quan l'interessat ha exercit tots els recursos procedents.
SEGON.- DE LA OMISSIÓ DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES
No essent controvertit que l'administració va ometre tota menció a les al·legacions presentades per la part actora, convé ara determinar quins són els efectes jurídics de la citada omissió. En primer lloc, s'ha de significar que el fet que no es tinguessin en compte les al·legacions de l'administrat en la resolució impugnada, va implicar que les al·legacions de l'administrat van ser tingudes en compte per primer cop en la fase de resolució del recurs d'alçada.
Certament, el que no es pot exigir a l'administrat és que es faci sentir per primera vegada en el decurs d'un recurs administratiu o contenciós administratiu amb la declaració de derivació de responsabilitat solidària ja imposada sinó, ans el contrari, se li ha de possibilitar la seva participació en procés administratiu precedent, per evitar que hagi d'acudir a la via del recurs en la mesura que sigui possible.
Considerar que l'administrat pot defensar-se en la fase contenciosa i que per aquest motiu no es produeix indefensió, sostenint d'aquesta manera la legalitat de l'actuació administrativa, equival a deixar a l'arbitri de l'administració pública el compliment de les normes que garanteixen la maduració del procés administratiu i la correctesa de les seves resolucions, tenint en compte els imprescindibles arguments dels interessats. En definitiva, una interpretació contraria devaluaria definitivament les normes que regulen la participació dels administrats en el procés administratiu que els afecta i, d'altra banda, esborraria la necessària contradicció que hi ha d'haver en els processos, especialment quan aquests poden implicar un gravamen per l'administrat. Retallar unilateralment els estadis d'intervenció de l'administrat en el procés administratiu i dirigir-lo, per saltum , al recurs administratiu o al procés contenciós, atempta, en definitiva, contra els principis que s'infereixen del procés participatiu que regula la LRJPAC. Aquests principis no només procuren resolucions més justes, sinó que dibuixen una imatge dialogant de l'administració i pretenen evitar que l'administrat tingui que patir més incomoditats que les que siguin estrictament necessàries.
Malgrat això, s'ha de tenir en compte que la omissió del tràmit d'audiència o el fet equiparable de no tenir en compte les al·legacions de l'interessat, només pot ser considerat com una causa d'anul·labilitat, amb la natural excepció que això es produeixi en el si d'un procediment sancionador. En aquest sentit es pronuncià el Tribunal Suprem que en la seva STS de 5 de desembre de 2012 digué:
"Y la falta de audiencia no es determinante por sí sola de indefensión, a salvo de las especialidades del procedimiento sancionador, y por tanto, ya se encauce por la causa del apartado a) ó del e) del artículo 62.1, no configura un supuesto de nulidad absoluta, sino de mera anulabilidad, de acuerdo con una constante jurisprudencia ( Sentencias 3 de marzo de 2004, RC 4353/2001 , 17 de diciembre de 2009, RC 4357/2005 , 23 de marzo de 2011, RC 4264/2009 , y 27 de julio de 2011, RC 4624/2007 ).".
I d'altra banda, perquè es pugui produir l'anul·labilitat imbuïda en una infracció de forma, és necessari que aquesta hagi produït indefensió real i efectiva. Però en el cas que ens ocupa, la resolució per la qual es donà resposta al recurs d'alçada va contestar els arguments que es van exposar en les al·legacions del 30 d'abril del 2012, fins i tot estimant-ne alguns d'ells, el que provocà l'anul·lació del deute reclamat pel que fa als períodes en que el demandant no era administrador (fonament de dret quart).
També en el fonament de dret tercer es rebutgen els arguments referents a la necessària acreditació prèvia de la insolvència de la mercantil i la culpabilitat en la gestió del Sr. Federico . La resposta es produí en els termes següents:
"(...) es decir en el incumplimiento como administrador de solicitar el concurso de la sociedad dentro de los dos meses siguientes a la fecha en que conoció o debió conocer el estado de insolvencia presumiéndose (conforme determina el art 5 de la Ley Concursal ) que ha conocido su estado de insolvencia cuando durante tres meses se haya incumplido con el pago de las cuotas de la Seguridad Social y demás conceptos de recaudación conjunta y el incumplimiento de dicha obligación, da lugar a su responsabilidad solidaria que establece el art 367 de la LS, que como tal responsabilidad...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba